dilluns, 30 de desembre de 2013

Converses amb el baby: Gairebé 3 anys


 Mama tinc ganaaaaaa
Ok baby, primer fem pipi i després mengem
Mama, em pots donar una mica de xocolata, si vols mama
No baby, no tinc xocolata, vols formatge amb palitos?
Oooh formatge. Palitos no mama. Vull dos pans molt grans
Ok baby, formatge i dos pans molt grans, però primer fem el pipi.
Mama, no tinc pipi.
Si no tens pipi no passa res, però ho hem de provar. Potser surt una mica de pipi.
Provem mama, provem. Oooh surt molt ràpid el pipi mama. Ja està. Vull formatge i dos pans molt grans mama.


Un dia qualsevol de 5 a 6:30 del mati, el baby que s’acosta a l’habitacio:
Mama, puc venir?
Mama, mira ja es de dia, es hora de despertar mama!
Mama, ja he descansat prou. Puc veure una mica la tele?
Mama, tinc calor, calor, calor mama.
Mama, wake wake
Mama, tinc una cosa al peu?!?  No tens res al peu baby. Va resultar que si tenia una cosa a dins del pijama,  es va quedar el pot del detergent liquid a dins. Pobret.
Mama, m'he fet caca. Anem a netejar.  

 Mama let me bring my chair. Flash cards time mummy. Mummy sit down on your bottom please. Now it is my turn and then it is mummy’s turn. Mummy don’t do that othervise I will take it away.  I am very crossed now mummy. O_O
What is this mummy. A for apple, well done mummy. What is this mummy? You don’t know mummy?



Quin agracia que em fa quan diu tot aixo : 16 jutges d’un jutjat mengen ftge d’un pnjat.El pegro de san roque no tiene grabo, pooooque, juan rom rodriguez se lo ha corgtado. Salmorejo!


Al parc:
Mama a la tardor cauen totes les fulles dels arbres.
Mama camina per la gespa que aixi si caus no et faras mal.
Mama STOOOOP. De la ma mama, que pasen cotxes.
Mama, la lluna avui es de color groc.
Mama, el gos em fa una mica de por. No agrada mama.
Mama, estàs be mama? 
Mama, m'agrada molt la casa nova ;-)



dimecres, 4 de desembre de 2013

Llibres llegits 2013

Aquest son els libres que he llegit aquest any. Aquí la Llista de l’any passat.
Victus, Albert Sánchez Pinyol
El PrincipitoAntoine de Saint-Exupery
Lo inevitable del amor, Nuria Roca
The Night Circus, Erin Morgenstern
Before I go to sleep, S. J. Watson
Panteón, Carlos Sisi
En el país de la nube blanca, Sarah Lark
Canción de maories, Sarah Lark
S. , J.J Abrams + Doug Dorst

Si he de fer un ranking dels llibres que m’han agradat mes, curiosament  han sigut els 3 llibres que he llegit en angles i de veritat recomano que llegiu aquests llibres tan aviat trobeu l’edico espanyol o català perquè els 3 llibres son absolutament al·lucinants!
Son tan al·lucinants que mira, ara em ve de gust parlar una mica d’ells:
The Night Circus: es un llibre on tot es possible, un llibre màgic que recorda una mica a la màgia que hi ha al llibre IQ84 de Haruki Murakami. Una historia de dos personatges que fa molt de temps que juguen a un joc, un joc on cadascú ha d’entrenar un nen amb habilitats “especials” perquè un dia competeixin entre ells. Els aprenents , un nen i una nena, no entén el joc, no es coneixen entre ells i van creixent i van fent a seva vida sabent que un dia hauran de començar aquest joc tan peculiar..
Before I go to Sleep: lectura fàcil que et fa sentir com si estiguessis en mig d’una peli frenètica de misteri. La protagonista es una dona que s’aixeca cada dia sense recordar res de la seva vida i decideix escriure un diari per esbrinar qui es. EL lector es va assabentant de la historia a la vegada que la protagonista, el que fa que t’enganxi des del primer moment.
S.: Aquest ha sigut el meu descobriment de l’any. Recordeu aquest títol perquè serà “el gran bombazo” de seguida que el tradueixin! Perquè? Doncs be, us explico. El productor J.J Abrams, creador de series com Alias, Lost, Fringe, va dir fa uns mesos que el seu proper projecte seria fer un llibre perquè volia crear un concepte nou de lectura, una nova experiència en la que s’asaboris la lectura d’un llibre en edició paper i frenar la tendència dels llibres electrònics. Des de el primer moment vaig estar molt encuriosida. Doncs be, va contactar l’escriptor Doug Dorst i junts van crear el llibre S.
Encara no l’he acabat de llegir, vaig tot just per la meitat, però puc dir del cert que mes que un llibre es tota una aventura. El que fa aquest llibre sigui tan especial es que a part de la historia principal hi ha una historia secundaria escrita als marges del llibre. Un llibre on entre les fulles hi ha fotos, postals, cartes, inclús un tovalló  amb un mapa! Un llibre cuidat fins a l’ultim detall i que fins i tot fa una olor especial.
Realment  puc veure el futur de llibres de paper anant cap aquesta direcció..
Hi ha un altre llibre de temàtica molt diferent que també esta escrit amb aquest format interactiu, es diu ”La Casa de Hojas”. El coneixeu? Me l’he demanat aquest nadal  J

