diumenge, 31 de juliol de 2011

El meu segon premi

L'Erna de Pequeña Buda Islandesa m'ha donat un premi preciós a Me gusta tu mentalidad. La foto és un quadre del seu marit que és tot un artista i fa coses així de boniques. Si voleu veure més coses seves, aquí podeu tafanejar la seva pàgina web.
Moltes gràcies Erna per aquest premi. Em fa molt contenta que t'agradin les coses que escric i que et sentis identificada amb algunes de les meves situacions. Aquí van les meves respostes a les preguntes del premi.

1. Una cançó que t'emociona i el motiu.

Your Song, versió de la peli Moulin Rouge. Va ser la cançó amb la que vaig entrar a l'església el dia de la meva boda.

2. País on t'agradaria viure si poguessis escollir i el motiu.
Ui, ui, ui, no se si estic en condicions mentals per respondre a aquesta pregunta. Com ja sabeu visc fora de Catalunya i no se perquè, però el còctel maternitat, hormones i que ja m'estic començant a ensopir dels anglesos, tot plegat fa que miri la vida a Catalunya amb una mica de nostàlgia i pensi que com a casa no s'està enlloc.. també he de dir que després quan vinc uns dies de visita, de seguida "m'agobio" i tinc ganes de tornar a la meva vida anglesa.. com veieu la ment humana és molt complicada.
Jo seria feliç vivint en qualsevol lloc que tingués clima estiuenc tot l'any, una platja a ben aprop, estil de vida tranquil i menjar de bona qualitat.

3. Com et descriuries en 5 adjectius.
Només cinc no dona per gaire, aixi que diré 5 de bons :-P
Positiva, assertiva, empàtica, divertida i tiabonaquet'hicagues (això ultim és mentida però ja he dit que sóc molt positiva, oi)

4. Alguna vegada algú et va dir com seria el teu futur?

Sí que ho van fer i millor m'ho podia haver estalviat, la veritat. Va ser quan estava en plena adolescència i evidentment era una persona molt insegura i algunes coses de les que em va dir, em van condicionar i em van fer estar neguitosa una bona temporada.

5. Un objecte que sigui important per tu i el motiu.

Pot sonar una mica cursi, però li tinc especial "carinyo" a l'anell de compromís que em va regalar el meu home, perquè me'l va regalar en un moment que econòmicament anàvem justets, perquè me'l va fer un joier de forma artesanal i és una peça única i perquè me'l va donar de la manera més bonica que ho podia haver fet. Ell va arribar tard aquell dia, jo ja estava dormint i em va posar l'anell mentre dormia i quan em vaig despertar me'l vaig trobar posat al dit. Priceless moments!

6. El teu perfum preferit.

No sóc gaire de portar perfums i ara amb el baby encara menys. M'agrada que el baby olori el meu olor corporal. Ei que em dutxo cada dia i em poso desodorant, no us penseu coses rares, hehehe.

7. D'on creus que ve la sort?

Per mi la sort és una habilitat que tots tenim a dins però com tot a la vida s'ha de treballar per anar-la polint i saber treure-li profit. Aquesta habilitat fa que puguem transformar moments difícils de la vida en noves oportunitats o canviar una mala actitud que ens domina per una de més positiva i així fer que les coses bones s'acostin a nosaltres. Al final l'objectiu és trobar el camí cap a la felicitat, oi? Doncs aquí no val ni ser milionari, ni tenir tots els contactes laborals del món. La sort-felicitat sempre es troba a l'interior.

He de passar el premi a 7 persones, però com que crec que no tinc tantes amigues blocaires i com que vull passar el premi amb tot el "carinyo" amb el que l'he rebut, doncs al final he escollit a les següents.


