divendres, 19 d’agost de 2011

Anar al cine amb bebès

Anar al cine amb bebès. Veritat que a primera vista pot semblar una idea totalment boja? Doncs ara mateix estava mirant la cartellera del cine del meu barri, quan he vist aquest símbol sota una de les sales.


M'ha picat el cuquet i he volgut saber que volia dir i posava: Weekday morning screening of the latest blockbusters exclusively for parents with new babies, with lower volume and higher lighting to help you and your baby to stay relax.

Que ve a dir:
Sessió de dematí entre setmana dels últims èxits exclusivament per pares amb bebès, sesió amb volum més baix i il·luminació més alta per ajudar-te a tu i al teu nadó a estar relaxats. 

Al principi m'ha semblat una activitat interessant, ja que qualsevol activitat que tingui la paraula en coberta "descans" desperta el meu interès ràpidament i he pensat que perquè no provar ja que el baby miraria 5 minutets la peli, després perdria l'interès i es quedaria fregit ràpidament.

Després d'aquesta primera reflexió basada en l'autoengany, ho he pensat més a fons i he rellegit la nota del cine i m'he adonat d'una cosa important, diu "sessió
exclusiva per pares amb bebès". Però qui redimoni que tingui el cap en seu lloc vol anar a una sessió de cine on només hi hagi pares amb bebès? Us imagineu l'escena? Jo sí. Quan no plora un plora l'altre, riures, xiscles, caps de bebès que tapen la pantalla per moments, mares bressolant al passadís perquè el nen no calla. I tot això pagant entrada. 10 lliures de res ( uns 12 euros). En aquest punt, ja em sento una mica tonta d'haver pensat en la possibilitat d'anar.

Una altra cosa curiosa és la peli que han escollit, al menys aquesta setmana. Cowboys & Aliens. Penseu que és la mena de peli que li interessa veure a una mama que paga 10 lliures i ha de tenir 9 quilos de carn a la falda durant 2 hores? I no penseu que és una peli infantil a la que pots anar amb el bebè i el fill més gran, no, no. Aquesta peli no és apte per menors de 12 anys.


En definitiva, que tot plegat em sembla delirant i com un malson del que et vols despertar ben ràpid, així que millor em guardo els calerons i me'ls gasto en un vermutet a la platja davant del mar.


NOTA: Aprofito per recomenar una peli de noies tipus Bridget Jones, molt molt divertida. Bridesmaid s/ La boda de mi mejor amiga

dijous, 18 d’agost de 2011

Escalfant motors

Ja estem escalfant motors pel segon viatge post-baby a Catalunya. Quines ganes que tinc. Bé, encara queda més d'una setmana, però així sóc jo, una organitzadora de vocació que una setmana abans dels viatges ja treu les maletes i les deixa obertes per anar ficant cada dia alguna cosa i amb una llista al costat per anar apuntant les coses que no puc ficar fins l'últim moment.
Penso en l'altre vegada que hi vam anar i en com en poc temps les coses han canviat i molt, així que els preparatius que vaig haver de tenir en compte llavors, ara són uns altres diferents.
El baby cada vegada es vol moure més i això de que s'estigui en un avió assentat a la falda tanta estona, ho veig complicat.
Un altre tema és que el nen és gegant i quan li doni el pit a l'avió més em val seure en un seient de finestra amb el meu marit a l'altre costat perquè al baby li surten el cap i els peus per totes bandes i molestaríem molt al pobre que seies al meu costat. Així que aquesta vegada trobar una finestra és clau!.
Amb el menjar aniré sense miraments, portaré la meganevera plena de menjar i líquids i a veure si tenen pebrots s dir-me alguna cosa. Si ho he de tastar tot doncs ho faré i punt perquè des de que sortim de casa fins que arribem a l'apartament de Catalunya passaran 12 hores i el nen ha d'anar ben servit, tan de biberons, farinetes, snacks per rossegar i extres.
Tenim seriosos dubtes de si el nen cabrà dins la cadireta del cotxe, perquè ara està en una molt mala edat. Com pesa més de 9 kilos, hauria de començar a anar en una cadira de bebès grans però com només té 6 mesos encara no pot anar assegut molta estona. Així que aquesta vegada l'haurem de ficar amb calçador dins el maxicossi de nounats i la propera vegada ja veurem que fem.
Es veu que fa calor estiuenca total a Catalunya oi? Això serà la prova de foc d'aquest viatge sens dubte, així que ja puc anar practicant amb la crema solar i les posicions dels ventilador.
Catalunya here we go .... again!

