Reportatge diari Ara

Ja se que vaig una mica tard, però MOLT BON ANY A TOTHOM!

Fa uns dies que no escric res i se m’han acumulat unes quantes entrades que aniré publicant mica en mica aquest dies. Però el primer de tot es comentar que a principis de Desembre vaig sortir en un reportatge al diari Ara que parlava sobre mares blogaires. Fins que no he anat a Catalunya per Nadal no he pogut veure la versió impresa i ara que ja es a les meves mans em ve de gust compartir-ho amb vosaltres. M’ha fet molta ilu sortir en aquest reportatge i sobre tot pensar que potser la meva historia pot ésser interessant i pot inclús ajudar a altres mares perdudes com jo pel món.

Una mama a la vida moderna

33 anys. 1 fill

http://unamamaalavidamoderna.blogspot.com.es

Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya, no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però sent a Londres “em sento encara més sola”, m'explica per telèfon.

Se sent “sola”, perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. La cura d'un nadó acabat de néixer és tan intensa, que, per a la mare, és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, la “soledat es multiplica fins a l'infinit”.

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, “sí que és cert que nota que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres”, diu.

Com que ara la seva criatura, té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De totes maneres, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares, que van ser dos dels tempes més importants de la criança, la son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions, les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

--
Trinitat Gilbert

Mares respectuoses

Avui la pàgina web bebeymas fa un anàlisi del vídeo que vaig penjar l'altre dia al meu bloc sobre la xerrada de Pilar Sordo parlant sobre maternitat.
No dono crèdit de l'anàlisi tan negatiu que fan sobre la seva xerrada, les dures crítiques que ha rebut i sobre tot la mala interpretació de les seves paraules.
De veritat penso que aquesta difusió que estan fent de les "mares respectuoses" és inclús preocupant. Ens estem anant a uns extrems que crec que no són gens bons i petites coses com que si el nen no vol menjar una cosa, llavors l'hem de deixar fer la seva, dialogar, no insistir, no ser autoritaris i tot perquè el nen no agafi un trauma, em sembla de lo més absurd.
El meu nen rondina cada vegada que li canvio la samarreta, li tallo les ungles i li netejo les orelles però jo li he de fer aquestes coses, encara que rondini. Quan sigui més gran rondinarà per altres coses i moltes vegades em tocarà fer de mama autoritària, però això no voldrà dir que el meu fill em coneixerà només com la "mama autoritària". Ser mare implica ser moltes coses, de vegades ets la mama pallasso, la mama perruquer, la mama autoritària, la mama divertida, la mama amorosa ... llavors ja no sóc una mama respectuosa? Va home va, que aquí a la blogosfera totes ho som de respectuoses!

Pilar Sordo parlant sobre la maternitat

Vull compartir amb vosaltres aquesta conversa sobre maternitat que acabo de veure. El missatge final m'ha semblat molt interessant.

El gran desafío de la mujer hoy en día es la reconciliación consigo misma, apagar el ruido interno que nos impide reconciliarnos con nuestras voces. Todo en la vida es un privilegio o una carga según como una se lo tome.