A Sol Solet, perquè les dues acabem de començar el camí de la maternitat i sento que vivim moltes situacions a la vegada.
A Esther de Petit Calaix, perquè m'encanta el seu sentit de l'humor, especialment els seus comentaris. Té una forma d'expressar-se que sempre em fa riure.
A Euphorbia,
perquè m'agrada molt els temes dels que escriu i com els enfoca.

dissabte, 30 de juliol de 2011

El meu primer premi

Erna de Pequeña Buda Islandesa, Euphorbia de Euphorbia Splendens i Mirashka de  Hi Veig Doble, m'han donat el meu primer premi. Quina il.lusió que totes vosaltres hagueu pensat en mi i em feu partícip d'aquest missatge tan maco: tu bloc me alegra y emociona el corazón. Que més es pot demanar?
 
Aquí us deixo les meves respostes al qüestionari del premi.

1. Per què vas començar a escriure el bloc?
 
Vaig començar a escriure el bloc perquè necessitava organitzar la meva ment, les meves idees i sentir que podia fer servir el cervell una altra vegada. Vaig pensar que seria més enriquidor escriure un bloc que perdre les hores enganxada a alguna sèrie o mirant el facebook cada dos per tres. Ei, i ha funcionat! La última serie que vaig veure acabar va ser Lost i des de llavors res més m'ha tornat a seduir com per a enganxar-me i el facebook ja no m'interessa gaire, ara el món de les mames blocaires em sembla molt més apassionant. 

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida? 
Amb els anys m'he adonat que quan desitgem una cosa a la vida, el que de veritat ens fa feliços és el camí que hem de recórrer per aconseguir-ho així que el que més desitjo és estar bé amb mi mateixa per continuar el camí i poder gaudir-ho com fins ara.  

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris a d'altres blocs? 
Cada vegada que entro en un bloc tinc la sensació d'estar entrant a casa d'algú que encara que no conegui personalment ha decidit obrir la porta i deixar-me entrar. Com no puc portar flors o una caixeta de bombons i petar la xerrada, doncs fer comentaris em sembla la millor manera de formar part d'aquest petit safareig.  

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills. 
Ara estem començant amb la alimentació complementària i veure les cares que posa quan tasta un aliment nou és molt divertit.  

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills. 
Jo sempre he sigut de llàgrima fàcil i ara amb el baby encara ho sóc més. Recordo que m'emocionava molt les primeres vegades que el baby em mirava als ulls i reia.
Vull compartir el premi amb:

Núria de La Invasió Twin 

divendres, 29 de juliol de 2011

Baby led weaning, gairebé 6 mesos

Ja hem començat a introduir l'alimentació complementària! Exactament hem començat quan faltaven 6 dies perquè el baby fes 6 mesos i estem seguint el mètode del "baby led weaning", és a dir, donar-li els aliments al baby a trossos, sense purés i deixant que sigui ell que agafi l'aliment, se'l fiqui a la boca i s'ho mengi al seu ritme.
Qui conegui el sistema del baby led weaning, sabrà que és molt controvertit i es fàcil rebre crítiques per totes bandes quan expliques que no et convenç donar purés al nen i que creus que és molt més didàctic fer servir aquest sistema. Jo des de el primer dia tenia clar que volia provar aquest sistema i que si al final el baby li feia fàstics al menjar sòlid, doncs faria purés i cap problema, però almenys ho volia intentar ja que tenia el pressentiment que ell gaudiria molt amb el menjar, agafant les peces, xuclant-les, esclafant-les, mastegant, descobrint nous sabors i textures... però també vaig rebre alguns comentaris negatius del tipus que si el nen s'escanyarà, que ni de conya acceptarà un tros de verdura, que si els bebés no els hi agrada trobar grumolls de menjar a la boca ... en fi, la llista d'opinions en contra és bastant llarga, potser per això porto uns dies neguitosa, perquè al final et fan dubtar de un mateix i et preguntes si estaràs fent el correcte.
Fins ara tot va molt i molt bé. El baby s'ho passa d'allò més bé amb el menjar. Sap molt bé com gestionar els trossos de menjar dins la boca i ell decideix el tros que va cap a dins i el que no li convenç, doncs l'escup i tan feliç. Jo també li intento posar les coses fàcils, és a dir, el menjar el faig molt tovet que es desfasi a la boca i de vegades l'ajudo a agafar els trossos, especialment els que rellisquen més i llavors ell solet apropa els morros i va rossegant com un ratolinet.