dimarts, 16 d’agost de 2011

Alimentació complementària, dubtes i restrenyiment

Ja portem gairebé un mes des de que el baby va començar a menjar sòlids. Com ja sabeu jo estava molt disposada a fer el sistema del baby led weaning, però les circumstàncies estan fent que cada vegada trituri més les coses i li doni jo mateixa amb la cullera. Com em sento: fataaaaal.
Em sento malament perquè tinc un nen que és una meravella, tot li agrada, tot s'ho menja i ell està encantat de la vida de menjar els aliments sense "papilletes". El problema quin és doncs? Que el nen no mastega. S'empassa uns trossos enormes de menjar i li veus com posa cara d'estar patint mentre l'aliment li baixa per l'esòfag. Ja se que ha d'anar experimentant i aprenent per millorar la tècnica de mastegar, però que voleu que us digui, a mi no em convenç.
Un altre tema que ha vingut de la maneta des de que hem començat els sòlids és el restrenyiment dels nassos. Estem en una etapa que el nen no sap fer caca sol, li he de fer massatgets a la panxa, la bicicleta, treure-li el bolquer, cantar-li, de tot, perquè el nen tregui el cagarro amb el mínim de plors possible. Crec que el problema és que té els músculs encara molt dèbils i això de fer caques amb consistència i no "aiguaxirri" no ho porta gens bé. Abans ell no era ni conscient de quan feia caca i ni es queixava quan anava brut. Et trobaves el regalet per l'olor o quan li anaves a canviar el bolquer. Ara ell és conscient que hi ha alguna cosa allà dins que molesta i que no sap com treure-la. Com podeu imaginar, el que menys ens convé ara es trobar trossos grans de menjar a la caca que facin la situació encara més difícil. Perquè una altra cosa que mhe adonat és que els trossos grossos que s'empassa, no les digereix, és a dir que tal com entren surten i això tampoc crec que li faci cap bé.
Amb tota questa parrafada el que vull dir és que cada vegada ell menja menys coses per ell mateix. Cada dia procuro donar-li alguna cosa perquè mengi ell sol i de moment el que més em convenç és el meló, perquè es desfà totalment a la boca i la pell fa d'agafador i de rossegador per les 3 dentetes que té. ( sí, sí, ja van 3!)
Com està encaixant els canvis el baby? També fatal. Perquè ell vol menjar tot sol. Ara el que fem és que li deixo agafar la cullera mentre jo li fico a la boca i sembla que de moment cola, però no tinc confiança que la novetat d'agafar la cullera el distregui gaires dies més.
"Help me" mames guapes:
Si sabeu de remeis casolans pel restrenyiment, agrairia els comentaris. Estic oberta a tot menys al suc de taronja, perquè vull esperar a donar-li cítrics.
Si sabeu de més aliments segurs perquè ell pugui menjar, també agrairia comentaris. Havia pensat provar amb l'advocat.

dilluns, 15 d’agost de 2011

Restaurant coreà i ciclisme

Aquest cap de setmana ha sigut bastant mogudet. Us explico.

