dimecres, 30 de gener del 2013

2 anys

El baby ha fet DOS ANYS!!!!! Oooooeeeeeee!!!!
Aquest segon aniversari, igual que l´any passat el pobre baby està malalt. Ja fa dies que té la mare de totes les diarrees juntes, una mica de febre, una mica de tos, menjar poc i malament, mal humor.., en fi que això de fer els anys al mig de l´hivern és un rotllo, perquè el pobre baby té tots els números d´agafar el virus de cada temporada, com ja està passant. Això també s´hi suma, que crec que és molt injust fer anys quan sempre plou, fa fred, es fa fosc a les 4 de la tarda i no pots gaudir dels parcs ni de res a l´exterior sense portar capes i capes de roba. De fet ara que ho penso, crec que des de principis de novembre de l´any passat que no recordo al baby feliç corrent pel carrer... Ara l´imatge habitual del nostre dia a dia, és anar ben tapat que fa fred i puja i baixa del cotxet que fa fred.
En fi, que tot aquest rotllo és per dir que he decidit celebrar el cumple del baby dues vegades, una ara i una altra cap a principis de març, on farem una escapadeta en el seu honor, ooohh yessss! Anirem a un parc d´atraccions per menors de 5 anys que hi ha al sud d´Anglaterra que és temàtic dels dibuixos de la Peppa Pig. Mireu quina bona pinta
El dia del cumple del baby, estàvem ell i jo sols a casa  - i l´amiga diarrea, of course - i com el meu home treballava tot el dia i arribava a casa molt tard, doncs vam decidir que obrirem els regals el cap de setmana.
Si el baby està recuperat, la idea és el dissabte passar la tarda al Museu de la Ciència de Londres, on hi ha una secció específica per a nens petits. Potser el baby és massa petit per entendre els experiments, però he llegit que els més petits s´ho passen pipa corrents i pitjant botos, així que allà que anirem.
El diumenge, hem convidat a un parell d´amigues del baby a casa perquè vinguin a menjar el pastís... Aquest any vull fer un pastís de xocolata amb forma de peix, a veure com em queda...
En fi, ja tinc ganes de que el baby es recuperi i començar a gaudir de totes les celebracions!
Un any més que passa, el baby que ja ha deixat de ser un baby i a mi que em cau la baba cada vegada que el miro i veig en el nen tan meravellós que s´està convertint. Com diu el meu home, baby ets un crack!

dijous, 17 de gener del 2013

Converses amb el baby - 23 mesos


Converses amb el baby. Si, si, el baby ja xerra i deu ni do com ho fa!

Mama: com es diu papallona baby?
Baby: "fafaflai"
Papa: "fafaflai"?
Baby: no papa no! fa-fa-flaaaai
Mama: papa es diu buterfly
Baby: molt be mama!
Papa: fafaflai
Baby: no papa no
Papa: fafaflai
Baby: it is ok papa ( com dient, pobre papa es tontet, millor que ho deixi córrer)


Estava jo servint el bol de pure al baby per sopar avui quan...
Baby: mama vigila que crema
Mama: no crema baby, està be
Baby: uiii que crema
Mama: no baby esta be
Baby: si, si esta be
Baby: cullera del baby i cullera de la mama
Mama: si, cullera del baby i cullera de la mama
Baby: estem tots
Mama: si, estem tots. Menja baby.
Baby: ui, aquesta cullera es molt graaaaaan
Baby: i aquesta es molt pitita
Mama: ooooh que bo el pure
Baby: ooooh que bo
Baby: truita?
Mama: si baby, primer el pure i després la truita
Baby: flam?
Mama: no baby no, el flam s'ha acabat. Avui hi ha mandarina.
Baby: acabat. Flam acabat
Baby: el cotxe del baby es a Catalunya
Mama: si, el cotxe del baby es a Catalunya

I així està tot el dia. M'encanta aquesta nova etapa.


dilluns, 14 de gener del 2013

Reportatge diari Ara

Ja se que vaig una mica tard, però MOLT BON ANY A TOTHOM!
Fa uns dies que no escric res i se m’han acumulat unes quantes entrades que aniré publicant mica en mica aquest dies. Però el primer de tot es comentar que a principis de Desembre vaig sortir en un reportatge al diari Ara que parlava sobre mares blogaires. Fins que no he anat a Catalunya per Nadal no he pogut veure la versió impresa i ara que ja es a les meves mans em ve de gust compartir-ho amb vosaltres. M’ha fet molta ilu sortir en aquest reportatge i sobre tot pensar que potser la meva historia pot ésser interessant i pot inclús ajudar a altres mares perdudes com jo pel món.





Una mama a la vida moderna
33 anys. 1 fill



Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya, no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però sent a Londres “em sento encara més sola”, m'explica per telèfon.

Se sent “sola”, perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. La cura d'un nadó acabat de néixer és tan intensa, que, per a la mare, és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, la “soledat es multiplica fins a l'infinit”.

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, “sí que és cert que nota que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres”, diu.

Com que ara la seva criatura, té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De totes maneres, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares, que van ser dos dels tempes més importants de la criança, la son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions, les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

--
Trinitat Gilbert