Sóc un desastre pels premis, sempre oblido recollir-los i després passen els dies i ja no hi penso més. Em fa ràbia, perquè de veritat que em fa molta il.lusió rebre'ls, així que moltes gràcies a totes per continuar pensant en mi.
La Sandra, de Anda si es mama em va donar el premi a NICE BLOG, moltes gràcies Sandra.
Per recollir el premi he de contestar a unes preguntes, així que aquí van.
Les meves 3 cançons preferides:
Fa molt de temps que estic molt apàtica en qüestions musicals, gairebé no dedico temps a descobrir nous artistes ni a recordar velles cançons. Aquestes 3 van marcar la meva vida en algun moment.
Manu Chao - Me gustas tu
Pedro Guerra - Deseo
Antonia Font - Vitamina Sol
També he d'explicar un somni: Hi ha un somni de quan era petita que sempre el recordo amb molt de carinyo. Surto jo gronxant-me d'un gronxador que penjava d'un arbre i al meu voltant també es gronxaven tots els components de la banda Europe. Recordeu el mític tema de The final Countdown? Doncs al somni tots ens gronxàvem al ritme de la cançó.
Anna de fent de mama va crear fa uns dies un premi molt bonic que es deia SÓC UNA MAMA QUE FA HISTÒRIA Doncs el premi el va rebre l'Onavis i ella me'l va passar a mi. Moltes gràcies Onavis.
Per rebre el premi he d'explicar una bistòria o un moment de la meva infantesa en la que vaig ser especialment feliç.
Recordo el dia que tota la família vam anar al zoo de Barcelona. Per mi va ser un gran dia perquè això d'anar a la ciutat i sobre tot a veure animals, era una cosa que fèiem molt poques vegades. Vam passar un dia fantàstic i tinc fotos molt boniques d'aquell dia. Més endavant em van explicar que el motiu d'anar al zoo va ser perquè el meu avi estava malalt i no volien que nosaltres ens adonéssim, així que va venir la iaia però l'avi no.
L'Onavis també em passa el premi BEST BLOG i jo el recullo amb molt de gust.
Queda pendent el Topao 7 que em va passar l'Esther de El petit calaix, però això serà un altre dia.
11 comentaris:
Caram noia, així tots juntets llueixen més i sembla que t'hagin donat el Nòbel, jeje.
M'agradava molt Pedro Guerra, un bon compositor, no sé si ha tret res nou darrerament...
Petons
Euphorbia, Pedro Guerra va marcar la meva adolescència i joventut. He anat a un munt de concerts seus. Darrerament només ha fet versions.
Petons
Euphorbia, Pedro Guerra va marcar la meva adolescència i joventut. He anat a un munt de concerts seus. Darrerament només ha fet versions.
Petons
Sí que fa goig la cosa sí... M'ha encantat el somni jajaja! Molt bo :-)
Moltes felicitats per tots els premis!!!
Quina quantita de premis !!! Felicitats!! ;-)
El somni és d'allò més subrealista! jejeje
Esther, les aventures del somnis són sempre sorprenents, oi?
Sandra, Sílvia, gràcies. No és que tingui molts premis és que se m'han ajuntat masses dies.
Sol solet, totalment d'acord!
També m'agraden molt els Antonia Font i The final countdown també va ser un himne de joventut!
Felicitats pels premis! a mi tb m'ha fet molta gràcia el somni! :-)))
Quin goig tant premi :)
El Final Countdown va ser la cançó que va sonar el dia del meu casament quan van treure el pastís. Dóna per molt la cançó, eh? jajaja
Publica un comentari a l'entrada