Les primeres vacances amb sensació de VACANCES

Ja hem tornat de les nostres super vacances de 3 setmanes: Costa Brava, Barcelona i Menorca. Oleeeee!
Què bé que ens ho hem passat, especialment la setmana a Menorca, on dic amb la boca ben plena que aquesta setmana a Menorca ha sigut les primeres vacances amb sensació de vacances que he tingut des de que va néixer el baby. Tot ha anat perfecte i l'ambient de relax i de vacances el vam gaudir des del primer moment. Hi ha certs factors que han ajudat molt a fer que les vacances fossin VACANCES. M'explico:

• No havíem de fer cap visita familiar. Estàvem els tres solets, sense horaris ni responsabilitats.
• El baby no es va posar malalt cap dia. Ni una simple tos, ni febreta, ni mocs, ni vermellor estranya, ressss de res. Hem tingut nits felices.
• Les nits eren fresques i havíem de dormir amb manta, quin plaer això de no suar a la nit.
• L'apartament que vam llogar estava a 100 metres de la platja caminant.
• Hi havia piscina comunitària pels 6 o 8 apartaments i sempre vam estar sols. L'aigua estava mot calenteta i a la tarda donava l'ombre a mitja piscina i era perfecte per refrescar-nos ràpidament sense haver de passar-nos 20 minuts posant crema solar a tota la família. Per cert, quin pal que fa això de posar crema solar cada dos per tres.
• L'apartament tenia terrasseta privada i el baby entrava i sortia durant el dia i s'anava entretenint. A les nits, quan el baby dormia, nosaltres sopàvem a la terrassa amb la música del xou de l'hotel de fons, molt romàntic, hihihi.
• Res de cuinar, per ningú! Sortíem a dinar fora cada dia i a les nits sopàvem pa amb tomàquet ( així he tornat jo, rodolant!). El baby s'ha estrenat en això del menú infantil i es va passar 5 dies dinant pasta bolonyesa i gelat! Ei, i ell més feliç que un rinxol. El que feia jo era portar un tupper buit perquè les racions d'infantils tenen ben poc, així també guardava la meitat que sobrava i ell tenia menjar per l'endemà. Curiosament el gelat no sobrava mai, hehehe.
• L'apartament no tenia internet. Sí, sí, 7 dies sense el vici... i al final va ser un gustàs.

Bé, demà ja toca tornar a la rutina i ho faig contenta i amb les piles carregades. A veure com em trobo el transport públic demà, perquè amb el Jocs Olímpics a punt de començar a la ciutat hi ha una autèntica psicosi de que ningú podrà arribar a la feina a l'hora...
Per cert, per si les meves vacances no han donat prouta enveja, aprofito per dir que tinc entrades per anar a la final de natació sincronitzada dels jocs olímpics. A que faig molta ràbia?