Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dormir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dormir. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de novembre del 2012

Operació dormir sol (II)

El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!
Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.  
Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.
Aquesta és la rutina que fem servir ara:
El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.
Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.
Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!


diumenge, 11 de novembre del 2012

Operació dormir sol (I)

Nosaltres vem decidir dormir tots junts perquè les nits amb el baby sempre havien sigut molt mogudetes i quan vaig haver de tornar a la feina, dormir a les nits era una questió de supervivència. D' aquesta manera va ser com vam començar a fer collit. 

El baby amb els mesos ha aprés a dormir una mica més profund i sense tants despertars nocturns. També ha deixat de posar-se malalt cada 10 dies (malaïda guarderia).
Doncs el que sembla que havia de ser l'inici cap al bon camí, doncs es va empitjorar i moolt. M´explico:
El baby sempre ha necessitat agafar-nos la maneta per poder dormir, mai havia volgut cap nino, ni manteta, ni res. Doncs fa uns mesos, que ja no es conformava amb agafar-nos la mà, el que volia era pessigar, .. i pessigar..., i pessigar fins que es quedava adormit. I quan es desvetllava a mitja nit plorava histèric perquè volia la seva mà/braç/coll per pessigar. La cosa va arribar a un extrem que quan el baby està relaxat al sofà o quan l´agafes a bracos, pessiga de manera inconscient.
En aquest punt ja vaig veure que això no podia continuar així, que l´adicció de pessigar no el deixava descansar a les nits i que cada cop ens feia més mal quan pessigava. Era hora d´intervenir una mica, ensenyar al baby a dormir amb un nino i convidar-lo a estrenar la seva mega-xula-habitació. Enough is enough!
Ja portem dues setmanes de procés, en que el baby se´n va a dormir amb  el seu nou amic NicoTico. LLavors els dos ens estirem com sempre, ell al seu llit, jo al meu i cada cop que busca la mà per pessigar li dic qeu agafi la maneta del NicoTico. Les primeres 3 nits van ser durilles, però ara ja ha acceptat la nova situació i està tranquil perquè veu que jo continuo al seu costat.
Durant el dia, quan ens pessiga ara li dic que no ho faci si us plau que em fa mal i ell repeteix que fa mal i ho deixa de fer. 
La cosa va per bon camí i això m´anima molt i em dona esperances que potser en un dia no molt llunyà el meu home i jo recuperarem la nostra habitació, oooooeeee!
Continuarà...






dimarts, 12 de juny del 2012

El collit, una opció que mai hagués pensat que faria servir

El baby mai ha sigut un d’aquells nens que dormen tota la nit, no vam tenir aquesta sort. Al principi ell dormia a la seva habitació i jo em passava les nits passejant-me pel pis. En el meu interior pensava que la meva tortura valia la pena, que l’estava educant a dormir sol i que un dia deixaria de despertar-se. Era només qüestió de paciència.

Doncs van arribar els 11 mesos i el tio continuava despertant-se però jo havia de tornar a la feina i no podia continuar amb aquell estat d’extenuació per gaire més temps, així que amb una sensació de que estava fent alguna cosa malament, vaig decidir posar el llit del baby enganxat al nostre llit a l’estil sidecar i veure si així les coses milloraven una mica. 

Aixo també va servir perquè ara fos el pare del baby qui assumís el relleu de les nits i jo descaradament em vaig mudar a l’altre costat del llit. No ens enganyem, les mares som les que acabem pringant en les nits de malaltia i molèsties varies, però almenys a les nits normals, era ara el meu sant home qui allargava la maneta quan feia falta.

Li estàvem donant la benvinguda al collit, sense saber ni el que era i el millor de tot es que funcionava! Quan el baby rondinava a mitja nit, com que  de seguida li donàvem la maneta, doncs de seguida es calmava. D’aquesta manera ha anat aprenent a calmar-se a la nit, perquè sap que ara estem al seu costat i té la confiança que necessita. ( o això vull pensar)

Tot i que les coses havien millorat molt, jo continuava torturant-me a mi mateixa i tenia la sensació constant de que estava fent alguna cosa malament. Ara per fi he entès el perquè em passava això. Quan jo era petita això d'anar al llit de la mare o dels avis era una cosa prohibidíssima. Recordo molt les paraules de la meva família dient que a dormir cadascú a la seva habitació i aixi vaig créixer amb la idea de que anar a dormir amb la mare o els avis era una cosa dolenta. Evidentment que ara no penso que sigui res de dolent, però allà m'havia quedat aquell record al cervell i m'estava perseguint sense ser-hi jo ni conscient. Quines coses passen quan un menys s'ho espera, oi? Misteris de ser mare..

Un cop acceptat i reconegut que fer collit no té res de dolent, ara puc veure les coses positives que té i els efectes tan bons que té pel baby. M'explico: els dies que el baby va a la guarde que són, dilluns, dimarts i dimecres, ho fa de 8 a 18 h, és a dir tot el dia, i ara més que mai m’agrada que s’adormi al meu costat donat-me la maneta i que quan es desperti rodoli fins al meu costat i es quedi enganxat a mi 20 minutets extra fins que es desperta finalment. Tinc la sensació que tot aquest temps que passem junt però dormits, és com si aquestes estones li servissin per carregar i “omplir-se de mama” i que això serveix d’alguna manera per compensar les estones que no estem junts. (o això vull pensar).

