Tinc molts premis

Sóc un desastre pels premis, sempre oblido recollir-los i després passen els dies i ja no hi penso més. Em fa ràbia, perquè de veritat que em fa molta il.lusió rebre'ls, així que moltes gràcies a totes per continuar pensant en mi.

La Sandra, de Anda si es mama em va donar el premi a NICE BLOG, moltes gràcies Sandra. 

Per recollir el premi he de contestar a unes preguntes, així que aquí van.

Les meves 3 cançons preferides:

Fa molt de temps que estic molt apàtica en qüestions musicals, gairebé no dedico temps a descobrir nous artistes ni a recordar velles cançons. Aquestes 3 van marcar la meva vida en algun moment.

Manu Chao - Me gustas tu

Pedro Guerra - Deseo

Antonia Font - Vitamina Sol

També he d'explicar un somni: Hi ha un somni de quan era petita que sempre el recordo amb molt de carinyo. Surto jo gronxant-me d'un gronxador que penjava d'un arbre i al meu voltant també es gronxaven tots els components de la banda Europe. Recordeu el mític tema de The final Countdown? Doncs al somni tots ens gronxàvem al ritme de la cançó. 

Anna de fent de mama va crear fa uns dies un premi molt bonic que es deia SÓC UNA MAMA QUE FA HISTÒRIA Doncs el premi el va rebre l'Onavis i ella me'l va passar a mi. Moltes gràcies Onavis. 

Per rebre el premi he d'explicar una bistòria o un moment de la meva infantesa en la que vaig ser especialment feliç. 

Recordo el dia que tota la família vam anar al zoo de Barcelona. Per mi va ser un gran dia perquè això d'anar a la ciutat i sobre tot a veure animals, era una cosa que fèiem molt poques vegades. Vam passar un dia fantàstic i tinc fotos molt boniques d'aquell dia. Més endavant em van explicar que el motiu d'anar al zoo va ser perquè el meu avi estava malalt i no volien que nosaltres ens adonéssim, així que va venir la iaia però l'avi no. 

L'Onavis també em passa el premi BEST BLOG i jo el recullo amb molt de gust.

Queda pendent el Topao 7 que em va passar l'Esther de El petit calaix, però això serà un altre dia.

Premi, 7 coses

Ja fa uns dies l'Onavis em va passar aquest premi, premi a la versatilitat. Crec que ja l'heu rebut totes,  així que no se a qui passar-li. Aquí van les 7 coses sobre mi que vull compartir amb totes vosaltres. Gràcies Onavis!

• Ric cada dia i molt, inclús quan m'enfado amb el meu home ric i això em fa molta ràbia perquè perdo credibilitat.
• Tinc una gran fòbia a les cuques i als ratolins. Si alguna vegada us trobeu algun d'aquests animalons per casa no sigueu il.luses de pensar que s'ha perdut, no senyor, ni s'ha perdut ni ha vingut sol.
• M'agrada molt que em facin massatges.
• Vaig deixar de fumar després de 8 o 9 anys de donar-li al vici i ho vaig aconseguir gràcies al sant llibre "es facil dejar de fumar si sabes como".
• Mai menjo res que estigui caducat, encara que tingui bon gust i només passi d'un dia. Si m'ho menjo, ho faig amb fàstic i em senta malament.
• M'agafa nostàlgia quan veig que a la tele fan una peli de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. Ja sabeu, aquelles pelis on el prota marxava a Alemanya a buscar-se la vida i veia una dona amb biquini o minifaldilla i se li sortien els ulls. Es podria dir que aquestes pelis m'agraden i tot :-P

El meu segon premi

L'Erna de Pequeña Buda Islandesa m'ha donat un premi preciós a Me gusta tu mentalidad. La foto és un quadre del seu marit que és tot un artista i fa coses així de boniques. Si voleu veure més coses seves, aquí podeu tafanejar la seva pàgina web.
Moltes gràcies Erna per aquest premi. Em fa molt contenta que t'agradin les coses que escric i que et sentis identificada amb algunes de les meves situacions. Aquí van les meves respostes a les preguntes del premi.

1. Una cançó que t'emociona i el motiu.
Your Song, versió de la peli Moulin Rouge. Va ser la cançó amb la que vaig entrar a l'església el dia de la meva boda.

2. País on t'agradaria viure si poguessis escollir i el motiu.
Ui, ui, ui, no se si estic en condicions mentals per respondre a aquesta pregunta. Com ja sabeu visc fora de Catalunya i no se perquè, però el còctel maternitat, hormones i que ja m'estic començant a ensopir dels anglesos, tot plegat fa que miri la vida a Catalunya amb una mica de nostàlgia i pensi que com a casa no s'està enlloc.. també he de dir que després quan vinc uns dies de visita, de seguida "m'agobio" i tinc ganes de tornar a la meva vida anglesa.. com veieu la ment humana és molt complicada.
Jo seria feliç vivint en qualsevol lloc que tingués clima estiuenc tot l'any, una platja a ben aprop, estil de vida tranquil i menjar de bona qualitat.

