dimecres, 28 de desembre de 2011

Les festes de nadal no van be

Estem passant un nadals una mica tristots perquè el baby continua malalt. El que semblava una mica de tos i mocs ha resultat ser una bronquitis amb febre. El baby ha de prendre un antimucolitic i inhalador durant uns dies i divendres hem de tornar al metge per veure si la cosa millora.
Quan vam arribar a Catalunya vam poder quedar amb la família els dies 24, 25 i 26, llavors havien de venir uns dies lliures on havíem de gaudir de  Barcelona nosaltres tres i aprofitar per quedar amb amics, doncs de moment estem tancats a casa cuidant d'un bebè malalto.
Estic una mica amoïnada perquè l'altra vegada que es va posar malalt amb angines entre una cosa i una altra van ser 13 dies amb febrícula i febre i tinc por que la cosa es repeteixi i al final no puguem fer res de res aquest nadal.
On es el meu nen que amb 9 mesos mai s'havia posat malalt? Me l'han canviat!

nota: continuo sense trobar tots els accents al teclat del portàtil angles

dilluns, 26 de desembre de 2011

Bones festes

Ja fa uns dies que vam arribar a Barcelona i fins ara no he tingut cap estona per escriure ni per descansar. El baby te tos, mocs i tres queixals que volen sortir a la vegada i les nits son un infern de despertarts continus. Durant el dia el baby tampoc esta de bon humor i juga poca estona i de seguida plora perquè pobret, ni ell mateix sap que li passa.
M'agradaria dir que aquest primer nadal amb el meu fill esta sent un nadal màgic, però per mi ara mateix l'única cosa màgica es quan arribem a casa d'algun familiar i hi ha la taula parada i alguna anima caritativa disposada a distreure al baby una estoneta perquè nosaltres puguem desconnectar mentalment uns minuts i menjar alguna cosa de manera tranquil.la.
BONES FESTES A TOTES i visca els tuppers de la mama/sogra/tietes i amics.

nota: Escric des de un portatil amb teclat angles i no trobo els accents, aixi que l'entrada ha quedat com ha quedat.
nota 2: He comprat l'Antigona per unir-me al club de les mames lectores. A veure si me la puc llegir abans de que acabi l'any!

divendres, 16 de desembre de 2011

Collit sí o no? No sé que fer!

Aquests dies que el baby ha estat malalt només volia a la mama dia i nit, així que em va semblar que el més pràctic era posar el seu matalàs i el de convidats al menjador i dormir els dos junts. Tot i així el baby donava mil voltes i sempre buscant el contacte físic amb mi.
Ara el baby ja està recuperat del tot però el que passa és que no vol dormir sol. Fina ara no havíem tingut cap problema amb aquest tema. Sempre ha plorat a la nit quan li queia el xumet, però llavors anàvem corrent a posar-li i ell continuava dormint. 
Les coses han canviat, les nits ara són un infern de 3 o 4 xumets que cauen, un parell de plors mentre somia i a partir de les 4 el nen directament obre els ulls em mira, allarga els braços i diu que vol dormir amb la mama. Quan el porto al nostre llit, no serveix deixar-lo al costat, no, no, ell em vol tocar, espatxurrar amb les seves manetes i inclús pujar a sobre meu i dormir allà plantat.
De ben petit vaig fomentar que el nen dormís sol perquè jo tinc el problema que em desperto molt fàcilment ( i ara que sóc mare encara més) i els primers mesos que ell dormia al cabàs amb nosaltres van ser molt cansats per mi perquè em passava la nit despertant-me per qualsevol sorollet.
Suposo que ja podeu intuir per on va el meu problema... no se que fer!
Mai he deixat que el baby plori i penso que si vol dormir amb mi és perquè em necessita... però si accepto a fer collit quan anys durarà l'agonia???? Sobreviuria a tan de temps sense dormir? Ser mare implica acceptar que ja no pots dormir mai més?
També penso.. si faig el sacrifici i el deixo plorar una nit, deixarà de reclamar a la mama per dormir? Buuff tan sols de pensar en deixar-lo plorar, ja m'esgarrifo..
Si voleu compartir les vostres experiències amb mi, us estaria molt agraïda.


Nota: Està nevant! Primera nevada de la temporada :-)

dimarts, 13 de desembre de 2011

Un dia molt productiu

Avui he deixat el baby a la guarderia. Potser no ho hauria d'haver fet perquè ell no està 100% recuperat i m'arrisco a recollir-lo pitjor de com l'he deixat, però tots necessitàvem aquest moment. Ell com ja fa un parell de dies que no té febre, està més enèrgic i necessitava sortir de les quatre parets que l'han tingut tancat tants dies i jo també necessitava un descans de baby per poder fer toooootes les coses pendents.
El dia ha sigut molt productiu. He deixat el baby, he vingut a casa per obrir la porta a la noia de fer feina i un cop ella ja estava llesta per deixar-,me la casa immaculada he aprofitat aquestes tres hores per anar de compres. He comprat un munt de regals pels familiars i un parell de conjuntets nadalencs pel baby, perquè vagi ben guapo a Catalunya. Quan he arribat, la casa estava neta ( quin gustàs) i no quedava resta (ni olor) de malaltia per enlloc així que he dinat el plat macrobiòtic superenergètic que m'he comprat a la botiga naturista i mentre ho feia m'he posat el programa del convidat, aquesta setmana amb Pilar Rahola ( confessió: em cau ve la Pilar Rahola). Després he començat a empaquetar regals... 19 paquets, que es diu ràpid! Després he posat una rentadora de les ràpides ( mitja horeta) i he aprofitat aquest temps per entrar a internet i per dir via facebook que aquest any no enviaré les postals de nadal. Les envio cada any per tradició. Quan era petita ajudava a la meva iaia a fer-ho i jo he volgut seguir aquesta bonica tradició que em porta tants bons records. Però aquest any no podrà ser, i no passa res.
Seguidament m'he dutxat ( que ja tocava), he estès la rentadora, guardat roba eixuta i ja estic llesta per anar a recollir al baby un cop acabi d'escriure aquest post.
Ai ai ai a veure com me'l trobo ara. Tan de bo estigui bé que demà tinc un dia especial, podríem dir inclús que tinc el dia lliure, el primer dia lliure d'obligacions en 10 mesos... vaig a la city a dinar amb els meus companys de feina i si tot va bé passejaré per la ciutat, llegiré.. si tot va bé clar.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Tinc molts premis

Sóc un desastre pels premis, sempre oblido recollir-los i després passen els dies i ja no hi penso més. Em fa ràbia, perquè de veritat que em fa molta il.lusió rebre'ls, així que moltes gràcies a totes per continuar pensant en mi.

La Sandra, de Anda si es mama em va donar el premi a NICE BLOG, moltes gràcies Sandra. 
Per recollir el premi he de contestar a unes preguntes, així que aquí van.
Les meves 3 cançons preferides:
Fa molt de temps que estic molt apàtica en qüestions musicals, gairebé no dedico temps a descobrir nous artistes ni a recordar velles cançons. Aquestes 3 van marcar la meva vida en algun moment.
Manu Chao - Me gustas tu


Pedro Guerra - Deseo


Antonia Font - Vitamina Sol

També he d'explicar un somni: Hi ha un somni de quan era petita que sempre el recordo amb molt de carinyo. Surto jo gronxant-me d'un gronxador que penjava d'un arbre i al meu voltant també es gronxaven tots els components de la banda Europe. Recordeu el mític tema de The final Countdown? Doncs al somni tots ens gronxàvem al ritme de la cançó. 

Anna de fent de mama va crear fa uns dies un premi molt bonic que es deia SÓC UNA MAMA QUE FA HISTÒRIA Doncs el premi el va rebre l'Onavis i ella me'l va passar a mi. Moltes gràcies Onavis. 
Per rebre el premi he d'explicar una bistòria o un moment de la meva infantesa en la que vaig ser especialment feliç. 
Recordo el dia que tota la família vam anar al zoo de Barcelona. Per mi va ser un gran dia perquè això d'anar a la ciutat i sobre tot a veure animals, era una cosa que fèiem molt poques vegades. Vam passar un dia fantàstic i tinc fotos molt boniques d'aquell dia. Més endavant em van explicar que el motiu d'anar al zoo va ser perquè el meu avi estava malalt i no volien que nosaltres ens adonéssim, així que va venir la iaia però l'avi no. 

L'Onavis també em passa el premi BEST BLOG i jo el recullo amb molt de gust.
Queda pendent el Topao 7 que em va passar l'Esther de El petit calaix, però això serà un altre dia.








dijous, 8 de desembre de 2011

Diagnòstic de la primera malaltia del baby

Després d'una setmana amb febrícula i febre i el baby sense millorar, avui hem anat al metge per saber si el refredat havia mutat cap a alguna altra cosa. Doncs es veu que sí, es veu que el baby té una amigdalitis de cavall i ha de prendre antibiòtics durant una setmana. Una setmana més amb un nen malalt que només vol braços i a la nit es desperta cada dos per tres i només es calma si estic a prop.
Per acabar d'arrodonir la situació, el meu home té mal d'esquena i no pot fer CAP esforç físic, això vol dir que no pot agafar al baby, ni canviar-li els bolquers, ni res que impliqui una mica d'ajuda per la mama moderna.
Però no passa res, jo puc amb tot. Bé, amb tot no: hauré de començar a assumir que aquest any no tindré temps de comprar tots els regals de nadal pels familiars ni temps d'escriure les postals que cada any envio amb tant de carinyu.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Trucada de la guarderia

Avui m'han trucat de la guarderia que el baby tenia 39 de febre i volien el meu permís per donar-li paracetamol. M'he portat un bon ensurt i he anat ràpidament a veure el meu petit. Quan he arribat estava dormidet i quan l'he vist no ho he pogut evitar i se m'han saltat les llàgrimes allà mateix.
A la tarda hem anat al metge i el doctor ens ha dit que el baby té un procés viral i que en un parell de dies segurament es trobarà millor, que li doni paracetamol i/o ibuprofeno si li puja la febre i que el mantingui ben hidratat.
Aquests últims dies el baby ha estat una mica malalt, però aquest matí no tenia febre i jo em pensava que ja estava recuperat. No m'esperava per res aquesta trucada de la guarderia i molt menys que em diguessin que el nen estava a 39 de febre.
Quina tarda més angoixant que he passat.

