diumenge, 27 de maig de 2012

16 mesos

El baby s'està convertit mica en mica en el nen que serà. Des de que ha començat a caminar ( no fa gaire) que ha fet una explosió i cada dia ens ensenya la seva personalitat, gustos i preferències. Jo estic gaudint molt aquesta etapa, el baby ja no rondina tant com en l'etapa de bebè i fa que jo no hagi d'anar amb cara d'histèrica-estressada tot el dia.
Per alguna raó que no acabo d'entendre, em costa molt definir la personalitat del baby, però per el que m'expliquen les meves mama-amigues, totes coincideixen en que el baby és molt bon nen perquè el veuen un nen molt tranquil, perquè encara no s'escapa corrent pel parc ( temps al temps), perquè es queda adormit al cotxet sense rondinar, perquè dona gust veure'l menjar tan i tan bé i perquè és molt sociable i sempre té un somriure per tothom. Tot això és ben veritat, així que sembla que el baby s'està convertint en un nen encantador :-)

Mides: 11,500 quilos i 82 o 83 centímetres
(Sí, també s'està convertint en un gegant de nen.)

Coses que li agraden i noves habilitats
  • Li agrada caminar per tot arreu, portar-te les coses i canviar-les de lloc. Així que ara és molt normal trobar joguines i roba dins de la banyera i llibres i gots de l'aigua dins de la rentadora.
  • Passar les pàgines dels llibres encara l'entreté bastant, de tant en tan es fixa en alguna pàgina i els hi fa petons. La primera vegada que li va fer un petó a una foto d'una revista, vaig anar tota emocionada per veure a qui li havia donat i amb horror vaig descobrir que era el Boris Jhonson, l'alcalde de Londres, glups.
  • Té obsessió pels gronxadors i per la porta d'entrada al parc.
  • Ha aprés a ajupir-se i a aixecar-se sense ajuda de cap moble i es passa el dia provant la seva nova habilitat. Li encant seure a sobre de la meva panxa i botar ( deu ser perquè està toveta :-/)
  • Ha descobert els troncs i les flors del parc. També mira i senyala els avions que veiem des de parc.
  • Li agrada fer-nos pessigolles al coll.
  • Està comemçant a diferenciar i senyalar les parts del seu cos. Sap perfectament on és el melic i els peus i amb una mica d'ajuda també ensenya les mans, els cabells, les orelles i el nas.
  • Anem superant els fàstics, però molt poc a poc. La gespa del parc li fa fàstic, embrutar-se les mans de sorra li fa fàstic, tocar coses estranyes li fa fàstic... hehehe, m'ha sortit molt fi el baby!
  • Li agrada molt banyar-se! Qui ens ho havia de dir, després de 14 mesos de pànic a l'aigua. Doncs ara gairebé que es treu ell la roba i si pogués es ficaria sol i tot.
  • Sap menjar solet amb la cullera. Aquí he de reconèixer que tot i que sap fer-ho, jo no sempre li deixo fer, perquè té tendència a marranejar el menjar i al final sempre agafa una rabieta quan s'ha acabat el plat i li demano que em doni la cullera i el plat. No vol. Ell voldria quedar-se tot el dia marranejant un plat buit i una cullera enganxosa.
  • Quan li dic que digui adéu, sempre llença petons, més moooooono.
  • És el rei del joc "ralet ralet paga un dineret"
  • Sempre està apunt perquè li renti les dents i quan ho faig posa cara com si la mam li estigués fent alguna cosa molt important.
  • Està començant a ballar quan sent música.


Vocabulari

Fent servir el positivisme que em caracteritza diré que el baby sap dir mama i papa per cridar-nos. No és clar clar del tot, perquè mai ens ha senyalat i a dit explícitament mama i papa, tampoc és que digui mama gaire sovint ( més aviat es passa el dia dient papapapapapa), però com alguna vegada se li ha escapat un mama davant meu i algun papa davant del meu home, doncs he decidit donar per vàlid el mama i el papa :-P
A part d'això, estic molt contenta de dir que el baby ja té una paraula en el seu vocabulari. Una paraula que fa servir a consciència i significat i és la paraula "té". Quan ens vol donar una cosa a la mà sempre diu "té". Ja tenim la primera paraula, iiiupi!

Dents

El baby té 8 dents, 4 queixals i 3 ullals.

Alimentació
El baby menja molt i no perdona res, pobre de mi que se m'oblidi la fruita de postre o que pobre de mi que el baby faci una migdiada una mica més llarga del normal i mengi més tard. Llavors es desperta histèric plorant mort de gana i a sobre em mira amb cara d'enfadat com si fos culpa meva que ell s'ha quedat dormit!
Ara està començant a mastegar les coses, així que una altra cosa que anem superant :-)

dijous, 10 de maig de 2012

Varicel.la

El baby va començar amb febre el diumenge, una febre que no baixava per molt paracetamol que li donés. Llavors vaig pensar que aquest no era un altre virus misteriós que igual que venia marxaria, aquest virus ens deixaria un bonic record..
El dimarts vam anar al metge, ja sabeu, al metge-super-professional-de-
capçalera ( a Anglaterra els pediatres són especialistes i només els pots veure si et deriva un metge de capçalera, és a dir, que el nen ha d'estar molt xungo perquè l'acabi veient un pediatra). La metge va dir que no era res seriós ja que no tenia el pit carregat, ni infecció d'oïdes, ni coll irritat. Jo li vaig preguntar si podia ser varicel.la, perquè a la guarde del baby hi ha 18 casos. El metge-super-professional-de-capçalera em va dir que no era varicel.la perquè després de 3 dies de febre ja haurien d'haver sortit les ampolles.
Doncs bé,després de 4 dies de febre (avui ja no en té) el nen s'ha aixecat amb el cos ple d'unes butllofes mooolt sospitoses, una varicel.la en tota regla amb només 15 mesos!
Jo estic una mica dels nervis, perquè estic patint de veritat el que significa viure lluny i no tenir ajuda de ningú. El meu home ha de treballar i quan arriba a casa el baby ja dorm i jo estic massa cansada per sortir a airejar-me. No he pogut anar a treballar aquesta setmana. Passen els dies i estem tancats, presoners a casa amb un nen que va estar 4 dies de molt mal humor degut a les febres i ara ple de butllofes que piquen, ahhhh i a més a més els queixals que se suposa que han de començar a sortir a partir dels 2 anys, estan donant la tabarra ben donada... i fa 4 setmanes que plou, sí, sí 4! Què més és pot demanar?