Ja portem 3 dies de disturbis a la Londres en els que els vàndals de tota la ciutat s'estan engrescant a cremar edificis i vehicles, destrossar aparadors i fer pillatge sense escrúpols. La situació està totalment fora de control i la policia no dona a l'abast. Hi ha inclús "twitter rumors" que haurà d'intervenir l'exèrcit per calmar la situació.
El que va començar amb una revolta pacífica a Tottenham per la mort d'un home a trets per la policia, s'ha convertit en una corrent de violència que sembla que no té aturador. Els carrers són plens de joves sense ofici ni benefici que no tenen res millor a fer a les seves vides que demostrar la seva disconformitat amb el món d'aquesta manera tan trista i en conseqüència estem la resta de persones tancades a casa seguint les noticies a la tele amb por al cos i amb una certa incredulitat que una cosa així pugui passar a Londres.
M'agradaria pensar que això serà un cas aïllat i que en uns dies ho oblidarem però com ja sabem que el que passi a terres angleses es fàcil que s'escampi arreu d'Europa, doncs tinc la sospita que podria ser el principi d'una societat malalta, una societat amb tota una generació sense oportunitats de trobar feina, desmotivada, sense esperança de futur i amb massa temps lliure "per liarla parda" a la primera de canvi.
Jo estic ara escrivint aquestes línies i mentre tot està en un silenci esfereïdor puc veure a lo lluny per la finestra el fum dels incendis a Croydon i sentint les sirenes de policia i bombers. El baby dorm.
El que va començar amb una revolta pacífica a Tottenham per la mort d'un home a trets per la policia, s'ha convertit en una corrent de violència que sembla que no té aturador. Els carrers són plens de joves sense ofici ni benefici que no tenen res millor a fer a les seves vides que demostrar la seva disconformitat amb el món d'aquesta manera tan trista i en conseqüència estem la resta de persones tancades a casa seguint les noticies a la tele amb por al cos i amb una certa incredulitat que una cosa així pugui passar a Londres.
M'agradaria pensar que això serà un cas aïllat i que en uns dies ho oblidarem però com ja sabem que el que passi a terres angleses es fàcil que s'escampi arreu d'Europa, doncs tinc la sospita que podria ser el principi d'una societat malalta, una societat amb tota una generació sense oportunitats de trobar feina, desmotivada, sense esperança de futur i amb massa temps lliure "per liarla parda" a la primera de canvi.
Jo estic ara escrivint aquestes línies i mentre tot està en un silenci esfereïdor puc veure a lo lluny per la finestra el fum dels incendis a Croydon i sentint les sirenes de policia i bombers. El baby dorm.
 |
| Disturbis a Londres Agost 2011 |
11 comentaris:
Buf, ahir vam estar mirant en Jordi i jo algunes notícies i vídeos que arriben des d'allà via Twitter i se't posaven els pèls de punta!
Esperem que tot sigui una cosa puntual i passi, que la cosa ja està prou fotuda com perquè ens la compliquem més fent-nos mal entre nosaltres.
Una abraçada!
Aix nena quin mal rotllo! segur que aviat es solucionarà tot plegat.
Ànims i una abraçada
Esther, jo també vull pensar que serà una cosa puntual, però no ho se, les coses estan molt alterades per aquí :-/
Sol solet, Gràcies pels ànims. Avui torna el Cameron de les seves vacances i faran una reunió d'emergència per veure com afronten el tema. Esperem que sàpiguen parar la situació.
Uau, quina passada això que esta passant. Es una pena que la gent jove, no trobin una millor manera de canalitzar la seva ràbia per intentar millorar les coses.
El món està molt fotut, i espera, perquè a Espanya amb un 40 % d'atur juvenil la cosa no pinta millor. A veure si, per una vagada, els governants aprenen i no tracten aquest tema com un simple fet puntual d'uns salvatges. Esperem que trobin solucions reals i els disturbis s'aturin aviat. Una abraçada..et fem companyia en la distància!
Anna, gràcies guapa.
La policia ha avisat que tenen previst atacar la zona on vivim avui. El meu home ja fa estona que ha plegat de la feina i estem els tres a casa tancats. Per la finestra es veu molt de trànsit ja que estan fent plegar a tothom de la feina molt d'hora perquè ningú sap que passarà avui.
Han de canviar tant les coses...! Aquest model de societat no va per bon camí, tothom hem de fer alguna cosa, per petita que sigui per canviar-ho (per exemple educant als nostres fills amb bons valors?). Ànims i petonets!
guapa, espero que pasi ràpid el mal trangol i que tot torni a la normalitat.
Conxi, quan veig els vàndals per la tele, em fa molta pena perquè inevitablement penso en els pares que hi ha darrere i que han fracassat en la seva labor.
Noe, gràcies pel teu suport.
Noies, aquesta nit ha sigut molt tranquil.la. Espero que tot torni a la normalitat.
MOLTES GRÀCIES A TOTES PELS VOSTRES COMENTARIS.
I que duri aquesta calma!
Espero que la calma continui. Ànims, no deu ser gens fàcil viure una situació així, amb certa por de sortir al carrer i tot...
Una abraçada, maca!
Esther, sembla que ha tornat la calma.
Ester, en algun moment vaig passar por, sobre tot una tarda que el baby i jo anàvem de camí a un centre comercial i la policia em va dir que marxés cap a casa que els "looters" estaven de camí cap al centre comercial. Em vaig quedar petrificada.
Publica un comentari a l'entrada