dimecres, 30 de novembre de 2011

Primera febrada

Des de ahir a la nit que el baby té una mica de febre i el pobre ho està passant malament. Va estar tota la nit despertant-se i fent gemecs mentre dormia, pobret. Jo he estat tota la nit al seu costat, perquè només s'adormia quan estava a sobre meu i després quan el deixava al llit volia tocar-me tota l'estona i si el deixava anar es tornava a despertar plorant. Cap a les 4 de la matinada hem intentat que es quedés el meu home, però no ha funcionat, només volia la mama. Avui durant el dia està passant igual, només ha dormit les migdiades a sobre meu i quan el deixava al llit plorava desesperat. Al menys durant el dia està de bon humor i juga i riu.
Quina merda això de les malalties!

dimarts, 29 de novembre de 2011

10 mesos, primera malaltia i primer queixal

Ahir va ser el tercer dia de guarderia i el baby ha agafat un refredat, la primera malaltia de la seva vida. De moment no té febre però té mocs i una mica de tos. Per culpa dels mocs ahir no va dormir ningú a casa perquè com dorm amb xumet es va passar tota la nit empassant mocs com podia sense perdre el xumet, cosa difícil, així que es va desvetllar moltes vegades i jo també evidentment. Per acabar-ho d'arrodonir, li estan sortint dues noves dents a la vegada i la meva sorpresa a sigut quan tocant aquest matí m'he adonat que la novena dent que li surt no és pas un ullal, és un queixal! Quina manera de celebrar el seus 10 mesos, amb refredat i el seu primer queixal fent la punyeta.
Avui l'he portat més tard a la guarderia i quan l'he recollit semblava que venia de la guerra. Tenia els ulls vermells, el nas amb mocs i tot el coll de la samarreta xop de babes. M'ha fet molta peneta perquè mai l'he vist tan fet caldo.
Ara torna a estar molt irritable i tot i que es vol dormir, té tantes molèsties que no pot. Avui també serà una nit molt llarga.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Primers dies a la guarderia

Ja fa uns dies que hem tornat de vacances i que el baby ha començat la guarderia. Estem tenint uns dies molt intensos (especialment jo), però les coses van bastant bé.
El baby s'està adaptant la mar de bé. Li agrada molt jugar i explorar la sala, s'ho menja absolutament tot, ha dormit tots els dies i en cap moment ha plorat buscant a la mama. Només plora quan li han de canviar el bolquer i quan l'asseuen per menjar i ha d'esperar els minuts que li toquen fins que el menjar està a punt. La resta del dia està entretingut i rialler tal i com és ell a casa.
Avui ha sigut el primer dia que l'he vist una mica més rondinaire de lo normal perquè li estan sortint dues dents noves i se li nota que ho està passant una mica malament. Tot i així ha dormit 1 hora i mitja i s'ho ha menjat tot.
Jo cada dia estic una estona espiant pel vidre. M'agrada anar a diferents hores per veure les seves reaccions i de vegades se'm fa molt difícil està allà i no entrar. Ara veig com som les mames que de seguida correm a fer tot el que els nostres petits ens reclamen. A la guarde el tenen totalment atès, és a dir, si rondina o plora de seguida hi ha alguna cuidadora que l'agafa a braços i el consola o li dona la joguina que ell vol, però no ho fan tan ràpid com ho fem les mares i aquests segons que el veig patir perquè s'ha d'esperar, aquests segons em maten! Llavors és quan voldria entrar i fer-ho jo mateixa. Però m'aguanto, of course.
Crec que l'adaptació a la guarderia m'està costant més a mi que a ell. Em sento molt estranya sense ell, és com si em faltés alguna cosa i quan el vaig a recollir se'm fa molt estrany veure'l perquè és el mateix nen però a la vegada diferent, per exemple sempre té alguna taca de pintura i d'alguna cosa rara i quan les veig penso que cada taqueta és una aventura que m'he perdut, una experiència que ha viscut i que jo no se d'on ve. També m'impressiona molt la seva nova olor, perquè ara al final del dia el baby olora a guarderia. Bé, son petits detalls amb els que hauré d'aprendre a conviure.
Hem començat una nova etapa a les nostres vides que implica canvis per tots, però no vull que canviï l'essència de les coses, el més important de tot, que el baby continuï sent un nen FELIÇ.

dijous, 17 de novembre de 2011

Marxem de vacances

Marxem uns dies a un hotel de "tot inclòs" a Fuerteventura. Oooooowww yeeeeess!
Ja tinc ganes de respirar altra vegada l'olor del mar, veure el sol cada dia i a totes hores i menjar bona cuina espanyola.
Aquesta vegada no estic gens amoïnada pel viatge ni pel menjar del baby. 

Pel viatge portaré un parell de purés fet per mi, un plàtan i un parell de biberons i la resta seran "potitos". Sí senyor, són vacances per a tothom oi? Doncs porto un arsenal de potitos a la maleta, per si de cas no li agrada el menjar de l'hotel o no el tenen preparat just quan el baby tingui gana, perquè en temes de menjar no s'hi juga amb el baby, quan té gana, té gana, no perdona ni 2 minuts!
Doncs això, que aquesta vegada estic més relaxada, inclús no m'amoïna gens les 4 hores d'avió que ens esperen! Serà una agonia? Rotundament sí! Ei però estarà el super papa per fer-se càrrec de la situació! Jo crec que des de que vaig anar a la Costa Blava sola amb el baby i vaig haver de "pringar" amb tantes coses jo sola, doncs ara tot em sembla fantàstic.
Bé noies, com veieu jo ja tinc mentalitat de vacances total! A la tornada, exactament el dia següent (glups) comencem l'adaptació del baby a la "nursery", així que he d'agafar molta anergia positiva i estar preparada pels dies que vindran.
See you soon ladies

dimarts, 15 de novembre de 2011

Adéu a la lactància

Ara sí que ja s'ha acabat. Després de 9 mesos i mig el baby no vol més pit.
Fa un parell de dies que li dono el pit i el rebutja, se'l queda mirant amb cara de "mama que vols que faci amb això?", és com si de cop i volta s'hagués oblidat de com es mama, ni tan solts obre la boca, es dedica a tocar el mugró com qui juga amb la meva mà.
Estaré uns dies exprimint per si de cas canvia d'idea, però tinc l'estranya sensació que aquesta vegada va de veritat i que he d'acceptar que la lactància s'ha acabat. Buuuuf, estic escrivint aquestes paraules i m'emociono.
Una vegada més, la mare es porta la pitjor part i mentre ell està feliç de la vida jo estic trista, perquè em fa pena que s'acabi aquesta etapa tan meravellosa.
En fi, a apart de la tristesa, també vull dir que fent balanç d'aquests mesos, estic molt orgullosa  d'haver arribat fins aquí i sobre tot estic contenta que el baby ha pogut prendre el pit tan com ha volgut i ho ha deixat quan ha volgut també. 
Segur que la tristesa passarà aviat.

Nota: 
El meu marit m'acaba de dir " això s'arregla tenint un altre"
hahaha

dilluns, 14 de novembre de 2011

Nous ambients

La setmana passada vam anar jugar a casa de dues mama-amigues que també tenen bebès.
M'ha sorprès molt gratament lo bé que s'ho va passar el baby i lo a gust que va estar en les dues cases.
Tan bon punt vam arribar el vaig deixar al terra perquè jugués amb els altres bebès i ell sense pensar-ho gaire es va arrossegar per tot arreu i va anar directe a descobrir les noves joguines i el nous mobles del seu voltant. No es va girar ni una vegada per veure si jo encara estava allà! Ell anava per lliure fent d'explorador i jo de tant en tant l'havia de treure de sota les cadires o d'algun racó perillós.
El baby ja coneixia aquests dos amiguets perquè hem passejat moltes vegades junts, però era la primera vegada que es trobava amb ells per jugar. Doncs bé, el que va passar és que la major part del temps els bebès es van ignorar. Sí, sí no es feien ni cas! i les poques vegades que es van fixar l'un amb l'altre va ser per estirar de la mateixa joguina, cadascú per un costat. Bé, a mi em va fer molta gràcia quan el baby va voler jugar amb els bebès a lo mateix que juga amb mi, que és el joc de posar-li la joguina que tingui a la mà a la boca de l'altre bebè, però clar la diferència va ser que quan m'ho fa a mi jo li torno la joguina perquè continuï amb el joc i quan li va fer als bebès, el bebè agafava la joguina i ja no li tornava i ell es quedava amb cara de "ei que el joc no funciona així, me l'has de tornar"... molt graciós.
M'ha agradat molt això d'anar a altres cases a jugar, perquè de vegades tinc la sensació que el nostre menjador ja se'l coneix massa bé i s'ensopeix de donar voltes sempre pel mateix lloc, així que segurament repetirem.

dijous, 10 de novembre de 2011

Cada loco con su tema

"Cada loco con su tema", és el lema que tenim a casa últimament.
Les converses que tenim el meu marit i jo, més que converses semblen monòlegs on cadascú diu la seva en veu alta. Jo només parlo de la guarderia i al meu home només parla de la nova empresa.
No em malinterpreteu, el meu home es preocupa per la guarderia del baby i jo em preocupo per la nova feina del meu home, però el cervell humà té un límit de preocupacions que pot assimilar a la vegada i quan la closca ja està plena, doncs ja no hi ha lloc per a res més.
És una situació curiosa, perquè el meu home i jo mai havíem estat en planetes tan diferents. Jo en el planeta de "una mama amb trauma pre-separació-del-baby" i el meu home en el planeta de "papa creant la seva empresa-per-guanyar-mes-calerons".
El pitjor és que estem en un punt mort en el que fins que no passi el temps i comencin aquests canvis, estem com encallats i ens passem el dia parlant del mateix i donant-li mil voltes a les mateixes coses, cadascú les seves coses, això sí.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Amic invisible

Us ve de gust participar en un amic invisible per als nostres nens?
El baby encara no s'entera gaire, però qui tingui nens una mica més grandets, segur que els hi fa il.lusió rebre un detall d'un amic invisible que no coneixen. 

