23andMe, fent el test genètic

Ja esta fet, ja hem enviat la saliva al laboratori, ja ens han confirmat que ha arribat i ara ens toca esperar de 6 a 8 setmanes per saber els resultats.

El procés ha sigut molt ràpid i senzill. Vaig comprar el kit per internet i ens va arribar de Los Angeles en 3 o 4 dies.

El kit conté un tub que s’ha d’omplir, la meitat de saliva i l’altre meitat amb un líquid que fa que la mostra es conservi. Després s’ha de posar el tub a dins d’una bossa de plàstic especial, a dins de la caixa i finalment a dins del sobre de DHL per ser retornat al laboratori.

Va ser el nostre “moment-de-qualitat-en-parella” de la setmana, el meu marit i jo asseguts a la taula, cadascú amb el seu tub i a jugant a qui escopia mes ràpid. He descobert que ell es el rei del “escupitajo” o ben dit em català, el rei de l’escopinyada.

A part de la festa de líquids salivals, el primer que vam fer segons les instruccions, va ser registrar el codi de barres a la pagina web, i aquí es quan em vaig posar seriosa, ja que segons com veies la credibilitat de la pagina web, seguiria endavant amb el test o no.

He de dir que he estat veient molts vídeos d'una de les fundadores de l’empresa Anne Wojcicki al youtube i a primera vista em va encantar el seu projecte, els motius que la va portar a crear l’empresa, la filosofia que hi ha darrera, la projecció de futur i sobre tot ser conscient del poder que tindrà analitzar tantes i de tantes mostres genètiques que farà possible trobar solucions a malalties que fins ara son un misteri per a tothom. Crec que aquesta empresa canviara el mon per a millor i jo volia ser part d’aquest canvi!

Dit això i deixant clar el meu entusiasme inicial, el moment de registrar el kit a la web, era un moment importat per veure si tot encaixava amb el bon rotllo inicial.

La web de 23andMe em va semblar molt honesta i clara, sense coses ocultes. Jo he decidit en tot moment el nivell de participacio que vull tenir i això em va ajudar esclarir totes les pors que pogués tenir. Per exemple:

- He decidit si volia que l’empresea emmagatzemes la meva saliva durant 10 anys per futurs estudis o si volia que la destruïssin un cop sabes els resultats.

- He decidit si volia obrir el compte amb el meu nom autentic o un fictici.

- He decidit si volia que l’empresa fes servir les meves dades per estudis mèdics. Jo he decidit que de moment no, que prefereixo tenir primer els resultats per després decidir el grau d’informacio que em ve de gust compartir.

- He decidit si volia mostra-me ( sempre de forma anònima) a altres persones del mon que comparteixin part de la meva genètica (cosins llunyans i parents que potser no se ni que existeixen). Jo he decidit que prefereixo esperar a tenir els resultats i després decidiré al respecte.

Com veieu, tot i el meu entusiasme inici, tinc una visió bastant conservadora i previnguda. Això es degut a que els resultats seran abrumadorament extensos,llistat aquí  , i vull familiaritzar-me primer amb la web i amb el concepte en si abans de prendre cap decisió.

Com evidentment no soc la primera que pensa d’aquesta manera, 23andMe ha penjat els resultats d’una família anònima perquè mentre esperem els resultats, puguem anar xafardejant de que va tot aixo.

I això es el que estic fent aquests dies, llegint molt a aprenent sobre el fascinant mon del genoma humà.