El baby amb 14 mesos i mig ha fet les seves primeres passes!
El divendres estava jo estirada al sofà i el baby estava dret al meu costat amb una mà agafat al sofà i amb l'altre jugant amb un nino, de cop i volta es va allunyar un pam i es va quedar allà plantat durant uns segons, dret, quiet i mirant-me amb cara d'al·lucinat pel seu gran descobriment. No s'ho va pensar gaire perquè llavors va sortir disparat un parell o tres de passes fins que va caure.
Des de llavors, cada dia camina una estona, sempre sortint des del sofà i si cau torna cap allà per començar una altra vegada.
El divendres estava jo estirada al sofà i el baby estava dret al meu costat amb una mà agafat al sofà i amb l'altre jugant amb un nino, de cop i volta es va allunyar un pam i es va quedar allà plantat durant uns segons, dret, quiet i mirant-me amb cara d'al·lucinat pel seu gran descobriment. No s'ho va pensar gaire perquè llavors va sortir disparat un parell o tres de passes fins que va caure.
Des de llavors, cada dia camina una estona, sempre sortint des del sofà i si cau torna cap allà per començar una altra vegada.
Cau bastant bé, ja que sempre posa les mans o el cul segons toqui.
Jo estic una mica taquicàrdia i patint només de pensar les caigudes que vindran la veritat, però també molt emocionada i amb moltes ganes de començar aquesta nova etapa!
Jo estic una mica taquicàrdia i patint només de pensar les caigudes que vindran la veritat, però també molt emocionada i amb moltes ganes de començar aquesta nova etapa!
9 comentaris:
Ostres que gran que es fa!!
Ara vindrà una etapa en que tindràs una mica de mal d'esquena d'anar sempre darrere seu, je je... Però és increíble veure com van descobrint el món!
Hehehe! Jo diria que com que s'ha llançat a caminar per voluntat pròpia ho farà segur i amb poques caigudes. El meu peque quasi no ha caigut i si ho ha fet ha estat per temeritats...
Per mi el més difícil era el dubte entre la intervenció o no quan jo veia que se la podia fotre... :)
Felicitats!
Onavis, més mal d'esquena?, no fotis! Jo que em pensava que ara que ja no l'hauria de portar a coll tot seria millor :-/
Mireia, buuuuf no se que faré. Està clar que ell ha de caure i aprendre de les seves caigudes, però per una altra banda jo tinc aquell instint de protecció que no puc evitar...ja aniré explicant com ho fem
Tu tranquil·la que a partir d'ara descobriràs que el teu fill té un 'angel de la guarda' que el vigila tot el dia! No pot ser d'altra manera!
Ooooh! Enhorabona :-))) Tot un món per explorar...
Oleeeee pel baby!! ara toca anar tot el dia perseguint-lo i ajupida! i d'aquí dos dies no et voldrà el cotxet!! jajaja!! és una altre etapa però deu ni do quina etapa!
Conxi, això de l'àngel de la guarda ja ho he pensat més d'una vegada i que duri molt!
Esther, gràcies. Sempre ha sigut bastant "el baby l'explorador", però està clar que ara encara més...
Solsolet, prenc nota d'això que comentes...espero almenys perdre algun quilet pel camí :-)
Molt bé!!!! fa molta il·lusió! estic amb l'onavis, prepara l'esquena... ;)
Mirashka, esta clar que a partir d'ara tindre mols motius per anar a fer-me massatges...mmmm, amb lo que a mi m'agradan els massatges!
Publica un comentari a l'entrada