dimecres, 28 de novembre de 2012

Operació dormir sol (II)

El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!
Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.  
Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.
Aquesta és la rutina que fem servir ara:
El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.
Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.
Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!


dilluns, 19 de novembre de 2012

La iaia fa 100 anys

Aquests dies hem anat a Catalunya a celebrar que la besàvia del baby ha fet 100 anys.
Aquest es el regal que li ha fet el baby. Ooooooh!

diumenge, 11 de novembre de 2012

Operació dormir sol (I)

Nosaltres vem decidir dormir tots junts perquè les nits amb el baby sempre havien sigut molt mogudetes i quan vaig haver de tornar a la feina, dormir a les nits era una questió de supervivència. D' aquesta manera va ser com vam començar a fer collit. 

El baby amb els mesos ha aprés a dormir una mica més profund i sense tants despertars nocturns. També ha deixat de posar-se malalt cada 10 dies (malaïda guarderia).
Doncs el que sembla que havia de ser l'inici cap al bon camí, doncs es va empitjorar i moolt. M´explico:
El baby sempre ha necessitat agafar-nos la maneta per poder dormir, mai havia volgut cap nino, ni manteta, ni res. Doncs fa uns mesos, que ja no es conformava amb agafar-nos la mà, el que volia era pessigar, .. i pessigar..., i pessigar fins que es quedava adormit. I quan es desvetllava a mitja nit plorava histèric perquè volia la seva mà/braç/coll per pessigar. La cosa va arribar a un extrem que quan el baby està relaxat al sofà o quan l´agafes a bracos, pessiga de manera inconscient.
En aquest punt ja vaig veure que això no podia continuar així, que l´adicció de pessigar no el deixava descansar a les nits i que cada cop ens feia més mal quan pessigava. Era hora d´intervenir una mica, ensenyar al baby a dormir amb un nino i convidar-lo a estrenar la seva mega-xula-habitació. Enough is enough!
Ja portem dues setmanes de procés, en que el baby se´n va a dormir amb  el seu nou amic NicoTico. LLavors els dos ens estirem com sempre, ell al seu llit, jo al meu i cada cop que busca la mà per pessigar li dic qeu agafi la maneta del NicoTico. Les primeres 3 nits van ser durilles, però ara ja ha acceptat la nova situació i està tranquil perquè veu que jo continuo al seu costat.
Durant el dia, quan ens pessiga ara li dic que no ho faci si us plau que em fa mal i ell repeteix que fa mal i ho deixa de fer. 
La cosa va per bon camí i això m´anima molt i em dona esperances que potser en un dia no molt llunyà el meu home i jo recuperarem la nostra habitació, oooooeeee!
Continuarà...