dimecres, 24 d’octubre del 2012

No es pica!

Últimament la frase que mes li dic al baby es:  “No poking/pushing!” Que vol dir “no es pica!”  
El baby ens ha sortit un picador! I jo jo em passo el dia enganxada a ell com una paparra, perquè el nen allarga la ma sense avis previ i fot hòsties a tot nen que se li acosti.
L’altre dia gairebé em dona un atac quan va empènyer una nena que estava davant seu a dalt de tobogan! Ja us podeu imaginar la cara de l’altre mare...
Jo intento veure el perquè fa això i busco alguna manera de connectar amb ell per fer-li entendre que això esta malament.
El que he pogut veure fins ara, es que el baby pica als nens ( tan grans com a petits) quan hi ha alguna cosa que no li agrada i sobre tot quan hi ha algun nen  que esta invadint el seu espai personal. Llavors el picar es la seva única manera que te dir dir que allò no li agrada. També he de dir que el baby encara no entén quan fa mal, de fet si dic “aaauuu” comença a riure perquè es pensa que es un joc i si faig que ploro ( o si algun cop he plorat, ejem ejem), doncs no fa cap intent de consolar-me. No entén el patiment dels altres.
Mica en mica anem millorant amb el tema, perquè ell ja sap que això no es fa i repeteix amb mi  “no poking” quan li dic que no i diu “ sorry” als nens quan ho fa.  
La seva cuidadora a la guarderia m’ha dit que a mesura que vagi adquirint mes vocabulari i tingui altres maneres d’expressar les coses, deixara de fer servir la forca per manifestar el rebuig.
Suposo que aquestes coses porten el seu temps i que la clau es anar insistint i insistint fins que finalment entengui que allò no ho ha de fer.  
I vosaltres us heu trobat amb nens picadors?

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Anem a veure peixos

A l’entrada de la guarderia hi ha una petita peixera amb dos peixets. Cada dia el baby els hi diu hello i bye bye i ell es veu molt il·lusionat amb els bitxus.
En fi, que jo aqui vaig veure una oportunitat perquè el baby perdes la por als animals, (que fins ara li agraden lo just i sempre hi quan hi hagi una certa distancia) i vaig pensar que podíem anar a l’aquarium de Londres.
Doncs aquesta aventura va ser un exemple mes de que mai saps com els nens reaccionaran. El baby no li va agradar en absolut. Es va passar tot el recorregut dient bye bye als peixos i no volia ni sentir a parlar d’acostarse a les peixeres ni de tocar los.
La secció dels pingüins va anar una mica millor, sempre i quan els veies fora de l’aigua caminant, pero a la que mirava pel vidre i veia tota aquell aigua allà sota, li tornava a entrar la por. Pobret.
Al final vam passar la resta del mati al parc que hi ha darrera del London Eye i allà si que s’ho va passar be.
Per cert, quina pena que feien aquells pingüins, que es passen el dia donant voltes a 30 metres quadrats de sala! Buuuf, això hauria d’estar prohibit! Després d’haver visitat l’aquarium de Barcelona, València i Dubai, m’esperava una mica mes d’una ciutat com a Londres. Doncs no. Els peixos, el pobre cocodril i els pingüins viuen en unes condicions molt precàries. Desitjo no haver de tornar mai mes allà!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Crònica del viatge de feina a Dublin


