dimarts, 12 de juny de 2012

El collit, una opció que mai hagués pensat que faria servir

El baby mai ha sigut un d’aquells nens que dormen tota la nit, no vam tenir aquesta sort. Al principi ell dormia a la seva habitació i jo em passava les nits passejant-me pel pis. En el meu interior pensava que la meva tortura valia la pena, que l’estava educant a dormir sol i que un dia deixaria de despertar-se. Era només qüestió de paciència.

Doncs van arribar els 11 mesos i el tio continuava despertant-se però jo havia de tornar a la feina i no podia continuar amb aquell estat d’extenuació per gaire més temps, així que amb una sensació de que estava fent alguna cosa malament, vaig decidir posar el llit del baby enganxat al nostre llit a l’estil sidecar i veure si així les coses milloraven una mica. 

Aixo també va servir perquè ara fos el pare del baby qui assumís el relleu de les nits i jo descaradament em vaig mudar a l’altre costat del llit. No ens enganyem, les mares som les que acabem pringant en les nits de malaltia i molèsties varies, però almenys a les nits normals, era ara el meu sant home qui allargava la maneta quan feia falta.

Li estàvem donant la benvinguda al collit, sense saber ni el que era i el millor de tot es que funcionava! Quan el baby rondinava a mitja nit, com que  de seguida li donàvem la maneta, doncs de seguida es calmava. D’aquesta manera ha anat aprenent a calmar-se a la nit, perquè sap que ara estem al seu costat i té la confiança que necessita. ( o això vull pensar)

Tot i que les coses havien millorat molt, jo continuava torturant-me a mi mateixa i tenia la sensació constant de que estava fent alguna cosa malament. Ara per fi he entès el perquè em passava això. Quan jo era petita això d'anar al llit de la mare o dels avis era una cosa prohibidíssima. Recordo molt les paraules de la meva família dient que a dormir cadascú a la seva habitació i aixi vaig créixer amb la idea de que anar a dormir amb la mare o els avis era una cosa dolenta. Evidentment que ara no penso que sigui res de dolent, però allà m'havia quedat aquell record al cervell i m'estava perseguint sense ser-hi jo ni conscient. Quines coses passen quan un menys s'ho espera, oi? Misteris de ser mare..

Un cop acceptat i reconegut que fer collit no té res de dolent, ara puc veure les coses positives que té i els efectes tan bons que té pel baby. M'explico: els dies que el baby va a la guarde que són, dilluns, dimarts i dimecres, ho fa de 8 a 18 h, és a dir tot el dia, i ara més que mai m’agrada que s’adormi al meu costat donat-me la maneta i que quan es desperti rodoli fins al meu costat i es quedi enganxat a mi 20 minutets extra fins que es desperta finalment. Tinc la sensació que tot aquest temps que passem junt però dormits, és com si aquestes estones li servissin per carregar i “omplir-se de mama” i que això serveix d’alguna manera per compensar les estones que no estem junts. (o això vull pensar).

També vull dir que gràcies a Deu que tots els dies que s'ha posat malalt estava dormint al nostre costat, perquè des de que va començar la guarde que són tants i tants dies durant l'any que si no li passa una cosa li passa un altre, que realment no crec que hagués sobreviscut a tantes passejades nocturnes.

El collit no és una opció que jo hagués escollit, ho he fet per cobrir les necessitats del baby sense haver de renunciar al meu descans nocturn. Tampoc puc dir que sigui una opció en la que estic a gust totalment, perquè trobo a faltar la intimitat amb el meu home, però aquesta es la única fórmula que ens ha funcionat i la farem servir fins que deixi de ser satisfactòria per cap dels tres... ejem ejem, a qui vull enganyar, la farem servir fins que el baby decideixi mudar-se!

diumenge, 10 de juny de 2012

El baby gigoló

El baby ha començat a interactuar amb altres nens. Li agrada molt apropar-se i tocar les cares, donar carícies i tocar els cabells. A la que pot va darrera dels nens ( especialment si són més grans que ell) i es fixa molt en el que fan per intentar fer-ho ell també.
A mi el que més m'agrada de tot plegat és veure-li la car d'il.lusió i innocència que posa. Tot i que ja s'ha portat alguna empenta i caiguda per part d'algun nen, ell continua apropant-se sense por.
També han arribat els petonets (de moment a les nenes :-P). El primer petó va ser idea seva. Ell estava jugant amb una nena al parc  i es va apropar cap a ella molt a poc a poc amb les mans al pit i quan estava a 5 centímetres va posar els morros i a càmera lenta i li va fer un petonarro. Després el pobre baby va estar tota la tarda perseguint a la nena pel parc i al final ella es va sentir una mica assetjada ( NORMALLLL!) i no sabia com desempallegar-se del baby.
El segon petó a sigut avui, a la seva estimada amiga-veïna i aquesta vegada ha sigut per manipulació meva i de l'altre mare ( aiiii quin perill que som les mares) que hem forçat la situació perquè els nens es fessin petonets. Ha sigut molt maco, els dos estaven asseguts junts i el baby l'ha començat a acariciar, llavors li ha enretirat els cabells de la cara a la nena i quan hem dit que es fessin un petó, ho han fet i nosaltres les mares babejant felices.