Si us animeu, heu d'enviar un correu a LaPantigana abans del dia 20 de novembre.

la.pantigana.pallaresa@gmail.com

http://arreboditcomunapantigana.blogspot.com/2011/10/amic-invisible-us-ve-de-gust.html

dilluns, 7 de novembre de 2011

La meva feina

A principis de gener torno a la feina. He rebut una carta de l'empresa que diu que accepten de manera oficial la meva sol·licitud de treballar tres dies a la setmana i també accepten que entri mig hora abans per poder sortir abans. Això vol dir que treballaré dilluns, dimarts i dimecres de 9 a 17 hores i podré estar a la "nursery" per recollir al baby sobre les 18 - 18.15 hores.
Estic contenta de tornar a treballar i sobre tot contenta de fer-ho amb aquestes condicions.
També tinc ganes d'estrenar les noves oficines, perquè fa pocs mesos ens vam traslladar a la zona de la City, just a 30 metres de la Catedral de Saint Paul i tinc ganes de conèixer la zona i anar a dinar a les escales de la catedral com fan tots els executius. hehehe.
La zona de la City és un dels nuclis financers més importants del món, de fet si veniu de turisme per Londres val la pena passejar i veure l'ambient d'executius a munt i avall, segur que no haureu vist mai tantes corbates juntes! A mi també m'agrada passejar per allà el cap de setmana, perquè llavors no hi ha absolutament ningú i sembla un poble fantasma.
Ei, la meva feina no té res a veure amb executius agressius. Treballo en una ONG que lluita pels drets humans dels advocats arreu del món. Jo sóc l'assistant de l'equip i ajudo als advocats a organitzar la logística de les missions.
La meva feina m'ha permès conèixer gent de tot el món i també molts països que no sabia ni on estaven en el mapa. Es una feina molt satisfactòria a nivell personal ( que no tan a nivell econòmic) i mai hi ha dues missions iguals, així que les anècdotes i els contratemps estan sempre assegurats.
Si us interessa el tema un dia us en parlo de les missions que fem.
Queden 2 mesos per començar a treballar, però abans encara ens queden unes quantes aventures per viure i per explicar: L'adaptació a la "nursery", les primeres vacances familiars, els viatges a Catalunya per Nadal i per Reis, aaahh i us he comentat que el meu marit deixa la feina i es posarà a treballar com autònom?... "con dos cojones"!

dijous, 3 de novembre de 2011

9 mesos

Hola mares guapes,
Sóc el baby i ja tinc 9 mesos. Com ja he après a desplaçar-me a l'estil comando, he despitat a la mama i li he pres l'ordinador, així que aquest cumplemes l'escriuré jo solet, perquè ja sóc un baby independent que va on vol i perquè ja tinc moooooolta personalitat i vull explicar tot el que m'agrada fer perquè veieu lo gran que sóc.

Mides: Sóc un bebè bastant gran. Peso 10.300 grams i medeixo uns 73.5 o 74 cm.


Coses que m'agrada i noves habilitats

  • Per fi la meva mama ha entès que això de mossegar-la és la meva manera de demostrar-li que l'estimo molt i quan més fort mossego, més l'estimo. Ella s'esforça molt perquè faci petons en lloc de mossegades, però jo passo, perquè una bona mossegada és una bona mossegada.
  • Quan estic molt molt i molt content m'agrada torçar el cap un costat i mirar als meus pares amb ulls pirris i si estic molt excitat m'agrada picar de mans i donar patades, tot això amb els xisclets de dofí, of course.
  • La meva mama m'està entrenant per quan comenci la guarderia, així que ara dormo totes les migdiades al meu llit i em posen música i tot. De tant en tant demano braços, no us penseu que renunciaré a la meva mare tan fàcilment, però he de reconèixer que dormir al llit solet tampoc està tan malament.
  • M'agrada jugar a obrir les portes, a tombar les torres de cubs, picar dos joguines a l'hora i perseguir als meus pares per tot el pis. També m'agrada tocar-ho tot i ficar les mans pels llocs més originals. 

Vocabulari
M'agrada molt parlar i sobre tot xisclar i bufar. Continuo amb el bababa, mamama, papapa i el so nou d'aquest mes és el cacacagagaga i el jijijjjjj. Quan em criden pel meu nom em giro i si em diuen "vine, vine" jo vinc. Bé, vinc sempre que vull clar, perquè m'agrada ser un baby independent i decidir les coses per mi mateix.

Dents

M'han sortit 3 noves dents en un mes, això fa un total de 7. Oooooowww yeaaaaaa.

Alimentació
M'encanta menjar, és de les millors coses del dia i m'ho menjo absolutament tot. Aquest mes he tastat coses noves molt xules com la vedella, les llenties, la pasta, els nabius, el pebrot, l'api, el pa de motlle, el iogurt natural i el formatge cottage ( versió anglesa xunga del mató de tota la vida).

Aaaaaa i també continuo prenent el pit, perquè tot i que m'agrada mossegar a la mama, he après que hi ha llocs que és millor no fer-ho si vull continuar amb la meva lleteta. Així que ja van 9 mesos de lactància i jo encantat de la vida.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Maleït canvi d'horari

Mai m'ha agradat la sensació d'estar a mitja tarda i que tot estigui fosc com si fossin les 11 de la nit.
A Londres es nota molt el canvi de temperatura segons si és de dia o de nit. Els dies que veiem el sol, encara que sigui de manera molt lleu, quests rajos que es colen amb tanta humilitat fan que el vent no bufi tan fort i que la teva cara agraeixi cada raig de llum que es cola pels porus de la pell. Sembla una cosa mística i tot, oi? Doncs així és com acabes valorant les coses quan no les pots gaudir sempre que voldries.
Ara amb el canvi d'hora aquestes oportunitats de gaudir d'una mica de llum encara s'escurcen més i cada dia tindrem uns minuts menys de llum. Avui per exemple, el sol es posarà a les 16.39 hores, això vol dir que a les 17.30 ja serà fosc completament.
I si jo ho porto malament, com encaixarà aquest canvi un bebè de 9 mesos? Pobre baby, el seu passeig de la tarda es convertirà de cop i volta en un passeig per terres de Mórdor.
This is England my friends.


Nota: Avui a les 17.13 hores era totalment fosc.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Busco una motxilla pel baby

Porto uns dies donant mil voltes per diferents botigues i mirant per internet per tal de trobar una motxilla pel baby per la guarderia. Serà la seva primera motxilla i em nego a comprar una que sigui de promoció de pel·lícules Disney o amb dibuixets del tipus Bob Esponja. És per això que havia pensat que potser alguna mare costurera es voldria oferir per fer-me una motxilla i jo amb molt de gust li pagaria. No m'importa el disseny i els colors, només vull que estigui fet amb molt d'amor, bona qualitat i un disseny pràctic per penjar la bossa sense problemes i obrir-la i tancar-la fàcilment. M'agrada la combinació de colors clarets del tipus gris, verd i blau i els detalls infantils, però insisteixo que si l'artista té algun altre disseny al cap estic oberta a tot tipus d'oferiments.
Si coneixeu d'alguna persona que li interessi i em pugui fer una motxilla en les properes dues setmanes, si us plau, correu la veu.

Gràcies :-)

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Visita estratègica a la guarderia

Ahir havia d'anar a la guarderia a donar el dipòsit per assegurar la plaça i vaig ser eixerida i vaig anar a una hora que sabia que farien jocs. Va ser una visita estratègica en tota regla ja que volia veure que feien els nens a banda de menjar i dormir.
Em vaig reunir amb la directora i mentre ella arreglava la paperassa jo m'anava aixecant i anava traient el cap a la sala dels petits per veure que feien i al final la directora em va dir que si ens volíem quedar i entrar a jugar que ens podíem estar fins les 4, inclús em va demanar si el baby es volia quedar a sopar que tocava sopeta. ( A les 3.30 els hi donen el sopar! Així són els horaris anglesos pels bebès). Aquí la dona va guanyar molts punts.
Doncs al final vaig acceptar l'oferiment i em vaig colar a la classe 20 minuts. Quin morro que tinc.
Quan vaig entrar només 1 dels 9 nens estaven dormint i la resta estava jugant a diverses coses. Els més grandets estaven a la taula mirant un àlbum de fotos amb una monitora i suposo que jugaven a diferenciar objectes i animals i el grup dels que s'arrosseguen pel terra estaven a la catifa jugant amb una altra monitora i tenien una joguina amb un mirall enorme i sembla que s'ho passaven bé. La tercera monitora estava dreta prenent notes, ja que al final del dia es dona un full a cada pare on s'apunta el que els nens han menjat, quanta estona han dormit, els bolquers canviats i l'activitat del dia.
Ahir la classe estava al màxim d'ocupació que és 9 nens per aula i una monitora per cada 3 nens. ( es diu monitora, professora, cuidadora? ni idea).
En general he vist que els nens estan ben cuidats i passen l'estona entretinguts. Em va sorprendre molt que dormen a la mateixa classe i tot i haver xivarri no es desperten. Això al baby segur que li costa perquè ell està acostumat a dormir sense llum, amb musiqueta o silenci. Però ara que ho penso segur que tots els altres nens també dormien així fins que es van haver d'acostumar a la vida de la guarde, així que el baby segur que s'acaba adaptant també.
El baby va passar aquests 20 minuts assegut en una catifa bavejant les joguines que anava trobant i com era el nen nou, van venir els altres companys-bebès arrastrant-se com zombis a veure la novetat de la tarda. El van encerclar i tot i si em descuido segur que se'l cruspeixen!
Falta un mes per començar el període d'adaptació i fins llavors vull desconnectar del tema guarderia i sobre tot aparcar les angoixes per uns dies, però he de reconèixer que la visita estratègica d'ahir m'ha ajudat molt per treure'm dimoniets de sobre... a veure si també serveix per dormir una mica millor.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Insomni i bebè de la Carla Bruni

Ho he d'acceptar noies, pateixo insomni. Fins ara ho estava emmascarant amb escuses del tipus, això és una mala nit, el baby m'ha desvetllat, però no, el baby és un sant que no diu ni muuu fins les 5 aproxidamament, llavors a partir d'aquesta hora plora una mica i si li poses el xumet ràpidament ell continua dormint. La que no dorm sóc jo! Em costa molt agafar la son tot i estar exhausta i a mitja nit em desperto i ja no puc tornar a dormir. Avui estava esmorzant a les 5.15! A veure si passem aquesta etapa de neguits pel tema de la guarderia i descanso, perquè ja començo a fer cara 5 anys més vella del que sóc en realitat!

