diumenge, 30 d’octubre de 2011

Maleït canvi d'horari

Mai m'ha agradat la sensació d'estar a mitja tarda i que tot estigui fosc com si fossin les 11 de la nit.
A Londres es nota molt el canvi de temperatura segons si és de dia o de nit. Els dies que veiem el sol, encara que sigui de manera molt lleu, quests rajos que es colen amb tanta humilitat fan que el vent no bufi tan fort i que la teva cara agraeixi cada raig de llum que es cola pels porus de la pell. Sembla una cosa mística i tot, oi? Doncs així és com acabes valorant les coses quan no les pots gaudir sempre que voldries.
Ara amb el canvi d'hora aquestes oportunitats de gaudir d'una mica de llum encara s'escurcen més i cada dia tindrem uns minuts menys de llum. Avui per exemple, el sol es posarà a les 16.39 hores, això vol dir que a les 17.30 ja serà fosc completament.
I si jo ho porto malament, com encaixarà aquest canvi un bebè de 9 mesos? Pobre baby, el seu passeig de la tarda es convertirà de cop i volta en un passeig per terres de Mórdor.
This is England my friends.


Nota: Avui a les 17.13 hores era totalment fosc.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Busco una motxilla pel baby

Porto uns dies donant mil voltes per diferents botigues i mirant per internet per tal de trobar una motxilla pel baby per la guarderia. Serà la seva primera motxilla i em nego a comprar una que sigui de promoció de pel·lícules Disney o amb dibuixets del tipus Bob Esponja. És per això que havia pensat que potser alguna mare costurera es voldria oferir per fer-me una motxilla i jo amb molt de gust li pagaria. No m'importa el disseny i els colors, només vull que estigui fet amb molt d'amor, bona qualitat i un disseny pràctic per penjar la bossa sense problemes i obrir-la i tancar-la fàcilment. M'agrada la combinació de colors clarets del tipus gris, verd i blau i els detalls infantils, però insisteixo que si l'artista té algun altre disseny al cap estic oberta a tot tipus d'oferiments.
Si coneixeu d'alguna persona que li interessi i em pugui fer una motxilla en les properes dues setmanes, si us plau, correu la veu.

Gràcies :-)

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Visita estratègica a la guarderia

Ahir havia d'anar a la guarderia a donar el dipòsit per assegurar la plaça i vaig ser eixerida i vaig anar a una hora que sabia que farien jocs. Va ser una visita estratègica en tota regla ja que volia veure que feien els nens a banda de menjar i dormir.
Em vaig reunir amb la directora i mentre ella arreglava la paperassa jo m'anava aixecant i anava traient el cap a la sala dels petits per veure que feien i al final la directora em va dir que si ens volíem quedar i entrar a jugar que ens podíem estar fins les 4, inclús em va demanar si el baby es volia quedar a sopar que tocava sopeta. ( A les 3.30 els hi donen el sopar! Així són els horaris anglesos pels bebès). Aquí la dona va guanyar molts punts.
Doncs al final vaig acceptar l'oferiment i em vaig colar a la classe 20 minuts. Quin morro que tinc.
Quan vaig entrar només 1 dels 9 nens estaven dormint i la resta estava jugant a diverses coses. Els més grandets estaven a la taula mirant un àlbum de fotos amb una monitora i suposo que jugaven a diferenciar objectes i animals i el grup dels que s'arrosseguen pel terra estaven a la catifa jugant amb una altra monitora i tenien una joguina amb un mirall enorme i sembla que s'ho passaven bé. La tercera monitora estava dreta prenent notes, ja que al final del dia es dona un full a cada pare on s'apunta el que els nens han menjat, quanta estona han dormit, els bolquers canviats i l'activitat del dia.
Ahir la classe estava al màxim d'ocupació que és 9 nens per aula i una monitora per cada 3 nens. ( es diu monitora, professora, cuidadora? ni idea).
En general he vist que els nens estan ben cuidats i passen l'estona entretinguts. Em va sorprendre molt que dormen a la mateixa classe i tot i haver xivarri no es desperten. Això al baby segur que li costa perquè ell està acostumat a dormir sense llum, amb musiqueta o silenci. Però ara que ho penso segur que tots els altres nens també dormien així fins que es van haver d'acostumar a la vida de la guarde, així que el baby segur que s'acaba adaptant també.
El baby va passar aquests 20 minuts assegut en una catifa bavejant les joguines que anava trobant i com era el nen nou, van venir els altres companys-bebès arrastrant-se com zombis a veure la novetat de la tarda. El van encerclar i tot i si em descuido segur que se'l cruspeixen!
Falta un mes per començar el període d'adaptació i fins llavors vull desconnectar del tema guarderia i sobre tot aparcar les angoixes per uns dies, però he de reconèixer que la visita estratègica d'ahir m'ha ajudat molt per treure'm dimoniets de sobre... a veure si també serveix per dormir una mica millor.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Insomni i bebè de la Carla Bruni

