dimarts, 18 de desembre de 2012

Descobrint el Nadal

El baby està fent un master accelerat sobre arbres de nadal, cançons nadalenques en català i en anglès of course, Santas ( em nego a dir-li “Father Christmas”), Tios i fires de nadals, inclús torrons! Mare meva i només estem a dia 18 de desembre!
Pobret meu, porta un cacau mental considerable, tan és així que l’altre dia m’el vaig trobar a la seva habitació ( m’encanta dir la SEVA habitació!) amb un petit cagatio que tenim d’un pam de llargada, doncs el va agafar si se’n va anar a donar-li garrotades a una joguina que és un elefant. Ell estava allà tan content donat pals a les seves joguines i cantants “ametlles i torrons, te, te i te”. Al final li vaig dir que deixés el Tió a la taula una altra vegada que ja havia cagat prou i va anar tot el camí donant-li cops i cantant.
Amb el Santa la cosa esta sent una mica més traumàtica, perquè l’home  aquell gras i amb pels a la cara no li fa gens de gracia. Ja ha vist el Santa 2 vegades aquest any ( i les que queden, glups!) quan va venir  de visita a la guarderia i quan vam anar a una fira de nadal del barri i totes les vegades va posar bastant mala cara inclús quan li donaven els regals.    
També hem anat a la famosa fira nadalenca Winter Wonderland al Hyde Parc de Londres i allà va pujar per primera vegada en uns “caballitus”. Va pujar en un cavall d’un carrusel i en un tren que donava una volat pel parc. Va estar tranquil i relaxat però jo diria que va passar l’estona sense pena ni gloria.
En fi, que voler que un nen de gairebé 2 anys entengui les tradicions nadalenques es bastant agosarat. Per ell tot això son experiències i jocs nous, uns més agradables que unes altres i jo crec que el que més li agrada de tot plegat és quan veu a la mama i al papa amb cara d’atontats i il.lusionats perquè el nen ha cantat el seu primer “fum, fum, fum” o ha posat cara de flipat quan ha tastat el torró de xocolata per primera vegada. 
Bones festes a tothom! Catalunya, que ja venim!

dimecres, 28 de novembre de 2012

Operació dormir sol (II)

El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!
Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.  
Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.
Aquesta és la rutina que fem servir ara:
El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.
Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.
Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!


dilluns, 19 de novembre de 2012

La iaia fa 100 anys

Aquests dies hem anat a Catalunya a celebrar que la besàvia del baby ha fet 100 anys.
Aquest es el regal que li ha fet el baby. Ooooooh!

diumenge, 11 de novembre de 2012

Operació dormir sol (I)

Nosaltres vem decidir dormir tots junts perquè les nits amb el baby sempre havien sigut molt mogudetes i quan vaig haver de tornar a la feina, dormir a les nits era una questió de supervivència. D' aquesta manera va ser com vam començar a fer collit. 

El baby amb els mesos ha aprés a dormir una mica més profund i sense tants despertars nocturns. També ha deixat de posar-se malalt cada 10 dies (malaïda guarderia).
Doncs el que sembla que havia de ser l'inici cap al bon camí, doncs es va empitjorar i moolt. M´explico:
El baby sempre ha necessitat agafar-nos la maneta per poder dormir, mai havia volgut cap nino, ni manteta, ni res. Doncs fa uns mesos, que ja no es conformava amb agafar-nos la mà, el que volia era pessigar, .. i pessigar..., i pessigar fins que es quedava adormit. I quan es desvetllava a mitja nit plorava histèric perquè volia la seva mà/braç/coll per pessigar. La cosa va arribar a un extrem que quan el baby està relaxat al sofà o quan l´agafes a bracos, pessiga de manera inconscient.
En aquest punt ja vaig veure que això no podia continuar així, que l´adicció de pessigar no el deixava descansar a les nits i que cada cop ens feia més mal quan pessigava. Era hora d´intervenir una mica, ensenyar al baby a dormir amb un nino i convidar-lo a estrenar la seva mega-xula-habitació. Enough is enough!
Ja portem dues setmanes de procés, en que el baby se´n va a dormir amb  el seu nou amic NicoTico. LLavors els dos ens estirem com sempre, ell al seu llit, jo al meu i cada cop que busca la mà per pessigar li dic qeu agafi la maneta del NicoTico. Les primeres 3 nits van ser durilles, però ara ja ha acceptat la nova situació i està tranquil perquè veu que jo continuo al seu costat.
Durant el dia, quan ens pessiga ara li dic que no ho faci si us plau que em fa mal i ell repeteix que fa mal i ho deixa de fer. 
La cosa va per bon camí i això m´anima molt i em dona esperances que potser en un dia no molt llunyà el meu home i jo recuperarem la nostra habitació, oooooeeee!
Continuarà...






dimecres, 24 d’octubre de 2012

No es pica!

Últimament la frase que mes li dic al baby es:  “No poking/pushing!” Que vol dir “no es pica!”  
El baby ens ha sortit un picador! I jo jo em passo el dia enganxada a ell com una paparra, perquè el nen allarga la ma sense avis previ i fot hòsties a tot nen que se li acosti.
L’altre dia gairebé em dona un atac quan va empènyer una nena que estava davant seu a dalt de tobogan! Ja us podeu imaginar la cara de l’altre mare...
Jo intento veure el perquè fa això i busco alguna manera de connectar amb ell per fer-li entendre que això esta malament.
El que he pogut veure fins ara, es que el baby pica als nens ( tan grans com a petits) quan hi ha alguna cosa que no li agrada i sobre tot quan hi ha algun nen  que esta invadint el seu espai personal. Llavors el picar es la seva única manera que te dir dir que allò no li agrada. També he de dir que el baby encara no entén quan fa mal, de fet si dic “aaauuu” comença a riure perquè es pensa que es un joc i si faig que ploro ( o si algun cop he plorat, ejem ejem), doncs no fa cap intent de consolar-me. No entén el patiment dels altres.
Mica en mica anem millorant amb el tema, perquè ell ja sap que això no es fa i repeteix amb mi  “no poking” quan li dic que no i diu “ sorry” als nens quan ho fa.  
La seva cuidadora a la guarderia m’ha dit que a mesura que vagi adquirint mes vocabulari i tingui altres maneres d’expressar les coses, deixara de fer servir la forca per manifestar el rebuig.
Suposo que aquestes coses porten el seu temps i que la clau es anar insistint i insistint fins que finalment entengui que allò no ho ha de fer.  
I vosaltres us heu trobat amb nens picadors?

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Anem a veure peixos

A l’entrada de la guarderia hi ha una petita peixera amb dos peixets. Cada dia el baby els hi diu hello i bye bye i ell es veu molt il·lusionat amb els bitxus.
En fi, que jo aqui vaig veure una oportunitat perquè el baby perdes la por als animals, (que fins ara li agraden lo just i sempre hi quan hi hagi una certa distancia) i vaig pensar que podíem anar a l’aquarium de Londres.
Doncs aquesta aventura va ser un exemple mes de que mai saps com els nens reaccionaran. El baby no li va agradar en absolut. Es va passar tot el recorregut dient bye bye als peixos i no volia ni sentir a parlar d’acostarse a les peixeres ni de tocar los.
La secció dels pingüins va anar una mica millor, sempre i quan els veies fora de l’aigua caminant, pero a la que mirava pel vidre i veia tota aquell aigua allà sota, li tornava a entrar la por. Pobret.
Al final vam passar la resta del mati al parc que hi ha darrera del London Eye i allà si que s’ho va passar be.
Per cert, quina pena que feien aquells pingüins, que es passen el dia donant voltes a 30 metres quadrats de sala! Buuuf, això hauria d’estar prohibit! Després d’haver visitat l’aquarium de Barcelona, València i Dubai, m’esperava una mica mes d’una ciutat com a Londres. Doncs no. Els peixos, el pobre cocodril i els pingüins viuen en unes condicions molt precàries. Desitjo no haver de tornar mai mes allà!