DISSABTE 
El dissabte vam anar al centre a dinar amb un amic i com la seva parella és sud coreana, doncs ens vam animar a anar a un restaurant coreà. Boníssim! Si he de fer una valoració i sense ànim de ofendre a ningú, diré que el menjar és una mescla entre xinès i japonès però amb molt de glamur. La presentació dels plats va ser espectacular i el restaurant que vam escollir tenia una decoració preciosa. Tots vam anar al servei, perquè l'experiència de rentar-se les mans en una de les aixetes valia molt la pena. L'aigua queia com si ragés d'una font horitzontal! 
El baby s'ho va passar molt bé picant de mans a la taula i caminant entre les taules. L'únic inconvenient que vaig trobar va ser que no tenien canviador de bebès així que li vaig haver de posar el bolquer al cotxet mateix.  
El viatge fins al centre en metro amb uns 9 kilos de nen i un cotxet carregat fins a dalt, es va fer esgotador. Londres no està preparat per anar amb nenes petits i sempre s'han de pujar i baixar escales de forma manual i els transbords es fan horrorosos, perquè tothom va depresa sense fixar-se en el cotxet que te davant. 
Un altre tema és la logística en la que he de pensar abans de sortir de casa si volem passar 4 o 5 hores a fora, perquè com ara el baby menja sòlids, he d'anar amb la nevera portàtil, els minituppers i els biberons pertinents, un rotllo.  
Quan vam arribar a casa, el dia encara no s'havia acabat per nosaltres perquè a l'endemà el pare del baby volia anar a un lloc sorpresa i havíem de marxar de casa a les 7 del matí. Tooooooma! Així que al arribar, vaig haver de preparar el dinar i snacks per tota la família pel dia següent.  
La nit del dissabte també va ser mogudeta perquè el baby porta uns dies molt dolents i es desperta cada dos per tres plorant desconsolat, així que vaig haver de dormir-lo a braços una bona estona. 
DIUMENGE 
El diumenge al matí, a les 7.10 estàvem tots tres apunt per anar d'aventura. Jo no tenia ni idea de que collons podíem fer tan d'hora a Londres, però em vaig deixar portar sense fer gaire preguntes.  
Vam anar a Richmond Park a veure una cursa de bicis. Era una cursa de les que s'anomenen "clàssica" i també l'assaig general pels Jocs Olímpics ja que faran el mateix recorregut. Com era d'esperar, va guanyar el Cavendish.
Va ser una experiència xula. Mai havia vist a ciclistes professionals i la veritat és que et sorprèn la velocitat que agafen i lo juntets que van els uns dels altres. L'ambient també va estar molt bé, la gent aplaudia i donava molts ànims i estava ple de famílies com nosaltres amb nens petits que tampoc tenen manies en sortir de casa tan d'hora. 
El baby es va espantar una mica quan tothom aplaudia i xisclava, però de seguida se li va passar el disgust i va fer un dels seus "eeeeeeeee" per voler dir: ei que jo també vull animar a les bicis.Vam passar la resta del matí al parc esperant a que tornéssim pel mateix camí cap allà a les 12 i llavors vam marxar cap a casa. 
Diumenge a la tarda estàvem destrossats i amb ganes d'emigrar a un spa i no tornar mai més. Haurien d'inventar la píndola màgica que fes que tinguéssim energia tot el dia, perquè està clar que el baby no es cansa mai.

