Varicel.la

El baby va començar amb febre el diumenge, una febre que no baixava per molt paracetamol que li donés. Llavors vaig pensar que aquest no era un altre virus misteriós que igual que venia marxaria, aquest virus ens deixaria un bonic record..
El dimarts vam anar al metge, ja sabeu, al metge-super-professional-de-capçalera ( a Anglaterra els pediatres són especialistes i només els pots veure si et deriva un metge de capçalera, és a dir, que el nen ha d'estar molt xungo perquè l'acabi veient un pediatra). La metge va dir que no era res seriós ja que no tenia el pit carregat, ni infecció d'oïdes, ni coll irritat. Jo li vaig preguntar si podia ser varicel.la, perquè a la guarde del baby hi ha 18 casos. El metge-super-professional-de-capçalera em va dir que no era varicel.la perquè després de 3 dies de febre ja haurien d'haver sortit les ampolles.
Doncs bé,després de 4 dies de febre (avui ja no en té) el nen s'ha aixecat amb el cos ple d'unes butllofes mooolt sospitoses, una varicel.la en tota regla amb només 15 mesos!
Jo estic una mica dels nervis, perquè estic patint de veritat el que significa viure lluny i no tenir ajuda de ningú. El meu home ha de treballar i quan arriba a casa el baby ja dorm i jo estic massa cansada per sortir a airejar-me. No he pogut anar a treballar aquesta setmana. Passen els dies i estem tancats, presoners a casa amb un nen que va estar 4 dies de molt mal humor degut a les febres i ara ple de butllofes que piquen, ahhhh i a més a més els queixals que se suposa que han de començar a sortir a partir dels 2 anys, estan donant la tabarra ben donada... i fa 4 setmanes que plou, sí, sí 4! Què més és pot demanar?

Un dissabte a urgències

Avui el baby ha caigut i hem hagut d'anar a urgències, M'explico:
El baby estava jugant a casa i ha perdut l'equilibri, com tantes altres vegades, però aquesta vegada ha picat la cara amb el canto de la tauleta i s'ha fet un petit tall a dins de la boca. Ell ha plorat, li ha sortit una mica de sang però de seguida se li ha passat i tots tan contents.
Ja ens havíem oblidat de la caiguda quan el baby s'ha despertat de la migdiada i hem vist que havia sang al llençol, llavors li hem tornat a mirar la boca i hem vist que tenia el "frenillo" enganxat entre mig de dues dents! Pobret, se li veien les dues dents molt separades de tanta carn que tenia allà enganxada. Molt gore tot plegat!
Jo he intentat tibar una mica per treure-li però estava ben enganxat i inflat, així que hem vist clar que havíem d'anar a l'hospital i que algú ens ajudés a treure allò d'entre les dents.
Era la primera vegada que anàvem a urgències i no sabíem amb que ens trobaríem. Jo pensava: "merda, fa tres setmanes que el baby no es posa malalt i segur que d'aquella sala d'espera sortirà amb algú virus xungo que ens amargarà la setmana". Així que fent honor a totes les meves paranoies, hem estat l'hora d'espera intentant que el baby no toqués a cap altre nen, ni cap joguina ni el terra ni ressss d'aquella sala infectada de nenes malalts.
Ell estava de bon humor i semblava que no li feia mal la boca sempre i quan ningú remenés allà dins.
Quan ens ha tocat entrar i l'ha vist la doctora, ens ha dit que volia evitar tenir que punxar-li i posar-li anestèsia i que intentaria treure-li tibant ( com he intentat fer jo a casa) i llavors ha sortit de la sala a buscar ajuda. Quan li he preguntat que això devia passar contínuament, m'ha dit que no ho havia vist mai que un nen se li quedés el frenillo enganxat entre les dents! Aquí és quan m'ha entrat el pànic, pensant, "meeerda no tenen ni idea de com solucionar el tema i el meu baby farà de conillet d'índies"
Ha tornat a entrar la doctora amb una ajudanta que portava unes pinces enooormes i mentre el meu home aguantava al baby, elles dues amb les pinces han començat a estirar fins que ha sortit tot. Pobret, ha plorat i ho ha passat malament (i jo encara pitjor), però la veritat és que la força bruta ha funcionat i als dos minuts el baby ja estava rient i bevent aigua tan tranquil com si no hagués passat res.

Així és com hem passat la tarda de dissabte. Menys mal que no ha sigut res greu i que aviat això serà només una anècdota més per recordar (o oblidar).