Ho he d'acceptar noies, pateixo insomni. Fins ara ho estava emmascarant amb escuses del tipus, això és una mala nit, el baby m'ha desvetllat, però no, el baby és un sant que no diu ni muuu fins les 5 aproxidamament, llavors a partir d'aquesta hora plora una mica i si li poses el xumet ràpidament ell continua dormint. La que no dorm sóc jo! Em costa molt agafar la son tot i estar exhausta i a mitja nit em desperto i ja no puc tornar a dormir. Avui estava esmorzant a les 5.15! A veure si passem aquesta etapa de neguits pel tema de la guarderia i descanso, perquè ja començo a fer cara 5 anys més vella del que sóc en realitat!

Aquest matí ( a les 5 ), m'he assabentat que la Carla Bruni ha tingut una nena, que va ser un part programat i que el seu marit se'l va perdre perquè tenia una reunió amb la Merkel!

Jo ja suposo que el president de la República francesa té una vida pública i es deu a les seves obligacions, però faltar al part de la teva filla per una reunió per parlar de l'euro que tots sabem que no arreglarà res? Simplement indignant! Aquí em demostra la qualitat humana que té el senyor Sarkozy i com funcionen les prioritats dins del seu món de poder. 
El pitjor és com ho estan explicant els medis de comunicació "...el flamante padre regresó desde la ciudad alemana para estar junto a su esposa.",. Quin collons si a sobre serà un heroi. Que mínim que tornar un cop va acabar la reunió, no trobeu?

dijous, 20 d’octubre de 2011

Tenim guarderia

Després d'uns dies bastant angustiosos i unes nits de poc dormir, us he de dir que ja tenim guarderia pel baby.
Fa uns dies vaig trucar a la directora de la guarde que ens queda més a prop de casa i li vaig dir que veient com estava la situació (posició 19 en la llista d'espera) que si sortia una plaça quan fos que jo me la quedava encantada. La veritat és que aquí em vaig marcar un farol, però clar no pensava que sortiria una plaça tan ràpidament i que a més ens l'oferirien a nosaltres. Ahir vaig rebre una carta que deia que havien agafat al baby per començar el 14 de Novembre. Gluuups! La plorera que vaig agafar! Va ser una sensació molt estranya perquè havent rebut la millor de les notícies jo estava plorant com si això fos una desgràcia. Misteris de ser mare suposo...
Avui hem anat a veure el lloc amb més deteniment i el baby ha estat a la seva aula una estona. M'ha sorprès molt com els nens estaven allà tranquils asseguts esperant a que els hi portessin el dinar i abans de marxar hem tornat a fer una ullada i ja estaven gairebé tots dormidets als seus llits. Increïble! Era com si estiguessin hipnotitzats!
Hem parlat amb la directora i finalment ha acceptat que el baby comenci el període d'adaptació el dia 24 de Novembre i oficialment el 5 de Desembre. Us semblarà una tonteria però per mi haver guanyat aquests quinze dies d'estar amb ell és com una victòria guanyada.
Se que tot anirà bé, que el baby s'adaptarà ràpid i aprendrà moltes coses i que jo gaudiré de tornar a ser una dona treballadora, però haver de passar per aquest procés de separació del baby m'està entristint molt. En fi, com moltes de vosaltres, ara em toca a mi passar per aquest moment tan dur.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Fent les paus amb Londres