3. Com et descriuries en 5 adjectius.
Només cinc no dona per gaire, aixi que diré 5 de bons :-P
Positiva, assertiva, empàtica, divertida i tiabonaquet'hicagues (això ultim és mentida però ja he dit que sóc molt positiva, oi)

4. Alguna vegada algú et va dir com seria el teu futur?
Sí que ho van fer i millor m'ho podia haver estalviat, la veritat. Va ser quan estava en plena adolescència i evidentment era una persona molt insegura i algunes coses de les que em va dir, em van condicionar i em van fer estar neguitosa una bona temporada.

5. Un objecte que sigui important per tu i el motiu.
Pot sonar una mica cursi, però li tinc especial "carinyo" a l'anell de compromís que em va regalar el meu home, perquè me'l va regalar en un moment que econòmicament anàvem justets, perquè me'l va fer un joier de forma artesanal i és una peça única i perquè me'l va donar de la manera més bonica que ho podia haver fet. Ell va arribar tard aquell dia, jo ja estava dormint i em va posar l'anell mentre dormia i quan em vaig despertar me'l vaig trobar posat al dit. Priceless moments!

6. El teu perfum preferit.
No sóc gaire de portar perfums i ara amb el baby encara menys. M'agrada que el baby olori el meu olor corporal. Ei que em dutxo cada dia i em poso desodorant, no us penseu coses rares, hehehe.

7. D'on creus que ve la sort?
Per mi la sort és una habilitat que tots tenim a dins però com tot a la vida s'ha de treballar per anar-la polint i saber treure-li profit. Aquesta habilitat fa que puguem transformar moments difícils de la vida en noves oportunitats o canviar una mala actitud que ens domina per una de més positiva i així fer que les coses bones s'acostin a nosaltres. Al final l'objectiu és trobar el camí cap a la felicitat, oi? Doncs aquí no val ni ser milionari, ni tenir tots els contactes laborals del món. La sort-felicitat sempre es troba a l'interior.

He de passar el premi a 7 persones, però com que crec que no tinc tantes amigues blocaires i com que vull passar el premi amb tot el "carinyo" amb el que l'he rebut, doncs al final he escollit a les següents.

A Sol Solet, perquè les dues acabem de començar el camí de la maternitat i sento que vivim moltes situacions a la vegada.
A Esther de Petit Calaix, perquè m'encanta el seu sentit de l'humor, especialment els seus comentaris. Té una forma d'expressar-se que sempre em fa riure.
A Euphorbia, perquè m'agrada molt els temes dels que escriu i com els enfoca.

El meu primer premi

Erna de Pequeña Buda Islandesa, Euphorbia de Euphorbia Splendens i Mirashka de  Hi Veig Doble, m'han donat el meu primer premi. Quina il.lusió que totes vosaltres hagueu pensat en mi i em feu partícip d'aquest missatge tan maco: tu bloc me alegra y emociona el corazón. Que més es pot demanar?
 

Aquí us deixo les meves respostes al qüestionari del premi.

1. Per què vas començar a escriure el bloc? 

Vaig començar a escriure el bloc perquè necessitava organitzar la meva ment, les meves idees i sentir que podia fer servir el cervell una altra vegada. Vaig pensar que seria més enriquidor escriure un bloc que perdre les hores enganxada a alguna sèrie o mirant el facebook cada dos per tres. Ei, i ha funcionat! La última serie que vaig veure acabar va ser Lost i des de llavors res més m'ha tornat a seduir com per a enganxar-me i el facebook ja no m'interessa gaire, ara el món de les mames blocaires em sembla molt més apassionant. 

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida? 

Amb els anys m'he adonat que quan desitgem una cosa a la vida, el que de veritat ens fa feliços és el camí que hem de recórrer per aconseguir-ho així que el que més desitjo és estar bé amb mi mateixa per continuar el camí i poder gaudir-ho com fins ara.  

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris a d'altres blocs? 

Cada vegada que entro en un bloc tinc la sensació d'estar entrant a casa d'algú que encara que no conegui personalment ha decidit obrir la porta i deixar-me entrar. Com no puc portar flors o una caixeta de bombons i petar la xerrada, doncs fer comentaris em sembla la millor manera de formar part d'aquest petit safareig.  

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills. 

Ara estem començant amb la alimentació complementària i veure les cares que posa quan tasta un aliment nou és molt divertit.  

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills. 

Jo sempre he sigut de llàgrima fàcil i ara amb el baby encara ho sóc més. Recordo que m'emocionava molt les primeres vegades que el baby em mirava als ulls i reia.
Vull compartir el premi amb:

Núria de La Invasió Twin 

Silvia de Crònica d'una recerca ... i Odisea d'una Troballa 

Ira de Mà a mà, pell a pell, cor a cor