Festa cancel·lada

Hem hagut de cancel·lar la festa d'aniversari perquè el baby no es troba bé. Ahir va passar el dia vomitant i avui té diarrea.
Em fa peneta que no hagi pogut gaudir del seu dia, perquè no ha bufat les espelmes, no ha menjat gairebé res, no ha vist als seus amiguets, no ha gaudit de les decoracions d'aniversari, no ha jugat gaire amb la joguineta que li hem comprat. La única cosa que ha alegrat una mica el dia ha sigut la postal que li han fet les seves cosinetes ( 3 i 5 anys) i que hem obert avui amb molta il.lusió.
Així que he decidit que el dia d'avui no compta i que el seu aniversari serà el proper cap de setmana, perquè no em dona la gana recordar el seu primer aniversari com el dia que el nen estava malalt, el penso recordar com el dia que el nen estarà rialler, xerraire i mimosín. He dit.

Políticament correcte

Els anglesos tenen una manera molt curiosa de dir les coses i d’emmascarar el que de veritat volen dir. En el quadre que adjunto a sota podreu veure exemples del que vull dir. Aquest quadre no és cap exageració, realment la ment anglesa funciona d’aquesta manera i per experiència puc dir que quan abans t’hi acostumes i que quan abans comences a jugar al mateix joc, abans et comencen a anar bé les coses.

En el món de les guarderies tampoc podia faltar aquesta manera en coberta de dir les coses i avui mateix he posat en pràctica les meves habilitats en la matèria.

Ahir a la nit el baby va tenir febrícula de 37.7 i aquest matí tenia 36.6, el que vol dir que hi havia molts números que durant el dia li pugés una miqueta la febre. Ell no estava decaigut ni semblava pas malalt, així que de moment semblava que era una d’aquelles febrícules misterioses que igual que venen igual se’n van.

Avui l’havíem de portar a la guarderia i havíem de trobar una manera d’explicar el que tenia el baby, així que hem fet server l’estil anglès en coberta.

Li he dit al meu marit que quan portes el baby a la guarde li digués a la seva cuidadora que el nen estava “teething”, és a dir que tenia alguna dent que li estava sortint.

Quan a la guarde fas aquest comentari, immediatament ja saben que el nen podria estar una mica irritable durant el dia, podria tenir una mica de febre e inclús podria no tenir les mateixes ganes de jugar de sempre. 

Evidentment ningú sap que li passa al nen, però d'aquesta manera te l'agafen sense posar-te mala cara, perquè tenir un mal dia per culpa de les dents es políticament correcte en el món guarderil anglès. 

Al final el dia ha anat bé, el baby no ha menjat tan bé com sempre però ha jugat i ha estat de bon humor i ara a la nit tenia 37 de febrícula.

A veure com van aquests dies, espero que bé i que el diumenge estigui totalment  recuperat perquè li estic preparant una super festa d'aniversari i vindran el seus tres bebes-amiguets a jugar! Aiii quins nervis, 1 anyet ja!

Sembla que començarem bé la setmana

Els tres primers dies de feina i guarderia van anar mol bé tan pel baby com per mi. Tenim la sort que el baby s'ho passa molt bé a la guarde i gairebé no plora i així jo puc anar a treballar tranquil.la i amb il.lusió.
El dijous va ser molt xulo perquè tornàvem a estar junts, el baby va jugar amb les seves noves joguines de nadal i estava content de tornar a explorar el menjador de casa seva. El millor era que com ha après a seure sol, això li dona molta autonomia i estava feliç gatejant i seient, inclús ja intentava enfilar-se per sobre meu i el sofà.
Va arribar divendres al matí i la cosa ja es va torçar, el baby tenia febre. Com era divendres el vaig portar al metge perquè li fes una ullada i descartés les coses bàsiques: orelles, gola i pulmons. De vegades em pregunto a part de fer això que més fan els metges, perquè la conclusió va ser que no tenia res, només una orella una miqueta vermella i que si seguia amb la febre que li donés antibiòtic que ja em feia la recepta perquè no hagués de tornar. Indignant, oi? A Londres no fan la prova de si una malaltia és vírica o bacteriana, pel que si un nen té febre més de 5 dies, ja els hi donen antibiòtics i deixen que sigui el criteri de la mare el donar-los-hi o no. També va dir que si li hagués vist les dues orelles vermelles que ja li hagués donat els antibiòtics directament però que com només era una i molt poc la cosa era dubtosa. I tan dubtosa no trobeu?!?! En fi, que en temes de metges aquesta és la creu que ens ha tocat tenir, menys mal que tinc una pediatra privada per si necessito consultar qualsevol cosa.
La febre va seguir divendres i dissabte, així que ens hem passat des de llavors tancadets a casa. Avui ja no té febre i si tot va bé començarem bé la setmana i el baby anirà a la guarde i nosaltres a la feina. Toco fusta.