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Crònica del viatge de feina a Dublin


Dimecres 3 octubrre
Son les 10 del mati i el taxi acaba d'arribar per portar-me a l'aeroport. Estic de subidon, fa un parell de dies que estic així, però ara que veig el taxi se que no hi ha marxa enrera, que me'n vaig a Dublín. Dic adéu al meu home, amb els millors dels meus somriures i pujo al taxi.
Arribo a l'aeroport amb molt de temps. Avui si que miraré botigues, avui si que dinare tranquilament...
El vol ha anat molt be. Arribo a Dublín, un altre taxi, check in a l'hotel i cap al centre de conferències.
Només arribar em diuen que hem d'anar una reunió a un hotel i reunir-nos amb uns sud koreans, cap allà que anem.
La reunió amb els koreans ha sigut molt formal i protocolaria, però m'agrada l'estil elegant i l'ambient de respecte que es respirava. Una primera experiència professional molt interessant.
Torno a estar dins un taxi, aquesta vegada de camí a l'hotel per canviar- me de roba i anar a un còctel/ recepció al Trinity College. Aquí l'ambient es, com ho diria.... Sectari. Tothom portà penjat del coll la seva identificació i he notat que hi ha certa gent que quan veu que sóc una assistant i no un advocat d'alta reputació, doncs ja no tenen cap interes de parlar amb mi. Aquest event ha servit per posar-me al dia amb els companys de feina, al dia de les novetats al món del canapes i treure a passejar un vestit de festa que feia molt de temps que no sortia de l'armari.
Quan arribo a l'hotel truco al meu home per veure com ha anat el dia. Tot va molt be.
Dijous 4 octubre
Son les 5 del mati, perquè collons m'he despertat? El baby s'haura despertat també? Segur que si, a aquesta hora sempre obre mig ull i busca una maneta amiga. Torno a dormir una mica mes.
Son les 9 i vaig de camí a la conferència, de camí veig un cotxet amb un nen i gairebé trec la llagrimeta. Merda, amb lo be que anava fins ara. Decideixo trucar al meu home per veure com va tot.  Tot va molt be.
Arribo a la conferència, em poso al dia amb els emails, dono la benvinguda a un parell de colaboradors que acaben d'arribar.
Em reunieixo amb unes advocades iranianes. Una d'elles te el seu pare advocat a la presso i ha vingut en el seu nom a recollir un premi. Es sensacional estar amb elles, son tot un exemple de coratge i em fa ser conscient que exercir la professió d'advocat es molt difícil a molts països i que molts advocats estan a la presso pel simple fet de ser advocats.
Després d'aquestes reunió es un no parar de córrer per preparar la GRAN reunió de demà. Aquest es el motiu pel que he vingut, per assistir en una reunió demà que tindrà lloc de 8.30 a 17.30.
Dino ràpidament i continuo preparant tota la documentació.
Tan de bo pugui acabar d'hora i fer un skype amb els meus homes abans de marxar a la festa d'aquesta nit.
Al final avui res de festes, que demà m'espera un dia molt intens.
He fet un Skype i el baby ha alucinat en veure la mama per la pantalla. No se si ha sigut una bona idea, perquè després he baixat a sopar al restaurant de l'hotel i quan he pujat hem fet un altre skype perquè el nen encara estava despert! Pobret, potser al veure'm m'estava esperant despert fins que arribes... En fi, qui ho sap.
Divendres 6 octubre
6 del mati, bon dia a tothom.
Son les 8 i ja tinc la sala de reunions a punt, documentació preparada, audivisuals preparats...
Aquesta reunió servirà per decidir quina direcció tindrà el llibre que estem escrivint sobre com els paraisos fiscals i la evasió d'imposts estan relacionats amb la pobresa al món i la violació les drets humans. 
La reunió ha sigut molt productiva. Tots els membres del projecte s'han posat d'acord en la direcció i el to del llibre i jo personalment he gaudit molt d'estar a la reunio i poder involucrar-me una mica mes en el projecte.
Aquesta nit es la festa de clausura i tindra lloc a la Fabrica de la Guinness.
La festa ha sigut divertida pero jo he reconeixer que sortir de nit ja no m'atrau tan com abans i que de seguida em canso i vull tornar. Em faig gran! snif snif
Dissabte 7 octubre
Ja queda poc, ja queda poc, nomes un taxi, un avio i un altre taxi i aviat ja sere a casa.
Ja he arribat, pujo les escales, obro la porta i veig als meus dos homes somrient-me i donant-me una benvinguda fantastica. M'he posat de genolls, he obert els bracos i el meu baby ha vingut corrent cap a mi dient amb la seva veueta "la mamaaaa, aquiiiii".
US ESTIMO!

Enviat des del meu iPad

dijous, 27 de setembre de 2012

3 dies i mig sense el baby

La setmana vinent marxo de viatge de feina a Dublín, concretament de dimecres a dissabte. Aquesta serà la primera vegada que em separo del baby i crec que serà tota una prova per a mi com a mare. No vull dir que marxo amb pena, perquè no seria veritat. El cert es que m'he obligat a mi mateixa a acceptar aquesta oportunitat de fer aquest viatge. Era la primera vegada en 3 anys que em volien portar de viatge per ajudar en un projecte i tot i que al principi vaig dir que no anava, m'ho vaig rumiar una mica, li vaig comentar al meu home i vaig canviar d'opinion al veure que el meu home em donava suport i que ell es podrà combinar els horaris per portar i recollir al baby de la guarde i cuidar-lo el dissabte fins que arribi a la tarda.
Tan de bo tot vagi be i el baby no em trobi gaire a faltar. He de ser positiva, segur que amb aquest súper pare que te, segur que el baby estarà molt be! 
Jo penso gaudir de l'experiencia tot el que pugui, perquè no tindria sentit que hagués decidit anar, canviar tot el planning setmanal, ficar al meu home pel mig i que jo al final em passes 3 dies plorant per les cantonades, no trobeu? Ara em toca aprendre molt, aprofitar l'experiencia, fer contactes (que sempre va be) i anar a tots els "events" als que em convidin! 
La mama moderna deixa de ser mama per uns dies.... Ui, ara m'he passat, ho retiro, ho retiro.... La mama moderna serà mama-Skype per uns dies :-p

