8 mesos

No volia marxar de vacances sense escriure la meva entrada mensual sobre el cumplemes del baby. Aquest mes ha sigut molt important perquè el baby ha descobert el que és la independència i l'autonomia per ell mateix. Ja feia bastants mesos que el nen demanava a crits que el que volia era caminar. Per ell això d'estar assegudet a la manta jugant no li entretenia més de 10 minuts diaris i quan l'agafaves pels braços per caminar s'hi podia estar 40 minuts investigant amunt i avall sense cansar-se. Han anat passant els mesos i finalment li he comprat el polèmic invent: les carrulles o caminador. Ja se que és un trasto que genera moltes opinions en quant a si és bo o no pels nens, però he de dir que en el nostre cas ha sigut de les millors coses que hem pogut comprar. Ell és feliç perseguint-me per casa i intentant obrir calaixos. Sempre li deixo coses a l'abast perquè es pensi que ha descobert alguna cosa important i quan ho fa, s'estira per agafar l'objecte i l'estudia una bona estona amb cara de nen pensador i finalment fa xisclets d'alegria.
L'altra gran canvi d'aquest mes és que ho mossega absolutament tot, mama inclosa.

Mides: 9940 grams i 73 cm

Habilitats i coses que li agraden

• Caminar a les carrulles.
• Obrir les portes dels armaris.
• Posar-se panxa a terra tan bon punt es desperta.
• Jugar amb el seu xumet. El baveja i mossega per tot arreu i li agrada molt jugar a posar-me'l a la boca, llavors me'l torna a treure i així s'hi està una bona estona.
• Li agrada expressar-se " a grito pelao". Quan vol una cosa o li treus el que tingui a les mans, xiscla, crida i plora d'una manera molt molt forta.
• Li hem comprat uns cubs de colors de diferents mides i quan li fem la torre amb les peces es torna boig i només vol llençar la torre. Com li agrada tan destroçar-ho ho faig servir d'al·licient perquè aprengui a gatejar. Fins ara només es desplaça cap enrere i quan veu la torre muntada fa molts esforços per anar endavant.
• També juguem a posar-li un cub al cap i és molt divertir perquè el tio es queda quiet i mira cap a dalt perquè sap que té alguna cosa al cap. En fi, tonteries amb les que ens ho passem pipa.

Vocabulari
Va començar el mes amb una explosió de vocabulari del tipus mamama, papapa, iaiaiai, ijijijij, ejejeje, eie eie eie, però ara portem uns dies que no se perquè ja no diu res i només fa eeeeeeeee, que és el seu so preferit i també diu mamamam quan té gana o està a disgust.

Dents
Aquest mes no li ha sortit cap dent nova, continuem amb 4, però tinc la sensació que està a punt de fer una altra explosió de dents perquè torna a tenir les genives de dalt molt inflamades.

Alimentació
Aquest mes ha tastat el mango, el brocoli i el plàtan.
El baby ha començat a mastegar una mica mes i ja no s'empassa els trossos com abans gairebé sencers, així que cada dia li dono coses a trossos perquè mengi. El que ens va millor a nosaltres és que jo li agafi el menjar, així ell no mossega massa quantitat ni destrossa les coses.

7 mesos

Ja hem arribat als 7 mesos i ara començo a notar això que diuen que els temps passa molt ràpid quan tens nens. Per mi els 6 primers mesos van ser molt lents, semblava que les coses no arribàvem mai, dormir tota la nit, començar amb els sòlids, seure tot solet, començar a dir síl·labes, la primera dent..., doncs bé, ara que ja hem entrat en els 7 mesos i ara que tot això ja ha arribat, noto que tot va molt més depresa.

Mides: 9600 grams i 71,5 o 72 cm.