Quina millor manera de fer les paus amb la ciutat? Doncs quedar amb uns amics al centre i anar de tapes.
Aquest va ser el pla d'ahir diumenge i he de dir que ha funcionat perfectament. SI encara tenia alguna mena de recel a Londres pel fet de voler marxar i no poder, amb el dia d'ahir ja m'ha passat completament.
Va fer un dia de sol espectacular, vam quedar amb uns amics i vam anar a un nou restaurant de tapes espanyol a deixar-nos els calerons ( mai millor dit perquè cada tapa costava entre 7 i 10 euros) i per acabar la tarda, els tres vam passejar a la bora del riu Tàmesis i vam veure com es ponia el sol en mig del pont Millennium amb la catedral de Saint Paul a un costat i la Tate Gallery a l'altre. Sí senyor, això és un bon diumenge.
Ara només queda trobar escola bressol, cosa gairebé impossible degut a que vivim en el barri on ha hagut més "baby boom" de tota Europa, però això millor ho explico un altre dia. 


dissabte, 15 d’octubre de 2011

Casc protector

Ara que el baby comença a moure's (de moment  a l'estil comando) he pensat que havia d'investigar el mercat per trobar alguna cosa que em donés una mica de tranquil.litat. El baby ara està en la fase de arrastrar-se pel terra i girar-se i que passa? doncs que dona amb el cap en el parquet pensant-se que tot a la vida es tovet com el llit i la manta d'activitats. Se que amb una mica de temps ell aprendrà que el terra és dur i fa mal, però llavors vindran altres coses fins que domini l'equilibri i sàpiga caminar sense problema. Doncs bé, per passar aquesta etapa amb el menors d'ensurts possible, vaig comprar per internet un casc per a bebès que serveix de 7 mesos fins als 2 anys aproximadament. Ahir em va arribar el producte i estic encantada amb l'invent, a més és moníssim, oi?

 

dijous, 13 d’octubre de 2011

NO hi ha canvis a la vista

Sembla que de moment ni tornem a Catalunya ni ens mudem a Sudàfrica. 
Ahir el jefe del meu home li va dir que no veia clar això de que treballi fora de l'oficina i justament aquest matí ha rebut un correu sobre la feina de Sudafrica dient que han trobat una altra persona que ja viu al país i clar els hi surt molt més econòmic.
De moment sembla que l'opció que apunta fort és la de passar un altre hivern a Londres, trobar una plaça d'escola bressol pel baby i jo reincorporar-me a la feina després d'un any de baixa amb el meu petit.
Em fa una mica de pena que no hagin sortit cap de les dues opcions que ens venien més de gust perquè ja m'havia fet il.lusions amb un canvi d'aires, però en fi, en moments com aquest és quan em sorprenc a mi mateixa, perquè ja estic amb el xip positiu una altra vegada. En lloc d'estar trista, una mica sí que estic que consti, però enlloc d'animar als pensaments negatius a que treguin cap, el que porto tot el dia fent mentalment és donar les gràcies. Sí, sí, les gràcies per tot allò bo que tinc, que no és poc. Em dic a mi mateixa que què afortunada que sóc de tenir la família que tinc, de tenir la feina tan enriquidora que tinc, de que m'hagin donat la jornada reduïda i pugui treballar 3 dies a la setmana, de poder escollir treballar o no treballar, de viure mitjanament bé i poder viatjar i tenir algun caprici de tan en tan, de lo afortunada que sóc de gaudir d'un any de baixa maternal, de que el meu baby mai s'ha posat malaltó ni ens ha donat cap ensurt de salut ( toco fusta), de les noves mamis-amigues tan fantàstiques que he fet aquest any (les reals i les virtuals) i de com agraeixo el seu suport i la seva companyia i altres pensaments d'agraïment que prefereixo guardar-me per mi mateixa.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Crònica de les vacances

