El baby està fent un master accelerat sobre arbres de nadal, cançons nadalenques en català i en anglès of course, Santas ( em nego a dir-li “Father Christmas”), Tios i fires de nadals, inclús torrons! Mare meva i només estem a dia 18 de desembre!
Pobret meu, porta un cacau mental considerable, tan és així que l’altre dia m’el vaig trobar a la seva habitació ( m’encanta dir la SEVA habitació!) amb un petit cagatio que tenim d’un pam de llargada, doncs el va agafar si se’n va anar a donar-li garrotades a una joguina que és un elefant. Ell estava allà tan content donat pals a les seves joguines i cantants “ametlles i torrons, te, te i te”. Al final li vaig dir que deixés el Tió a la taula una altra vegada que ja havia cagat prou i va anar tot el camí donant-li cops i cantant.
Amb el Santa la cosa esta sent una mica més traumàtica, perquè l’home aquell gras i amb pels a la cara no li fa gens de gracia. Ja ha vist el Santa 2 vegades aquest any ( i les que queden, glups!) quan va venir de visita a la guarderia i quan vam anar a una fira de nadal del barri i totes les vegades va posar bastant mala cara inclús quan li donaven els regals.
També hem anat a la famosa fira nadalenca Winter Wonderland al Hyde Parc de Londres i allà va pujar per primera vegada en uns “caballitus”. Va pujar en un cavall d’un carrusel i en un tren que donava una volat pel parc. Va estar tranquil i relaxat però jo diria que va passar l’estona sense pena ni gloria.
En fi, que voler que un nen de gairebé 2 anys entengui les tradicions nadalenques es bastant agosarat. Per ell tot això son experiències i jocs nous, uns més agradables que unes altres i jo crec que el que més li agrada de tot plegat és quan veu a la mama i al papa amb cara d’atontats i il.lusionats perquè el nen ha cantat el seu primer “fum, fum, fum” o ha posat cara de flipat quan ha tastat el torró de xocolata per primera vegada.
Bones festes a tothom! Catalunya, que ja venim!