Aquest matí ( a les 5 ), m'he assabentat que la Carla Bruni ha tingut una nena, que va ser un part programat i que el seu marit se'l va perdre perquè tenia una reunió amb la Merkel!

Jo ja suposo que el president de la República francesa té una vida pública i es deu a les seves obligacions, però faltar al part de la teva filla per una reunió per parlar de l'euro que tots sabem que no arreglarà res? Simplement indignant! Aquí em demostra la qualitat humana que té el senyor Sarkozy i com funcionen les prioritats dins del seu món de poder. 
El pitjor és com ho estan explicant els medis de comunicació "...el flamante padre regresó desde la ciudad alemana para estar junto a su esposa.",. Quin collons si a sobre serà un heroi. Que mínim que tornar un cop va acabar la reunió, no trobeu?

dijous, 20 d’octubre de 2011

Tenim guarderia

Després d'uns dies bastant angustiosos i unes nits de poc dormir, us he de dir que ja tenim guarderia pel baby.
Fa uns dies vaig trucar a la directora de la guarde que ens queda més a prop de casa i li vaig dir que veient com estava la situació (posició 19 en la llista d'espera) que si sortia una plaça quan fos que jo me la quedava encantada. La veritat és que aquí em vaig marcar un farol, però clar no pensava que sortiria una plaça tan ràpidament i que a més ens l'oferirien a nosaltres. Ahir vaig rebre una carta que deia que havien agafat al baby per començar el 14 de Novembre. Gluuups! La plorera que vaig agafar! Va ser una sensació molt estranya perquè havent rebut la millor de les notícies jo estava plorant com si això fos una desgràcia. Misteris de ser mare suposo...
Avui hem anat a veure el lloc amb més deteniment i el baby ha estat a la seva aula una estona. M'ha sorprès molt com els nens estaven allà tranquils asseguts esperant a que els hi portessin el dinar i abans de marxar hem tornat a fer una ullada i ja estaven gairebé tots dormidets als seus llits. Increïble! Era com si estiguessin hipnotitzats!
Hem parlat amb la directora i finalment ha acceptat que el baby comenci el període d'adaptació el dia 24 de Novembre i oficialment el 5 de Desembre. Us semblarà una tonteria però per mi haver guanyat aquests quinze dies d'estar amb ell és com una victòria guanyada.
Se que tot anirà bé, que el baby s'adaptarà ràpid i aprendrà moltes coses i que jo gaudiré de tornar a ser una dona treballadora, però haver de passar per aquest procés de separació del baby m'està entristint molt. En fi, com moltes de vosaltres, ara em toca a mi passar per aquest moment tan dur.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Fent les paus amb Londres

Quina millor manera de fer les paus amb la ciutat? Doncs quedar amb uns amics al centre i anar de tapes.
Aquest va ser el pla d'ahir diumenge i he de dir que ha funcionat perfectament. SI encara tenia alguna mena de recel a Londres pel fet de voler marxar i no poder, amb el dia d'ahir ja m'ha passat completament.
Va fer un dia de sol espectacular, vam quedar amb uns amics i vam anar a un nou restaurant de tapes espanyol a deixar-nos els calerons ( mai millor dit perquè cada tapa costava entre 7 i 10 euros) i per acabar la tarda, els tres vam passejar a la bora del riu Tàmesis i vam veure com es ponia el sol en mig del pont Millennium amb la catedral de Saint Paul a un costat i la Tate Gallery a l'altre. Sí senyor, això és un bon diumenge.
Ara només queda trobar escola bressol, cosa gairebé impossible degut a que vivim en el barri on ha hagut més "baby boom" de tota Europa, però això millor ho explico un altre dia. 


dissabte, 15 d’octubre de 2011

Casc protector

Ara que el baby comença a moure's (de moment  a l'estil comando) he pensat que havia d'investigar el mercat per trobar alguna cosa que em donés una mica de tranquil.litat. El baby ara està en la fase de arrastrar-se pel terra i girar-se i que passa? doncs que dona amb el cap en el parquet pensant-se que tot a la vida es tovet com el llit i la manta d'activitats. Se que amb una mica de temps ell aprendrà que el terra és dur i fa mal, però llavors vindran altres coses fins que domini l'equilibri i sàpiga caminar sense problema. Doncs bé, per passar aquesta etapa amb el menors d'ensurts possible, vaig comprar per internet un casc per a bebès que serveix de 7 mesos fins als 2 anys aproximadament. Ahir em va arribar el producte i estic encantada amb l'invent, a més és moníssim, oi?

 

dijous, 13 d’octubre de 2011

NO hi ha canvis a la vista

Sembla que de moment ni tornem a Catalunya ni ens mudem a Sudàfrica. 
Ahir el jefe del meu home li va dir que no veia clar això de que treballi fora de l'oficina i justament aquest matí ha rebut un correu sobre la feina de Sudafrica dient que han trobat una altra persona que ja viu al país i clar els hi surt molt més econòmic.
De moment sembla que l'opció que apunta fort és la de passar un altre hivern a Londres, trobar una plaça d'escola bressol pel baby i jo reincorporar-me a la feina després d'un any de baixa amb el meu petit.
Em fa una mica de pena que no hagin sortit cap de les dues opcions que ens venien més de gust perquè ja m'havia fet il.lusions amb un canvi d'aires, però en fi, en moments com aquest és quan em sorprenc a mi mateixa, perquè ja estic amb el xip positiu una altra vegada. En lloc d'estar trista, una mica sí que estic que consti, però enlloc d'animar als pensaments negatius a que treguin cap, el que porto tot el dia fent mentalment és donar les gràcies. Sí, sí, les gràcies per tot allò bo que tinc, que no és poc. Em dic a mi mateixa que què afortunada que sóc de tenir la família que tinc, de tenir la feina tan enriquidora que tinc, de que m'hagin donat la jornada reduïda i pugui treballar 3 dies a la setmana, de poder escollir treballar o no treballar, de viure mitjanament bé i poder viatjar i tenir algun caprici de tan en tan, de lo afortunada que sóc de gaudir d'un any de baixa maternal, de que el meu baby mai s'ha posat malaltó ni ens ha donat cap ensurt de salut ( toco fusta), de les noves mamis-amigues tan fantàstiques que he fet aquest any (les reals i les virtuals) i de com agraeixo el seu suport i la seva companyia i altres pensaments d'agraïment que prefereixo guardar-me per mi mateixa.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Crònica de les vacances

Ja hem tornat de passar uns dies a la Costa Blava amb el baby i la meva amiga alemana. Hem visitat Niça, Montecarlo i la zona de Saint Laurent du Var que és on teníem l'hotel. Estic molt contenta perquè el viatge ha anat molt bé, el baby s'ha portat com un campió i anava content del cotxet al cotxe i del cotxe al cotxet. A les nits costava una mica que s'adormís però suposo que és normal ja que tot el dia amunt i avall rebent estímuls per tota arreu, el pobre s'havia de desfogar d'alguna manera.
La meva amiga s'ha adaptat molt bé als horaris del baby i crec que li he servit una mica de motivació per tenir fills perquè em veu feliç i amb ganes de fer coses i de viatjar tot i la responsabilitat que suposa cuidar d'un bebè 24 hores al dia.
Aquest viatge ha sigut molt fructuós pel baby ja que aquests dies ha après a gatejar! Oooooeeeee! Bé no gateja a quatre potes, el que fa és arrastrar-se pel terra com un cuquet, però la tècnica li funciona a les mil meravelles perquè ja es mou per allà on vol i no para quiet. Ara és quan comencen els meus problemes! hihihi
Aquests dies també li han servit per tornar a ser el nen "parlanxín" de sempre. Em semblava molt estrany que després de l'explosió de sons que va fer fa uns setmanes, s'hagués quedat estancat en el "eeeeeee" i aquests dies de vacances ha tornat amb la metralleta de mamababapamamapapababa.
Respecte del viatge us diré que Niça és una ciutat molt bonica i que m'he quedat amb ganes de més. Montecarlo és una caca caqueta i no tornaré a no ser que em torni "ricatxona" d'un dia per l'altre, llavors aquell és el lloc per lluir-se i lluir els cotxes de luxe que hem vist per tota arreu. El que no m'ha agradat de Montecarlo és la sensació de claustrofòbia que tenia tota l'estona. Els edificis estan construïts de forma molt anàrquica,sembla que tots busquen tenir vistes al mar, el terreny és molt muntanyós i les carreteres atapeïdes de trànsit sense una zona tranquil·la per passejar que no fos plana, tots pujades i baixades infernals. Saint Laurent du Var m'ha agradat.. Era la zona on teníem l'hotel a primera línia de platja i tot i que les platges d'allà no són res de l'altre món, el que fa especial el lloc, és que pots estar passejant pel passeig, prenent el sol o banyant-te i veure els avions aterrar i enlairar-se a 3 quilometres i la sensació és com si aterressin a l'aigua. Molt xulo i ideal per anar amb marits que odien la platja, perquè mentre nosaltres gaudim d'un banyet ells poden entretenir-se mirant avions.
Això és tot per avui, potser m'animo a escriure una entrada sobre "com anar sola a un aeroport amb un bebè i no morir en l'intent", però això serà d'aquí uns dies que primer em ve de gust posar-me al dia de moltes altres entrades
.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

8 mesos

No volia marxar de vacances sense escriure la meva entrada mensual sobre el cumplemes del baby. Aquest mes ha sigut molt important perquè el baby ha descobert el que és la independència i l'autonomia per ell mateix. Ja feia bastants mesos que el nen demanava a crits que el que volia era caminar. Per ell això d'estar assegudet a la manta jugant no li entretenia més de 10 minuts diaris i quan l'agafaves pels braços per caminar s'hi podia estar 40 minuts investigant amunt i avall sense cansar-se. Han anat passant els mesos i finalment li he comprat el polèmic invent: les carrulles o caminador. Ja se que és un trasto que genera moltes opinions en quant a si és bo o no pels nens, però he de dir que en el nostre cas ha sigut de les millors coses que hem pogut comprar. Ell és feliç perseguint-me per casa i intentant obrir calaixos. Sempre li deixo coses a l'abast perquè es pensi que ha descobert alguna cosa important i quan ho fa, s'estira per agafar l'objecte i l'estudia una bona estona amb cara de nen pensador i finalment fa xisclets d'alegria.
L'altra gran canvi d'aquest mes és que ho mossega absolutament tot, mama inclosa.

