Avui la pàgina web bebeymas fa un anàlisi del vídeo que vaig penjar l'altre dia al meu bloc sobre la xerrada de Pilar Sordo parlant sobre maternitat.
No dono crèdit de l'anàlisi tan negatiu que fan sobre la seva xerrada, les dures crítiques que ha rebut i sobre tot la mala interpretació de les seves paraules.
De veritat penso que aquesta difusió que estan fent de les "mares respectuoses" és inclús preocupant. Ens estem anant a uns extrems que crec que no són gens bons i petites coses com que si el nen no vol menjar una cosa, llavors l'hem de deixar fer la seva, dialogar, no insistir, no ser autoritaris i tot perquè el nen no agafi un trauma, em sembla de lo més absurd.
El meu nen rondina cada vegada que li canvio la samarreta, li tallo les ungles i li netejo les orelles però jo li he de fer aquestes coses, encara que rondini. Quan sigui més gran rondinarà per altres coses i moltes vegades em tocarà fer de mama autoritària, però això no voldrà dir que el meu fill em coneixerà només com la "mama autoritària". Ser mare implica ser moltes coses, de vegades ets la mama pallasso, la mama perruquer, la mama autoritària, la mama divertida, la mama amorosa ... llavors ja no sóc una mama respectuosa? Va home va, que aquí a la blogosfera totes ho som de respectuoses!
No dono crèdit de l'anàlisi tan negatiu que fan sobre la seva xerrada, les dures crítiques que ha rebut i sobre tot la mala interpretació de les seves paraules.
De veritat penso que aquesta difusió que estan fent de les "mares respectuoses" és inclús preocupant. Ens estem anant a uns extrems que crec que no són gens bons i petites coses com que si el nen no vol menjar una cosa, llavors l'hem de deixar fer la seva, dialogar, no insistir, no ser autoritaris i tot perquè el nen no agafi un trauma, em sembla de lo més absurd.
El meu nen rondina cada vegada que li canvio la samarreta, li tallo les ungles i li netejo les orelles però jo li he de fer aquestes coses, encara que rondini. Quan sigui més gran rondinarà per altres coses i moltes vegades em tocarà fer de mama autoritària, però això no voldrà dir que el meu fill em coneixerà només com la "mama autoritària". Ser mare implica ser moltes coses, de vegades ets la mama pallasso, la mama perruquer, la mama autoritària, la mama divertida, la mama amorosa ... llavors ja no sóc una mama respectuosa? Va home va, que aquí a la blogosfera totes ho som de respectuoses!
9 comentaris:
Hola! No coneixia la Pilar Soto, tampoc he vist el video (per cert, l'enllaç que has posat no em funciona), només he llegit el text de Bebés y más (una mica per sobre, tot s'ha de dir).
Crec que és el tema més recurrent els útlims anys. Autoritarisme o permisivitat. Penso que la resposta normalment la tenim nosaltres mateixes, també mirant una mica en la nostra pròpia història.
Com van tenir cura de nosaltres, quines coses ens van servir i quines no...i actuar amb honestedat. Segur que dir NO tota l'estona no és gaire efectiu, però jo em passo el dia dient que NO...i bé, no m'estiro dels cabells. No hem de ser tan estrictes amb nosaltres mateixes. Crec, com tu, que hi ha massa tendència en pensar que els nens es traumatitzaran per tot i al final estem massa pendents del que fem o deixem de fer...hem d'exercir la maternitat una mica més relaxades i confiar més en el nostre criteri. Jo crec que el 90% de mares són respectuoses, i tant.
Ui, ara no tinc temps però ja en parlarem. El que a vegades em sembla és que l'Armando aquest de Bebeymas haurà tingut una infantesa molt difícil: l'altre dia deia que li agradaria que els seus pares li demanessin perdó... ejem.
Coincideixo a pensar que sí que és preocupant.
Totalment d'acord amb tu!
Les mares que s'apropien el títol de ser "mares respectuoses" sembla que estiguin dient que la resta no són bones mares, o que no són conscients del que necessiten els seus fills.