Habilitats i coses que li agraden

• Caminar és el seu gran hobby. Li agrada que li agafin per sota les aixelles i que l'ajudin a desplaçar-se allà on vulgui anar.
• Mossegar a la mama també està en el ranking de coses preferides.
• Li agrada entretenir-se amb les coses petites i els detalls. Per exemple si li dones un nino, va directe a l'etiquetes i es pot passar uns bons minuts tocant-les amunt i avall, amunt i avall sense parar, o m'agafa el braç i intenta agafar una minipiga que tinc i es passa una bona estona pessigant per aconseguir-ho. El millor de tot és la cara de concentració que posa mentre fa les seves exploracions.
• Dir mamamama i papapapa disparant amb metralleta
• Jugar amb l'amic del mirall de la porta de l'armari ja no li entusiasme gaire, ara li agrada obrir la porta perquè sap qeu darrera hi ha alguna cosa.
• Quan està panxa a terra ja puja el cul i es queda a quatre potes uns segons. D'aquest nou moviment hem tret 2 coses importants, la primera és que el baby es desplaça cap enrere cada vegada que baixa el cul. Ell el que vol és anar endavant però de moment tot va cap enrere. I la segona cosa important és que en aquesta estranya postura el nen fa caca. Sí, sí fa caca com els gossets a quatre potes. No tinc paraules. És un gran avenç per anar superant el problema del restrenyiment. Mica en mica ell torna a fer caca solet, encara que sigui en aquesta postura tan poc digna... havia pensat en fer un vídeo i tot per la posteritat, ja sabeu del nen a quatre potes amb cara d'esforç, però després he pensat que no m'ho perdonaria mai de la vida una cosa així i és que hi ha coses que millor no recordar. hehehe

Dents

Li han sortit les dues dents de baix i les dues de dalt, aixo fa un total de 4 dents.

Alimentació

Pren el pit al matí i a la nit, durant el dia fa àpats de menjar i es beu 1 biberó de fórmula al dia.
Aquest mes ha tastat les cereals sense gluten, l'avena, la pera, els pèsols, la pastanaga, l'advocat, el pollastre, la pruna i el meló.
Com ja vaig comentar en l'ultima entrada de cumplemes, havia aparcat temporalment el mètode del baby led weaning per oferir-li el menjar triturat i penso que continuarem així una mica més. Això no vol dir que de tant en tan també li doni trossets de coses per rossegar, però els àpats forts els fa de puré i ell es veu content. Em recorda als pollets quan estan al niu que van obrint la boqueta tots nerviosos esperant a que la mama els l'alimenti, doncs el baby és igualet, es queda amb la boca oberta i mou les mans nerviós, com dient, va mama no t'encantis i no perdis el ritme de les cullerades.

Alimentació complementària, dubtes i restrenyiment

Ja portem gairebé un mes des de que el baby va començar a menjar sòlids. Com ja sabeu jo estava molt disposada a fer el sistema del baby led weaning, però les circumstàncies estan fent que cada vegada trituri més les coses i li doni jo mateixa amb la cullera. Com em sento: fataaaaal.
Em sento malament perquè tinc un nen que és una meravella, tot li agrada, tot s'ho menja i ell està encantat de la vida de menjar els aliments sense "papilletes". El problema quin és doncs? Que el nen no mastega. S'empassa uns trossos enormes de menjar i li veus com posa cara d'estar patint mentre l'aliment li baixa per l'esòfag. Ja se que ha d'anar experimentant i aprenent per millorar la tècnica de mastegar, però que voleu que us digui, a mi no em convenç.
Un altre tema que ha vingut de la maneta des de que hem començat els sòlids és el restrenyiment dels nassos. Estem en una etapa que el nen no sap fer caca sol, li he de fer massatgets a la panxa, la bicicleta, treure-li el bolquer, cantar-li, de tot, perquè el nen tregui el cagarro amb el mínim de plors possible. Crec que el problema és que té els músculs encara molt dèbils i això de fer caques amb consistència i no "aiguaxirri" no ho porta gens bé. Abans ell no era ni conscient de quan feia caca i ni es queixava quan anava brut. Et trobaves el regalet per l'olor o quan li anaves a canviar el bolquer. Ara ell és conscient que hi ha alguna cosa allà dins que molesta i que no sap com treure-la. Com podeu imaginar, el que menys ens convé ara es trobar trossos grans de menjar a la caca que facin la situació encara més difícil. Perquè una altra cosa que mhe adonat és que els trossos grossos que s'empassa, no les digereix, és a dir que tal com entren surten i això tampoc crec que li faci cap bé.
Amb tota questa parrafada el que vull dir és que cada vegada ell menja menys coses per ell mateix. Cada dia procuro donar-li alguna cosa perquè mengi ell sol i de moment el que més em convenç és el meló, perquè es desfà totalment a la boca i la pell fa d'agafador i de rossegador per les 3 dentetes que té. ( sí, sí, ja van 3!)
Com està encaixant els canvis el baby? També fatal. Perquè ell vol menjar tot sol. Ara el que fem és que li deixo agafar la cullera mentre jo li fico a la boca i sembla que de moment cola, però no tinc confiança que la novetat d'agafar la cullera el distregui gaires dies més.
"Help me" mames guapes:
Si sabeu de remeis casolans pel restrenyiment, agrairia els comentaris. Estic oberta a tot menys al suc de taronja, perquè vull esperar a donar-li cítrics.
Si sabeu de més aliments segurs perquè ell pugui menjar, també agrairia comentaris. Havia pensat provar amb l'advocat.