Mides: 9940 grams i 73 cm

Habilitats i coses que li agraden
  • Caminar a les carrulles.
  • Obrir les portes dels armaris.
  • Posar-se panxa a terra tan bon punt es desperta.
  • Jugar amb el seu xumet. El baveja i mossega per tot arreu i li agrada molt jugar a posar-me'l a la boca, llavors me'l torna a treure i així s'hi està una bona estona.
  • Li agrada expressar-se " a grito pelao". Quan vol una cosa o li treus el que tingui a les mans, xiscla, crida i plora d'una manera molt molt forta.
  • Li hem comprat uns cubs de colors de diferents mides i quan li fem la torre amb les peces es torna boig i només vol llençar la torre. Com li agrada tan destroçar-ho ho faig servir d'al·licient perquè aprengui a gatejar. Fins ara només es desplaça cap enrere i quan veu la torre muntada fa molts esforços per anar endavant.
  • També juguem a posar-li un cub al cap i és molt divertir perquè el tio es queda quiet i mira cap a dalt perquè sap que té alguna cosa al cap. En fi, tonteries amb les que ens ho passem pipa.

Vocabulari
Va començar el mes amb una explosió de vocabulari del tipus mamama, papapa, iaiaiai, ijijijij, ejejeje, eie eie eie, però ara portem uns dies que no se perquè ja no diu res i només fa eeeeeeeee, que és el seu so preferit i també diu mamamam quan té gana o està a disgust.

Dents
Aquest mes no li ha sortit cap dent nova, continuem amb 4, però tinc la sensació que està a punt de fer una altra explosió de dents perquè torna a tenir les genives de dalt molt inflamades.

Alimentació
Aquest mes ha tastat el mango, el brocoli i el plàtan.
El baby ha començat a mastegar una mica mes i ja no s'empassa els trossos com abans gairebé sencers, així que cada dia li dono coses a trossos perquè mengi. El que ens va millor a nosaltres és que jo li agafi el menjar, així ell no mossega massa quantitat ni destrossa les coses.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Anem de vacances

Fa molts anys vaig conèixer una noia d'Alemanya que va venir a Barcelona una temporada per aprendre espanyol. Ens vam fer molt bones amigues i amb el temps ella se'n va tornar al seu país per continuar els seus estudis i la seva vida. Avui en dia és una de les meves millors amigues i des de el dia que va marxar sempre hem fet el possible per veure'ns. Jo he anat a Alemanya unes quantes vegades i ella ha vingut a Catalunya i a Londres també. Fa tres anys vam decidir que Catalunya, Alemanya i Londres ja ens començava a ensopir i que hauríem d'aprofitar les nostres trobades per fer coses una mica més alliberadores, així que ens vam inventar el que ja hem batejat com el "nostre viatge de noies". Com el nom indica és una escapadeta de noies anual de 4 o 5 dies on ens oblidem de les parelles i les responsabilitats i ens dediquem a posar-nos al dia, prendre el sol, menjar bé i fer una miqueta de turisme. Aquest any també farem la nostre escapadeta i aquesta vegada serà "el nostre viatge de noies i el baby". 
Aquest viatge em fa molta il.lusió perquè per mi significa no perdre la meva autonomia i independència encara que sigui mare. Ja se que el viatge no serà ni de bon tros el mateix que altres anys, però segur que ens ho passem molt bé. Ha arribat una nova etapa a la meva vida i m'encanta que la meva amiga la vulgui compartir amb mi i m'animi a continuar amb les nostres trobades pel món.
Així que Costa Blava, prepareu-vos que arriba el baby acompanyat de dues rosses ben glamuroses!

divendres, 30 de setembre de 2011

Una lactància diferent (2)

Quan el baby tenia 4 mesos vaig escriure una entrada parlant de la meva experiència atípica amb la lactància i de com havia anat superant etapa rera etapa per tal de donar el pit al meu fill. Doncs bé, ja han passat 4 mesos més i em ve de gust explicar com va continuar tot a partir d'aquell punt.
 
El baby als 4 mesos estava totalment acostumat tan als biberons de fórmula com al pit, tot de manera bastant anàrquica, sense horaris ni mesures fixes. Jo anava boja perduda perquè com no sabia quina quantitat de llet mamava no sabia de quan havia de fer els biberons perquè no passés gana.
Als 4 mesos vaig patir una infecció del pit dret, és a dir mastitis al canto i el metge va aconsellar que prengués antibiòtics perquè la cosa tenia molt mala pinta. Jo vaig seguir amb la lactància a pesar del dolor.
Quan es va curar la mastitis va passar el miracle que portava 4 mesos esperant. Un dia a la nit estava al lavabo i vaig pressionar una miqueta el mugró i vaig veure que no sortien les gotetes insignificants de sempre, no, no, van començar a sortir "xorros" de llet. Estava tan emocionada que vaig cridar al meu home perquè veiés que la seva dona per fi s'havia convertit en les fonts de Montjuïc. El baby va notar el canvi de seguida i vam reduir de 4 o 5 biberons de fórmula al dia a només 2.
Van passar els mesos i vam introduir l'alimentació complementaria i mica en mica vaig anar reservant el pit només pel matí i per la nit. Estàvem vivint una lluna de mel en tota regla, era la lactància ideal, durant el dia el nen menjava de tot i al matí i a la nit eren els nostres moments de gaudir d'aquest moment tan bonic.
Doncs fa pocs dies la nostra lluna de mel s'ha trencat i el nen i la teta estan a punt de demanar el divorci. El problema és que el baby mossega, bé no mossega més aviat quan es vol treure el pit de la boca tira fort amb les 4 dents ben apretades. Auuuuuuuuu! Sí, sí, fa mal! Fa uns dies em va fer sang i tot. Ell no entén que fa mal i per molt que li dic que NO no ho entén. De fet això d'apretar fort cap enfora per deixar anar les coses no només ho fa amb el pit, ho fa amb tot, xumets, biberons, ninos... He provat amb uns mugrons de silicona, però no li agraden gens perquè no surt la llet.
Porto uns dies que em trec la llet i li dono en biberó perquè he agafat por a donar el pit.
Em faria molta pena deixar de donar el pit per aquest tema, però la cosa no pinta gens bé. Ja se que amb 8 mesos la feina grossa ja està feta i si ho deixo no passa res, però sent sincera em sembla que m'he enganxat al tema i que ho faig més per mi que per ell. Hola sóc la MamaModerna i sóc adicta a donar el pit..

dimecres, 28 de setembre de 2011

La boda de la discòrdia

Porto tot el viatge d'avió de tornada pensant com escriure el cúmul de sentiments que tinc respecte de "la boda" i no se com expressar-ho perquè se m'entengui sense quedar com una mama paranoica, exagerada, inconscient o inclús mala persona. Com ja podeu imaginar la boda no va anar del tot bé.
Aniré directe al gra i us diré que el motiu de tanta mala maror ve degut a que vaig decidir marxar a mitja boda, patapaaaaam!
Era una boda de dia que va començar a la 1 del migdia, el baby es va portar com un campió durant 5 hores, va aguantar perfectament 1 hora de missa, una traca i uns tamboriners a la sortida de l'església, un pica pica de varies hores, un temps una mica estrany que tan feia calor com feia fred, gent i més gent ... però al final quan va arribar l'hora d'entaular-se per menjar i van començar les cançons d'entrada de nuvis, cançons de plats i la gent cridant, tot això ja va ser massa per ell i va agafar un disgust dels grossos. El pobre baby a aquella hora només volia una mica de tranquil·litat i acabar el dia sense mal de cap.
Jo em vaig posar molt nerviosa (m'aguantava el plor) quan vaig veure que ell estava malament i que no tenia cap intenció de millorar sinó sortíem d'allà per potes. Tota la família va intentar ajudar per tal de que ens quedéssim, em deien que podíem dinar tranquils que ells ja es quedaven amb el baby a fora, però jo en aquell moment de cansament absolut només pensava en les 2 hores i mitja de cotxe que ens quedava fins arribar a casa i ni tan sols escoltava a la gent que tenia al meu voltant. La meva fixació era acomiadar-me dels nuvis i sortir d'allà el més ràpidament possible perquè el baby tornés a estar bé una altra vegada.
En aquell moment em va semblar que actuava de manera lògica i que tothom entendria que marxéssim degut que tenim un nen molt petit, però el meu home no ho veia clar i els meus sogres tampoc.
Al dia següent vam enviar un email de disculpes als nuvis i ells ens han contestat que no passava res que entenien la situació i agraïen que haguéssim vingut.
El que passa que tot i que els nuvis no estan enfadats, això de marxar a mitja boda no queda gens bé, de fet queda fatal de cara a cordialitats familiars. Noto que el meu marit i els meus sogres estan dolguts amb mi i tot i que m'he disculpat varies vegades, crec que són d'aquelles coses que sempre es quedaran allà com una taca negre, m'enteneu?
A dia d'avui segurament hauria fet les coses d'una altra manera. Segurament hauria refusat la invitació de la boda o hauria avisat als nuvis que vindríem però que només ens quedaríem fins els pica-pica ... no se, estic una mica trista perquè tinc la sensació que he fallat al meu home i als meus sogres. Ells són unes d'aquelles persones bones que sempre volen fer-ho tot bé i quedar molt bé amb la gent i crec que consideren que els hi vaig fer un lleig que ja està fet i que no es pot arreglar de cap manera.
En fi, necessitava desfogar-me una mica, perquè cada vegada que penso en el tema em poso trista i tinc una mescla de sensacions molt estranya, per una banda em sap molt de greu tot el tema ja que jo no volia ofendre a ningú però també em sento incompresa pel meu entorn, ja que jo només volia el millor pel meu fill i vaig actuar segons el que em va dictar el meu cor en aquell moment. No se, suposo que de vegades les coses són difícils i millor no donar-li més voltes i que passi el temps i la mala maror ja passarà.

dimecres, 21 de setembre de 2011

Anem de boda!