dissabte, 30 de novembre de 2013

Mama t'estimo

Aquest mati ha sigut la primera vegada que el baby m'ha dit que m'estimava. Sempre ho dic jo primer i després ell repeteix, però avui ha sigut ell solet que s'ha aixecat amb això al cap. 
Ha vingut al llit nostre com cada mati, ha demanat que tenia pipi i quan hem anat al servei, allà en la mig penombra, mentre l'ajudava a seure, m'ha mirat i ha dit:

Mama t'estimo molt
Jo tambe t'estimo baby
Petonet aquí i aquí, a la boca no mama.
No baby, a la boca no. 
Ara pipi i després una mica la tele mama, si mama?
Si si baby. ( jo pensant, ara mateix et dono tot el que em demanis, hehe)

Happy saturday!


dimecres, 27 de novembre de 2013

Crisis, escoles i mudances

Fa 7 mesos vaig visitar varies escoles de la zona on vivim i quan vaig ser conscient de les nostres opcions em va caure el mon als peus. Les escoles que teníem a prop de casa i que ens tocaven per criteri de proximitat eren horroroses. Vaig visitar també escoles amb bons informes, que no estaven tan a prop. Finalmement vaig trobar una escola que em va agradar, però llavors el problema era que ens havíem de mudar, havíem de trobar un lloc per viure al costat de l’escola, sinó no hi entràvem.
Totes les escoles del país son sotmeses cada pocs anys a inspeccions, on s’evaluen els resultats acadèmics, l’evolucio de l’alumnat,  els professors, el feedback de pares i alumnes, l’ambient de la escola... Tota aquesta informació es publica i els informes es poden visitar aqui
La competència per entrar a les escoles es brutal. Per exemple les escoles religioses, has d’anar a missa durant 2 o 3 anys depenent de l’escola i es necessita un certificat d’assitencia del cura per poder inscriure’t a l’escola. Tinc amigues que ho estan fent! Amigues que es van comprar un pis en una zona dolenta i ara estan lligades de mans i peus i l’unica opció es passar per l’aro i anar a missa cada dissabte! Molt fort!
Contenta estava jo, al haver trobat una escola que m’agrades a la fi, i il·lusa de mi pensava que això de trobar habitatge seria una cosa fàcil... hahaha la realitat es que gairebé perdo la xaveta en el procés!
6 mesos buscant i buscant, converses amb 5 agents immobiliaris diferents, 14 habitatges visitats, 500 habitatges descartats, un parell de cases perdudes...
Era inevitable que a mesura que anaven passant els mesos, la mamamoderna anés perdent els nervis, la paciència i la salut. Hi havia massa en lloc: l’educacio i el futur del meu fill!
I un dia va sortir un lloc per nosaltres i quan ja pensava que ja ho tenia, que ja estava molt a prop d’acabar aquest malson, doncs llavors, gairebé el perdem perquè hi havia una altra família que oferia mes diners. Mes diners volen? Doncs res, a pagar mes diners. Un moment? Com es que si he pagat els diners del diposit el lloc encara esta anunciat com a lliure? I perquè els propietaris no signen el contracte? 2 setmanes mes tard... Ahhh, ja han signat. Un moment? Que es aquest tufillo de “moho” que he notat quan he anat a prendre mides per comprar els mobles? Res, com que res? ... I la mamamoderna  simplement va fer CRACK i va tenir el seu primer atac de pànic de la seva vida.
Be, coses que passen. Les mames també som éssers humans encara que semblem super womans.
Van passar uns dies, em vaig recuperar i com he anat fent tota la meva vida, vaig buscar solucions al problema.
Ara sembla que tot esta arreglat, signat i en ordre perquè ens puguem mudar a principis de desembre.
I ara es hora de deixar els angoixes enrere, es hora de tornar a respirar, de tornar a ser jo mateixa, de tornar a gaudir de les petites coses del dia a dia i es hora de començar aquesta nova etapa amb il·lusió, molta il·lusió.
Mamamoderna is back!

