Vull compartir amb vosaltres aquesta conversa sobre maternitat que acabo de veure. El missatge final m'ha semblat molt interessant.
El gran desafío de la mujer hoy en día es la reconciliación consigo misma, apagar el ruido interno que nos impide reconciliarnos con nuestras voces. Todo en la vida es un privilegio o una carga según como una se lo tome.
12 comentaris:
Doncs estic d'acord amb moltes coses que diu, sobretot en el fet que les mares avui sentim la necessitat d'estar fent molt de cas als nostres fills tota l'estona, entretenint-los, quan realment aquesta no és la nostra tasca, almenys no fer-ho tot el dia.
Merci per compartir-ho! Em donarà què pensar!
Una amiga el va enllaçar l'altre dia al Facebook i també hi estic molt d'acord. Aquest necessitat de fer-ho tot i fer-ho perfecte, aquestes veus interiors que ens van dient que no, que no ho fem bé...
Una abraçada!
"educarnos en voluntad, cultivar el sacrificio..."
Totalment d'acord, diu moltes veritats aquesta dona.
Curiosament, acabo de veure que a "Bebéymas" acaben de penjar aquest video i l'estan interpretant totalment d'una altra manera. Molt curiós.
A veure si em surt posar l'enllaç que estic practicant:
Como educar a los hijos segun Pilar Sordo
Euphorbia, te n'has sortit molt bé. No se, jo crec que com sempre hi ha qui duu les coses als extrems, posar límits no vol dir no escoltar als fills. Educar-los en la volutat, fer-los entendre que les coses tenen un valor, que no es pot aconseguir tot fent petar els dits no vol dir que pensem que les noves tecnologies són negatives (almenys jo no ho penso, el meu marit em faria fora de casa ;)). No se, crec que hi ha molt a debatre, però que educar també significa dir "no" i marcar els límits quan cal, igual que saber reconèixer que ens hem equivocat o demanar perdó quan calgui.
Acabo de veure el vídeo de 35 minuts on s'explica molt millor. Aquí us deixo el link per si el voleu veure.
http://www.youtube.com/watch?v=TR5cI_s3HA0&feature=youtu.be
Onavis, a mi també m'ha fet pensar.
Mirashka, tenim masses pressions tan interiors com externes, crec que ens falta més confiança en nosaltres mateixes. Estic molt d'acord en el que dius sobre els límits i també en saber demanar perdó quan cal.
Euphorbia, ui ui ui ja veig el que vols dir. Si que li estan donant una interpretació diferent sí. A mi el concepte aquest de criança respectuosa em fa una mica de riure i tot, perquè totes les mares respectem als nostres fills i els estimem i potser si que fa 50 anys hi havien maneres de criar als fills pocs respectuoses, però avui en dia totes ho són.
Aquesta gent tan respectuosa el que té és poca feina. De tant donar-li voltes a les coses acaben fent-se un embolic.
Arribar a "respectar" tan els fill en definitiva pot arribar a significar no respectar-los, perquè no els estan preparant per a la vida, més aviat els hi donen una sobreprotecció que fa riure. En això hi ha molts graus però és que a vegades llegeixo cada cosa...
No m'emprenyarien si fessin la seva i cadascú a casa seva, però el que m'emprenya és que es creguin les supermares que fan "el correcte" mentre la resta som unes ignorants.
ai, este tema me pone...
Ei noies,
sí jo també he vist la interpretació de Bebes y mas i penso el mateix que vosaltres.
Això de la criança respectuosa i de demonitzar als que de tant en tant diem no als nostres fills i no estem les 24 hores sobre d'ells a mi també em fa venir ganes de riure.
En fi!!!
Euphorbia i Onavis, si és que la Laura Gutman ha fet molt de mal! Al principi em mirava aquestes mames amb molta admiració, pensant que estaven connectades amb els seus petits en un nivell superior i jo també ho volia això, però ara me n'adono que jo també ho estic de connectada amb el baby i quan arribi el moment de posar límits, de ser la mama dolenta que vol que el nen es mengi les verdures o marxem del parc quan ell encara tingui ganes de gresca... tot això no farà que sigui menys respectuosa amb el meu fill, perquè tal i com diu el vídeo, no es pot ser mama guai les 24 hores, perquè la nostra tasca és educar i això obligatòriament implica ser la mama dolenta de tant en tant.
noies, que contenta estic de llegir-vos!!!! aleluia!!!
com diu l'Euphorbia el problema és que aquestes supermamis et van donant consells i mirant-te malament.
Estic molt d'acord amb aquesta senyora i amb tot el que dieu.
No ets millor mare, ni estimes més als teus fills si no els marques límits, ni "els eduques" (perquè perdone-me que us digui, però he vist mares que de tant consentir no eduquen). És més, crec que no els fas cap bé.
Em fan molta gràcia, però aquest tipus de mares que es creuen millors que tu perquè elles han triat una manera de criar/educar els fills diferent a la teva... què voleu que us digui... s'ha de ser més respectuós. Ningú té la veritat absoluta i cadascú tria el que li sembla millor, però sobretot sense faltar a les que hem triat una altra vía a la seva.
Ais... sóc com l'Euphorbia... aquest tema em posa... jajaja (és que de vegades s'ha de sentir o llegir cada cosa que Déu n'hi do!)
Mirashka, aquestes mares "xaxi guai" criden la paraula "respecte" als quatre vents i després ella son les primeres de fer-te una mala cara quan fas alguna cosa que elles no comparteixen. Menys mal que hi ha molts graus de mares d'aquestes i la majoria son respectuoses...
Ester, totalment d'acord amb tu. Cada mare he d'educar als seus nens segons els seus principis i respectant als altres. No hi ha mares ni millors ni pitjors, sempre que el nen és vegi un nen feliç i saludable.
Publica un comentari a l'entrada