De moment aquest és el balanç.

Carbassó
: al vapor a tires llargues i gruixudes i sense les pipetes del mig. Li va encantar. Gaudia molt menjant-s'ho ja que podia agafar ell mateix les tires per la part verda i anar xuclant i roent la polpa de dins.

Mongeta verda: la va tastar un dia i de moment no li donaré més. Un rotllo tan per mi com per ell. Vaig cuinar 3 varietats diferents per veure quina agafava la millor textura i quedava més toveta i al final cap va passar el control de qualitat de la Mama Moderna, de totes maneres li vaig donar un trosset i em va mirar amb cara de però mama que vols que faci amb aquesta fulla verda dura, que no es desfà i que no puc agafar jo mateix?

Carabassa: una varietat molt dolceta que es cuina molt ràpid que en anglès es diu butternut squash (com la de la foto). Li va agradar el gust però era bastant relliscós i com no podia agafar bé els trossos s'acabava enfadant, així que el vaig ajudar una miqueta. La propera vegada la cuinaré amb la pell, així ho podrà agafar millor.

LLIÇONS APRESES:
  • Si no pot agafar ell mateix les coses, s'aburreix o s'enfada i al final li deixa d'interessar el que tingui davant.
  • Quan agafa una cosa amb la mà, el tros ha de sobresortir per fora, perquè de moment no pot obrir la mà i menjar el que tingui a dins.
  • Els trossos han de ser llargs i gruixuts i que no siguin molt molt tous perquè encara no controla la força de les mans i acaba esclafant-t'ho tot.
  • Agafa les coses amb la mà dreta i amb l'esquerra s'ajuda per controlar l'aliment.

Jo, com totes les mares, estic vivint aquest moment amb alegria i nervis, perquè això de començar a donar aliments al nen és un pas tan gran i tot és tan nou que de vegades em fa vertigen i tot perquè penso que ja no hi ha pas enrere, que el meu nen s'està fent gran i que a partir d'ara comencem un procés d'aprenentatge nou que durarà moooooolts mesos i anys!

dilluns, 25 de juliol de 2011

Les primeres joguines del baby

He pensat que seria bonic recordar les primeres joguines del baby, aquelles joguines que vaig comprar amb molta il.lusió abans que naixés  i també les que els amics i familiars més propers ens van regalar amb molt de "carinyo".
El baby està creixent i està perdent interès en elles, per ell ara és més interessant jugar amb la càmera de fotos, les tecles del portàtil, els fulards de la mama i bàsicament qualsevol cosa que deixem damunt la taula ben lluny perquè no ho toqui. 
Doncs aquí les penjo per la immortalitat, perquè d'aquí uns anys me les miri amb nostàlgia i recordi el baby petit que era i que ja està començant a deixar de ser.


dissabte, 23 de juliol de 2011

Pediatra

El baby ha tingut una visita amb el pediatra i en general tot ha anat molt bé. El nen està molt sa i es desenvolupa correctament. De totes maneres hi ha un parell de coses que hem de solucionar: es veu que això de que tregui una miqueta de menjar contínuament, ja no ho hauria de fer perquè ja té gairebé 6 mesos i les presses són més espaiades, així que per solucionar aquest reflux li hem de canviar la llet per una especial per aquests casos. El problema és que això li donarà restrenyiment i justament això no ens convé gens ni mica, perquè el nen ja fa unes setmanes que si jo no l'ajudo no hi ha manera. Ben aviat començarem a donar-li sòlids i espero que la fibra de les verdures li ajudi a millorar el tema

