divendres, 29 de juliol de 2011

Baby led weaning, gairebé 6 mesos

Ja hem començat a introduir l'alimentació complementària! Exactament hem començat quan faltaven 6 dies perquè el baby fes 6 mesos i estem seguint el mètode del "baby led weaning", és a dir, donar-li els aliments al baby a trossos, sense purés i deixant que sigui ell que agafi l'aliment, se'l fiqui a la boca i s'ho mengi al seu ritme.
Qui conegui el sistema del baby led weaning, sabrà que és molt controvertit i es fàcil rebre crítiques per totes bandes quan expliques que no et convenç donar purés al nen i que creus que és molt més didàctic fer servir aquest sistema. Jo des de el primer dia tenia clar que volia provar aquest sistema i que si al final el baby li feia fàstics al menjar sòlid, doncs faria purés i cap problema, però almenys ho volia intentar ja que tenia el pressentiment que ell gaudiria molt amb el menjar, agafant les peces, xuclant-les, esclafant-les, mastegant, descobrint nous sabors i textures... però també vaig rebre alguns comentaris negatius del tipus que si el nen s'escanyarà, que ni de conya acceptarà un tros de verdura, que si els bebés no els hi agrada trobar grumolls de menjar a la boca ... en fi, la llista d'opinions en contra és bastant llarga, potser per això porto uns dies neguitosa, perquè al final et fan dubtar de un mateix i et preguntes si estaràs fent el correcte.
Fins ara tot va molt i molt bé. El baby s'ho passa d'allò més bé amb el menjar. Sap molt bé com gestionar els trossos de menjar dins la boca i ell decideix el tros que va cap a dins i el que no li convenç, doncs l'escup i tan feliç. Jo també li intento posar les coses fàcils, és a dir, el menjar el faig molt tovet que es desfasi a la boca i de vegades l'ajudo a agafar els trossos, especialment els que rellisquen més i llavors ell solet apropa els morros i va rossegant com un ratolinet.


De moment aquest és el balanç.

Carbassó
: al vapor a tires llargues i gruixudes i sense les pipetes del mig. Li va encantar. Gaudia molt menjant-s'ho ja que podia agafar ell mateix les tires per la part verda i anar xuclant i roent la polpa de dins.

Mongeta verda: la va tastar un dia i de moment no li donaré més. Un rotllo tan per mi com per ell. Vaig cuinar 3 varietats diferents per veure quina agafava la millor textura i quedava més toveta i al final cap va passar el control de qualitat de la Mama Moderna, de totes maneres li vaig donar un trosset i em va mirar amb cara de però mama que vols que faci amb aquesta fulla verda dura, que no es desfà i que no puc agafar jo mateix?

Carabassa: una varietat molt dolceta que es cuina molt ràpid que en anglès es diu butternut squash (com la de la foto). Li va agradar el gust però era bastant relliscós i com no podia agafar bé els trossos s'acabava enfadant, així que el vaig ajudar una miqueta. La propera vegada la cuinaré amb la pell, així ho podrà agafar millor.

LLIÇONS APRESES:
  • Si no pot agafar ell mateix les coses, s'aburreix o s'enfada i al final li deixa d'interessar el que tingui davant.
  • Quan agafa una cosa amb la mà, el tros ha de sobresortir per fora, perquè de moment no pot obrir la mà i menjar el que tingui a dins.
  • Els trossos han de ser llargs i gruixuts i que no siguin molt molt tous perquè encara no controla la força de les mans i acaba esclafant-t'ho tot.
  • Agafa les coses amb la mà dreta i amb l'esquerra s'ajuda per controlar l'aliment.

Jo, com totes les mares, estic vivint aquest moment amb alegria i nervis, perquè això de començar a donar aliments al nen és un pas tan gran i tot és tan nou que de vegades em fa vertigen i tot perquè penso que ja no hi ha pas enrere, que el meu nen s'està fent gran i que a partir d'ara comencem un procés d'aprenentatge nou que durarà moooooolts mesos i anys!

11 comentaris:

conxi ha dit...

Admiro la teva valentia! La pega que veig en aquest mètode és que deu ser molt lent i almenys jo estaria patint per si ha menjat prou.
Nosaltres vam optar pel tradicional puré però sempre li hem donat a tastar el què se'ns acudia (i ara també).
Li vam comprar una reixeta anti-ofegament i li agradava molt xuclar taronja, mandarina, meló...
Ànims i que vagi de gust!

anna ha dit...