6 mesos

El baby ja té 6 mesos i està deixant de ser un bebè per començar a ser un "mininen" amb molta curiositat per tot allò que l'envolta.
Els grans canvis d'aquest últim mes s'han produït quan li faltava ben poc per fer els sis mesos. Ha après a seure i juga una bona estona en aquesta postura sempre que tingui coixins al voltant per anar descansant, ha après a girar-se ell sol d'un costat i ha començat a tastar el menjar. Grans canvis pel baby i per la MamaModerna que ja ha començat a entrenar el tercer ull, no fos cas que al nen li doni per fer salts mortals abans d'hora i ha escalfar-se el cap cada dia amb la pregunta " i avui que li dono de menjar al nen?".

Mides: 9050 grams i 71 cm. Com veieu ja no necessito anar al gimnàs per estar en forma.

Noves habilitats i coses que li agraden

• Xuclar la barbeta de la mama. Tant és el seu nou vici que he deixat de posar-me crema hidratant a la barbeta. Em poso per tota la car menys allà. Així que quan sigui velleta la meva cara serà tot un quadro .. tot ben llis sense arrugues i una barbeta que penjarà a l'estil gos Shar Pei. 
• Un altre nou vici és deixar caure les coses de la mà. Què divertit! Em passo el dia ajupida recollint-li la mateixa cosa 20 vegades.
• Estar panxa a terra ha deixat de ser una agonia que la mama li obligava a fer cada dia una estoneta, per això de reforçar els músculs i bla bla bla i ara és una activitat que li agrada. S'hi pot estar 10 minuts en aquesta posició jugant amb varis ninos i es mou una miqueta. Sí, sí, va girant sobre la seva panxa i acaba amb la cara on tenia els peus. 
• Li agrada seure a la seva cadira alta, encara que no sigui per menjar. Està allà a dalt jugant amb alguna cosa el relaxa molt.
• Li encanten les fulles verdes dels arbres. Quan anem al parc procuro sempre posar-me sota un bon arbre i ell és feliç veient les fulles com es mouen.
• En general qualsevol cosa que fem fora de casa li agrada molt. 
• Jugar assegut amb la seva nova joguina de bebè gran: un triangle de colors d'un pam d'alçada ple de botons i coses per tocar.
• Fa xiclets d'alegria quan camina tan pel terra com per l'aire. Crec que és de les coses que més satisfacció li dona.
• Té nous amics apart de l'amic del mirall clar. Una nena mig italiana i mig francesa, una nena mig espanyola mig mauriciana, i un nen belga. Això vol dir que la MamaModerna també té noves amigüites per petar la xerrada de tan en tant.

Dents

Li ha sortit la seva primera dent quan tenia 6 mesos i 3 dies. És la de baix a la dreta.

Alimentació

El baby ja ha tastat el carbassó, la carbassa, el moniato, la mongeta verda i la poma al vapor. De moment s'ho menja tot però de vegades ho fa sense pena ni glòria. Suposo que això de descobrir el plaer de menjar requereix d'una mica més de temps. Jo ja li vaig agafant el truco a com cuinar els aliments, ja que al principi era un desastre. Si cuinava massa els aliments se li desfeien a les mans i s'enfadava perquè no els podia agafar i si el deixava massa crus, llavors per molt que rossegava no desfeia res i perdia interès en el menjar. Ha millorat molt les seves habilitats. Quan li dono un tros que te pell o té part més dura perquè ho pugui agafar millor, ara ja sap per on ha de xuclar i mastegar per treure la "xixa" i deixa els trossos ben pelats, mai millor dit. També m'he adonat que fa les caques molt millor, ja que estàvem passant una època de molt restrenyiment. Ara la fa més fàcilment i sempre trobo sorpreses segons el que hagi menjat. hehehe.