dilluns, 8 d’agost de 2011

Disturbis a Londres

Ja portem 3 dies de disturbis a la Londres en els que els vàndals de tota la ciutat s'estan engrescant a cremar edificis i vehicles, destrossar aparadors i fer pillatge sense escrúpols. La situació està totalment fora de control i la policia no dona a l'abast. Hi ha inclús "twitter rumors" que haurà d'intervenir l'exèrcit per calmar la situació.
El que va començar amb una revolta pacífica a Tottenham per la mort d'un home a trets per la policia, s'ha convertit en una corrent de violència que sembla que no té aturador. Els carrers són plens de joves sense ofici ni benefici que no tenen res millor a fer a les seves vides que demostrar la seva disconformitat amb el món d'aquesta manera tan trista i en conseqüència estem la resta de persones tancades a casa seguint les noticies a la tele amb por al cos i amb una certa incredulitat que una cosa així pugui passar a Londres.
M'agradaria pensar que això serà un cas aïllat i que en uns dies ho oblidarem però com ja sabem que el que passi a terres angleses es fàcil que s'escampi arreu d'Europa, doncs tinc la sospita que podria ser el principi d'una societat malalta, una societat amb tota una generació sense oportunitats de trobar feina, desmotivada, sense esperança de futur i amb massa temps lliure "per liarla parda" a la primera de canvi.
Jo estic ara escrivint aquestes línies i mentre tot està en un silenci esfereïdor puc veure a lo lluny per la finestra el fum dels incendis a Croydon i sentint les sirenes de policia i bombers. El baby dorm.


Disturbis a Londres Agost 2011

Pors

Aquesta nit no podia dormir perquè tenia pensaments xungos. No se si us ha passat alguna vegada, però estava cansada, vaig anar a dormir i vaig començar a fer-me una pel.lícula de lo més innocent pensant en les coses que vindran i vaig acabar agobiada perduda i amb els ulls com a plats.
El tema és que ara em fa molta gràcia que el baby es passi el dia volent caminar i jo vinga ajupida portant-lo per tot el pis i caminant pel parc. Però vaig començar a pensar en el que vindrà en els propers mesos i ja no em va fer tanta gràcia. Caigudes, malalties,  ensurts ... Vull dir, que penso en el camí que ha de recórrer fins que aprengui a ser una mica independent i tingui consciencia del perill i m'agobio moltíssim i m'entren totes les pors. No se perquè però quan penso en aquest tema se'm fa una muntanya. Amb lo bé que estem així, amb un nen que vol caminar una miqueta però que quan el deixes estirat o assegut gairebé no es mou.
Suposo que aquests sentiments van amb l'ofici de ser mare però preferiria no pensar-hi més la veritat i trobar-m'ho quan toqui.

diumenge, 7 d’agost de 2011

MABA

Aquesta setmana està sent molt fructífera pel baby. Tot va començar com ja us vaig comentar l'altre dia, amb l'aparició d'una denteta, doncs bé, pocs dies més tard la del costat també es va animar a treure el cap i ahir el baby va dir MABA per primera vegada. Sí, sí ja se que no és un "mama" en condicions i que segurament no sap ni el que està dient, però per mi sentir-li la veueta pronunciant aquestes síl.labes ja val tot l'or del món. I si veiéssiu com s'esforça per dir bababa, ddadada, papapa, mamama, sembla que li exploten les lletres als llavis i es posa vermell i tot. Fa molta gràcia.
Ostres amb això de tenir un fill, una perd la xaveta per complert, perquè  de seguida que el baby va començar el seu repertori de "maba maba", jo em vaig parar en ple supermercat, vaig treure la càmera i vaig fer un vídeo del seu monòleg i la gent que anava passant em mirava amb cara de "nena, que no és per tant que ni tan sols s'entén el que diu i a més estàs col·lapsant el passadís amb tanta tonteria". Pobres mortals, que sabran ells la felicitat que pot donar un sac de patates de 9 kilos i 2 dents.

dimecres, 3 d’agost de 2011

6 mesos

El baby ja té 6 mesos i està deixant de ser un bebè per començar a ser un "mininen" amb molta curiositat per tot allò que l'envolta.
Els grans canvis d'aquest últim mes s'han produït quan li faltava ben poc per fer els sis mesos. Ha après a seure i juga una bona estona en aquesta postura sempre que tingui coixins al voltant per anar descansant, ha après a girar-se ell sol d'un costat i ha començat a tastar el menjar. Grans canvis pel baby i per la MamaModerna que ja ha començat a entrenar el tercer ull, no fos cas que al nen li doni per fer salts mortals abans d'hora i ha escalfar-se el cap cada dia amb la pregunta " i avui que li dono de menjar al nen?".

