dilluns, 14 de novembre del 2011

Nous ambients

La setmana passada vam anar jugar a casa de dues mama-amigues que també tenen bebès.
M'ha sorprès molt gratament lo bé que s'ho va passar el baby i lo a gust que va estar en les dues cases.
Tan bon punt vam arribar el vaig deixar al terra perquè jugués amb els altres bebès i ell sense pensar-ho gaire es va arrossegar per tot arreu i va anar directe a descobrir les noves joguines i el nous mobles del seu voltant. No es va girar ni una vegada per veure si jo encara estava allà! Ell anava per lliure fent d'explorador i jo de tant en tant l'havia de treure de sota les cadires o d'algun racó perillós.
El baby ja coneixia aquests dos amiguets perquè hem passejat moltes vegades junts, però era la primera vegada que es trobava amb ells per jugar. Doncs bé, el que va passar és que la major part del temps els bebès es van ignorar. Sí, sí no es feien ni cas! i les poques vegades que es van fixar l'un amb l'altre va ser per estirar de la mateixa joguina, cadascú per un costat. Bé, a mi em va fer molta gràcia quan el baby va voler jugar amb els bebès a lo mateix que juga amb mi, que és el joc de posar-li la joguina que tingui a la mà a la boca de l'altre bebè, però clar la diferència va ser que quan m'ho fa a mi jo li torno la joguina perquè continuï amb el joc i quan li va fer als bebès, el bebè agafava la joguina i ja no li tornava i ell es quedava amb cara de "ei que el joc no funciona així, me l'has de tornar"... molt graciós.
M'ha agradat molt això d'anar a altres cases a jugar, perquè de vegades tinc la sensació que el nostre menjador ja se'l coneix massa bé i s'ensopeix de donar voltes sempre pel mateix lloc, així que segurament repetirem.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué bo!! els altres bebès no sabien jugar com la mama!! :D

Tant petits sol passar el que expliques, no interactuen gaire (per no dir gens..)

Aurelia La Xata ha dit...

estan para comerselos por diosssss

cuando algun finde cenamos en casa de unos amigos, escampamos una manta ponemos los juguetes en comuna y aleee igual se pegan que se muerden que se dan besos... no te dejan cenar,pero te lo pasas bomba mirando como aprenden a estar con otros niños como ellos.

Es increible la capacidad de memoria y el aprendizaje tan rapido que tienen...joer es que para mi esto de ser madre es el mayor de mis descubrimientos!!!

MamaModerna ha dit...

Ester, com els jocs de la mama no hi ha res! Jo vaig aprenent sobre la marxa i això de que els bebès s'ignoren és una cosa ben curiosa, tot i que el baby sí que hi havia moments que buscava l'atenció dels bebès, estava més interessat en explorar la casa i les joguines

Aurelia, ser madre es muy gratificador, yo también paso muchos momentos del día observando las aventuras del baby por la casa.

Euphorbia ha dit...

Triguen molt a interactuar i més encara si hi ha joguines pel mig.
Com que el nostre nen és fill únic li dono molta importància a això de poder-nos trobar amb amics que tinguin fills d'edats similars al nostre. Crec que és molt bo per a ells. Petons

Mirashka ha dit...

Si, triguen força a interactuar, però és divertit veure com comencen a fer-ho! les meves fa temps que juguen juntes i quan començaven a fer-ho era un xou! i un babeo constant dels papes, of course!