En general estic contenta, portem uns dies molt bons en els que sembla que el baby i jo estem en sintonia i els dies es fan més agradables. Al final del dia estic igualment destrossadeta, però em noto de bon humor perquè ell està content, alegre i si plora una mica, de seguida se li passa. Toquem fusta que es quedi així d'angelet almenys fins el dia que vulgui marxar de casa.

Baby led weaning, gairebé 6 mesos

Ja hem començat a introduir l'alimentació complementària! Exactament hem començat quan faltaven 6 dies perquè el baby fes 6 mesos i estem seguint el mètode del "baby led weaning", és a dir, donar-li els aliments al baby a trossos, sense purés i deixant que sigui ell que agafi l'aliment, se'l fiqui a la boca i s'ho mengi al seu ritme.
Qui conegui el sistema del baby led weaning, sabrà que és molt controvertit i es fàcil rebre crítiques per totes bandes quan expliques que no et convenç donar purés al nen i que creus que és molt més didàctic fer servir aquest sistema. Jo des de el primer dia tenia clar que volia provar aquest sistema i que si al final el baby li feia fàstics al menjar sòlid, doncs faria purés i cap problema, però almenys ho volia intentar ja que tenia el pressentiment que ell gaudiria molt amb el menjar, agafant les peces, xuclant-les, esclafant-les, mastegant, descobrint nous sabors i textures... però també vaig rebre alguns comentaris negatius del tipus que si el nen s'escanyarà, que ni de conya acceptarà un tros de verdura, que si els bebés no els hi agrada trobar grumolls de menjar a la boca ... en fi, la llista d'opinions en contra és bastant llarga, potser per això porto uns dies neguitosa, perquè al final et fan dubtar de un mateix i et preguntes si estaràs fent el correcte.
Fins ara tot va molt i molt bé. El baby s'ho passa d'allò més bé amb el menjar. Sap molt bé com gestionar els trossos de menjar dins la boca i ell decideix el tros que va cap a dins i el que no li convenç, doncs l'escup i tan feliç. Jo també li intento posar les coses fàcils, és a dir, el menjar el faig molt tovet que es desfasi a la boca i de vegades l'ajudo a agafar els trossos, especialment els que rellisquen més i llavors ell solet apropa els morros i va rossegant com un ratolinet.

De moment aquest és el balanç.

Carbassó: al vapor a tires llargues i gruixudes i sense les pipetes del mig. Li va encantar. Gaudia molt menjant-s'ho ja que podia agafar ell mateix les tires per la part verda i anar xuclant i roent la polpa de dins.

Mongeta verda: la va tastar un dia i de moment no li donaré més. Un rotllo tan per mi com per ell. Vaig cuinar 3 varietats diferents per veure quina agafava la millor textura i quedava més toveta i al final cap va passar el control de qualitat de la Mama Moderna, de totes maneres li vaig donar un trosset i em va mirar amb cara de però mama que vols que faci amb aquesta fulla verda dura, que no es desfà i que no puc agafar jo mateix?

Carabassa: una varietat molt dolceta que es cuina molt ràpid que en anglès es diu butternut squash (com la de la foto). Li va agradar el gust però era bastant relliscós i com no podia agafar bé els trossos s'acabava enfadant, així que el vaig ajudar una miqueta. La propera vegada la cuinaré amb la pell, així ho podrà agafar millor.

LLIÇONS APRESES:

• Si no pot agafar ell mateix les coses, s'aburreix o s'enfada i al final li deixa d'interessar el que tingui davant.
• Quan agafa una cosa amb la mà, el tros ha de sobresortir per fora, perquè de moment no pot obrir la mà i menjar el que tingui a dins.
• Els trossos han de ser llargs i gruixuts i que no siguin molt molt tous perquè encara no controla la força de les mans i acaba esclafant-t'ho tot.
• Agafa les coses amb la mà dreta i amb l'esquerra s'ajuda per controlar l'aliment.

Jo, com totes les mares, estic vivint aquest moment amb alegria i nervis, perquè això de començar a donar aliments al nen és un pas tan gran i tot és tan nou que de vegades em fa vertigen i tot perquè penso que ja no hi ha pas enrere, que el meu nen s'està fent gran i que a partir d'ara comencem un procés d'aprenentatge nou que durarà moooooolts mesos i anys!