Ja fa uns dies que hem tornat de vacances i que el baby ha començat la guarderia. Estem tenint uns dies molt intensos (especialment jo), però les coses van bastant bé.
El baby s'està adaptant la mar de bé. Li agrada molt jugar i explorar la sala, s'ho menja absolutament tot, ha dormit tots els dies i en cap moment ha plorat buscant a la mama. Només plora quan li han de canviar el bolquer i quan l'asseuen per menjar i ha d'esperar els minuts que li toquen fins que el menjar està a punt. La resta del dia està entretingut i rialler tal i com és ell a casa.
Avui ha sigut el primer dia que l'he vist una mica més rondinaire de lo normal perquè li estan sortint dues dents noves i se li nota que ho està passant una mica malament. Tot i així ha dormit 1 hora i mitja i s'ho ha menjat tot.
Jo cada dia estic una estona espiant pel vidre. M'agrada anar a diferents hores per veure les seves reaccions i de vegades se'm fa molt difícil està allà i no entrar. Ara veig com som les mames que de seguida correm a fer tot el que els nostres petits ens reclamen. A la guarde el tenen totalment atès, és a dir, si rondina o plora de seguida hi ha alguna cuidadora que l'agafa a braços i el consola o li dona la joguina que ell vol, però no ho fan tan ràpid com ho fem les mares i aquests segons que el veig patir perquè s'ha d'esperar, aquests segons em maten! Llavors és quan voldria entrar i fer-ho jo mateixa. Però m'aguanto, of course.
Crec que l'adaptació a la guarderia m'està costant més a mi que a ell. Em sento molt estranya sense ell, és com si em faltés alguna cosa i quan el vaig a recollir se'm fa molt estrany veure'l perquè és el mateix nen però a la vegada diferent, per exemple sempre té alguna taca de pintura i d'alguna cosa rara i quan les veig penso que cada taqueta és una aventura que m'he perdut, una experiència que ha viscut i que jo no se d'on ve. També m'impressiona molt la seva nova olor, perquè ara al final del dia el baby olora a guarderia. Bé, son petits detalls amb els que hauré d'aprendre a conviure.
Hem començat una nova etapa a les nostres vides que implica canvis per tots, però no vull que canviï l'essència de les coses, el més important de tot, que el baby continuï sent un nen FELIÇ.