Ja s'acaben les vacances

Fa molts dies que som per Catalunya gaudint de les primeres vacances de nadals amb el baby i tot i que hem tingut dies dolents degut a la bronquitis que va agafar, al final es va recuperar i vam poder seguir el ritme de dinars maratonians amb la familia i els amics.
Moltes coses han canviat en aquests dies que portem aqui, el baby ha apres a gatejar a quatre grapes i tambe ha apres a enfilar-se pels llocs, ha fet 11 mesos en terres catalanes, li han sortit mes queixals ( en total 8 dents i 3 queixals), ha apres a fer moneries quan li demanes, ja fa petons, saluda, canta movent les mans, diu que no amb el cap, fa petarretes, xiscla de felicitat i senyala amb el dit. Vaig venir a Catalunya amb un nen i marxare amb un totalment diferent.
Diumenge ja tornem cap a Londres i dilluns es el gran dia en el que comencem una nova etapa, l'etapa en que la que jo tornare a treballar durant 3 dies a la setmana i sabeu que? Que tinc ganes de tornar a treballar! No hassse falta desssir nada masssss.

Les festes de nadal no van be

Estem passant un nadals una mica tristots perquè el baby continua malalt. El que semblava una mica de tos i mocs ha resultat ser una bronquitis amb febre. El baby ha de prendre un antimucolitic i inhalador durant uns dies i divendres hem de tornar al metge per veure si la cosa millora.
Quan vam arribar a Catalunya vam poder quedar amb la família els dies 24, 25 i 26, llavors havien de venir uns dies lliures on havíem de gaudir de  Barcelona nosaltres tres i aprofitar per quedar amb amics, doncs de moment estem tancats a casa cuidant d'un bebè malalto.
Estic una mica amoïnada perquè l'altra vegada que es va posar malalt amb angines entre una cosa i una altra van ser 13 dies amb febrícula i febre i tinc por que la cosa es repeteixi i al final no puguem fer res de res aquest nadal.
On es el meu nen que amb 9 mesos mai s'havia posat malalt? Me l'han canviat!

nota: continuo sense trobar tots els accents al teclat del portàtil angles

Bones festes

Ja fa uns dies que vam arribar a Barcelona i fins ara no he tingut cap estona per escriure ni per descansar. El baby te tos, mocs i tres queixals que volen sortir a la vegada i les nits son un infern de despertarts continus. Durant el dia el baby tampoc esta de bon humor i juga poca estona i de seguida plora perquè pobret, ni ell mateix sap que li passa.
M'agradaria dir que aquest primer nadal amb el meu fill esta sent un nadal màgic, però per mi ara mateix l'única cosa màgica es quan arribem a casa d'algun familiar i hi ha la taula parada i alguna anima caritativa disposada a distreure al baby una estoneta perquè nosaltres puguem desconnectar mentalment uns minuts i menjar alguna cosa de manera tranquil.la.
BONES FESTES A TOTES i visca els tuppers de la mama/sogra/tietes i amics.

nota: Escric des de un portatil amb teclat angles i no trobo els accents, aixi que l'entrada ha quedat com ha quedat.

nota 2: He comprat l'Antigona per unir-me al club de les mames lectores. A veure si me la puc llegir abans de que acabi l'any!

Un dia molt productiu

Avui he deixat el baby a la guarderia. Potser no ho hauria d'haver fet perquè ell no està 100% recuperat i m'arrisco a recollir-lo pitjor de com l'he deixat, però tots necessitàvem aquest moment. Ell com ja fa un parell de dies que no té febre, està més enèrgic i necessitava sortir de les quatre parets que l'han tingut tancat tants dies i jo també necessitava un descans de baby per poder fer toooootes les coses pendents.
El dia ha sigut molt productiu. He deixat el baby, he vingut a casa per obrir la porta a la noia de fer feina i un cop ella ja estava llesta per deixar-,me la casa immaculada he aprofitat aquestes tres hores per anar de compres. He comprat un munt de regals pels familiars i un parell de conjuntets nadalencs pel baby, perquè vagi ben guapo a Catalunya. Quan he arribat, la casa estava neta ( quin gustàs) i no quedava resta (ni olor) de malaltia per enlloc així que he dinat el plat macrobiòtic superenergètic que m'he comprat a la botiga naturista i mentre ho feia m'he posat el programa del convidat, aquesta setmana amb Pilar Rahola ( confessió: em cau ve la Pilar Rahola). Després he començat a empaquetar regals... 19 paquets, que es diu ràpid! Després he posat una rentadora de les ràpides ( mitja horeta) i he aprofitat aquest temps per entrar a internet i per dir via facebook que aquest any no enviaré les postals de nadal. Les envio cada any per tradició. Quan era petita ajudava a la meva iaia a fer-ho i jo he volgut seguir aquesta bonica tradició que em porta tants bons records. Però aquest any no podrà ser, i no passa res.
Seguidament m'he dutxat ( que ja tocava), he estès la rentadora, guardat roba eixuta i ja estic llesta per anar a recollir al baby un cop acabi d'escriure aquest post.
Ai ai ai a veure com me'l trobo ara. Tan de bo estigui bé que demà tinc un dia especial, podríem dir inclús que tinc el dia lliure, el primer dia lliure d'obligacions en 10 mesos... vaig a la city a dinar amb els meus companys de feina i si tot va bé passejaré per la ciutat, llegiré.. si tot va bé clar.

