dimecres, 27 de novembre de 2013

Crisis, escoles i mudances

Fa 7 mesos vaig visitar varies escoles de la zona on vivim i quan vaig ser conscient de les nostres opcions em va caure el mon als peus. Les escoles que teníem a prop de casa i que ens tocaven per criteri de proximitat eren horroroses. Vaig visitar també escoles amb bons informes, que no estaven tan a prop. Finalmement vaig trobar una escola que em va agradar, però llavors el problema era que ens havíem de mudar, havíem de trobar un lloc per viure al costat de l’escola, sinó no hi entràvem.
Totes les escoles del país son sotmeses cada pocs anys a inspeccions, on s’evaluen els resultats acadèmics, l’evolucio de l’alumnat,  els professors, el feedback de pares i alumnes, l’ambient de la escola... Tota aquesta informació es publica i els informes es poden visitar aqui
La competència per entrar a les escoles es brutal. Per exemple les escoles religioses, has d’anar a missa durant 2 o 3 anys depenent de l’escola i es necessita un certificat d’assitencia del cura per poder inscriure’t a l’escola. Tinc amigues que ho estan fent! Amigues que es van comprar un pis en una zona dolenta i ara estan lligades de mans i peus i l’unica opció es passar per l’aro i anar a missa cada dissabte! Molt fort!
Contenta estava jo, al haver trobat una escola que m’agrades a la fi, i il·lusa de mi pensava que això de trobar habitatge seria una cosa fàcil... hahaha la realitat es que gairebé perdo la xaveta en el procés!
6 mesos buscant i buscant, converses amb 5 agents immobiliaris diferents, 14 habitatges visitats, 500 habitatges descartats, un parell de cases perdudes...
Era inevitable que a mesura que anaven passant els mesos, la mamamoderna anés perdent els nervis, la paciència i la salut. Hi havia massa en lloc: l’educacio i el futur del meu fill!
I un dia va sortir un lloc per nosaltres i quan ja pensava que ja ho tenia, que ja estava molt a prop d’acabar aquest malson, doncs llavors, gairebé el perdem perquè hi havia una altra família que oferia mes diners. Mes diners volen? Doncs res, a pagar mes diners. Un moment? Com es que si he pagat els diners del diposit el lloc encara esta anunciat com a lliure? I perquè els propietaris no signen el contracte? 2 setmanes mes tard... Ahhh, ja han signat. Un moment? Que es aquest tufillo de “moho” que he notat quan he anat a prendre mides per comprar els mobles? Res, com que res? ... I la mamamoderna  simplement va fer CRACK i va tenir el seu primer atac de pànic de la seva vida.
Be, coses que passen. Les mames també som éssers humans encara que semblem super womans.
Van passar uns dies, em vaig recuperar i com he anat fent tota la meva vida, vaig buscar solucions al problema.
Ara sembla que tot esta arreglat, signat i en ordre perquè ens puguem mudar a principis de desembre.
I ara es hora de deixar els angoixes enrere, es hora de tornar a respirar, de tornar a ser jo mateixa, de tornar a gaudir de les petites coses del dia a dia i es hora de començar aquesta nova etapa amb il·lusió, molta il·lusió.
Mamamoderna is back!

8 comentaris:

onavis ha dit...

Benvinguda noia!!

I quina història! El tema de les escoles m'ha deixat ben parada, no sabia què fos un tema tan i tan complicat.

Sobre la mudança i tota la resta, deu n'hi do quin patiment, nomès de llegir-ho ja es fa costa amunt.
M'alegro que ara ja estigui tot arreglat i estiguis preparada per tot el que vindrà.

Una abraçada!

MamaModerna ha dit...

Gràcies Onavis.
Londres es una ciutat on ve a parar gent de tots els continents i es fan guetos molt facilment, per això que trobar escoles que facin be la feina i amb balanç de nacionalitats es molt complicat

cira ha dit...


Tela marinera com n'és de complicat això de l'educació...

Nosaltres també tenim l'escola una mica lluny de casa (vam entrar gràcies a que el meu home n'era professor) i tenia força coll amunt que ens hauríem de canviar de casa en algun moment. Però de moment ho hem posposat, perquè tots els maldecaps que suposa no sé si compensa! :P

Anims! Ara ja està fet!

MamaModerna ha dit...

Si Cira, el pitjor per sort ja ha passat.
Un cop el baby entri a l'escola, llavors ja podem viure on volguem perquè si tens un nen a dins si vingués un altre ( hipotèticament parlant ehhh) doncs al tenir germans a dins, tindria prioritat.

Esther ha dit...

Caram, jo tampoc tenia ni idea que la cosa sigués tan difícil allà... Sort que ja ho teniu tot lligat.

Molta sort!!

MamaModerna ha dit...

Gràcies Esther ;-)

conxi ha dit...

Ostres, quin malson!! Em sembla molt fort això de canviar de casa per poder anar a una escola "bona". Però quina sort que tenim aquí al meu poble!!

MamaModerna ha dit...

Conxi, si que es un malson si. Hi ha moments que penso que si tornessin a Catalunya tot seria mes fàcil..