De botigues

Mai he gaudit anant a les botigues a comprar roba pel baby, per mi és una tortura perquè mai trobo el que busco o si ho trobo mai hi han talles. És com si tothom es possés d'acord per comprar el mateix la mateixa setmana. Per aquest motiu m'he convertit en una mare mig boja que compra tovalloles de platja al febrer i bufandes a finals d'agost. Aquest dies estava fent el pelegrinatge mensual al centre comercial quan vaig fer un descobriment ben interessant...

Ja feia setmanes que quan anava a comprar roba pel baby trobava que no hi havia massa cosa de la seva talla, (de 12 a 18 mesos), inclús una vegada em vaig queixar a la caixera dient que com podia ser que tinguessin tanta roba pels bebès petits i tan poca cosa a partir dels 12 mesos. La caixera em va mirar amb cara rara com si no s'acabés de creure el que deia i jo vaig sortir de la botiga indignada pensant que ella era una maleducada .. Doncs ahir vaig descobrir que la caixera em mirava amb cara rara amb tota la raó i és que em vaig adonar que no hi havien talles perquè la secció de bebès s'acaba als 12 o 18 mesos (segons la botiga) i que a partir d'ara havia de mirar la roba del baby a la botiga i oblidar-me de les parets minúscules i els racons apartats dedicats a roba per bebès! Així sóc jo, molt espavilada per unes coses i molt tonteta per unes altres,, eii, però 100% autèntica!
Em vaig sentir ben estúpida per haver trigat tantes setmanes a lligar caps d'una cosa tan obvia i a la vegada estava eufòrica quan vaig veure el nou món de possibilitats que tenia allà davant. Reconec que se me'n va anar una mica el cap comprant alguna cosa que no necessitàvem, però en fi, de tant en tant no passa res.

Tot això m'ha fet ser conscient d'una cosa: my baby is not a baby anymore, he is a proper toddler now! Time flies my dears.

Un dia molt productiu

Avui he deixat el baby a la guarderia. Potser no ho hauria d'haver fet perquè ell no està 100% recuperat i m'arrisco a recollir-lo pitjor de com l'he deixat, però tots necessitàvem aquest moment. Ell com ja fa un parell de dies que no té febre, està més enèrgic i necessitava sortir de les quatre parets que l'han tingut tancat tants dies i jo també necessitava un descans de baby per poder fer toooootes les coses pendents.
El dia ha sigut molt productiu. He deixat el baby, he vingut a casa per obrir la porta a la noia de fer feina i un cop ella ja estava llesta per deixar-,me la casa immaculada he aprofitat aquestes tres hores per anar de compres. He comprat un munt de regals pels familiars i un parell de conjuntets nadalencs pel baby, perquè vagi ben guapo a Catalunya. Quan he arribat, la casa estava neta ( quin gustàs) i no quedava resta (ni olor) de malaltia per enlloc així que he dinat el plat macrobiòtic superenergètic que m'he comprat a la botiga naturista i mentre ho feia m'he posat el programa del convidat, aquesta setmana amb Pilar Rahola ( confessió: em cau ve la Pilar Rahola). Després he començat a empaquetar regals... 19 paquets, que es diu ràpid! Després he posat una rentadora de les ràpides ( mitja horeta) i he aprofitat aquest temps per entrar a internet i per dir via facebook que aquest any no enviaré les postals de nadal. Les envio cada any per tradició. Quan era petita ajudava a la meva iaia a fer-ho i jo he volgut seguir aquesta bonica tradició que em porta tants bons records. Però aquest any no podrà ser, i no passa res.
Seguidament m'he dutxat ( que ja tocava), he estès la rentadora, guardat roba eixuta i ja estic llesta per anar a recollir al baby un cop acabi d'escriure aquest post.
Ai ai ai a veure com me'l trobo ara. Tan de bo estigui bé que demà tinc un dia especial, podríem dir inclús que tinc el dia lliure, el primer dia lliure d'obligacions en 10 mesos... vaig a la city a dinar amb els meus companys de feina i si tot va bé passejaré per la ciutat, llegiré.. si tot va bé clar.

Mei tai Hop Tye

Mireu, mireu quin autoregal més xulo que m'he fet: un mei tai marca Hop Tye.

Quan va néixer el baby em van deixar un portabebès marca babybjorn. Jo estava encantada amb la idea de portar el baby penjat i encantada de que m'haguessin deixat un dels portabebés que jo pensava que era de lo milloret del mercat. Doncs resulta que de bon portabebès res de res. Em va passar el que li passa a moltes mames, que me'l vaig posar un parell de vegades, vaig acabar amb un mal d'esquena important i vaig desistir de la idea de portar el meu nen penjat, pensat-me que jo era una "debilutxa" i que tot allò només ho podien fer mames fortes amb músculs treballats al gimnàs.

Van passar els mesos i mirant per diferent foros vaig descobrir el món de les motxilles ergonòmiques, mei tais, bandoleres, pounch i fulards. En un principi m'ho llegia amb una certa distància tot plegat, perquè tenia la idea preconcebuda de que tot allò era una mica hippy i no anava gens amb el meu estil, però llegint, vaig veure que de hippy res, que hi havia models moníssims i que aquelles mames es veien normaletes, no superwomen de gimnàs.

Em va començar a picar el cuquet i mirant i mirant, em vaig decidir per comprar el mei tai que veieu a la foto. El color és bastant soso ( al final ni model modern ni res, a lo clàssic: negre), però té característiques que em van acabar de convèncer. Podeu veure els detalls del producte al post de Una Maternidad diferente

Encara estic aprenent a posar-me'l i a treure-me'l, però he de dir que l'experiència enganxa bastant. Noto molt la diferència del babybjorn a un portabebès ergonòmic i tot i que el meu baby ja pesa 8 quilos, no em noto l'esquena carregada com abans. Bueno una miqueta sí que es nota perquè començar amb 8 no és el mateix que començar des de que neixen i anar-se'n acostumant al pes a mesura que creixen, però no acabo amb mal d'esquena.

Així que aquest és el regal que m'he fet a mi mateixa, tornar a gaudir del meu petit de ben a prop. Es pot demanar un regal d'aniversari millor?