Aquesta ha sigut la primera vegada que un pediatra ha vist al baby. Sí, sí, la primera vegada i perquè he trobat un de privat! I vosaltres us pensàveu que la sanitat a Catalunya estava malament, oi? Doncs les coses a Anglaterra encara estan més fotudes!
En aquest país si el nen es posa malalt has d'anar al metge de capçalera, que s'ha convertit en un super metge que ho sap i ho solucionen tot. Només si el metge no ho pot solucionar, llavor et deriva al pediatra. Com veieu, un nen ha d'estar molt malament perquè l'acabi veient un pediatra. Després es pregunten perquè hi ha tans pares sempre a urgències ...

En aquest país tampoc es fan revisions mensuals als nens petits. Hi ha una a les 8 setmanes que l'ha fa el super metge de capçalera i fins l'any i mig et diu que no cal que tornis! Increïble, veritat?
El  que sí tenim són unes clíniques per a nens on el pots portar sempre que vulguis per pesar-lo i aclarir petits dubtes del dia a dia. El problema és que en aquestes clíniques no hi ha cap metge, tot són infermers amb uns estudis especials per a nens. Jo estic bastant emprenyada amb tots ells perquè sempre que hi he anat m'han donat consells de manual, sense gairebé ni mirar al baby i tenen tendència a contradir-se els uns amb els altres i per mi fent això ja perdent la poca professionalitat que els hi atorgava.

Davant d'aquest panorama he de dir que estic molt contenta d'haver trobat una pediatra privada a la zona que fa visites a domicilii i que si alguna vegada la necessito, sé que de seguida vindrà.

dimarts, 19 de juliol de 2011

Baby volador

El baby està aprenent a desplaçar-se! No, no, encara no es gira gaire, però ha començat a endinsar-se en el món de la mobilitat d'una manera molt curiosa. M'explico:

Aquest cap de setmana hem tornat a anar a la piscina i aquesta vegada ho ha gaudit molt més. La sorpresa és que ha deixat de ser un suro que no es mou i quan l'agafàvem pels braços ell solet movia les cames per avançar. Li feia molta gràcia perquè veia que quan es movia avançava cap on estava el seu pare i viceversa. Doncs des de llavors que no para de fer-ho i em refereixo fora de l'aigua. Quan l'agafem a braços per sota les aixelles ell comença a fer la bicicleta per voler avançar. Realment es pensa que pot nedar per l'aire! I s'emociona molt quan veu que quan ell fa la bicicleta la mama el va portant allà on vol.Em pixo de riure!

dissabte, 16 de juliol de 2011

Tres records

L'Onavis fa uns dies ens va explicar una iniciativa de la Fundació Reina Sofia, juntament amb l'Associació Nacional de l'Alzheimer i d'altres institucions: el banc dels records . Es tracta d'un banc virtual en el que tot aquell que vulgui pot emmagatzemar-hi algun record. D'aquesta manera es vol conscienciar a la gent de la necessitat d'avançar en la investigació per aturar aquesta malaltia. De no ser així, en els propers 40 anys més de 100 milions de persones poden perdre els seus records. L'Onavis, a més, ens va animar a deixar en el nostre blog algun record que tinguem i que volguem preservar. He trigat uns dies, però aquí van els meus: 

El meu primer record és de les sessions de pel·lícules que fèiem a les tardes quan feia mal temps. M'encantaven aquests moments. I si coincidia que aquell dia la meva mare no treballava, ja era fantàstic, perquè llavors ens estiràvem tota la família al sofà i jo em sentia la reina de la casa.
La peli "La Historia Interminable" em va obrir un món de fantasia meravellós i recordo perfectament tot el que anava sentint mentre la veia. Aquelles sensacions encara perduren!
També li tinc especial carinyo a Los Gremlings, Los Cazafantasmas, Laberinto, Cocodrilo Dandy, Beetlechus.