Diagnòstic de la primera malaltia del baby

Després d'una setmana amb febrícula i febre i el baby sense millorar, avui hem anat al metge per saber si el refredat havia mutat cap a alguna altra cosa. Doncs es veu que sí, es veu que el baby té una amigdalitis de cavall i ha de prendre antibiòtics durant una setmana. Una setmana més amb un nen malalt que només vol braços i a la nit es desperta cada dos per tres i només es calma si estic a prop.
Per acabar d'arrodonir la situació, el meu home té mal d'esquena i no pot fer CAP esforç físic, això vol dir que no pot agafar al baby, ni canviar-li els bolquers, ni res que impliqui una mica d'ajuda per la mama moderna.
Però no passa res, jo puc amb tot. Bé, amb tot no: hauré de començar a assumir que aquest any no tindré temps de comprar tots els regals de nadal pels familiars ni temps d'escriure les postals que cada any envio amb tant de carinyu.

Trucada de la guarderia

Avui m'han trucat de la guarderia que el baby tenia 39 de febre i volien el meu permís per donar-li paracetamol. M'he portat un bon ensurt i he anat ràpidament a veure el meu petit. Quan he arribat estava dormidet i quan l'he vist no ho he pogut evitar i se m'han saltat les llàgrimes allà mateix.
A la tarda hem anat al metge i el doctor ens ha dit que el baby té un procés viral i que en un parell de dies segurament es trobarà millor, que li doni paracetamol i/o ibuprofeno si li puja la febre i que el mantingui ben hidratat.
Aquests últims dies el baby ha estat una mica malalt, però aquest matí no tenia febre i jo em pensava que ja estava recuperat. No m'esperava per res aquesta trucada de la guarderia i molt menys que em diguessin que el nen estava a 39 de febre.
Quina tarda més angoixant que he passat.

Primera febrada

Des de ahir a la nit que el baby té una mica de febre i el pobre ho està passant malament. Va estar tota la nit despertant-se i fent gemecs mentre dormia, pobret. Jo he estat tota la nit al seu costat, perquè només s'adormia quan estava a sobre meu i després quan el deixava al llit volia tocar-me tota l'estona i si el deixava anar es tornava a despertar plorant. Cap a les 4 de la matinada hem intentat que es quedés el meu home, però no ha funcionat, només volia la mama. Avui durant el dia està passant igual, només ha dormit les migdiades a sobre meu i quan el deixava al llit plorava desesperat. Al menys durant el dia està de bon humor i juga i riu.
Quina merda això de les malalties!

10 mesos, primera malaltia i primer queixal

Ahir va ser el tercer dia de guarderia i el baby ha agafat un refredat, la primera malaltia de la seva vida. De moment no té febre però té mocs i una mica de tos. Per culpa dels mocs ahir no va dormir ningú a casa perquè com dorm amb xumet es va passar tota la nit empassant mocs com podia sense perdre el xumet, cosa difícil, així que es va desvetllar moltes vegades i jo també evidentment. Per acabar-ho d'arrodonir, li estan sortint dues noves dents a la vegada i la meva sorpresa a sigut quan tocant aquest matí m'he adonat que la novena dent que li surt no és pas un ullal, és un queixal! Quina manera de celebrar el seus 10 mesos, amb refredat i el seu primer queixal fent la punyeta.
Avui l'he portat més tard a la guarderia i quan l'he recollit semblava que venia de la guerra. Tenia els ulls vermells, el nas amb mocs i tot el coll de la samarreta xop de babes. M'ha fet molta peneta perquè mai l'he vist tan fet caldo.
Ara torna a estar molt irritable i tot i que es vol dormir, té tantes molèsties que no pot. Avui també serà una nit molt llarga.