dimecres, 19 de setembre de 2012

Mas El Guitart

Ja fa dies que estem de vacances per Catalunya. Com sempre, estem fent la ruta "bacalo" familiar, però he intentat reservar uns dies per estar tranquils els tres sols i us vull comentar que he descobert una joia a la Garrotxa, el Mas el Guitart! Lloc ideal per anar amb nens. 
Es un Mas que lloga habitacions i apartaments. Us deixo el link perquè pugueu tafanejar, però també us vull comentar una llista de coses que no surten a la web i que justament son les coses que han fet que cregui que es el lloc ideal per anar amb la família.
Us comento: 
- El Mas es ple de petits racons pensats pels nens. Tenen un porxo ple de joguines, caseta de nens, racó per jugar amb sorra, sala d'estar plena de joguines i llibres, columpis, hamaques penjades dels arbres, gallines, una vaca, un gos i un gat. Com veieu, nomes cal sortir a fora, perquè els nostres petits s'ho passin dallò mes be. 
- També hi ha racons pensats pels adults. Hi ha un spa amb sauna i piscina a 35 graus i el reserven en privat perquè puguis gaudir de l'spa en intimitat. 
Ofereixen uns massatges que son molt recomanables. Personalment vaig quedar encantada amb el massatge dels cinc elements. El massatge a l'aigua anomenat "watsu" es una experiència INCREÏBLE que segur que repetiré aviat!
Hi ha una caseta de fusta i vidre pensada per anar a llegir i-o relaxar-se. Allà hi ha tot el necessari per preparar-se una infusió, seure i gaudir d'una estona de pau. 

Jo estic encantada amb el lloc i de ben segur que tornarem aviat, ja que tinc la sensació que encara no he gaudit de tots els tresors que aquest lloc ofereix. Veieu, ja m'he buscat una bona excusa per repetir!


dijous, 23 d’agost de 2012

Tinc un fill angles o català?

Veient com dia a dia el baby va avançant en l'aprenentage de noves paraules, jo em pregunto tot sovint si tinc un fill angles o català?
Penso que es molt positiu per ell que estigui creixent en un entorn trilingüe, on te el català, el castellà i l'angles molt a l'abast, però de les poques paraules que diu el baby, me n'adono que moltes son en angles perquè imita als seus companys de guarderia. Si el baby te gana diu "more", si vol que vinguis diu "come", quan aplaudeix diu "clap", el xumet es el "dummy".
Fins ara tot això em feia molt contenta i em sentia molt orgullosa del meu petit geni, però ahir quan vaig anar a buscar- lo a la guarde, em va començar a cridar "mummy", en lloc de "mama" i no vaig poder evitar sentir una fiblada al cor.... Ja se que es una xorrada i que ara està aprenent i que m'acabara dient de la manera que vulgui, però collons, que jo soc la MAMA! 

dimecres, 22 d’agost de 2012

Les tres paraules preferides del baby

El baby s'esta fent gran i a la seva manera vol deixa molt clar el que vol i el que no vol. Aquestes son les seves 3 paraules preferides.

NO: diu que no a gairebé tot. La primera resposta que te a les coses es sempre negativa, com si ja sabés davancat que el vull enredar per no deixar-li fer el que ell vol, aixi que moltes vegades no em deixa ni acabar les frases, nomes amb la cara que poso quan li explico les coses, ell ja em crida que no i s'enfada...i diu que no moltes vegades al dia, pero moltes.... 
COME (vine): ara ha descobert que quan vol una cosa només ha de venir on soc, agafar-me la ma, estirar i dir "come", que es la seva manera a l'anglesa de dir "vine"! Així que ja fa dies que em desperto al mati perquè ell m'està tibant del braç cap a vall i cridant "come". Mollt dolç tot plegat...algun dia podria donar petons i abraçades, no? En fi, jo no perdo l'esperanca. 
MORE (mes): el baby sempre ha sigut un nen que ha menjat molt be, però ara està passant una etapa que te gana a totes hores, especialment quan sortim de casa. Va assegut al cotxe de passeig i va cridant "more" , que vol dir "mes". 

Així que la seva combinació preferida es la de "mama, come come, mooooooore, no"

Entrada escrita des de l'ipad

dimecres, 15 d’agost de 2012

Tornar a la rutina

Estic tenint una tornada a la rutina de lo mes entretinguda. Al arribar de vacances em vaig trobar sense rentadora i sense noia de la neteja, amb la nevera buida, la casa bruta, un virus intestinal que va venir de visita uns dies, una benvinguda a l'oficina de lo mes traumàtica (mai he tingut tanta feina com en les 3 passades setmanes!) i un baby que ha entrat de ple en la fase de "toddler" i es passa el dia dient que nooooo a tot i ho fa de la manera mes dramàtica possible, llençant-se al terra plorant com si les tinguessin matant... Serà això un avanç de les rabietes dels 2 anys? Però si només te 18 mesos! En fi, que ja torno a estar estressada perduda.
També hi ha coses mooooolt bones a comentar, no tot serà negatiu, of course. El divendres passat vaig anar al parc olímpic a veue la final de natació sincronitzada. Això si que es un dia lliure en condicions oi? Una experiència fantàstica, sobre tot pel bon ambient que hi havia i la il.lusio de ser una de les privilegiades de poder gaudir tot allò en primera persona.
Una altra cosa bona es que fa poc va ser el meu Sant i m'he fet un autoregal. Si, de tant estant m'agrada mirar-me una mica, així que m'he comprat un iPad. Així que si veieu en les vostra estadístiques algú que últimament us llegeix des de un iPad, aquesta soc. Tinc problemes quan vull comentar entrades, però segur que aviat li agafo el truquillo.
I Per últim, la millor cosa de totes... El baby ja ha fet 1 any i mig! Que emocionant! Quan m'el miro el veig tan gran i guapissssim... Buuuuf.... Com es possible que cada l''estimi mes i mes?

diumenge, 22 de juliol de 2012

Les primeres vacances amb sensació de VACANCES

Ja hem tornat de les nostres super vacances de 3 setmanes: Costa Brava, Barcelona i Menorca. Oleeeee!
Què bé que ens ho hem passat, especialment la setmana a Menorca, on dic amb la boca ben plena que aquesta setmana a Menorca ha sigut les primeres vacances amb sensació de vacances que he tingut des de que va néixer el baby. Tot ha anat perfecte i l'ambient de relax i de vacances el vam gaudir des del primer moment. Hi ha certs factors que han ajudat molt a fer que les vacances fossin VACANCES. M'explico:
  • No havíem de fer cap visita familiar. Estàvem els tres solets, sense horaris ni responsabilitats.
  • El baby no es va posar malalt cap dia. Ni una simple tos, ni febreta, ni mocs, ni vermellor estranya, ressss de res. Hem tingut nits felices.
  • Les nits eren fresques i havíem de dormir amb manta, quin plaer això de no suar a la nit.
  • L'apartament que vam llogar estava a 100 metres de la platja caminant.
  • Hi havia piscina comunitària pels 6 o 8 apartaments i sempre vam estar sols. L'aigua estava mot calenteta i a la tarda donava l'ombre a mitja piscina i era perfecte per refrescar-nos ràpidament sense haver de passar-nos 20 minuts posant crema solar a tota la família. Per cert, quin pal que fa això de posar crema solar cada dos per tres.
  • L'apartament tenia terrasseta privada i el baby entrava i sortia durant el dia i s'anava entretenint. A les nits, quan el baby dormia, nosaltres sopàvem a la terrassa amb la música del xou de l'hotel de fons, molt romàntic, hihihi.
  • Res de cuinar, per ningú! Sortíem a dinar fora cada dia i a les nits sopàvem pa amb tomàquet ( així he tornat jo, rodolant!). El baby s'ha estrenat en això del menú infantil i es va passar 5 dies dinant pasta bolonyesa i gelat! Ei, i ell més feliç que un rinxol. El que feia jo era portar un tupper buit perquè les racions d'infantils tenen ben poc, així també guardava la meitat que sobrava i ell tenia menjar per l'endemà. Curiosament el gelat no sobrava mai, hehehe.
  • L'apartament no tenia internet. Sí, sí, 7 dies sense el vici... i al final va ser un gustàs.
Bé, demà ja toca tornar a la rutina i ho faig contenta i amb les piles carregades. A veure com em trobo el transport públic demà, perquè amb el Jocs Olímpics a punt de començar a la ciutat hi ha una autèntica psicosi de que ningú podrà arribar a la feina a l'hora...
Per cert, per si les meves vacances no han donat prouta enveja, aprofito per dir que tinc entrades per anar a la final de natació sincronitzada dels jocs olímpics. A que faig molta ràbia?

divendres, 13 de juliol de 2012

Vacances+el baby ja parla!

