Aquest dies han estat molt intensos entre les malalties varies, els preparatius de la festa i totes les emocions que m'han vingut al cap al recordar que tot just fa un any vam començar aquesta aventura de ser pares.
Aquests dies miro al baby i veig com ha canviat, en el petit nen que s'està convertint i què emocionant que és veure cada gran fita que ell va adquirint en el seu món particular.
Quan miro enrere i penso en l'any tan intens que he tingut, estic molt contenta d'on som ara. No puc dir que hagi sigut un camí fàcil per mi, tot el contrari el fet d'assimilar tota la feinada que comporta cuidar d'un bebè (la major part del temps jo soleta i evitant que plorés en tot moment i procurant que agafés el mínim de disgustos possibles), m'ha suposat alguna que una altra crisis personal i de parella, però passat aquest any huracanat, puc dir amb total seguretat que m'agrada on estem ara, la família tan meravellosa que tinc i que m'agrada la meva nova jo. Penso que ser mare m'ha fet millor en tots els aspectes i que el baby m'ha ensenyat tantes i tantes coses. Així que, aquí va una petita mostra que vull compartir amb totes vosaltres.
El meu petit m’ha ensenyat...
a a ser millor persona
a tenir empatia pels altres
a tenir infinita paciència
a valorar les coses bones
a ser conscient que les coses dolentes sempre acaben passant
a no ser tan exigent amb mi mateixa, no passa res si una no és perfecte
que l'amor no te límits
que ser mare no et deixa fora de joc o almenys no per sempre
a desenvolupar la imaginació, l'eficiència i a saber fer mil coses a la vegada
que de vegades les crisis són necessàries per poder reflexionar, canviar i millorar
que tans sols una mirada i un somriure et pot fer la persona més feliç del món
a valorar a la gent que m’estima i agrair-ho
a acceptar que ser mare comporta deixar de fer el que vols quan vols
a gaudir més que mai del temps lliure
a que és impossible ser la mare perfecte i que voler ser-ho no dona la felicitat
a aprofitar cada instant d’un dia qualsevol
a que tot i que de vegades m’enfadi amb el meu home, ell és el millor company que mai hagués pogut desitjar
a tenir més confiança en mi mateixa
a acceptar que no passa res per tenir un dia dolent
a perdonar
a ser conscient de lo poderós que és prendre's la vida amb un somriure
I sabeu què? El millor de tot és que el camí tot just acaba de començar i segur que el meu baby continuarà omplint-me el cor amb coses encara més meravelloses.
12 comentaris:
Molts d'anys familia! Quina il.lusió el primer any! M'encanta tot el que has aprés, jo no ho hagués pogut explicar millor. Abraçades!!
Nena, m'encanta tot el que dius, t'ha quedat molt ben expressat i molt encertat.
Jo em sento més o menys com tu dius i també sento que amb l'any la peque ha fet un canvi i jo també i m'he començat a relaxar.
Un petonet!
jo també em sento molt identificada amb el que dius. I és veritat que ho has expressat molt senzill i molt bonic. El seu creixement, el nostre creixement com a persones.
Quines paraules més maques.
Ostres! T'ha sortit un post d'aquells per tenir penjats al suro!! Fantàstic, em sento molt identificada amb el que dius. Felicitatem-nos, mames, per haver començat aquest camí tant intens i bonic!!
Que bonic tot el que dius!!
El primer any sent mare se senten emocions tan noves i intenses!!
Felicitats!
Ostres noia m'has emocionat molt! Totalment d'acord, és com si una part de mi que jo no sabia que existia hagués aflorat i m'hagués completat.
Un petonàs i per molts anys!!!!
Quines paraules més boniques!
Moltes felicitats maca.
Per molts anys guapa!!
Enhorabona!! realment molt emotiu! És fantàstic tot el que arriba canviar quan es té un o dos o... més fills. Si un va amb els ulls i el cor ben oberts, s'adona de totes aquestes cosetes boniques que realment passen.
M'alegro moltíssim que això hagi passat i m'alegro encara més, perquè esteu trobant mica en mica el camí, sabent que en algun pas podrà haver alguna ensopagada, però que amb fermesa i estima ens matenim firmes i continuem fent camí.
Una abraçada molt carinyosa.
Moltes felicitats, primer pel teu primer any de mare, i segon per tot això tan bonic que ens expliques i que no ho has pogut dir millor.
Una abraçada!!
Moltes gràcies noies.
La veritat és que aquest post m'ha servir molt per exterioritzar coses que estaven allà acumulades i volien sortir.
Publica un comentari a l'entrada