Extra, extra....
Demà volem a Catalunya per assistir a una boda familiar. Estarem desconnectats uns dies però a la tornada segur que tindré moltes experiències interessants per compartir amb totes vosaltres.
Fins aviat mares guapes!

dilluns, 19 de setembre de 2011

Primera festa infantil

El dissabte vam anar a la nostra primera festa infantil. La amigueta del baby que és mig gallega mig mauriciana celebrava el seu primer aniversari i vam anar a la festa amb molta il.lusió pensant que això de les festes infantils era territori desconegut i que havíem de començar a familiaritzar-nos amb elles ja que serà el que gaudirem durant molts anys.

Si una cosa té el fet de viure a Londres és que de seguida et fas una experta en la vida social i en com es relaciona la gent. Suposo que el clima influencia molt en la manera de relacionar-se i la gent té molta tendència a fer festes a casa. Jo m'ho he passat molt bé organitzant festes a casa, inclús una vegada vaig muntar una festa que era temàtica amb un petit joc de rol i cadascú havia de venir disfressat segons el seu personatge i interpretant el seu paper. Era com si tots anessin a una illa paradisíaca ( casa meva en ple hivern!) i en mig de la vetllada, s'apagaven les llums i havia un assassinat, llavors s'havia de resoldre el crim. Vaig imprimir diner de mentida i tot per poder fer xantatges per treure informació, hehehe. En fi, com veieu m'agrada passar-m'ho bé i de tant en tant fer coses diferents.

Tornant al tema de la festa infantil ( que em disperso), hi havia adults, uns quants nens de 6 a 8 anys i el baby que era l'únic bebè. La casa estava molt ben decorada i el terra i les parets eren plens de globus. Aquí és quan em va entrar una mica la paranoia. He llegit que els globus són bastant perillosos pels nens, especialment si són petits i els exploten amb la boca ( cosa bastant probable que passi), llavors els trossets de globus es poden colar cap a dins i anar directe a les vies respiratories, amb el que tindríem un ensurt dels grossos! Doncs a la festa tothom grans i petits jugava amb els globus i jo tota l'estona tenia un ull a sobre el  baby i dient que si us plau no li apropessin globus que em feien por, però havia d'anar amb mil ulls perquè la gent no té la paranoia que tinc jo i hem de reconèixer que els globus són ben divertits i qui no vol compartir la diversió amb un bebè?

També em va sorprendre el pastís d'aniversari. Era un pastís preciós i boníssim , de veritat, d'una de les millors pastisseries de Londres, però em em va sorprendre el fet que no fos un pastís casolà fet a casa. Jo sempre havia pensat que els primers pastissos d'aniversari dels fills s'han de fer casolans, sobre tot quan són petits, i ni tan sols se m'havia acudit la possibilitat que es poguessin comprar, però clar a la festa vaig poder apreciar que una coca rancia mal feta no pot competir amb un pastís anglès ni de conya, així que ja puc anar practicant ... i sinó al final sempre puc fer la meva coca rància ( feta amb molt de carinyo) i comprar uns cupcakes i bombonets pels convidats i així tots feliços.

Com veieu anar a aquesta festa m'ha servit per començar a fer-me una idea del que vull fer jo pel baby quan arribin els seus aniversaris i per conèixer d'aprop un nou món social del que ja no podem escapar.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Mares respectuoses

Avui la pàgina web bebeymas fa un anàlisi del vídeo que vaig penjar l'altre dia al meu bloc sobre la xerrada de Pilar Sordo parlant sobre maternitat.
No dono crèdit de l'anàlisi tan negatiu que fan sobre la seva xerrada, les dures crítiques que ha rebut i sobre tot la mala interpretació de les seves paraules.
De veritat penso que aquesta difusió que estan fent de les "mares respectuoses" és inclús preocupant. Ens estem anant a uns extrems que crec que no són gens bons i petites coses com que si el nen no vol menjar una cosa, llavors l'hem de deixar fer la seva, dialogar, no insistir, no ser autoritaris i tot perquè el nen no agafi un trauma, em sembla de lo més absurd.
El meu nen rondina cada vegada que li canvio la samarreta, li tallo les ungles i li netejo les orelles però jo li he de fer aquestes coses, encara que rondini. Quan sigui més gran rondinarà per altres coses i moltes vegades em tocarà fer de mama autoritària, però això no voldrà dir que el meu fill em coneixerà només com la "mama autoritària". Ser mare implica ser moltes coses, de vegades ets la mama pallasso, la mama perruquer, la mama autoritària, la mama divertida, la mama amorosa ... llavors ja no sóc una mama respectuosa? Va home va, que aquí a la blogosfera totes ho som de respectuoses!

dimecres, 14 de setembre de 2011

Canvis a la vista

Fins ara no havia comentat res, però estic passant una temporadeta de molts nervis i sobrecàrrega amb el baby. El meu home està buscant una nova feina, ja que ens ve molt de gust un canvi i això de buscar feina ha trasbalsat tota la dinàmica familiar. Als matins el pobre ha de contestar moltes trucades i fer entrevistes i a la nit ha de fer proves i preparar les entrevistes. Jo intento donar-li tot el suport que puc, però inevitablement fa que els meus moments de descans s'hagin reduït considerablement i ho noto i molt.
Ara fa uns dies que sembla que el volum d'entrevistes ha parat de cop i estem a l'espera de la gran trucada que ho pot canviar tot. La nostra vida està a punt de canviar (una altra vegada), sinó ara és qüestió de mesos i jo estic nerviosa pensant com començarà el 2012 per tots nosaltres. Aquestes són les diferents opcions.

Opció A. El meu home troba una altra feina a Londres una mica millor pagada i jo torno a la meva feina i demano reducció de jornada per treballar 3 dies a la setmana.


Opció B. El meu home demana a l'empresa per la que treballa a Londres l'opció de treballar des de casa (cosa difícil) i si li donessin podríem tornar a viure a Catalunya amb un bon sou anglès. Jo deixaria la meva feina i buscaria una altra a Catalunya. (cosa xunga, ho se)

Opció C. El gran canvi.....marxem a viure a Sudàfrica.


Jo cada dia penso una cosa diferent, però em ve més de gust l'opció B i C. Encara que no us ho creieu, estic aburrida de viure a Londres. M'explico: el que té això de començar una nova vida en un nou país és que t'enganxa el fet de conèixer gent nova, noves maneres de viure, nous paisatges, nous menjars i costums .. però quan van passant els anys, aquest cuquet a la panxa de les novetats va desapareixent i vols més. Suposo que el que també ha passat és que m'he desencantat una mica dels anglesos, hi ha moltes coses de la seva manera de viure que no m'agrada i clar si després dels anys viscuts no crees un vincle emocional amb la terra en la que vius, doncs acabes com jo, ensopida perduda i amb ganes de continuar buscant "casa nostra", perquè crec que a Londres no la trobarem pas.


Ja veurem cap a on bufa el vent.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Pilar Sordo parlant sobre la maternitat

Vull compartir amb vosaltres aquesta conversa sobre maternitat que acabo de veure. El missatge final m'ha semblat molt interessant.

El gran desafío de la mujer hoy en día es la reconciliación consigo misma, apagar el ruido interno que nos impide reconciliarnos con nuestras voces. Todo en la vida es un privilegio o una carga según como una se lo tome. 


divendres, 9 de setembre de 2011

Premi, 7 coses

Ja fa uns dies l'Onavis em va passar aquest premi, premi a la versatilitat. Crec que ja l'heu rebut totes,  així que no se a qui passar-li. Aquí van les 7 coses sobre mi que vull compartir amb totes vosaltres. Gràcies Onavis!
  • Ric cada dia i molt, inclús quan m'enfado amb el meu home ric i això em fa molta ràbia perquè perdo credibilitat.
  • Tinc una gran fòbia a les cuques i als ratolins. Si alguna vegada us trobeu algun d'aquests animalons per casa no sigueu il.luses de pensar que s'ha perdut, no senyor, ni s'ha perdut ni ha vingut sol.
  • M'agrada molt que em facin massatges.
  • Vaig deixar de fumar després de 8 o 9 anys de donar-li al vici i ho vaig aconseguir gràcies al sant llibre "es facil dejar de fumar si sabes como".
  • Mai menjo res que estigui caducat, encara que tingui bon gust i només passi d'un dia. Si m'ho menjo, ho faig amb fàstic i em senta malament.
  • M'agafa nostàlgia quan veig que a la tele fan una peli de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. Ja sabeu, aquelles pelis on el prota marxava a Alemanya a buscar-se la vida i veia una dona amb biquini o minifaldilla i se li sortien els ulls. Es podria dir que aquestes pelis m'agraden i tot :-P

dijous, 8 de setembre de 2011

Un comiat

S'ha mort l'avia del meu home, és a dir la besàvia del baby. 
El meu home ha agafat el primer vol cap a Catalunya per fer costat a la família. El baby i jo ens hem quedat a Londres.
Tot i que ens repetim una i mil vegades allò de que és llei de vida, sempre és dur acomiadar-se dels que més estimem.

dimarts, 6 de setembre de 2011

7 mesos

Ja hem arribat als 7 mesos i ara començo a notar això que diuen que els temps passa molt ràpid quan tens nens. Per mi els 6 primers mesos van ser molt lents, semblava que les coses no arribàvem mai, dormir tota la nit, començar amb els sòlids, seure tot solet, començar a dir síl·labes, la primera dent..., doncs bé, ara que ja hem entrat en els 7 mesos i ara que tot això ja ha arribat, noto que tot va molt més depresa.

Mides: 9600 grams i 71,5 o 72 cm.