Ja fa dues setmanes que estem de vacances per terres catalanes i encara ens queda una mes que la passarem a Menorca. Estic molt contenta d'assaborir l'estiu, el meditarreni, el bon menjar, la gent que ens estima i la sensació meravellosa d'estar a casa.
Estic totalment desconectada del mon virtual i crec que de tant en tant va molt be això de no tenir internet i poder-te dedicar a altres coses. Aquests dies a les nits estic llegint la trilogia "Cinquanta ombres de'n Grey+mes fosques+alliberades". Literatura eròtica per noies altament adictiva, perfecte per l'estiu!
El baby esta gaudint moltissim d'aquestes vacances i hi ha algunes novetats que he de comentar.... 

Vocabulari: ha fet un gran salt a nivell de vocabulari i ja diu les seves primeres paraules en català i angles. Ja m'imagino que d'aqui a ben poques setmanes ja dirà tantes paraules que em serà impossible recordar-me de totes, però ara per ara em fa molta il.lusio dir que aquestes son les primeres paraules del baby: 
Angles: hello, byebye, more, ball 
Català: mama, papa, iaia, pepe, el llum, porta, sabata, panxa, pitet, menjar, noooooo, llit, avio, bub-bub (fa el gos)

Dents: Portem unes nits regulars perquè al baby li estan sortint les puntes dels dos últims queixals que li quedaven per sortir! Si senyor, quan acabin d'arrencar aquestes ultimes ell ja tindrà el joc complet de dents! Les 20 peces amb 17 mesos, jo al.lucino!  

Malalties: Fa 2 setmanes que el baby no es posa malalt! Toco fusta, però des de que som de vacances que res l'ha afectat. Esta clar que a aquest nen li prova Catalunya.

Doncs això es tot per ara. De ben segur que tornaré amb energies renovades per afrontar el no-estiu de Londres i que el baby continuara aprenent un munt de coses. Visca l'estiu!
Ai per cert, perdoneu les faltes d'ortografia, es molt xungo escriure català amb un teclat angles i els correctors fan pena!

dimarts, 12 de juny de 2012

El collit, una opció que mai hagués pensat que faria servir

El baby mai ha sigut un d’aquells nens que dormen tota la nit, no vam tenir aquesta sort. Al principi ell dormia a la seva habitació i jo em passava les nits passejant-me pel pis. En el meu interior pensava que la meva tortura valia la pena, que l’estava educant a dormir sol i que un dia deixaria de despertar-se. Era només qüestió de paciència.

Doncs van arribar els 11 mesos i el tio continuava despertant-se però jo havia de tornar a la feina i no podia continuar amb aquell estat d’extenuació per gaire més temps, així que amb una sensació de que estava fent alguna cosa malament, vaig decidir posar el llit del baby enganxat al nostre llit a l’estil sidecar i veure si així les coses milloraven una mica. 

Aixo també va servir perquè ara fos el pare del baby qui assumís el relleu de les nits i jo descaradament em vaig mudar a l’altre costat del llit. No ens enganyem, les mares som les que acabem pringant en les nits de malaltia i molèsties varies, però almenys a les nits normals, era ara el meu sant home qui allargava la maneta quan feia falta.

Li estàvem donant la benvinguda al collit, sense saber ni el que era i el millor de tot es que funcionava! Quan el baby rondinava a mitja nit, com que  de seguida li donàvem la maneta, doncs de seguida es calmava. D’aquesta manera ha anat aprenent a calmar-se a la nit, perquè sap que ara estem al seu costat i té la confiança que necessita. ( o això vull pensar)

Tot i que les coses havien millorat molt, jo continuava torturant-me a mi mateixa i tenia la sensació constant de que estava fent alguna cosa malament. Ara per fi he entès el perquè em passava això. Quan jo era petita això d'anar al llit de la mare o dels avis era una cosa prohibidíssima. Recordo molt les paraules de la meva família dient que a dormir cadascú a la seva habitació i aixi vaig créixer amb la idea de que anar a dormir amb la mare o els avis era una cosa dolenta. Evidentment que ara no penso que sigui res de dolent, però allà m'havia quedat aquell record al cervell i m'estava perseguint sense ser-hi jo ni conscient. Quines coses passen quan un menys s'ho espera, oi? Misteris de ser mare..

Un cop acceptat i reconegut que fer collit no té res de dolent, ara puc veure les coses positives que té i els efectes tan bons que té pel baby. M'explico: els dies que el baby va a la guarde que són, dilluns, dimarts i dimecres, ho fa de 8 a 18 h, és a dir tot el dia, i ara més que mai m’agrada que s’adormi al meu costat donat-me la maneta i que quan es desperti rodoli fins al meu costat i es quedi enganxat a mi 20 minutets extra fins que es desperta finalment. Tinc la sensació que tot aquest temps que passem junt però dormits, és com si aquestes estones li servissin per carregar i “omplir-se de mama” i que això serveix d’alguna manera per compensar les estones que no estem junts. (o això vull pensar).

També vull dir que gràcies a Deu que tots els dies que s'ha posat malalt estava dormint al nostre costat, perquè des de que va començar la guarde que són tants i tants dies durant l'any que si no li passa una cosa li passa un altre, que realment no crec que hagués sobreviscut a tantes passejades nocturnes.