Dimecres 3 octubrre
Son les 10 del mati i el taxi acaba d'arribar per portar-me a l'aeroport. Estic de subidon, fa un parell de dies que estic així, però ara que veig el taxi se que no hi ha marxa enrera, que me'n vaig a Dublín. Dic adéu al meu home, amb els millors dels meus somriures i pujo al taxi.
Arribo a l'aeroport amb molt de temps. Avui si que miraré botigues, avui si que dinare tranquilament...
El vol ha anat molt be. Arribo a Dublín, un altre taxi, check in a l'hotel i cap al centre de conferències.
Només arribar em diuen que hem d'anar una reunió a un hotel i reunir-nos amb uns sud koreans, cap allà que anem.
La reunió amb els koreans ha sigut molt formal i protocolaria, però m'agrada l'estil elegant i l'ambient de respecte que es respirava. Una primera experiència professional molt interessant.
Torno a estar dins un taxi, aquesta vegada de camí a l'hotel per canviar- me de roba i anar a un còctel/ recepció al Trinity College. Aquí l'ambient es, com ho diria.... Sectari. Tothom portà penjat del coll la seva identificació i he notat que hi ha certa gent que quan veu que sóc una assistant i no un advocat d'alta reputació, doncs ja no tenen cap interes de parlar amb mi. Aquest event ha servit per posar-me al dia amb els companys de feina, al dia de les novetats al món del canapes i treure a passejar un vestit de festa que feia molt de temps que no sortia de l'armari.
Quan arribo a l'hotel truco al meu home per veure com ha anat el dia. Tot va molt be.
Dijous 4 octubre
Son les 5 del mati, perquè collons m'he despertat? El baby s'haura despertat també? Segur que si, a aquesta hora sempre obre mig ull i busca una maneta amiga. Torno a dormir una mica mes.
Son les 9 i vaig de camí a la conferència, de camí veig un cotxet amb un nen i gairebé trec la llagrimeta. Merda, amb lo be que anava fins ara. Decideixo trucar al meu home per veure com va tot.  Tot va molt be.
Arribo a la conferència, em poso al dia amb els emails, dono la benvinguda a un parell de colaboradors que acaben d'arribar.
Em reunieixo amb unes advocades iranianes. Una d'elles te el seu pare advocat a la presso i ha vingut en el seu nom a recollir un premi. Es sensacional estar amb elles, son tot un exemple de coratge i em fa ser conscient que exercir la professió d'advocat es molt difícil a molts països i que molts advocats estan a la presso pel simple fet de ser advocats.
Després d'aquestes reunió es un no parar de córrer per preparar la GRAN reunió de demà. Aquest es el motiu pel que he vingut, per assistir en una reunió demà que tindrà lloc de 8.30 a 17.30.
Dino ràpidament i continuo preparant tota la documentació.
Tan de bo pugui acabar d'hora i fer un skype amb els meus homes abans de marxar a la festa d'aquesta nit.
Al final avui res de festes, que demà m'espera un dia molt intens.
He fet un Skype i el baby ha alucinat en veure la mama per la pantalla. No se si ha sigut una bona idea, perquè després he baixat a sopar al restaurant de l'hotel i quan he pujat hem fet un altre skype perquè el nen encara estava despert! Pobret, potser al veure'm m'estava esperant despert fins que arribes... En fi, qui ho sap.
Divendres 6 octubre
6 del mati, bon dia a tothom.
Son les 8 i ja tinc la sala de reunions a punt, documentació preparada, audivisuals preparats...
Aquesta reunió servirà per decidir quina direcció tindrà el llibre que estem escrivint sobre com els paraisos fiscals i la evasió d'imposts estan relacionats amb la pobresa al món i la violació les drets humans. 
La reunió ha sigut molt productiva. Tots els membres del projecte s'han posat d'acord en la direcció i el to del llibre i jo personalment he gaudit molt d'estar a la reunio i poder involucrar-me una mica mes en el projecte.
Aquesta nit es la festa de clausura i tindra lloc a la Fabrica de la Guinness.
La festa ha sigut divertida pero jo he reconeixer que sortir de nit ja no m'atrau tan com abans i que de seguida em canso i vull tornar. Em faig gran! snif snif
Dissabte 7 octubre
Ja queda poc, ja queda poc, nomes un taxi, un avio i un altre taxi i aviat ja sere a casa.
Ja he arribat, pujo les escales, obro la porta i veig als meus dos homes somrient-me i donant-me una benvinguda fantastica. M'he posat de genolls, he obert els bracos i el meu baby ha vingut corrent cap a mi dient amb la seva veueta "la mamaaaa, aquiiiii".
US ESTIMO!

Enviat des del meu iPad