Habilitats i coses que li agraden
  • Caminar és el seu gran hobby. Li agrada que li agafin per sota les aixelles i que l'ajudin a desplaçar-se allà on vulgui anar.
  • Mossegar a la mama també està en el ranking de coses preferides.
  • Li agrada entretenir-se amb les coses petites i els detalls. Per exemple si li dones un nino, va directe a l'etiquetes i es pot passar uns bons minuts tocant-les amunt i avall, amunt i avall sense parar, o m'agafa el braç i intenta agafar una minipiga que tinc i es passa una bona estona pessigant per aconseguir-ho. El millor de tot és la cara de concentració que posa mentre fa les seves exploracions.
  • Dir mamamama i papapapa disparant amb metralleta
  • Jugar amb l'amic del mirall de la porta de l'armari ja no li entusiasme gaire, ara li agrada obrir la porta perquè sap qeu darrera hi ha alguna cosa.
  • Quan està panxa a terra ja puja el cul i es queda a quatre potes uns segons. D'aquest nou moviment hem tret 2 coses importants, la primera és que el baby es desplaça cap enrere cada vegada que baixa el cul. Ell el que vol és anar endavant però de moment tot va cap enrere. I la segona cosa important és que en aquesta estranya postura el nen fa caca. Sí, sí fa caca com els gossets a quatre potes. No tinc paraules. És un gran avenç per anar superant el problema del restrenyiment. Mica en mica ell torna a fer caca solet, encara que sigui en aquesta postura tan poc digna... havia pensat en fer un vídeo i tot per la posteritat, ja sabeu del nen a quatre potes amb cara d'esforç, però després he pensat que no m'ho perdonaria mai de la vida una cosa així i és que hi ha coses que millor no recordar. hehehe
Dents
Li han sortit les dues dents de baix i les dues de dalt, aixo fa un total de 4 dents.

Alimentació

Pren el pit al matí i a la nit, durant el dia fa àpats de menjar i es beu 1 biberó de fórmula al dia.
Aquest mes ha tastat les cereals sense gluten, l'avena, la pera, els pèsols, la pastanaga, l'advocat, el pollastre, la pruna i el meló.
Com ja vaig comentar en l'ultima entrada de cumplemes, havia aparcat temporalment el mètode del baby led weaning per oferir-li el menjar triturat i penso que continuarem així una mica més. Això no vol dir que de tant en tan també li doni trossets de coses per rossegar, però els àpats forts els fa de puré i ell es veu content. Em recorda als pollets quan estan al niu que van obrint la boqueta tots nerviosos esperant a que la mama els l'alimenti, doncs el baby és igualet, es queda amb la boca oberta i mou les mans nerviós, com dient, va mama no t'encantis i no perdis el ritme de les cullerades.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Amics que ara també són pares

Aquests dies que hem estat per Catalunya hem tingut l'oportunitat de quedar amb varies parelles d'amics que també han tingut canalla recentment. Fins ara no s'havien posat d'acord els astres per poder coincidir i teníem moltes ganes de veure'ls i de compartir les experiències de la nostra nova vida com a pares. 
Es molt curiós com cada parella afronta la maternitat/paternitat d'una manera molt diferent i quan ets penses que els coneixes com a amics i tens una lleugera idea del tipus de pares que poden ser, després et sorprenen amb coses ben curioses. 
Per exemple, una parella que mai es vesteix amb roba de marca i ara el bebè porta el cotxet més car del mercat i la robeta i accessoris més moderns de tots, o una altra parella que tenen un caràcter els dos super tranquil i tenen un bitxet que es passa el dia desafiant als pares sense fer ni cas del que diuen i els pares pobrets ja no saben ni què fer. 
La sorpresa que m'ha sobtat més però i de la que porto uns dies rumiant és una parella que té un bebè i des de era ben petit que surten a sopar els dos sols, deixen al bebè dies i nits amb els avis, es plantegen vacances sense el nen, tots dos van tornar a treballar ben de seguida i ho van fer de gust, creuen que l'escola bressol és una bona solució pels bebès, etc... una sèrie de coses que a mi em fa patir tan sols de pensar-hi.  
El que més m'interessa d'aquesta manera d'afrontar la paternitat és que tots es veuen feliços, els pares perquè apart de pares també poden fer altres coses i gaudir de la vida de parella, laboral, social i el bebè es veu un nen rialler, dels que s'adormen a tota arreu i no li fa cap lleig a cap braços.  
Tot això em fa pensar, sóc una mama pardilla? Estic totalment dominada per la fera lloba que es pensa que ha de protegir al seu petit de tot i de tothom? Perquè quan anem a Catalunya no deixo al meu baby amb els avis i jo aprofito per dormir migdiada, anar a la piscina o simplement estar amb el meu home?
Doncs la resposta a totes aquestes preguntes al final és ben senzilla, perquè dins el meu cor hi ha alguna cosa que em diu que he d'estar amb el meu baby, ell em necessita i jo el necessito. 
Deu ser cert això del cordó umbilical invisible i que cada mare/fill necessiten un temps diferent per anar trencant aquest lligam. En el meu cas el lligam és ben fort i de moment no tinc cap pressa (ni ganes) de perdre una cosa tan meravellosa. 
He d'admetre que quan aquests amics m'explicaven totes les coses que feien sense el bebè, per un moment vaig sentir una certa enveja de veure que ells feien sopars romàntics i viatges de nuvis, però en el meu cas no podria gaudir de cap d'aquestes coses sabent que el meu baby no està a prop meu, així que per una temporada continuaré sent la mama pardilla, la mama lloba, en definitiva continuaré escoltant el meu cor que batega fort i clar.

dijous, 1 de setembre de 2011

Segon viatge a Catalunya

Ja hem arribat de passar uns dies per terres catalanes. Aquesta vegada ens hem pres el viatge amb més tranquil·litat i hem improvisat molt més el tema de les visites i curiosament això d'anar planejant sobre la marxa ha anat molt bé i hem vist a més gent de la que ens pensàvem. Estic descobrint que es pot anar a Catalunya sense necessitat de sortir de casa amb una fulla excel detallada amb totes les visites de la setmana i això és molt alliberador.
 
El balanç del Baby d'aquest viatge ha sigut:
- Ha fet 7 mesos a terres catalanes.
- 1 denteta nova, ja van 4.
- Ha après a dir mamamamamamamamamama sense parar, ni respirar, ni canviar el to, ni la mirada.. Anem pel carrer i el tio dispara la metralleta de mamamamamama i va despertant somriures i mirades allà on anem.
- Ha patit el que és suar mentre es dorm. Per sort només va ser una nit.
- Ha estrenat el "parque" i les joguines de bebè gran que ens va deixar la tieta, alias "la meva salvadora".
- Ha caminat per la sorra fineta i s'ha mullat els peus al mar. Això de l'aigua tan freda no li va agradar gaire, però seure a la tovallola i mirar i escoltar les onades sí que li va agradar molt.

El balanç de la MamaModerna d'aquest viatge ha sigut:

- 16 picades de mosquit de les grosses, de les que piquen i s'inflamen.
- Un refredat que va aparèixer tímidament fa un parell de dies però que ara per la veu de manolo que se m'està posant jo diria que la cosa anirà a pitjor.
- Un cul lleugerament més gros per culpa de totes les porqueries que he menjat aquests dies.
- El meu primer llibre llegit des de que vaig tenir al baby. He llegit Breaking Dawn, perquè estic tenint un brot psicòtic/adolescent i havia de saber com acabava la història d'amor entre la mortal Bella Swan i el vampir Edwar Cullen.
- Cap raig solar ha tingut la amabilitat de deixar-se caure, així que continuo igual de blanca nuclear.
- He descobert la Babycook. És la meva nova gran amiga inseparable.

Segur que em deixo un munt de coses, però és que estic destrossadeta.


Vull aprofitar aquest post per agrair a l'Erna el seu regal i dir-li que ja m'ha arribat el llibre. L'Erna va fer un sorteig d'un exemplar del llibre que ha escrit el seu home,
Mandalas del Tíbet i jo vaig ser l'afortunada a guanyar l'exemplar amb dedicatòria i tot. És un llibre preciós i ara que el tinc a les mans us he de dir que l'enquadernació és fantàstica. El llibre té espirals i així es poden passar les pàgines molt fàcilment, les pàgines són gruixudes i així es poden pintar els mandales sense que traspassi darrera, la mida del llibre també és molt encertada i no pesa res! Moltes gràcies Erna!

divendres, 19 d’agost de 2011

Anar al cine amb bebès

Anar al cine amb bebès. Veritat que a primera vista pot semblar una idea totalment boja? Doncs ara mateix estava mirant la cartellera del cine del meu barri, quan he vist aquest símbol sota una de les sales.


M'ha picat el cuquet i he volgut saber que volia dir i posava: Weekday morning screening of the latest blockbusters exclusively for parents with new babies, with lower volume and higher lighting to help you and your baby to stay relax.

Que ve a dir:
Sessió de dematí entre setmana dels últims èxits exclusivament per pares amb bebès, sesió amb volum més baix i il·luminació més alta per ajudar-te a tu i al teu nadó a estar relaxats. 

Al principi m'ha semblat una activitat interessant, ja que qualsevol activitat que tingui la paraula en coberta "descans" desperta el meu interès ràpidament i he pensat que perquè no provar ja que el baby miraria 5 minutets la peli, després perdria l'interès i es quedaria fregit ràpidament.

Després d'aquesta primera reflexió basada en l'autoengany, ho he pensat més a fons i he rellegit la nota del cine i m'he adonat d'una cosa important, diu "sessió
exclusiva per pares amb bebès". Però qui redimoni que tingui el cap en seu lloc vol anar a una sessió de cine on només hi hagi pares amb bebès? Us imagineu l'escena? Jo sí. Quan no plora un plora l'altre, riures, xiscles, caps de bebès que tapen la pantalla per moments, mares bressolant al passadís perquè el nen no calla. I tot això pagant entrada. 10 lliures de res ( uns 12 euros). En aquest punt, ja em sento una mica tonta d'haver pensat en la possibilitat d'anar.

Una altra cosa curiosa és la peli que han escollit, al menys aquesta setmana. Cowboys & Aliens. Penseu que és la mena de peli que li interessa veure a una mama que paga 10 lliures i ha de tenir 9 quilos de carn a la falda durant 2 hores? I no penseu que és una peli infantil a la que pots anar amb el bebè i el fill més gran, no, no. Aquesta peli no és apte per menors de 12 anys.