El collit no és una opció que jo hagués escollit, ho he fet per cobrir les necessitats del baby sense haver de renunciar al meu descans nocturn. Tampoc puc dir que sigui una opció en la que estic a gust totalment, perquè trobo a faltar la intimitat amb el meu home, però aquesta es la única fórmula que ens ha funcionat i la farem servir fins que deixi de ser satisfactòria per cap dels tres... ejem ejem, a qui vull enganyar, la farem servir fins que el baby decideixi mudar-se!

diumenge, 10 de juny de 2012

El baby gigoló

El baby ha començat a interactuar amb altres nens. Li agrada molt apropar-se i tocar les cares, donar carícies i tocar els cabells. A la que pot va darrera dels nens ( especialment si són més grans que ell) i es fixa molt en el que fan per intentar fer-ho ell també.
A mi el que més m'agrada de tot plegat és veure-li la car d'il.lusió i innocència que posa. Tot i que ja s'ha portat alguna empenta i caiguda per part d'algun nen, ell continua apropant-se sense por.
També han arribat els petonets (de moment a les nenes :-P). El primer petó va ser idea seva. Ell estava jugant amb una nena al parc  i es va apropar cap a ella molt a poc a poc amb les mans al pit i quan estava a 5 centímetres va posar els morros i a càmera lenta i li va fer un petonarro. Després el pobre baby va estar tota la tarda perseguint a la nena pel parc i al final ella es va sentir una mica assetjada ( NORMALLLL!) i no sabia com desempallegar-se del baby.
El segon petó a sigut avui, a la seva estimada amiga-veïna i aquesta vegada ha sigut per manipulació meva i de l'altre mare ( aiiii quin perill que som les mares) que hem forçat la situació perquè els nens es fessin petonets. Ha sigut molt maco, els dos estaven asseguts junts i el baby l'ha començat a acariciar, llavors li ha enretirat els cabells de la cara a la nena i quan hem dit que es fessin un petó, ho han fet i nosaltres les mares babejant felices. 

diumenge, 27 de maig de 2012

16 mesos

El baby s'està convertit mica en mica en el nen que serà. Des de que ha començat a caminar ( no fa gaire) que ha fet una explosió i cada dia ens ensenya la seva personalitat, gustos i preferències. Jo estic gaudint molt aquesta etapa, el baby ja no rondina tant com en l'etapa de bebè i fa que jo no hagi d'anar amb cara d'histèrica-estressada tot el dia.
Per alguna raó que no acabo d'entendre, em costa molt definir la personalitat del baby, però per el que m'expliquen les meves mama-amigues, totes coincideixen en que el baby és molt bon nen perquè el veuen un nen molt tranquil, perquè encara no s'escapa corrent pel parc ( temps al temps), perquè es queda adormit al cotxet sense rondinar, perquè dona gust veure'l menjar tan i tan bé i perquè és molt sociable i sempre té un somriure per tothom. Tot això és ben veritat, així que sembla que el baby s'està convertint en un nen encantador :-)

Mides: 11,500 quilos i 82 o 83 centímetres
(Sí, també s'està convertint en un gegant de nen.)

Coses que li agraden i noves habilitats
  • Li agrada caminar per tot arreu, portar-te les coses i canviar-les de lloc. Així que ara és molt normal trobar joguines i roba dins de la banyera i llibres i gots de l'aigua dins de la rentadora.
  • Passar les pàgines dels llibres encara l'entreté bastant, de tant en tan es fixa en alguna pàgina i els hi fa petons. La primera vegada que li va fer un petó a una foto d'una revista, vaig anar tota emocionada per veure a qui li havia donat i amb horror vaig descobrir que era el Boris Jhonson, l'alcalde de Londres, glups.
  • Té obsessió pels gronxadors i per la porta d'entrada al parc.
  • Ha aprés a ajupir-se i a aixecar-se sense ajuda de cap moble i es passa el dia provant la seva nova habilitat. Li encant seure a sobre de la meva panxa i botar ( deu ser perquè està toveta :-/)
  • Ha descobert els troncs i les flors del parc. També mira i senyala els avions que veiem des de parc.
  • Li agrada fer-nos pessigolles al coll.
  • Està comemçant a diferenciar i senyalar les parts del seu cos. Sap perfectament on és el melic i els peus i amb una mica d'ajuda també ensenya les mans, els cabells, les orelles i el nas.
  • Anem superant els fàstics, però molt poc a poc. La gespa del parc li fa fàstic, embrutar-se les mans de sorra li fa fàstic, tocar coses estranyes li fa fàstic... hehehe, m'ha sortit molt fi el baby!
  • Li agrada molt banyar-se! Qui ens ho havia de dir, després de 14 mesos de pànic a l'aigua. Doncs ara gairebé que es treu ell la roba i si pogués es ficaria sol i tot.
  • Sap menjar solet amb la cullera. Aquí he de reconèixer que tot i que sap fer-ho, jo no sempre li deixo fer, perquè té tendència a marranejar el menjar i al final sempre agafa una rabieta quan s'ha acabat el plat i li demano que em doni la cullera i el plat. No vol. Ell voldria quedar-se tot el dia marranejant un plat buit i una cullera enganxosa.
  • Quan li dic que digui adéu, sempre llença petons, més moooooono.
  • És el rei del joc "ralet ralet paga un dineret"
  • Sempre està apunt perquè li renti les dents i quan ho faig posa cara com si la mam li estigués fent alguna cosa molt important.
  • Està començant a ballar quan sent música.


Vocabulari

Fent servir el positivisme que em caracteritza diré que el baby sap dir mama i papa per cridar-nos. No és clar clar del tot, perquè mai ens ha senyalat i a dit explícitament mama i papa, tampoc és que digui mama gaire sovint ( més aviat es passa el dia dient papapapapapa), però com alguna vegada se li ha escapat un mama davant meu i algun papa davant del meu home, doncs he decidit donar per vàlid el mama i el papa :-P
A part d'això, estic molt contenta de dir que el baby ja té una paraula en el seu vocabulari. Una paraula que fa servir a consciència i significat i és la paraula "té". Quan ens vol donar una cosa a la mà sempre diu "té". Ja tenim la primera paraula, iiiupi!

Dents

El baby té 8 dents, 4 queixals i 3 ullals.

Alimentació
El baby menja molt i no perdona res, pobre de mi que se m'oblidi la fruita de postre o que pobre de mi que el baby faci una migdiada una mica més llarga del normal i mengi més tard. Llavors es desperta histèric plorant mort de gana i a sobre em mira amb cara d'enfadat com si fos culpa meva que ell s'ha quedat dormit!
Ara està començant a mastegar les coses, així que una altra cosa que anem superant :-)

dijous, 10 de maig de 2012

Varicel.la

El baby va començar amb febre el diumenge, una febre que no baixava per molt paracetamol que li donés. Llavors vaig pensar que aquest no era un altre virus misteriós que igual que venia marxaria, aquest virus ens deixaria un bonic record..
El dimarts vam anar al metge, ja sabeu, al metge-super-professional-de-
capçalera ( a Anglaterra els pediatres són especialistes i només els pots veure si et deriva un metge de capçalera, és a dir, que el nen ha d'estar molt xungo perquè l'acabi veient un pediatra). La metge va dir que no era res seriós ja que no tenia el pit carregat, ni infecció d'oïdes, ni coll irritat. Jo li vaig preguntar si podia ser varicel.la, perquè a la guarde del baby hi ha 18 casos. El metge-super-professional-de-capçalera em va dir que no era varicel.la perquè després de 3 dies de febre ja haurien d'haver sortit les ampolles.
Doncs bé,després de 4 dies de febre (avui ja no en té) el nen s'ha aixecat amb el cos ple d'unes butllofes mooolt sospitoses, una varicel.la en tota regla amb només 15 mesos!
Jo estic una mica dels nervis, perquè estic patint de veritat el que significa viure lluny i no tenir ajuda de ningú. El meu home ha de treballar i quan arriba a casa el baby ja dorm i jo estic massa cansada per sortir a airejar-me. No he pogut anar a treballar aquesta setmana. Passen els dies i estem tancats, presoners a casa amb un nen que va estar 4 dies de molt mal humor degut a les febres i ara ple de butllofes que piquen, ahhhh i a més a més els queixals que se suposa que han de començar a sortir a partir dels 2 anys, estan donant la tabarra ben donada... i fa 4 setmanes que plou, sí, sí 4! Què més és pot demanar?