El meu segon record és de quan jo era petita però no recordo l'edat. Un dia el meu avi va aparèixer per casa, un quart pis sense ascensor, i li va dir a la meva avia tot content, mira que ens han regalat guapa. Era una cabra! Recordo la cara d'espant de la meva iaia dient-li al meu avi que si s'havia begut l'enteniment, que on volia ficar una cabra en un pis que gairebé no tenia ni balcó. La cabra va estar amb nosaltres uns dies i recordo aquells dies com a molt divertits. La meva iaia anava boja netejant caques de cabra per tot el pis i de fons sempre se sentia el "bee bee" característic de les cabres. Menys mal que la memòria és selectiva i no ser quin final va tenir el pobre animaló. Segurament ens el vam cruspir i jo sense saber-ho perquè per aquelles edats, tot era carn de vedella. "Menja, menja nena que aquesta carn és molt bona i alimenta molt". Segur que me la van colar ven colada.

El meu tercer record és de quan vaig aprendre a anar en bici. Estic molt orgullosa de dir que vaig aprendre a anar en bici als 24 anys i va ser gràcies al meu marit que em va animar a intentar-ho. Jo sempre havia sigut molt negada per qualsevol cosa que anés lligada a l'equilibri. Ni anar en bici, ni patinar, ni esquiar. Però al conèixer al meu marit, ell era dels que sempre anava en bici per la ciutat i jo vaig pensar que quina xulada devia ser anar en unes d'aquelles bicis de passeig que tenen el seu cistellet a davant. Doncs, vaig llogar una bici al passeig marítim i em vaig llençar carrer a vall com una boja. Quines sensacions més meravelloses. Tot pura adrenalina. Vaig trigar uns dies a dominar-la, ja que girar em costava molt i acabava el dia amb mal al tot el cos de lo tensa que anava, però quan ja li vaig agafar el truquet, vaig comprar-me la bici dels meus somnis i llavors vaig estar uns anyets que tot ho feia anant en bici. Ara ho trobo a faltar.

dijous, 14 de juliol de 2011

Els millors pastissos del món

Avís important: Si us plau no llegiu aquest post si esteu a dieta, que tampoc es tracta de torturar-se a un mateix.


Quan vaig venir a viure a Anglaterra un dels descobriments més plaents que vaig fer, va ser en el món de la rebosteria. Mai a la vida havia vist pastissos tan bonics, amb tantes capes i servits en porcions tan generoses.
 
Un ració de pastis deu portar unes 600 o 900 calories (no exagero), així que el que feia al principi quan anava a menjar fora era demanar una amanida lleugereta i un bon tros de pastís i tot quedava compensat. Amb el temps, he de dir, que he anat baixant bastant el ritme, suposo que perquè ja no és la novetat i ara quan vaig a menjar fora prefereixo gaudir d'un bon peix o un plat més elaborat, però durant una bona temporada estava molt entusiasmada en tastar-los tots!

El que em va enganxar de veritat va ser el "icing" que li posen a tot per sobre. Nosaltres a Catalunya no tenim d'això i és una pena perquè està de vici. El concepte de l"icing" consisteix en preparar una crema que queda ben espesa per posar per sobre o entre capes. L'exemple clàssic és el de pastís de pastanaga, que seria com una coca esponjosa que porta pastanaga ratllada i trossets s'anou i entre capes i per sobre porta aquesta crema feta de formatge d'untar, mantega i sucre glass. Molt senzill de fer i increïblement bo.

Si un dia voleu provar no cal fer el pastís de pastanaga, quan feu la típica coca del iogurt poseu aquesta crema per sobre per decorar i ja m'explicareu que tal...

Aquestes són les mides oficials, però jo tot ho faig a ull i vaig tastant fins que queda la dolçor que m'agrada.

200 gr formatge
d'untar
60 gr mantega sense sal
60 gr sucre glass

A banda dels pastissos, als anglesos els hi pirra menjar "cupcakes" que són com unes magdalenes que per suposat porten el icing per sobre de mil i un sabors diferents.