Jo respecto molt la meva filla, i per això, entre d'altres coses, li poso límits!!!
Dóna per molt aquest tema....
Ja sóc aquí un altre cop.
Evidentment nosaltres som respectuoses, però no ens hi tenen, perquè no discutim durant mitja hora si és convenient menjar xocolata ara que falta una hora per sopar amb un nen de 3 anys, si l'hem de convèncer crec que acabarà menjant la xocolata oi? Jo no li diré, perquè ho dic jo, però li diré ara no és hora i no pots menjar-ne que no soparies i si s'enfada què vols que hi faci? Tampoc em llevaré a les 3 de la matinada per tallar-li les ungles perquè no li agradi que li talli (això deia l'Armando que ho feia), em nego a criar al meu fill en un coixinet de cotó perquè no se'm disgusti. No crec que es tracti d'ensenyar als nens que la vida és dura, però tampoc sobreprotegir-los.
M'ha sorprès també l'anàlisi del video que des del meu punt de vista ha estat feta amb rigidesa dogmàtica, d'aquella mena que no pot entendre el sentit de l'humor quan només és això, una forma habitual de parlar dins un diàleg distès d'un programa de televisió.
A part de posar en boca de la Pilar Sordo coses que jo no vaig sentir pas que digués en el video...
Enfín, serafín...
Estic totalment d'acord amb vosaltres. Evidentment els hi podem donar una explicació de per que no els deixem fer això o allò, o de perque han de fer alguna cosa, però si no es pot, no es pot. Créixer és saber també entomar les coses que no ens agraden. Aquests nens sobreprotegits són els que després a la Universitat no saben què fer a la que troben un imprevist o alguna contrarietat (parlo pel que em trobo) i t'acaben preguntant obvietats o queixant-se de tot allò que els suposa un contratemps.
També crec com l'Anna que ens hem de relaxar i deixar de qüestionar-nos tot el que fem. I ho diu una que s'hauria d'aplicar el cuento...
Com diu l'Anna és el gran debat, ets permisiva, naturalitsta i segueixes el que el nen vol o ets autoritari, estricta i segueixes unes normes.
Penso que la vida i la educació no és una cosa ni l'altre i que s'ha de ballar entre els dos costats.
Estic totalment d'acord amb el que diu la Miraska, que se de petis sel's hi deixa fer tot el que volen llavors no tenen tolerància a la frustació.
Penso que si ja les relacions social actualment s'han vist minvades perquè ja no es juga tant al carrer i perquè estèm a una societat individualista, si hi afegim que deixem fer als nens el que els hi vingui de gust, tindrem uns fills consentits, sense tolerància als canvis ni als contratemps i sense recursos per sortir-se'n a la vida.
Jo tampoc he vist el vídeo (no tinc massa temps per a res) però ja he sentit varies persones parlant d'aquesta mena (per no dir "merda" i ho dic així de clar) de corrent en la que els nens han de fer el que volen perquè només així poden ser feliços.
Estic farta de veure nens desgraciats perquè els seus pares no han estat capaços d'imposar unes normes. Nens que no accepten la frustració perquè mai els han dit "NO". Nens que no saben donar una passa sense els seus pares (insegurs) o despotes que estan tan acostumats a fer el que volen que qualsevol els hi diu res.
Aquests nens el dia de demà creixeran i pobres pares i mares que hagin de recollir el que els mateixos han sembrat.
Quanta punyeta caram!
Quanta raó tens! Sobretot m'ha agradat la tva última frase, perque jo penso que si hi ha mares poc respectuoses o que no s'estimin els fills, no escriuràn pas un blog sobre el tema no?
Et llegeixo desde Bulgària i m'ha agradat molt trovar el teu blog perque l'escrius en català, i m'enyoro una mica..
Hola Marta, benvinguda al meu bloc i gràcies per escriure.
T'entenc perfectament quan dius que t'enyores una mica, a mi també em passa, sobre tot des de que sóc mare.
Publica un comentari a l'entrada