dimarts, 24 d’abril de 2012

Pensaments estranys

Fa uns dies que penso coses rares, coses que no tenen ni peus ni cap, coses que el meu seny em diu que no però que el meu instint em diu que sí, fa dies que penso en tenir un altre fill. Patapam!
No entenc perquè el meu cervell m’està fent aquesta mala passada, però penso i penso i arribo a la conclusió que tal i com soc jo una vegada que deixi enrere l’etapa de bebè ja no voldré tornar enrere ni de conya! Quan el baby comenci a entendre més coses, quan jo comenci a tenir una mica més de temps per a mi, llavors no voldré tornar a començar, especialment ara que se de que va el tema.
També podria deixar les coses tal i com estan veritat? Ja que no hi ha res de dolent en tenir nomes un sol fill. Llavors, perquè crec que amb un fill només és com si em faltés alguna cosa, com si la meva família no estigues completa?
Definitivament la natura s’esta rient de mi en la meva cara, perquè jo no entenc res!

diumenge, 22 d’abril de 2012

El primer bany sense plors

Ahir va passar una d'aquelles coses que creus que no passarà mai: el baby amb gairebé 15 mesos va gaudir del seu primer bany!
Fins ara el pobret meu tenia autèntic pànic a l'aigua i últimament l'hora del bany s'havia reduït a una vegada a la setmana degut a lo traumàtic de la situació, tremolava i tot... Jo havia provat de tot però res va fer que el baby li agradés l'aigua fins que ell mateix va decidir que era l'hora d'encarar al monstre.
Tot va començar fa uns dies, que ell estava rondant pel lavabo al meu costat i va descobrir l'aixeta de la banyera i lo divertit que era obrir-la i tancar-la. Jo veient el potencial de la situació, de seguida li vaig deixar boles de colors allà al costat i joguines varies, perquè ell anés investigant. Així que va estar uns dies jugant a obrir i tancar l'aixeta i a llençar joguines per veure com flotaven o com es movien en funció de si ell obria o tancava l'aigua.
Ahir quan estava omplint la banyera pel suplici setmanal, vaig tenir bons pressentiments i "volià" va passar el miracle, teníem davant nostre un baby que no intentava fugir de l'aigua i que no tremolava. Ell va estar jugant la mar de content i inclús vaig poder mullar-i el cap amb una esponja sense ni una queixa! Evidentment l'hora de sortit van ser tot plors, perquè s'ho estava passant tan bé que no volia sortir.
Que contenta estic de que el baby comenci a gaudir de l'aigua, això em fa pensar que per molt que nosaltres intentem ajudar als nostres petits a superar les pors, al final ho fan només quan ells estan preparats i que aquest moment no es pot forçar.
Ara sí que tinc ganes de que arribi l'estiu i de començar les vacances. Aquest any seran 2 setmanes a la Costa Brava i 1 a Menorca... aigua per un tuboooo!
 

dimecres, 18 d’abril de 2012

Farteta de l’etapa de bebè

Avui tinc un d’aquells dies que estic una mica farteta de l’etapa de bebè... Sona malament, oi? No és que vulgui fer créixer al meu fill mes ràpid del que toca, tampoc és que no estigui gaudint de cada instant amb ell, és només que tinc dies que se’m fa especialment difícil el no poder dialogar amb ell, que no entengui que se li ha de canviar al bolquer o vestir-lo cada matí sense que agafi una "rabieta "cada vegada, que no entengui que li estic fent l’esmorÇar i que per molt que plori, el faig tot lo ràpid que puc, que no entegui que no cal despertar-se plorant cada dia, que el portaré a jugar de seguida i no cal comenÇar el dia rondinant, que no entengui que ningú li vol treure les joguines, que son totes seves i que l’estaran esperant un cop li canviem el bolquer, que no entengui que podem venir al gronxador sempre que vulgui i no cal agafar la gran rabieta cada vegada que marxem, que no cal plorar cada vegada que el banyem, perque l’aigua és divertida i no fa mal, que no cal plorar perquè li ha caigut el got de l’aigua o se li ha quedat encallat el caminador, o tantes i tantes situacions durant el dia que fa que tot sigui simplement esgotador i que em fa sentir tan mala persona... perquè tot i que amb ell sempre tinc infinita paciència, després em sento culpable i malament amb mi mateixa perquè en secret dessitjo que tot aixo passi, que entengui, que es comuniqui i que creixi.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Ja camina!

El baby amb 14 mesos i mig ha fet les seves primeres passes!
El divendres estava jo estirada al sofà i el baby estava dret al meu costat amb una mà agafat al sofà i amb l'altre jugant amb un nino, de cop i volta es va allunyar un pam i es va quedar allà plantat durant uns segons, dret, quiet i mirant-me amb cara d'al·lucinat pel seu gran descobriment. No s'ho va pensar gaire perquè llavors va sortir disparat un parell o tres de passes fins que va caure.
Des de llavors, cada dia camina una estona, sempre sortint des del sofà i si cau torna cap allà per començar una altra vegada. 
Cau bastant bé, ja que sempre posa les mans o el cul segons toqui.
Jo estic una mica taquicàrdia i patint només de pensar les caigudes que vindran la veritat, però també molt emocionada i amb moltes ganes de començar aquesta nova etapa!

diumenge, 8 d’abril de 2012

Happy Easter

Mona feta per la Mama Moderna i postal i cistellet fets pel baby

dissabte, 31 de març de 2012

De botigues

Mai he gaudit anant a les botigues a comprar roba pel baby, per mi és una tortura perquè mai trobo el que busco o si ho trobo mai hi han talles. És com si tothom es possés d'acord per comprar el mateix la mateixa setmana. Per aquest motiu m'he convertit en una mare mig boja que compra tovalloles de platja al febrer i bufandes a finals d'agost. Aquest dies estava fent el pelegrinatge mensual al centre comercial quan vaig fer un descobriment ben interessant...

Ja feia setmanes que quan anava a comprar roba pel baby trobava que no hi havia massa cosa de la seva talla, (de 12 a 18 mesos), inclús una vegada em vaig queixar a la caixera dient que com podia ser que tinguessin tanta roba pels bebès petits i tan poca cosa a partir dels 12 mesos. La caixera em va mirar amb cara rara com si no s'acabés de creure el que deia i jo vaig sortir de la botiga indignada pensant que ella era una maleducada .. Doncs ahir vaig descobrir que la caixera em mirava amb cara rara amb tota la raó i és que em vaig adonar que no hi havien talles perquè la secció de bebès s'acaba als 12 o 18 mesos (segons la botiga) i que a partir d'ara havia de mirar la roba del baby a la botiga i oblidar-me de les parets minúscules i els racons apartats dedicats a roba per bebès! Així sóc jo, molt espavilada per unes coses i molt tonteta per unes altres,, eii, però 100% autèntica!
Em vaig sentir ben estúpida per haver trigat tantes setmanes a lligar caps d'una cosa tan obvia i a la vegada estava eufòrica quan vaig veure el nou món de possibilitats que tenia allà davant. Reconec que se me'n va anar una mica el cap comprant alguna cosa que no necessitàvem, però en fi, de tant en tant no passa res.

