dimarts, 15 de novembre de 2011

Adéu a la lactància

Ara sí que ja s'ha acabat. Després de 9 mesos i mig el baby no vol més pit.
Fa un parell de dies que li dono el pit i el rebutja, se'l queda mirant amb cara de "mama que vols que faci amb això?", és com si de cop i volta s'hagués oblidat de com es mama, ni tan solts obre la boca, es dedica a tocar el mugró com qui juga amb la meva mà.
Estaré uns dies exprimint per si de cas canvia d'idea, però tinc l'estranya sensació que aquesta vegada va de veritat i que he d'acceptar que la lactància s'ha acabat. Buuuuf, estic escrivint aquestes paraules i m'emociono.
Una vegada més, la mare es porta la pitjor part i mentre ell està feliç de la vida jo estic trista, perquè em fa pena que s'acabi aquesta etapa tan meravellosa.
En fi, a apart de la tristesa, també vull dir que fent balanç d'aquests mesos, estic molt orgullosa  d'haver arribat fins aquí i sobre tot estic contenta que el baby ha pogut prendre el pit tan com ha volgut i ho ha deixat quan ha volgut també. 
Segur que la tristesa passarà aviat.

Nota: 
El meu marit m'acaba de dir " això s'arregla tenint un altre"
hahaha

13 comentaris:

onavis ha dit...

Moltes felicitats per aquests nou mesos de lactància!
Jo penso que, un cop portem ja tans mesos, el dia que s'acabi hem d'estar ben contentes d'haver arribat tan lluny.
Així que enhorabona! (i a pel segon, je je...)

Jo aquests dies he estat tres dies sense donar-li popa, perquè no m'he trobat bé i em pensava que s'hauria acabat definitivament (i em sentia trista, també). Però ahir s'hi va tornar a enganxar! Tot i això, crec que el final també és a prop...

Euphorbia ha dit...

Si és decisió seva doncs què hi farem, oi? Pensa que nou mesos està molt bé.
Felicitats per haver-hi arribat, jo ja hagués firmat.
Petons

Esther ha dit...

Estic amb el teu marit jajajaja!

Ànims wapa, una abraçada!

Sandra ha dit...

Aix, com t'entenc. Quan el meu nen va deixar el pit de cop vaig estar dos dies plorant però mira, no és per donar-li la rao al teu marit però resulta que havia deixat el pit perquè jo estava embarassada. ai ai ai :) Una abraçada

Sol Solet ha dit...

Ai sí nena el dia que deixen el pit sembla que a tu et treguin una extensió teva, jo vaig estar uns dies que em sentia com sola, no sé una sensació extranya.
En uns dies passarà això. Has fet un gran camí amb el pit, felicitats!!

Ester ha dit...

Nou mesos es diu depressa, FELICITATS!!

Ja saps, potser serà qüestió d'escoltar al teu marit!! ;)

Una abraçada!!

Mireia ha dit...

Felicitats pels nou mesos de lactància! Tot i que pensa que en qualsevol moment es pot tornar a enganxar. Molts nens quan començen a "ser autònoms", a explorar el món per ells mateixos es desteten durant un temps. I després hi tornen, o no.
Jo també estaria trista per un tancament d'etapa, però bé... sembla que el teu home en té un altre en ment, no? hehe!
Petons!

MamaModerna ha dit...

Avui al matí he intentat donar-li el pit al baby quan encara no estava gaire espavilat i no l'ha volgut. En fi, ho havia de provar.

Onavis, estic molt contenta per aquests 9 mesos. En el meu cas, ha sigut molt estrany, perquè el dia que ell ja no va voler més el pit, jo vaig saber del cert que no es tractava d'un dia tonto sinó que era el final. L'úncia cosa és que si hagués sabut que la última vegada era la última, l'hagués gaudit molt més. Així que si dius que tu notes que s'acosta la fi de la teva lactància, gaudeix molt d'aquests moments finals.

Euphorbia, respecte del menjar, el baby ho té molt clar! és un nen molt bon menjador, mai m'ha tancat la boca a res ( no exagero, s'ho menja tot), així que si no volia més pit, era un no rotund

Esther, el segon haurà d'esperar. Recordo que tu una vegada vas comentar que va ser a partir de l'any que et va picar el cuquet una altra vegada. Ja diré quan em vingui el cuquet a mi també, de moment noooor

Sandra, recordo el teu post on parlaves d'aquest tema i Vaig al·lucinar quan vas dir que el teu nen no volia més pit perquè resulta que estaves embarassada i d'alguna manera va notar els canvis en el teu cos. Jo no estic embarassada, d'això estic segura :-)

Solsolet, jo també em sento molt rara :-/

Ester, al marit no se l'ha d'escoltar sempre :-P

Mireia, m'estic exprimint els pits per si d'aquí uns dies vol una altra vegada, però tinc una sensació molt estranya, com si sabés que no hi tornarà. No ho se explicar...

MamaKoala ha dit...

Enhorabona per aquests nous mesos!! Encara que estiguis trista pel final de la lactància, penso que pots estar molt contenta d'haver gaudit d'aquest temps, que no totes poden!! A veure si es torna a reenganxar, qui sap, i sino, doncs pots fer cas al teu marit que ha pensat una bona solució, jajaja!!

menduca ha dit...

jajaja
Es verdad lo que dice tu marido, yo tengo una beba de 20 días y así he vuelto a dar la teta. La mayor (ya tiene 2 años y medio) tomó hasta los 9 meses también, pero paró porque me mordía a tal punto que me dejaba gotones de sangre siempre.
Esa parte no la extraño.

Erna ha dit...

Tu si que ets sweet!!!
9 mesos de lactancia son una meravella un regal preciós que li has fet al teu petit i que molta gent no pot fer...
Pero el millor de tot es que a sigut ell qui la rebutjat i no tu que thaguis vist obligada al destete ;)
Pero tentenc perfectament, donar el pit el un proces tan bonic... que es deu trobar a faltar...
M´encanta la resposta del teu marit ;)
MUUUAAAAK

Mirashka ha dit...

doncs ja saps què et toca... un altre!

Fa pena cremar etapes, però pensa que les que van venint també són fantàstiques!

MagArt Studio ha dit...

Enhorabona bonica i enhorabona a aquest xiquetet tan bufó que s'ha posat les "botes" durant aquest temps!

Heu gaudit molt tots dos, i com es sol dir, s'ha de passar pàgina, encara que se'ns faci un nus a l'estòmac i una gran pena al pit.

Com han canviat les coses de les primeres setmanes!

Una abraçada super forta