Crònica de les vacances

Ja hem tornat de passar uns dies a la Costa Blava amb el baby i la meva amiga alemana. Hem visitat Niça, Montecarlo i la zona de Saint Laurent du Var que és on teníem l'hotel. Estic molt contenta perquè el viatge ha anat molt bé, el baby s'ha portat com un campió i anava content del cotxet al cotxe i del cotxe al cotxet. A les nits costava una mica que s'adormís però suposo que és normal ja que tot el dia amunt i avall rebent estímuls per tota arreu, el pobre s'havia de desfogar d'alguna manera.
La meva amiga s'ha adaptat molt bé als horaris del baby i crec que li he servit una mica de motivació per tenir fills perquè em veu feliç i amb ganes de fer coses i de viatjar tot i la responsabilitat que suposa cuidar d'un bebè 24 hores al dia.
Aquest viatge ha sigut molt fructuós pel baby ja que aquests dies ha après a gatejar! Oooooeeeee! Bé no gateja a quatre potes, el que fa és arrastrar-se pel terra com un cuquet, però la tècnica li funciona a les mil meravelles perquè ja es mou per allà on vol i no para quiet. Ara és quan comencen els meus problemes! hihihi
Aquests dies també li han servit per tornar a ser el nen "parlanxín" de sempre. Em semblava molt estrany que després de l'explosió de sons que va fer fa uns setmanes, s'hagués quedat estancat en el "eeeeeee" i aquests dies de vacances ha tornat amb la metralleta de mamababapamamapapababa.
Respecte del viatge us diré que Niça és una ciutat molt bonica i que m'he quedat amb ganes de més. Montecarlo és una caca caqueta i no tornaré a no ser que em torni "ricatxona" d'un dia per l'altre, llavors aquell és el lloc per lluir-se i lluir els cotxes de luxe que hem vist per tota arreu. El que no m'ha agradat de Montecarlo és la sensació de claustrofòbia que tenia tota l'estona. Els edificis estan construïts de forma molt anàrquica,sembla que tots busquen tenir vistes al mar, el terreny és molt muntanyós i les carreteres atapeïdes de trànsit sense una zona tranquil·la per passejar que no fos plana, tots pujades i baixades infernals. Saint Laurent du Var m'ha agradat.. Era la zona on teníem l'hotel a primera línia de platja i tot i que les platges d'allà no són res de l'altre món, el que fa especial el lloc, és que pots estar passejant pel passeig, prenent el sol o banyant-te i veure els avions aterrar i enlairar-se a 3 quilometres i la sensació és com si aterressin a l'aigua. Molt xulo i ideal per anar amb marits que odien la platja, perquè mentre nosaltres gaudim d'un banyet ells poden entretenir-se mirant avions.
Això és tot per avui, potser m'animo a escriure una entrada sobre "com anar sola a un aeroport amb un bebè i no morir en l'intent", però això serà d'aquí uns dies que primer em ve de gust posar-me al dia de moltes altres entrades.