En definitiva, que tot plegat em sembla delirant i com un malson del que et vols despertar ben ràpid, així que millor em guardo els calerons i me'ls gasto en un vermutet a la platja davant del mar.


NOTA: Aprofito per recomenar una peli de noies tipus Bridget Jones, molt molt divertida. Bridesmaid s/ La boda de mi mejor amiga

dijous, 18 d’agost de 2011

Escalfant motors

Ja estem escalfant motors pel segon viatge post-baby a Catalunya. Quines ganes que tinc. Bé, encara queda més d'una setmana, però així sóc jo, una organitzadora de vocació que una setmana abans dels viatges ja treu les maletes i les deixa obertes per anar ficant cada dia alguna cosa i amb una llista al costat per anar apuntant les coses que no puc ficar fins l'últim moment.
Penso en l'altre vegada que hi vam anar i en com en poc temps les coses han canviat i molt, així que els preparatius que vaig haver de tenir en compte llavors, ara són uns altres diferents.
El baby cada vegada es vol moure més i això de que s'estigui en un avió assentat a la falda tanta estona, ho veig complicat.
Un altre tema és que el nen és gegant i quan li doni el pit a l'avió més em val seure en un seient de finestra amb el meu marit a l'altre costat perquè al baby li surten el cap i els peus per totes bandes i molestaríem molt al pobre que seies al meu costat. Així que aquesta vegada trobar una finestra és clau!.
Amb el menjar aniré sense miraments, portaré la meganevera plena de menjar i líquids i a veure si tenen pebrots s dir-me alguna cosa. Si ho he de tastar tot doncs ho faré i punt perquè des de que sortim de casa fins que arribem a l'apartament de Catalunya passaran 12 hores i el nen ha d'anar ben servit, tan de biberons, farinetes, snacks per rossegar i extres.
Tenim seriosos dubtes de si el nen cabrà dins la cadireta del cotxe, perquè ara està en una molt mala edat. Com pesa més de 9 kilos, hauria de començar a anar en una cadira de bebès grans però com només té 6 mesos encara no pot anar assegut molta estona. Així que aquesta vegada l'haurem de ficar amb calçador dins el maxicossi de nounats i la propera vegada ja veurem que fem.
Es veu que fa calor estiuenca total a Catalunya oi? Això serà la prova de foc d'aquest viatge sens dubte, així que ja puc anar practicant amb la crema solar i les posicions dels ventilador.
Catalunya here we go .... again!

dimarts, 16 d’agost de 2011

Alimentació complementària, dubtes i restrenyiment

Ja portem gairebé un mes des de que el baby va començar a menjar sòlids. Com ja sabeu jo estava molt disposada a fer el sistema del baby led weaning, però les circumstàncies estan fent que cada vegada trituri més les coses i li doni jo mateixa amb la cullera. Com em sento: fataaaaal.
Em sento malament perquè tinc un nen que és una meravella, tot li agrada, tot s'ho menja i ell està encantat de la vida de menjar els aliments sense "papilletes". El problema quin és doncs? Que el nen no mastega. S'empassa uns trossos enormes de menjar i li veus com posa cara d'estar patint mentre l'aliment li baixa per l'esòfag. Ja se que ha d'anar experimentant i aprenent per millorar la tècnica de mastegar, però que voleu que us digui, a mi no em convenç.
Un altre tema que ha vingut de la maneta des de que hem començat els sòlids és el restrenyiment dels nassos. Estem en una etapa que el nen no sap fer caca sol, li he de fer massatgets a la panxa, la bicicleta, treure-li el bolquer, cantar-li, de tot, perquè el nen tregui el cagarro amb el mínim de plors possible. Crec que el problema és que té els músculs encara molt dèbils i això de fer caques amb consistència i no "aiguaxirri" no ho porta gens bé. Abans ell no era ni conscient de quan feia caca i ni es queixava quan anava brut. Et trobaves el regalet per l'olor o quan li anaves a canviar el bolquer. Ara ell és conscient que hi ha alguna cosa allà dins que molesta i que no sap com treure-la. Com podeu imaginar, el que menys ens convé ara es trobar trossos grans de menjar a la caca que facin la situació encara més difícil. Perquè una altra cosa que mhe adonat és que els trossos grossos que s'empassa, no les digereix, és a dir que tal com entren surten i això tampoc crec que li faci cap bé.
Amb tota questa parrafada el que vull dir és que cada vegada ell menja menys coses per ell mateix. Cada dia procuro donar-li alguna cosa perquè mengi ell sol i de moment el que més em convenç és el meló, perquè es desfà totalment a la boca i la pell fa d'agafador i de rossegador per les 3 dentetes que té. ( sí, sí, ja van 3!)
Com està encaixant els canvis el baby? També fatal. Perquè ell vol menjar tot sol. Ara el que fem és que li deixo agafar la cullera mentre jo li fico a la boca i sembla que de moment cola, però no tinc confiança que la novetat d'agafar la cullera el distregui gaires dies més.
"Help me" mames guapes:
Si sabeu de remeis casolans pel restrenyiment, agrairia els comentaris. Estic oberta a tot menys al suc de taronja, perquè vull esperar a donar-li cítrics.
Si sabeu de més aliments segurs perquè ell pugui menjar, també agrairia comentaris. Havia pensat provar amb l'advocat.

dilluns, 15 d’agost de 2011

Restaurant coreà i ciclisme

Aquest cap de setmana ha sigut bastant mogudet. Us explico.

DISSABTE 
El dissabte vam anar al centre a dinar amb un amic i com la seva parella és sud coreana, doncs ens vam animar a anar a un restaurant coreà. Boníssim! Si he de fer una valoració i sense ànim de ofendre a ningú, diré que el menjar és una mescla entre xinès i japonès però amb molt de glamur. La presentació dels plats va ser espectacular i el restaurant que vam escollir tenia una decoració preciosa. Tots vam anar al servei, perquè l'experiència de rentar-se les mans en una de les aixetes valia molt la pena. L'aigua queia com si ragés d'una font horitzontal! 
El baby s'ho va passar molt bé picant de mans a la taula i caminant entre les taules. L'únic inconvenient que vaig trobar va ser que no tenien canviador de bebès així que li vaig haver de posar el bolquer al cotxet mateix.  
El viatge fins al centre en metro amb uns 9 kilos de nen i un cotxet carregat fins a dalt, es va fer esgotador. Londres no està preparat per anar amb nenes petits i sempre s'han de pujar i baixar escales de forma manual i els transbords es fan horrorosos, perquè tothom va depresa sense fixar-se en el cotxet que te davant. 
Un altre tema és la logística en la que he de pensar abans de sortir de casa si volem passar 4 o 5 hores a fora, perquè com ara el baby menja sòlids, he d'anar amb la nevera portàtil, els minituppers i els biberons pertinents, un rotllo.  
Quan vam arribar a casa, el dia encara no s'havia acabat per nosaltres perquè a l'endemà el pare del baby volia anar a un lloc sorpresa i havíem de marxar de casa a les 7 del matí. Tooooooma! Així que al arribar, vaig haver de preparar el dinar i snacks per tota la família pel dia següent.  
La nit del dissabte també va ser mogudeta perquè el baby porta uns dies molt dolents i es desperta cada dos per tres plorant desconsolat, així que vaig haver de dormir-lo a braços una bona estona. 
DIUMENGE 
El diumenge al matí, a les 7.10 estàvem tots tres apunt per anar d'aventura. Jo no tenia ni idea de que collons podíem fer tan d'hora a Londres, però em vaig deixar portar sense fer gaire preguntes.  
Vam anar a Richmond Park a veure una cursa de bicis. Era una cursa de les que s'anomenen "clàssica" i també l'assaig general pels Jocs Olímpics ja que faran el mateix recorregut. Com era d'esperar, va guanyar el Cavendish.
Va ser una experiència xula. Mai havia vist a ciclistes professionals i la veritat és que et sorprèn la velocitat que agafen i lo juntets que van els uns dels altres. L'ambient també va estar molt bé, la gent aplaudia i donava molts ànims i estava ple de famílies com nosaltres amb nens petits que tampoc tenen manies en sortir de casa tan d'hora. 
El baby es va espantar una mica quan tothom aplaudia i xisclava, però de seguida se li va passar el disgust i va fer un dels seus "eeeeeeeee" per voler dir: ei que jo també vull animar a les bicis.Vam passar la resta del matí al parc esperant a que tornéssim pel mateix camí cap allà a les 12 i llavors vam marxar cap a casa. 
Diumenge a la tarda estàvem destrossats i amb ganes d'emigrar a un spa i no tornar mai més. Haurien d'inventar la píndola màgica que fes que tinguéssim energia tot el dia, perquè està clar que el baby no es cansa mai.

dilluns, 8 d’agost de 2011

Disturbis a Londres

Ja portem 3 dies de disturbis a la Londres en els que els vàndals de tota la ciutat s'estan engrescant a cremar edificis i vehicles, destrossar aparadors i fer pillatge sense escrúpols. La situació està totalment fora de control i la policia no dona a l'abast. Hi ha inclús "twitter rumors" que haurà d'intervenir l'exèrcit per calmar la situació.
El que va començar amb una revolta pacífica a Tottenham per la mort d'un home a trets per la policia, s'ha convertit en una corrent de violència que sembla que no té aturador. Els carrers són plens de joves sense ofici ni benefici que no tenen res millor a fer a les seves vides que demostrar la seva disconformitat amb el món d'aquesta manera tan trista i en conseqüència estem la resta de persones tancades a casa seguint les noticies a la tele amb por al cos i amb una certa incredulitat que una cosa així pugui passar a Londres.
M'agradaria pensar que això serà un cas aïllat i que en uns dies ho oblidarem però com ja sabem que el que passi a terres angleses es fàcil que s'escampi arreu d'Europa, doncs tinc la sospita que podria ser el principi d'una societat malalta, una societat amb tota una generació sense oportunitats de trobar feina, desmotivada, sense esperança de futur i amb massa temps lliure "per liarla parda" a la primera de canvi.
Jo estic ara escrivint aquestes línies i mentre tot està en un silenci esfereïdor puc veure a lo lluny per la finestra el fum dels incendis a Croydon i sentint les sirenes de policia i bombers. El baby dorm.


Disturbis a Londres Agost 2011