Mides: 9050 grams i 71 cm. Com veieu ja no necessito anar al gimnàs per estar en forma.

Noves habilitats i coses que li agraden
  • Xuclar la barbeta de la mama. Tant és el seu nou vici que he deixat de posar-me crema hidratant a la barbeta. Em poso per tota la car menys allà. Així que quan sigui velleta la meva cara serà tot un quadro .. tot ben llis sense arrugues i una barbeta que penjarà a l'estil gos Shar Pei. 
  • Un altre nou vici és deixar caure les coses de la mà. Què divertit! Em passo el dia ajupida recollint-li la mateixa cosa 20 vegades.
  • Estar panxa a terra ha deixat de ser una agonia que la mama li obligava a fer cada dia una estoneta, per això de reforçar els músculs i bla bla bla i ara és una activitat que li agrada. S'hi pot estar 10 minuts en aquesta posició jugant amb varis ninos i es mou una miqueta. Sí, sí, va girant sobre la seva panxa i acaba amb la cara on tenia els peus. 
  • Li agrada seure a la seva cadira alta, encara que no sigui per menjar. Està allà a dalt jugant amb alguna cosa el relaxa molt.
  • Li encanten les fulles verdes dels arbres. Quan anem al parc procuro sempre posar-me sota un bon arbre i ell és feliç veient les fulles com es mouen.
  • En general qualsevol cosa que fem fora de casa li agrada molt. 
  • Jugar assegut amb la seva nova joguina de bebè gran: un triangle de colors d'un pam d'alçada ple de botons i coses per tocar.
  • Fa xiclets d'alegria quan camina tan pel terra com per l'aire. Crec que és de les coses que més satisfacció li dona.
  • Té nous amics apart de l'amic del mirall clar. Una nena mig italiana i mig francesa, una nena mig espanyola mig mauriciana, i un nen belga. Això vol dir que la MamaModerna també té noves amigüites per petar la xerrada de tan en tant.
Dents


Li ha sortit la seva primera dent quan tenia 6 mesos i 3 dies. És la de baix a la dreta.

Alimentació


El baby ja ha tastat el carbassó, la carbassa, el moniato, la mongeta verda i la poma al vapor. De moment s'ho menja tot però de vegades ho fa sense pena ni glòria. Suposo que això de descobrir el plaer de menjar requereix d'una mica més de temps. Jo ja li vaig agafant el truco a com cuinar els aliments, ja que al principi era un desastre. Si cuinava massa els aliments se li desfeien a les mans i s'enfadava perquè no els podia agafar i si el deixava massa crus, llavors per molt que rossegava no desfeia res i perdia interès en el menjar. Ha millorat molt les seves habilitats. Quan li dono un tros que te pell o té part més dura perquè ho pugui agafar millor, ara ja sap per on ha de xuclar i mastegar per treure la "xixa" i deixa els trossos ben pelats, mai millor dit. També m'he adonat que fa les caques molt millor, ja que estàvem passant una època de molt restrenyiment. Ara la fa més fàcilment i sempre trobo sorpreses segons el que hagi menjat. hehehe.

En general estic contenta, portem uns dies molt bons en els que sembla que el baby i jo estem en sintonia i els dies es fan més agradables. Al final del dia estic igualment destrossadeta, però em noto de bon humor perquè ell està content, alegre i si plora una mica, de seguida se li passa. Toquem fusta que es quedi així d'angelet almenys fins el dia que vulgui marxar de casa.

dilluns, 1 d’agost de 2011

La primera dent

El meu baby li ha sortit la primera dent. Aquest matí he passat els dits i he notat la primera punteta, abaix a la dreta. De seguida he trucat al pare tota emocionada per dir-li la gran notícia i com una bleda que sóc, m'he emocionat i m'han caigut unes quantes llàgrimes.
Que emocionant pot arribar a ser un dilluns qualsevol.