Tot això m'ha fet ser conscient d'una cosa: my baby is not a baby anymore, he is a proper toddler now! Time flies my dears.

dissabte, 24 de març de 2012

Un dissabte a urgències

Avui el baby ha caigut i hem hagut d'anar a urgències, M'explico:
El baby estava jugant a casa i ha perdut l'equilibri, com tantes altres vegades, però aquesta vegada ha picat la cara amb el canto de la tauleta i s'ha fet un petit tall a dins de la boca. Ell ha plorat, li ha sortit una mica de sang però de seguida se li ha passat i tots tan contents.
Ja ens havíem oblidat de la caiguda quan el baby s'ha despertat de la migdiada i hem vist que havia sang al llençol, llavors li hem tornat a mirar la boca i hem vist que tenia el "frenillo" enganxat entre mig de dues dents! Pobret, se li veien les dues dents molt separades de tanta carn que tenia allà enganxada. Molt gore tot plegat!
Jo he intentat tibar una mica per treure-li però estava ben enganxat i inflat, així que hem vist clar que havíem d'anar a l'hospital i que algú ens ajudés a treure allò d'entre les dents.
Era la primera vegada que anàvem a urgències i no sabíem amb que ens trobaríem. Jo pensava: "merda, fa tres setmanes que el baby no es posa malalt i segur que d'aquella sala d'espera sortirà amb algú virus xungo que ens amargarà la setmana". Així que fent honor a totes les meves paranoies, hem estat l'hora d'espera intentant que el baby no toqués a cap altre nen, ni cap joguina ni el terra ni ressss d'aquella sala infectada de nenes malalts.
Ell estava de bon humor i semblava que no li feia mal la boca sempre i quan ningú remenés allà dins.
Quan ens ha tocat entrar i l'ha vist la doctora, ens ha dit que volia evitar tenir que punxar-li i posar-li anestèsia i que intentaria treure-li tibant ( com he intentat fer jo a casa) i llavors ha sortit de la sala a buscar ajuda. Quan li he preguntat que això devia passar contínuament, m'ha dit que no ho havia vist mai que un nen se li quedés el frenillo enganxat entre les dents! Aquí és quan m'ha entrat el pànic, pensant, "meeerda no tenen ni idea de com solucionar el tema i el meu baby farà de conillet d'índies"
Ha tornat a entrar la doctora amb una ajudanta que portava unes pinces enooormes i mentre el meu home aguantava al baby, elles dues amb les pinces han començat a estirar fins que ha sortit tot. Pobret, ha plorat i ho ha passat malament (i jo encara pitjor), però la veritat és que la força bruta ha funcionat i als dos minuts el baby ja estava rient i bevent aigua tan tranquil com si no hagués passat res.
Així és com hem passat la tarda de dissabte. Menys mal que no ha sigut res greu i que aviat això serà només una anècdota més per recordar (o oblidar).

diumenge, 18 de març de 2012

Nova feina, nova vida

El meu home va deixar la feina a principis d'any ( amb dos collons) i va començar a treballar pel seu compte. La idea era que sinó li sortia cap client, ell aniria treballant en els seus projectes (projectes que ens han de fer rics algun dia, hihihi) i quan tingués cap contracte doncs aniria a treballar a les oficines del client.
Ara fa dues setmanes que ha començat a treballar per un client i les oficines estan a la quinta punyeta, 2 hores de porta a porta cada trajecte. Estem molt contents perquè és un molt bon contracte i el projecte té molt bona pinta, però també és cert que ara a mi em toca pringar més que mai.
Sóc jo la que ha de portar al baby a la guarderia i recollir-lo cada dia, sóc jo qui li ha de posar el pijama i sobreviure a l'última hora del baby, hora que he batejat com "l'hora xunga", sóc jo la que he de fer les petites compres d'entre setmana i sóc jo la que he de mantenir la casa mínimament ( molt mínimanent) recollida. Tot això sumat a treballar fora de casa de 9 a 17h. 

A més a més, vivim amb una constant incertesa de no saber si al meu home li sortiran més contractes aquest any, de quants diners guanyarem i sobre tot, no podem planejar cap viatge a Catalunya ni cap vacances perquè el meu home ha d'aprofitar tots els contractes que li puguin sortir.
Així és com es planteja el nostre 2012. Jo he de reconèixer que tinc dies dolents on trobo a faltar la nostra tranquil.litat de l'any passat, però també sóc conscient que aquest canvi laboral és una aposta de futur per tots nosaltres i val la pena intentar-ho.

divendres, 9 de març de 2012

Han arribat els mimos!

El baby sempre ha sigut un bebè molt independent i molt poc mimós, és un cel de nen, però de petons i abraçades ben poques. A mi això sempre se m'ha fet difícil i no és que hagués perdut l'esperança però si que portava un temps mentalitzada a acceptar que potser m'havia tocat tenir un fill d'aquesta manera. El caràcter d'un fill no es pot escollir, ens toca el que ens toca i crec que és un dels grans reptes de tots els pares, acceptar l'angelet que ens toqui i saber entendre'l i fer-lo feliç.
Doncs bé, estic molt contenta de dir que ja portem unes setmanes que el baby ha après a demostrar-me el seu afecte. Tot va començar amb les rebudes que em feia quan em veia a la tarda després d'estar tot el dia a la guarde, especialment els dies que anava el seu pare a recollir-lo. Llavors quan jo arribava a casa i em veia se l'il·luminava la cara de felicitat, corria cap a mi i m'agafava la cara amb les dues mans i es llençava a sobre meu amb la boca oberta i fent un gran "aaaaaa" (així és com el baby fa abraçades i petons). No tinc paraules per descriure lo feliç que em feien aquestes rebudes.
La cosa ha evolucionat molt més i ara el baby em fa "mimitos" tots els dies en un moment o un altre. Avui ha sigut espectacular, perquè hem anat a casa d'una amiga a jugar amb altres bebès i en un moment de la tarda el baby ha deixat de jugar amb els seus amiguets i ha vingut cap a mi per fer-me una suuuuper abraçada! La meva amiga que ha vist el baby moltes vegades i coneix el seu caràcter, m'ha mirat i ha entès perfectament la meva cara emocionada assaborint aquest regal tan meravellós.

divendres, 2 de març de 2012

Confusions nocturnes

Des de que va néixer el baby que em passa una cosa ben curiosa. Quan estic dormint amb el meu home al costat i per alguna raó allargo la mà i li toco la cara, en els meus somnis sempre em penso que estic tocant al baby. És un fet incomprensible perquè evidentment el meu home i el baby tenen olors diferents i tactes moooolt diferents, però allà estic jo tocant i tocant la cara del meu home mentre dormo. En aquell moment estic dormint i convençuda que estic agafant al baby, però una neurona del meu cervell no entén res del que passa i per això toco i toco la seva cara intentant esbrinar on comença i on s'acaba el baby. Llavors em començo a angoixar perquè no sóc capaç d'entendre el baby que tinc allà plantat i lluito per esbrinar-ho sense haver-me de despertar. Al final sempre m'acabo despertant i penso que tonteta que sóc, que allò era el meu home i no el baby.

