diumenge, 11 de novembre de 2012

Operació dormir sol (I)

Nosaltres vem decidir dormir tots junts perquè les nits amb el baby sempre havien sigut molt mogudetes i quan vaig haver de tornar a la feina, dormir a les nits era una questió de supervivència. D' aquesta manera va ser com vam començar a fer collit. 

El baby amb els mesos ha aprés a dormir una mica més profund i sense tants despertars nocturns. També ha deixat de posar-se malalt cada 10 dies (malaïda guarderia).
Doncs el que sembla que havia de ser l'inici cap al bon camí, doncs es va empitjorar i moolt. M´explico:
El baby sempre ha necessitat agafar-nos la maneta per poder dormir, mai havia volgut cap nino, ni manteta, ni res. Doncs fa uns mesos, que ja no es conformava amb agafar-nos la mà, el que volia era pessigar, .. i pessigar..., i pessigar fins que es quedava adormit. I quan es desvetllava a mitja nit plorava histèric perquè volia la seva mà/braç/coll per pessigar. La cosa va arribar a un extrem que quan el baby està relaxat al sofà o quan l´agafes a bracos, pessiga de manera inconscient.
En aquest punt ja vaig veure que això no podia continuar així, que l´adicció de pessigar no el deixava descansar a les nits i que cada cop ens feia més mal quan pessigava. Era hora d´intervenir una mica, ensenyar al baby a dormir amb un nino i convidar-lo a estrenar la seva mega-xula-habitació. Enough is enough!
Ja portem dues setmanes de procés, en que el baby se´n va a dormir amb  el seu nou amic NicoTico. LLavors els dos ens estirem com sempre, ell al seu llit, jo al meu i cada cop que busca la mà per pessigar li dic qeu agafi la maneta del NicoTico. Les primeres 3 nits van ser durilles, però ara ja ha acceptat la nova situació i està tranquil perquè veu que jo continuo al seu costat.
Durant el dia, quan ens pessiga ara li dic que no ho faci si us plau que em fa mal i ell repeteix que fa mal i ho deixa de fer. 
La cosa va per bon camí i això m´anima molt i em dona esperances que potser en un dia no molt llunyà el meu home i jo recuperarem la nostra habitació, oooooeeee!
Continuarà...






5 comentaris:

anna ha dit...

Segur que sí. Les coses són més fàcil del que creiem amb els nens. A la meva li volia treure el bibi un dia d'aquest i simplement li en vaig parlar uns dies (que era millor el got, que era de grans) i abans d'ahir li vaig dir, vols un got amb palleta en comptes del bibi? i res, ja s'ha oblidat, ara sempre vol la llet en got. S'ha de tenir confiança! i amb les nits, doncs res, segur que acabarà encantant-li la seva habitació!

conxi ha dit...

Em sento bastant identificada. Nosaltres també feiem collit però el nen anava a dormir massa tard (com nosaltres). Ara ja va a dormir d'hora amb el seu nino i al seu cuarto (bien!) però gairebé sempre per allà les 3:00 em crida que vol venir amb nosaltres (me'l porto, encara dorm al llit de baranes) i segueix clapant entre nosaltres tranqul·lament. Sobre pessigar, ell tenia el costum de ficar-nos l'ungla entre les nostres ungles i també distret ho feia. Però li va passar i ara ja no ho fa. Suposo que són fases, no?? Paciència! Si acabaran dormint sols i d'una tirada tota la nit!!!!

Mirashka ha dit...

Segur que tot va bé. De vegades triguen més, però totes les coses acaben arribant. És qüestió de paciència.

Ester Ramon ha dit...

Si es conforma amb el nino ja és un pas. Mica en mica, tot és qüestió de paciència, però aprenen ràpid si som constants.

MamaModerna ha dit...

Anna, segur que tens rao. L'important es tenir la moral alta, la constancia i no afluixar a la primera de canvi... de vegades costa ehhh.
Jo tambe li vaig treure el bibero i li donava la llet a la anit amb canyeta i el tio ara diu que no vol llet que li doni un iogurt. Tot ha anat ben facil.

Conxi, jo no se que passa amb els nens a Catalunya que tots van a dormir tan tard. La meva sogra s' escandalitza quan li dic qeu el baby esta al llit a les 8, pero es que ell a les 7.45 del mati ja esta a la guarderia i pobret, ha de descansar les seves hores. Me n'alegro que vosaltres tambe tingueu les nits mes o menys controlades.

Mirashka, segur qeu si! De moment les coses van be, estic animada :-)

Ester, si lo del nino ha sigut com miraculos! anem be, anem be, aviat escric la segona part