dissabte, 30 de novembre de 2013

Mama t'estimo

Aquest mati ha sigut la primera vegada que el baby m'ha dit que m'estimava. Sempre ho dic jo primer i després ell repeteix, però avui ha sigut ell solet que s'ha aixecat amb això al cap. 
Ha vingut al llit nostre com cada mati, ha demanat que tenia pipi i quan hem anat al servei, allà en la mig penombra, mentre l'ajudava a seure, m'ha mirat i ha dit:

Mama t'estimo molt
Jo tambe t'estimo baby
Petonet aquí i aquí, a la boca no mama.
No baby, a la boca no. 
Ara pipi i després una mica la tele mama, si mama?
Si si baby. ( jo pensant, ara mateix et dono tot el que em demanis, hehe)

Happy saturday!


dimecres, 27 de novembre de 2013

Crisis, escoles i mudances

Fa 7 mesos vaig visitar varies escoles de la zona on vivim i quan vaig ser conscient de les nostres opcions em va caure el mon als peus. Les escoles que teníem a prop de casa i que ens tocaven per criteri de proximitat eren horroroses. Vaig visitar també escoles amb bons informes, que no estaven tan a prop. Finalmement vaig trobar una escola que em va agradar, però llavors el problema era que ens havíem de mudar, havíem de trobar un lloc per viure al costat de l’escola, sinó no hi entràvem.
Totes les escoles del país son sotmeses cada pocs anys a inspeccions, on s’evaluen els resultats acadèmics, l’evolucio de l’alumnat,  els professors, el feedback de pares i alumnes, l’ambient de la escola... Tota aquesta informació es publica i els informes es poden visitar aqui
La competència per entrar a les escoles es brutal. Per exemple les escoles religioses, has d’anar a missa durant 2 o 3 anys depenent de l’escola i es necessita un certificat d’assitencia del cura per poder inscriure’t a l’escola. Tinc amigues que ho estan fent! Amigues que es van comprar un pis en una zona dolenta i ara estan lligades de mans i peus i l’unica opció es passar per l’aro i anar a missa cada dissabte! Molt fort!
Contenta estava jo, al haver trobat una escola que m’agrades a la fi, i il·lusa de mi pensava que això de trobar habitatge seria una cosa fàcil... hahaha la realitat es que gairebé perdo la xaveta en el procés!
6 mesos buscant i buscant, converses amb 5 agents immobiliaris diferents, 14 habitatges visitats, 500 habitatges descartats, un parell de cases perdudes...
Era inevitable que a mesura que anaven passant els mesos, la mamamoderna anés perdent els nervis, la paciència i la salut. Hi havia massa en lloc: l’educacio i el futur del meu fill!
I un dia va sortir un lloc per nosaltres i quan ja pensava que ja ho tenia, que ja estava molt a prop d’acabar aquest malson, doncs llavors, gairebé el perdem perquè hi havia una altra família que oferia mes diners. Mes diners volen? Doncs res, a pagar mes diners. Un moment? Com es que si he pagat els diners del diposit el lloc encara esta anunciat com a lliure? I perquè els propietaris no signen el contracte? 2 setmanes mes tard... Ahhh, ja han signat. Un moment? Que es aquest tufillo de “moho” que he notat quan he anat a prendre mides per comprar els mobles? Res, com que res? ... I la mamamoderna  simplement va fer CRACK i va tenir el seu primer atac de pànic de la seva vida.
Be, coses que passen. Les mames també som éssers humans encara que semblem super womans.
Van passar uns dies, em vaig recuperar i com he anat fent tota la meva vida, vaig buscar solucions al problema.
Ara sembla que tot esta arreglat, signat i en ordre perquè ens puguem mudar a principis de desembre.
I ara es hora de deixar els angoixes enrere, es hora de tornar a respirar, de tornar a ser jo mateixa, de tornar a gaudir de les petites coses del dia a dia i es hora de començar aquesta nova etapa amb il·lusió, molta il·lusió.
Mamamoderna is back!