Ja fa uns dies que hem tornat de vacances i que el baby ha començat la guarderia. Estem tenint uns dies molt intensos (especialment jo), però les coses van bastant bé.
El baby s'està adaptant la mar de bé. Li agrada molt jugar i explorar la sala, s'ho menja absolutament tot, ha dormit tots els dies i en cap moment ha plorat buscant a la mama. Només plora quan li han de canviar el bolquer i quan l'asseuen per menjar i ha d'esperar els minuts que li toquen fins que el menjar està a punt. La resta del dia està entretingut i rialler tal i com és ell a casa.
Avui ha sigut el primer dia que l'he vist una mica més rondinaire de lo normal perquè li estan sortint dues dents noves i se li nota que ho està passant una mica malament. Tot i així ha dormit 1 hora i mitja i s'ho ha menjat tot.
Jo cada dia estic una estona espiant pel vidre. M'agrada anar a diferents hores per veure les seves reaccions i de vegades se'm fa molt difícil està allà i no entrar. Ara veig com som les mames que de seguida correm a fer tot el que els nostres petits ens reclamen. A la guarde el tenen totalment atès, és a dir, si rondina o plora de seguida hi ha alguna cuidadora que l'agafa a braços i el consola o li dona la joguina que ell vol, però no ho fan tan ràpid com ho fem les mares i aquests segons que el veig patir perquè s'ha d'esperar, aquests segons em maten! Llavors és quan voldria entrar i fer-ho jo mateixa. Però m'aguanto, of course.
Crec que l'adaptació a la guarderia m'està costant més a mi que a ell. Em sento molt estranya sense ell, és com si em faltés alguna cosa i quan el vaig a recollir se'm fa molt estrany veure'l perquè és el mateix nen però a la vegada diferent, per exemple sempre té alguna taca de pintura i d'alguna cosa rara i quan les veig penso que cada taqueta és una aventura que m'he perdut, una experiència que ha viscut i que jo no se d'on ve. També m'impressiona molt la seva nova olor, perquè ara al final del dia el baby olora a guarderia. Bé, son petits detalls amb els que hauré d'aprendre a conviure.
Hem començat una nova etapa a les nostres vides que implica canvis per tots, però no vull que canviï l'essència de les coses, el més important de tot, que el baby continuï sent un nen FELIÇ.
El baby s'està adaptant la mar de bé. Li agrada molt jugar i explorar la sala, s'ho menja absolutament tot, ha dormit tots els dies i en cap moment ha plorat buscant a la mama. Només plora quan li han de canviar el bolquer i quan l'asseuen per menjar i ha d'esperar els minuts que li toquen fins que el menjar està a punt. La resta del dia està entretingut i rialler tal i com és ell a casa.
Avui ha sigut el primer dia que l'he vist una mica més rondinaire de lo normal perquè li estan sortint dues dents noves i se li nota que ho està passant una mica malament. Tot i així ha dormit 1 hora i mitja i s'ho ha menjat tot.
Jo cada dia estic una estona espiant pel vidre. M'agrada anar a diferents hores per veure les seves reaccions i de vegades se'm fa molt difícil està allà i no entrar. Ara veig com som les mames que de seguida correm a fer tot el que els nostres petits ens reclamen. A la guarde el tenen totalment atès, és a dir, si rondina o plora de seguida hi ha alguna cuidadora que l'agafa a braços i el consola o li dona la joguina que ell vol, però no ho fan tan ràpid com ho fem les mares i aquests segons que el veig patir perquè s'ha d'esperar, aquests segons em maten! Llavors és quan voldria entrar i fer-ho jo mateixa. Però m'aguanto, of course.
Crec que l'adaptació a la guarderia m'està costant més a mi que a ell. Em sento molt estranya sense ell, és com si em faltés alguna cosa i quan el vaig a recollir se'm fa molt estrany veure'l perquè és el mateix nen però a la vegada diferent, per exemple sempre té alguna taca de pintura i d'alguna cosa rara i quan les veig penso que cada taqueta és una aventura que m'he perdut, una experiència que ha viscut i que jo no se d'on ve. També m'impressiona molt la seva nova olor, perquè ara al final del dia el baby olora a guarderia. Bé, son petits detalls amb els que hauré d'aprendre a conviure.
Hem començat una nova etapa a les nostres vides que implica canvis per tots, però no vull que canviï l'essència de les coses, el més important de tot, que el baby continuï sent un nen FELIÇ.
14 comentaris:
L'altre dia hi pensava, que estrany que és això de que ara l'Ariadna conegui a gent que jo no conec, que li sonin cançons que jo no he sentit mai...i, com en el teu cas, també fa una olor diferent, a colònia refrescant.