El cel dels pastissos a Londres es diu Hummingbird Bakery, una autèntica perla que no us podeu perdre si veniu de visita per la ciutat. Aquí vaig menjar el millor pastis de xocolata que he tastat mai i que recomano a tots els "xocoholics" que llegeixin aquest post.


Així que si volíeu una excusa per visitar terres angleses, ja teniu un bon motiu. 
Us deixo amb un parell més de fotos perquè saliveu una mica més.

 
Whoopie Pie, la última moda!

Mississippi Mud Pie


England's Victoria Sponge Cake
 


dilluns, 11 de juliol de 2011

Anem a Catalunya

Hola mares guapes, sóc el baby. Avui escriuré jo mateix perquè la meva mama encara s'està recuperant de la setmana que hem passat a Catalunya. Ella diu que necessitaria una altra setmana per recuperar-se d'aquests dies, però jo no l'entenc, perquè jo m'ho he passat d'allò més bé.

Està bé això de ser català. Fins ara els meus pares m'havien parlat de l'olor a mediterrani, de la lluminositat del carrer, del soroll del mar, de la sensació de la calor a la pell, però fins ara no ho havia pogut comprovar per mi mateix. També he vist com ells mengen unes coses ben diferents i tot i que jo només miro, ells semblen molt contents devorant plats. La mama gairebé plora d'alegria quan vam anar a fer unes tapes de croquetes, patates braves i pop a la gallega davant del mar.
Es veu que he anat en avió, però jo no em vaig assabentar gaire la veritat perquè tenia molta soneta, així que les vegades que em vaig despertar veia molta gent ben asseguda en unes cadires, tots bastant atapeïts i amb cara de pocs amics. Potser estaven enfadats perquè la senyora de megafonia no callava ni un moment? Es veu que volar amb ryanair té aquestes coses, que et van parlant cada 10 minuts perquè no t'avorreixis. Jo ja li deia que per mi podia callar, però no m'entenia, Potser la propera vegada hauré de fer com els altres nens de l'avió i manifestar-ho a "grito pelao" fent un solo de plors.

Aquesta setmana ha sigut molt divertida, tot el dia al cotxe amunt i avall i amb gent diferent que m'estima molt i em fan sentir com el rei de la casa. He vist als avis, a la iaia, a les dues besàvies, al tiet, a les tietes, a les cosinetes i als amics del papa i de la mama.

M'agrada molt dormir al pis de la costa Brava. Com encara sóc petit i no em moc gaire, he dormit en un llit a la pared i el papa a l'altre llit. La mama ha dormit en una altra habitació perquè deia que per primera vegada en cinc mesos volia dormir tota la nit seguida, així que si necessitava el xumet a mitja nit, el papa s'encarregava de posar-me'l i a mi ja m'estava bé perquè el papa també ho fa molt bé.

Un dia al matí la mama va venir de fer unes compres i portava la seva cara d'indignació amb el món (cara que ja vaig coneixent també) perquè es veu que al "mercadillo" gairebé no venien roba per nens. Per nena hi havia coses precioses de mil i un colors i de nen gairebé res. Hi havia parades que directament no venien roba de nen, només de nena. Inclús una senyora d'una parada li va dir que a les nenes se'ls hi canvia els modelets molt cops al dia i als nens no i que per això sempre hi ha més roba de nena que de nen. Us puc dir que sóc testimoni en primera persona que la meva mama sempre vol que vagi ben guapo i em canvia totes les vegades que calgui! Al final es va treure el disgust anant a un centre comercial i comprant a 3 botigues infantils diferents.

M'he quedat amb ganes de fer moltes coses, com banyar-me al mar o anar a la piscina, però com encara sóc molt petit els meus pares no ho veien clar i han preferir esperar una mica. Com ara ja tinc el passaport tornarem ben aviat i podré anar descobrint el meu país mica en mica, així que ja us aniré explicant.