Ahir a la nit va tornar a passar però "a lo grande", us explico. Ara el baby dorm a la nostra habitació amb el seu llit estil sidecar enganxat al nostre llit i ahir el meu home va venir a dormir una mica més tard i nosaltres dos ja estàvem KO. Doncs quan va venir a dormir, com sempre em va fer uns tocs perquè em girés i fos ell el que dormís al costat del baby i el que va passar és que el tio em va plantar la seva cara davant meu i jo de seguida la vaig agafar amb dues mans pensant-me que era el baby que s'havia despertat i volia escalar per sobre meu. El meu home es va pensar que jo estava desperta i que li volia fer algun petonet, però de seguida va notar que movia massa les mans com buscant alguna cosa i que no tenia cap intenció de fer-li cap petó. Jo estava profundament dormida i una altra vegada em pensava que aquella cara era la del baby. De cop i volta em va entrar molta angoixa perquè no entenia el tacte aspre de la cara ( barba de 2 dies) i tocava i tocava pensant que al baby li havia sortit una erupció horrible per la cara i que m'havia de despertar com fos i anar a urgències immediatament, llavors el meu home va parlar de cop i volta i jo vaig fer un salt i un j****r que segur que encara em senten els veïns. Quin sustooooo, per favor!


I vosaltres també teniu confusions nocturnes?

dilluns, 13 de febrer de 2012

1 any

Aquest últim mes el baby ha fet grans progressos en el tema de la mobilitat. Va estar bastant de temps gatejant a l’estil comando i jo ja em pensava que no aprendria a gatejar i que aniria directament a l’etapa de caminar. Doncs, no ha sigut així. El baby ha après a gatejar, a posar-se dret, a escalar i inclús a saltar quan esta agafat a les baranes del seu llit. Encara li queda un temps per llençar-se a caminar, però està clar que hem entrat en una nova etapa i que el caminador que feia servir per desplaçar-se, ja fa molt que va quedar oblidat.

Mides: 11 quilos i 78 centímetres

Coses que li agraden i noves habilitats
  • Ara el que més li agrada és gatejar per tot el pis, posar-se dret agafadet al sofà o al nostre llit i intentar escalar a sobre nostre.
  • També gaudeix molt dels seu nou joc que és saltar al seu llit amb les manetes agafes a les baranes.
  • Sempre li ha agradat molt que el fem volar una mica per l’aire. A mi em costa perquè jo no puc amb 11 quilos de nen, però el meu home ho fa fantasticament bé. Tenim el joc de dir “tres, dos, un... ignició” i ell es posa tot apunt perquè sap que vindrà una enlairada de les bones.
  • Li agrada molt fer palmes o moure les manetes mentre li cantem cançons.
  • Sempre està buscant les joguines que fan música, llavors ell pitja el botó i quan sona la música seu, ens mira i comença a fer palmes.
  • Continua tenint aficions perilloses com obrir i tancar totes les portes, moure les cadires, ficar els dits als endolls, ficar-se a la boca els carregadors dels ordinadors…
  • Li agrada agafar els llibres, passar les pàgines i explicar els contes en el seu idioma mentre senyala les pàgines.


Vocabulari
El vocabulari és el mateix però la novetat és que ara tenim un nen que no calla, tot el dia està parlant en el seu idioma bebil, que si papapapa, mamam, xexexe. La novetat és que ha après a senyalar i a dir que no ( amb significat) amb el cap, així que entre això i la manera que té de mirar les coses, ara sabem més clarament el que vol... o el que no vol.
També fa una cosa que no mola gens: quan està de bon humor i vol jugar va dient papapapa amb veueta de pito i quan està enfadat o cansat comença amb el mamamama amb veu de ultratumba. No és just!

Dents
El baby té 8 dents i 4 queixals. Crec que li està sortint algun queixal dels de darrera i algun ullal, però de moment no es veu cap punteta.

Alimentació
Continua sent un nen molt bon menjador, però tenim un problema i és que no sap mastegar. Ell s'ho menja tot sempre que siguin trossets molt petits i si hi ha algun tros una mica més gran l'aixafa amb el paladar i tot cap endins, però com el tros sigui gran i dur, se li queda allà a la llengua i comença a ennuegar-se, un drama. Els intents que he fet de donar-li galetes de bebès o trossos de pa per rossegar, han sigut un desastre. És una pena perquè ell s'ho menja tot i podríem avançar més amb el tema, però en fi, haurem de fer les coses al seu ritme i esperar el dia que aprengui a fer-ho.

Avions
En aquest primer anyet el baby ha agafat un total de 12 avions.
8 avions a Catalunya
2 avions a Niça
2 avions a Fuerteventura

dimecres, 8 de febrer de 2012

1 any sent mare

Aquest dies han estat molt intensos entre les malalties varies, els preparatius de la festa i totes les emocions que m'han vingut al cap al recordar que tot just fa un any vam començar aquesta aventura de ser pares.
Aquests dies miro al baby i veig com ha canviat, en el petit nen que s'està convertint i què emocionant que és veure cada gran fita que ell va adquirint en el seu món particular.
Quan miro enrere i penso en l'any tan intens que he tingut, estic molt contenta d'on som ara. No puc dir que hagi sigut un camí fàcil per mi, tot el contrari el fet d'assimilar tota la feinada que comporta cuidar d'un bebè (la major part del temps jo soleta i evitant que plorés en tot moment i procurant que agafés el mínim de disgustos possibles), m'ha suposat alguna que una altra crisis personal i de parella, però passat aquest any huracanat, puc dir amb total seguretat que m'agrada on estem ara, la família tan meravellosa que tinc i que m'agrada la meva nova jo. Penso que ser mare m'ha fet millor en tots els aspectes i que el baby m'ha ensenyat tantes i tantes coses. Així que, aquí va una petita mostra que vull compartir amb totes vosaltres.

El meu petit m’ha ensenyat...

a a ser millor persona
a tenir empatia pels altres
a tenir infinita paciència
a valorar les coses bones
a ser conscient que les coses dolentes sempre acaben passant
a no ser tan exigent amb  mi mateixa, no passa res si una no és perfecte
que l'amor no te límits
que ser mare no et deixa fora de joc o almenys no per sempre
a desenvolupar la imaginació, l'eficiència i a saber fer mil coses a la vegada
que de vegades les crisis són necessàries per poder reflexionar, canviar i millorar
que tans sols una mirada i un somriure et pot fer la persona més feliç del món
a valorar a la gent que m’estima i agrair-ho
a acceptar que ser mare comporta deixar de fer el que vols quan vols
a gaudir més que mai del temps lliure
a que és impossible ser la mare perfecte i que voler ser-ho no dona la felicitat
a aprofitar cada instant d’un dia qualsevol
a que tot i que de vegades m’enfadi amb el meu home, ell és el millor company que mai hagués pogut desitjar
a tenir més confiança en mi mateixa
a acceptar que no passa res per tenir un dia dolent
a perdonar
a ser conscient de lo poderós que és prendre's la vida amb un somriure

I sabeu què? El millor de tot és que el camí tot just acaba de començar i segur que el meu baby continuarà omplint-me el cor amb coses encara més meravelloses.

dissabte, 4 de febrer de 2012

LA FESTA. Crònica fotogràfica




Per si hi havia cap dubte que avui el baby celebrava el seu aniversari

Berenar pels grans

Berenar pels petits
Pastís casolà de taronja i llimona

No ha quedat perfecte, però jo li he posat molt amor i carinyo