Ja hem tornat de passar uns dies a la Costa Blava amb el baby i la meva amiga alemana. Hem visitat Niça, Montecarlo i la zona de Saint Laurent du Var que és on teníem l'hotel. Estic molt contenta perquè el viatge ha anat molt bé, el baby s'ha portat com un campió i anava content del cotxet al cotxe i del cotxe al cotxet. A les nits costava una mica que s'adormís però suposo que és normal ja que tot el dia amunt i avall rebent estímuls per tota arreu, el pobre s'havia de desfogar d'alguna manera.
La meva amiga s'ha adaptat molt bé als horaris del baby i crec que li he servit una mica de motivació per tenir fills perquè em veu feliç i amb ganes de fer coses i de viatjar tot i la responsabilitat que suposa cuidar d'un bebè 24 hores al dia.
Aquest viatge ha sigut molt fructuós pel baby ja que aquests dies ha après a gatejar! Oooooeeeee! Bé no gateja a quatre potes, el que fa és arrastrar-se pel terra com un cuquet, però la tècnica li funciona a les mil meravelles perquè ja es mou per allà on vol i no para quiet. Ara és quan comencen els meus problemes! hihihi
Aquests dies també li han servit per tornar a ser el nen "parlanxín" de sempre. Em semblava molt estrany que després de l'explosió de sons que va fer fa uns setmanes, s'hagués quedat estancat en el "eeeeeee" i aquests dies de vacances ha tornat amb la metralleta de mamababapamamapapababa.
Respecte del viatge us diré que Niça és una ciutat molt bonica i que m'he quedat amb ganes de més. Montecarlo és una caca caqueta i no tornaré a no ser que em torni "ricatxona" d'un dia per l'altre, llavors aquell és el lloc per lluir-se i lluir els cotxes de luxe que hem vist per tota arreu. El que no m'ha agradat de Montecarlo és la sensació de claustrofòbia que tenia tota l'estona. Els edificis estan construïts de forma molt anàrquica,sembla que tots busquen tenir vistes al mar, el terreny és molt muntanyós i les carreteres atapeïdes de trànsit sense una zona tranquil·la per passejar que no fos plana, tots pujades i baixades infernals. Saint Laurent du Var m'ha agradat.. Era la zona on teníem l'hotel a primera línia de platja i tot i que les platges d'allà no són res de l'altre món, el que fa especial el lloc, és que pots estar passejant pel passeig, prenent el sol o banyant-te i veure els avions aterrar i enlairar-se a 3 quilometres i la sensació és com si aterressin a l'aigua. Molt xulo i ideal per anar amb marits que odien la platja, perquè mentre nosaltres gaudim d'un banyet ells poden entretenir-se mirant avions.
Això és tot per avui, potser m'animo a escriure una entrada sobre "com anar sola a un aeroport amb un bebè i no morir en l'intent", però això serà d'aquí uns dies que primer em ve de gust posar-me al dia de moltes altres entrades
.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

8 mesos

No volia marxar de vacances sense escriure la meva entrada mensual sobre el cumplemes del baby. Aquest mes ha sigut molt important perquè el baby ha descobert el que és la independència i l'autonomia per ell mateix. Ja feia bastants mesos que el nen demanava a crits que el que volia era caminar. Per ell això d'estar assegudet a la manta jugant no li entretenia més de 10 minuts diaris i quan l'agafaves pels braços per caminar s'hi podia estar 40 minuts investigant amunt i avall sense cansar-se. Han anat passant els mesos i finalment li he comprat el polèmic invent: les carrulles o caminador. Ja se que és un trasto que genera moltes opinions en quant a si és bo o no pels nens, però he de dir que en el nostre cas ha sigut de les millors coses que hem pogut comprar. Ell és feliç perseguint-me per casa i intentant obrir calaixos. Sempre li deixo coses a l'abast perquè es pensi que ha descobert alguna cosa important i quan ho fa, s'estira per agafar l'objecte i l'estudia una bona estona amb cara de nen pensador i finalment fa xisclets d'alegria.
L'altra gran canvi d'aquest mes és que ho mossega absolutament tot, mama inclosa.