Ostres sí, l'olor de colònia de la guarderia és un clàssic!
La reflexió de que comença un camí nou, amb experiències on les mares no hi estem vinculades, és certament estranya però alhora és llei de vida i també ens ha de fer senti contentes!
Es va fent gran, el baby!
Carai un nou camí per a tots dos! segur que anirà molt bé! jo penso que nens amb nens i els hi va bé estar amb els seus.
Per lo de plorar quan no té allò que vol inmediatament no et preocupis ara no té gens de tolerància la frustació però és un aprenentatge de la vida i ja ho aprendrà (jo estic igual amb la Marina).
Per cert! quantes dents té el baby? nosaltres ens hem quedat parats amb dues! però està moníssima.
Anna, sí que és molt estrany que els nostres petits tinguin una vida pròpia sent tan petits.
De moment el baby no fa olor de colònia, potser li posaran quan vagi a l'aula de nens més grans.
Onavis, tu també amb lòlor de colònia refrescant? Doncs sí que és popular això. Ja us aniré dient quina és la colònia que posen a Londres, hehehe.
Si, es fa extrany pensar que està fent alguna cosa i tu no hi ets, te l'estàs perdent, però com diu l'Onavis és llei de vida i ara no, però mes endavant veuràs que xulo quan t'expliqui el què ha fet i pogueu comentar-ho junts.
Doncs està molt bé l'adaptació del teu petit !!! Els meus fills van passar-ho fatal, sobretot el gran, que va tardar un curs i mig en adaptar-se!!! Al principi és dur, acostumades a estar tot el dia amb ells... els trobes tant a faltar.
Petons!!
Doncs està molt bé l'adaptació del teu petit !!! Els meus fills van passar-ho fatal, sobretot el gran, que va tardar un curs i mig en adaptar-se!!! Al principi és dur, acostumades a estar tot el dia amb ells... els trobes tant a faltar.
Petons!!
Sol solet, el baby té 7 dentetes i ara li surten 2 més, una ja es nota i l'altre encara no.
Jo sempre he portat fatal que el baby plori, és una cosa superior a mi i sí ara està en un punt que plora quan no té allò que vol. Haurem de tenir paciència...
Mirashka, això de que és llei de vida també ho porto malament, perquè als meus ulls és tan petit i com jo no el coneix ningú. Això de que m'expliqui coses ho veig moooolt lluny, encara hem de passar tantes fases. Ja veus, la que necessita l'adaptació sóc jo!
Silvia, segur que va ser molt dur per tu veure que els nens no s'adaptaven, vas aguantar com una campiona!
Ostres, s'ha adaptat mooolt ràpid i bé el petit! Jo crec que el procés d'adaptació de les mames és més lent...hahaha! Jo encara no m'he adaptat a deixar-lo amb son pare, imagina't quan l'hagi de deixar a la guarderia!
Petons1
Si noia, és extrany que amb lo petits que són portin una vida diferent a la nostra, però com ja t'han dit més mares, és llei de vida!
Ara veus molt lluny el dia que t'expliqui què ha fet a l'escola, però et puc assegurar que ho farà abans de que te'n adonis. De seguida comencarà a fer coreografies que li ensenyaran allí, amb cançons que canten i ballen allí, i aquesta serà una de les primeres manres d'explicar-t'ho.
Veure'l a ell feliç és el més important, i jo he llegit que ell està la mar de feliç!! Ànims guapa!!
És tot un procés. A mida que es van fent grans doncs menys ens necessiten i penso que tot i que ens dolgui és important que ens necessitin cada vegada menys i menys.
I ja veuràs com no queda tant perquè t'expliqui les seves coses. El temps passa volant!
Bona adaptació! (per tu clar jeje! :-P)
Tens raó que es fa estrany això de que tinguin una vida paralel·la on no hi formem part, però també és molt bonic i enriquidor per a ells.
A mi els primers dies de guarderia tenia una sensació com si me l'hagués oblidat a alguna banda, era horrible.
Petons
Mireia, fins ara s'havia adaptat bé, avui crec que ja no ha anat tan bé perquè es troba malament. Jo també continuo amb l'adaptació amb el pare del baby, em sembla que aquesta pot durar anys!
Ester, ja tinc ganes que m'expliqui coses :-)
Esther, gràcies guapa. El baby sempre ha sigut molt independent, sóc jo la que li va darrera tot el dia.
Euphorbia, a mi se'm fa estrany anar als llocs i no haver d'anar a buscar l'ascensor, havia oblidat els camins curts.
Publica un comentari a l'entrada