Bababa, tatatata (fins aviat)

El baby

dissabte, 9 de juliol de 2011

5 mesos


El baby ja té 5 mesos i cada dia està més guapo, simpàtic i espavilat. Com es nota que sóc la seva mare, oi?

El gran canvi d'aquest últim mes ha sigut que ha après a manifestar la seva voluntat d'una manera més clara. Quan vol una cosa, la mira fixament i estira els braços per agafar-la. Si li dones es posa molt content i et fa ullets i sinó li dones s'enfada molt i més et val que el distreguis ràpidament amb alguna altra cosa, perquè sinó estàs perduda. Sobre tot amb el tema del menjar. Ell es pensa que qualsevol got o ampolla d'aigua és el seu biberó i com vegi que estem bevent davant seu, deixa de fer el que estigui fent, et mira uns segons amb cara de ostres això és meu i plora volent un ell també.


Mides: 8320 grams i 67 cm.

Noves habilitats i coses que li agraden

  • Últimament busca tetes a tota arreu, és molt graciós veure com gira el cap, mig acluca els ulls i obra la boqueta buscant-la entre els coixins, al cotxet, a la manta d'activitats, inclús crec que no té massa clar on acaba la teta i comença la mama, perquè sempre està intentant beure del meu nas, de la barbeta, dels meus dits, del coll, i fa xuclets i tot!
  • Li agrada parlar quan té el dit a la boca.
  • Ha aprés a treure's el pitet de la cara i ho fa amb les dues mans indistintament.
  • El seus nous jocs preferits són jugar amb el nen del mirall panxa a terra i agafar-se els peus quan està estirat.
  • Ha aprés a agafar-se el xumet ell solet. Se'l treu amb molta habilitat i el babeja per tot arreu.
  • Li agrada agafar el biberó i beure'l sol.
  • Està a puntet d'aprendre a girar-se, però de moment és un cuquet que es doblega d'un costat a l'altre.
  • Li agrada molt que el facis saltar al llit com un conillet. Es torna boig de content.
  • Fins ara els sons que fa són ajoooos, eeeehhh, aaaaah i els fa sense moure els llavis i amb la boca mig oberta, doncs la novetat és que ara es fixa molt quan movem la boca al parlar i s'ha adonat que movem els llavis amunt i avall, doncs ell també ho fa! No emet cap so, però creiem que és el primer pas perquè aprengui a dir bababab o ñañañaña.(nota 5 mesos i 1 setmana: ja ha après a dir babababa, tatatata)
  • Estar assegut a la falda i picar a la taula el fa molt feliç. Cada vegada vol estar més incorporat i de vegades s'enfada i fa esforços per pujar el cap. Ell ha descobert que assegut es veu el mon molt millor .. o dret!
  • Li agrada dormir-se amb una manteta o nino a prop de la carona.
  • Li encanta caminar. Sí, sí això mateix. És el nen sense cul. Quan el vols asseure, ell de seguida fa força amb les cames per estar dret.

Coses que no li agraden

  • Continuem amb el tema de les samarretes. Ara ja tolera que li fiquem el cap, però les mànigues no hi ha manera de posar-les sense que plori o rondini. Intento comprar samarretes de cotó elàstic per fer la situació el menys traumàtica possible, però no hi ha manera.
  • Ara ja no li agrada que li renti les mans al matí i abans li encantava! Què curiós oi?

Coses a millorar

  • A la banyera encara no m'ha dedicat ni un somriure. Ja no està tan tens com al principi perquè des de que vam descobrir que li agradava molt el mànec de la dutxa, ara tot va molt millor, però no es pot dir que sigui la seva activitat preferida del dia.
  • Li continua costant dormir-se, especialment a la tarda. La part bona és que aquests dies ja no m'he de gronxar amb el nen amunt i avall del pis, sembla que va aprenent a dormir sense estar a braços.
  • El meu sac de patates, està a puntet de deixar de ser-ho, ho intueixo.