Mides: 9940 grams i 73 cm

Habilitats i coses que li agraden
  • Caminar a les carrulles.
  • Obrir les portes dels armaris.
  • Posar-se panxa a terra tan bon punt es desperta.
  • Jugar amb el seu xumet. El baveja i mossega per tot arreu i li agrada molt jugar a posar-me'l a la boca, llavors me'l torna a treure i així s'hi està una bona estona.
  • Li agrada expressar-se " a grito pelao". Quan vol una cosa o li treus el que tingui a les mans, xiscla, crida i plora d'una manera molt molt forta.
  • Li hem comprat uns cubs de colors de diferents mides i quan li fem la torre amb les peces es torna boig i només vol llençar la torre. Com li agrada tan destroçar-ho ho faig servir d'al·licient perquè aprengui a gatejar. Fins ara només es desplaça cap enrere i quan veu la torre muntada fa molts esforços per anar endavant.
  • També juguem a posar-li un cub al cap i és molt divertir perquè el tio es queda quiet i mira cap a dalt perquè sap que té alguna cosa al cap. En fi, tonteries amb les que ens ho passem pipa.

Vocabulari
Va començar el mes amb una explosió de vocabulari del tipus mamama, papapa, iaiaiai, ijijijij, ejejeje, eie eie eie, però ara portem uns dies que no se perquè ja no diu res i només fa eeeeeeeee, que és el seu so preferit i també diu mamamam quan té gana o està a disgust.

Dents
Aquest mes no li ha sortit cap dent nova, continuem amb 4, però tinc la sensació que està a punt de fer una altra explosió de dents perquè torna a tenir les genives de dalt molt inflamades.

Alimentació
Aquest mes ha tastat el mango, el brocoli i el plàtan.
El baby ha començat a mastegar una mica mes i ja no s'empassa els trossos com abans gairebé sencers, així que cada dia li dono coses a trossos perquè mengi. El que ens va millor a nosaltres és que jo li agafi el menjar, així ell no mossega massa quantitat ni destrossa les coses.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Anem de vacances

Fa molts anys vaig conèixer una noia d'Alemanya que va venir a Barcelona una temporada per aprendre espanyol. Ens vam fer molt bones amigues i amb el temps ella se'n va tornar al seu país per continuar els seus estudis i la seva vida. Avui en dia és una de les meves millors amigues i des de el dia que va marxar sempre hem fet el possible per veure'ns. Jo he anat a Alemanya unes quantes vegades i ella ha vingut a Catalunya i a Londres també. Fa tres anys vam decidir que Catalunya, Alemanya i Londres ja ens començava a ensopir i que hauríem d'aprofitar les nostres trobades per fer coses una mica més alliberadores, així que ens vam inventar el que ja hem batejat com el "nostre viatge de noies". Com el nom indica és una escapadeta de noies anual de 4 o 5 dies on ens oblidem de les parelles i les responsabilitats i ens dediquem a posar-nos al dia, prendre el sol, menjar bé i fer una miqueta de turisme. Aquest any també farem la nostre escapadeta i aquesta vegada serà "el nostre viatge de noies i el baby". 
Aquest viatge em fa molta il.lusió perquè per mi significa no perdre la meva autonomia i independència encara que sigui mare. Ja se que el viatge no serà ni de bon tros el mateix que altres anys, però segur que ens ho passem molt bé. Ha arribat una nova etapa a la meva vida i m'encanta que la meva amiga la vulgui compartir amb mi i m'animi a continuar amb les nostres trobades pel món.
Així que Costa Blava, prepareu-vos que arriba el baby acompanyat de dues rosses ben glamuroses!