També vull dir que gràcies a Deu que tots els dies que s'ha posat malalt estava dormint al nostre costat, perquè des de que va començar la guarde que són tants i tants dies durant l'any que si no li passa una cosa li passa un altre, que realment no crec que hagués sobreviscut a tantes passejades nocturnes.

El collit no és una opció que jo hagués escollit, ho he fet per cobrir les necessitats del baby sense haver de renunciar al meu descans nocturn. Tampoc puc dir que sigui una opció en la que estic a gust totalment, perquè trobo a faltar la intimitat amb el meu home, però aquesta es la única fórmula que ens ha funcionat i la farem servir fins que deixi de ser satisfactòria per cap dels tres... ejem ejem, a qui vull enganyar, la farem servir fins que el baby decideixi mudar-se!

divendres, 2 de març del 2012

Confusions nocturnes

Des de que va néixer el baby que em passa una cosa ben curiosa. Quan estic dormint amb el meu home al costat i per alguna raó allargo la mà i li toco la cara, en els meus somnis sempre em penso que estic tocant al baby. És un fet incomprensible perquè evidentment el meu home i el baby tenen olors diferents i tactes moooolt diferents, però allà estic jo tocant i tocant la cara del meu home mentre dormo. En aquell moment estic dormint i convençuda que estic agafant al baby, però una neurona del meu cervell no entén res del que passa i per això toco i toco la seva cara intentant esbrinar on comença i on s'acaba el baby. Llavors em començo a angoixar perquè no sóc capaç d'entendre el baby que tinc allà plantat i lluito per esbrinar-ho sense haver-me de despertar. Al final sempre m'acabo despertant i penso que tonteta que sóc, que allò era el meu home i no el baby.

Ahir a la nit va tornar a passar però "a lo grande", us explico. Ara el baby dorm a la nostra habitació amb el seu llit estil sidecar enganxat al nostre llit i ahir el meu home va venir a dormir una mica més tard i nosaltres dos ja estàvem KO. Doncs quan va venir a dormir, com sempre em va fer uns tocs perquè em girés i fos ell el que dormís al costat del baby i el que va passar és que el tio em va plantar la seva cara davant meu i jo de seguida la vaig agafar amb dues mans pensant-me que era el baby que s'havia despertat i volia escalar per sobre meu. El meu home es va pensar que jo estava desperta i que li volia fer algun petonet, però de seguida va notar que movia massa les mans com buscant alguna cosa i que no tenia cap intenció de fer-li cap petó. Jo estava profundament dormida i una altra vegada em pensava que aquella cara era la del baby. De cop i volta em va entrar molta angoixa perquè no entenia el tacte aspre de la cara ( barba de 2 dies) i tocava i tocava pensant que al baby li havia sortit una erupció horrible per la cara i que m'havia de despertar com fos i anar a urgències immediatament, llavors el meu home va parlar de cop i volta i jo vaig fer un salt i un j****r que segur que encara em senten els veïns. Quin sustooooo, per favor!


I vosaltres també teniu confusions nocturnes?

divendres, 16 de desembre del 2011

Collit sí o no? No sé que fer!

Aquests dies que el baby ha estat malalt només volia a la mama dia i nit, així que em va semblar que el més pràctic era posar el seu matalàs i el de convidats al menjador i dormir els dos junts. Tot i així el baby donava mil voltes i sempre buscant el contacte físic amb mi.
Ara el baby ja està recuperat del tot però el que passa és que no vol dormir sol. Fina ara no havíem tingut cap problema amb aquest tema. Sempre ha plorat a la nit quan li queia el xumet, però llavors anàvem corrent a posar-li i ell continuava dormint. 
Les coses han canviat, les nits ara són un infern de 3 o 4 xumets que cauen, un parell de plors mentre somia i a partir de les 4 el nen directament obre els ulls em mira, allarga els braços i diu que vol dormir amb la mama. Quan el porto al nostre llit, no serveix deixar-lo al costat, no, no, ell em vol tocar, espatxurrar amb les seves manetes i inclús pujar a sobre meu i dormir allà plantat.
De ben petit vaig fomentar que el nen dormís sol perquè jo tinc el problema que em desperto molt fàcilment ( i ara que sóc mare encara més) i els primers mesos que ell dormia al cabàs amb nosaltres van ser molt cansats per mi perquè em passava la nit despertant-me per qualsevol sorollet.
Suposo que ja podeu intuir per on va el meu problema... no se que fer!
Mai he deixat que el baby plori i penso que si vol dormir amb mi és perquè em necessita... però si accepto a fer collit quan anys durarà l'agonia???? Sobreviuria a tan de temps sense dormir? Ser mare implica acceptar que ja no pots dormir mai més?
També penso.. si faig el sacrifici i el deixo plorar una nit, deixarà de reclamar a la mama per dormir? Buuff tan sols de pensar en deixar-lo plorar, ja m'esgarrifo..
Si voleu compartir les vostres experiències amb mi, us estaria molt agraïda.


Nota: Està nevant! Primera nevada de la temporada :-)