dissabte, 24 de març de 2012

Un dissabte a urgències

Avui el baby ha caigut i hem hagut d'anar a urgències, M'explico:
El baby estava jugant a casa i ha perdut l'equilibri, com tantes altres vegades, però aquesta vegada ha picat la cara amb el canto de la tauleta i s'ha fet un petit tall a dins de la boca. Ell ha plorat, li ha sortit una mica de sang però de seguida se li ha passat i tots tan contents.
Ja ens havíem oblidat de la caiguda quan el baby s'ha despertat de la migdiada i hem vist que havia sang al llençol, llavors li hem tornat a mirar la boca i hem vist que tenia el "frenillo" enganxat entre mig de dues dents! Pobret, se li veien les dues dents molt separades de tanta carn que tenia allà enganxada. Molt gore tot plegat!
Jo he intentat tibar una mica per treure-li però estava ben enganxat i inflat, així que hem vist clar que havíem d'anar a l'hospital i que algú ens ajudés a treure allò d'entre les dents.
Era la primera vegada que anàvem a urgències i no sabíem amb que ens trobaríem. Jo pensava: "merda, fa tres setmanes que el baby no es posa malalt i segur que d'aquella sala d'espera sortirà amb algú virus xungo que ens amargarà la setmana". Així que fent honor a totes les meves paranoies, hem estat l'hora d'espera intentant que el baby no toqués a cap altre nen, ni cap joguina ni el terra ni ressss d'aquella sala infectada de nenes malalts.
Ell estava de bon humor i semblava que no li feia mal la boca sempre i quan ningú remenés allà dins.
Quan ens ha tocat entrar i l'ha vist la doctora, ens ha dit que volia evitar tenir que punxar-li i posar-li anestèsia i que intentaria treure-li tibant ( com he intentat fer jo a casa) i llavors ha sortit de la sala a buscar ajuda. Quan li he preguntat que això devia passar contínuament, m'ha dit que no ho havia vist mai que un nen se li quedés el frenillo enganxat entre les dents! Aquí és quan m'ha entrat el pànic, pensant, "meeerda no tenen ni idea de com solucionar el tema i el meu baby farà de conillet d'índies"
Ha tornat a entrar la doctora amb una ajudanta que portava unes pinces enooormes i mentre el meu home aguantava al baby, elles dues amb les pinces han començat a estirar fins que ha sortit tot. Pobret, ha plorat i ho ha passat malament (i jo encara pitjor), però la veritat és que la força bruta ha funcionat i als dos minuts el baby ja estava rient i bevent aigua tan tranquil com si no hagués passat res.
Així és com hem passat la tarda de dissabte. Menys mal que no ha sigut res greu i que aviat això serà només una anècdota més per recordar (o oblidar).

9 comentaris:

Irina ha dit...

Mare meva, quin trangul que heu passat tots tres!!! i quines coses mes rares que han de passar de vegades, no? m'alegra saber, pero, que tot s'ha sol.lucionat rapid i el baby sobretot en un no res ja estava de bona forma!
una abrac,ada!

Mireia ha dit...

ostres!! em fa mal només de pensar-hi! Pobret! La veritat és que és una cosa ben extranya! Jo m'hagués espantat moltíssim!
Me n'alegro molt que tot s'hagi arreglat i sobretot que el baby estigui fenomenal atre cop! :)
Una abraçada!

Mirashka ha dit...

Pobret, quin mal! La veritat es que pateixes quan els veus aixi. Una de les meves el te trencat el frenillo des del primer any de guarde...

Mirashka ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
onavis ha dit...

Uff!! He patit mentre ho llegia! Sort que tot ha acabat bé!

Esther ha dit...

Ostres, quina angunia, no¿? Sort que tot s'ha solucionat la mar de bé. Aquests nens aguanten carros i carretes!

MagArt Studio ha dit...

Ahh! i jo pensant com estariau passant el cap de setmana?
Pobret meu! M'alegro que tornés a somriure ràpidament. Fes-li una super abraçada de tots nosaltres i una de molt especial als papis tan especials que té!

MamaKoala ha dit...

Uf, quina angúnia!! No m'hagués imaginat mai que es pogués enganxar així el frenillo... quina mala estona!!
M'alegro que se li passés tan ràpid!!

MamaModerna ha dit...

Noies gràcies pels vostres missatges.
La situació va ser una mica anguniosa per nosaltres, però el baby no va ser conscient de res en cap moment, semblava que no li feia mal i només va plorar quan li van treure la carn de entre les dents. Per ell només va ser un minutet de patiment, menys mal :-)