Jo, tot i començar amb els purés i donar-li de tant en tant quan crec que no ha menjat prou (ai, les mames, sempre patin!) sempre intento donar-li trocets...bé, en realitat és ella qui ha triat el mètode, perquè li agrada molt més!

Mirashka ha dit...

Doncs a mi em sembla fantàstic! jo no el coneixia en el seu moment i vem donar les papilles normals i corrents, però trobo que és un bon sistema perque vagin coneixent textures. Nosaltres ho vem fer amb la fruita però amb una xarxa per lo de si s'anuegaven.

Es va fent gran el baby!

Euphorbia ha dit...

Jo sóc de purés afegint-hi com a complement alguna cosa sòlida, però no exclussivament el sòlid. Crec que per poc que mengin s'assimila més si està triturat que a trocets quan no tenen ni una dent. Seré clàssica però no li veig res de dolent als purés. Trobo que per aprendre les textures tenen temps de sobres.

Sílvia ha dit...

Jo li dono tant trossets, sobretot de fruita, com purés, però precisament avui se m'ha plantejat un dubte. A les caques de vegades veiem trossets més sòlids i no passa res, però el meu dubte ha estat: si ha l'estómac hi van a parar aquestst trossets més grossos estem obligant a fer que l'estómac treballi més, i aquí és on he pensat que no sé si això és bo per a ells o no. Per anar a un ritme "normal" li dono passat pel turmix, però la fruita li deixo que l'agafi ell i la mossegui i per berenar li he donat un parell de dies pa amb tomàquet, pernil dolç i formatge burgos, tallat a trossets petits i li deixo que ho agafi ell. Li encanta i s'ho passa pipa.

onavis ha dit...

Molt bé! Jo ho volia fer, però al final vaig fer un entremig. Penso que els pures tenen moltes coses pràctiques, tot i que sempre és molt important deixar-los experimentar amb ells amb el menjar.
Ja ens aniras explicant!

Sol Solet ha dit...

Ostres, no coneixia aquest mètode o sistema (no sé com dir-li ja que penso que avui en dia sembla que s'hagi de posar un "titolet" a tot el que es fa, estem en el món de la titulitis). Bé, el que dèia que està genial i pel que veig el teu baby disfruta molt amb la verdura, estic pensant que t'envio la Marina cap a Londres i que el Baby la convenci que la verdura és molt i molt bona.

Erna ha dit...

M´encanta aquest post, jo faig exactament el mateix, ara que la meva Budda s´emprenya moltissim quan no pot agafar les coses quan vol... deu ser questió de practica!!
By the wayyyy premio al canto en mi blog :)

Esther ha dit...

Jo sóc de les clàssiques també i aquest mètode no em convens gens però mira tu, para gustos los colores :-P

MamaModerna ha dit...

Conxi, de moment no m'amoïna gens les quantitats que menja ja que gairebé tot és pit i biberons. També tinc la reixeta, però encara no l'he estrenat. Gràcies pels ànims.

Anna, tens raó que al final són els nens els que ens van dient com els hi agrada les coses. Jo amb el baby tinc sort perquè de moment no ha fet cap lleig a res.

Mirashka, sí que es va fent gran el baby! Si sóc sincera, m'és igual un sistema o un altre, jo em guio pel sentit comú i no entenia perquè li havia de donar pures per acostumar-lo a pures i després haver-lo de desacostumar i mira com tinc la sort que el baby col.labora en tot, doncs que vagi rossegant menjar. Ei, que això no treu que en un moment de necessitat si li he de donar un puré li donaré i sense problema. Ja aniré explicant com va.

Euphorbia, em sembla interessant el teu punt de vista de que ja tindran temps d'aprendre les textures. Estaria bé que l'Anna de LaMama fes una recerca de les seves de com menjaven els bebes fa uns quants segles, quan no hi havia babycooks. hihihi

Sílvia, jo també m'he fet aquesta mateixa pregunta alguna vegada i més ara quan veig els trossets de menjar a les caques. El que penso és una mica llarg, així que millor m'ho apunto per un post :-)

Onavis, encara que hagi aplicat aquest sistema, penso com tu. Si algun dia li he de fer un puré, li faré i cap problema.

Erna, m'interessa molt saber com està sent la vostra experiència amb el Bbay led weaning, si un dia t'animes a escriure un post t'ho agrairia.

Esther, em sembla que a partir d'ara et diré la mama radical, hehehe. eeeh però amb carinyo ehhh

Ester ha dit...

Jo també sóc "antigua usanza" i sempre he començat amb purés... Tradició, suposo :p jiji