diumenge, 30 de juny de 2013

La primera maleta del baby

Ens estem preparant per les tan desitjades vacances d'estiu i aquesta serà la primera vegada que el baby agafa un avió amb dret a seient propi i dret a portar el seu propi equipatge de mà. S'ha acabat el viatjar amb nen gratis, ara paguem 3 bitllets d'adult i mare meva com es nota en el preu final!

Aquesta és la maleta que li he preparat per els vols que hem d'agafar al juliol i a l'agost i també per que estigui entretingut en moments com: quan estem fent els cafès després de dinar, quan anem a una terrassa a prendre alguna cosa, quan anem en cotxe, quan vol un moment de joc tranquil.

La maleta se del cert que li encantarà perquè últimament te passió pels trens i Thomas és el seu tren preferit. Li agrada molt dibuixar i pintar, així que he posat varies llibretes de pintar, retoladors i colors. La plastilina fa temps que no li fa gaire cas, però he comprat un parell de pots amb un accessori per fer formes i penso que li pot fer gràcia jugar amb l'estri aquest. Un altre dels seus grans amics últimament és el Gruffalo i aquest joc de peces magnètiques és un èxit sempre que anem a dinar fora. També hi ha 3 joguinetes d'aquelles que els hi dones corda i caminen i uns puzles petits. Per últim també hi ha 3 puzles grans de goma-escuma de lletres, números i parts del cos humà.
  
El baby ens ha vist sempre envoltat de maletes. Ell sap quines són les bosses i maletes de la mama i quines són les del papa i li encanta jugar amb elles i fer veure que marxa a agafar avions. Ja tinc ganes de veure la seva careta de felicitat quan vegi que ell ara també te "la seva" maleta. 
 

divendres, 21 de juny de 2013

De concert


Fa poc vaig anar a un mega concert de 4 hores on activistes, cantants i actors coneguts es van reunir per promocionar un projecte meravellós que vol ajudar a dones arreu el món. Chime for Change es diu la iniciativa i Catapult es diu la web on els somnis de milers de dones es fan realitat.

Anar a aquest concert i conèixer de catapult m'ha omplert l´ànima d'esperança, de veritat, m'ha donat la seguretat que si tan sols puc ajudar a una sola nena o dona al món, només una, farà que aquesta tingui la força necessària per millorar la seva vida, la seva família, la seva comunitat i un dia el seu país. Perquè? Doncs perquè si a una nena o dona l' ajudem a treure el potencial que porta dins, l'oferim una petita llum dins de la seva foscor, llavors es farà poderosa i canviarà el seu món! Així som les dones, absolutament im-pres-cin-di-bles! I també perquè com diu Chime for a Change, cap de nosaltres podem tirar endavant si la meitat es queda enrere.


Voleu saber de que va tot això? ...


Aquí us deixo el link dels projectes en els que he volgut col·laborat. Alguns ja s'estan fent realitat i d'altres encara esteu a temps de participar.



http://www.catapult.org/project/support-orphaned-girls-be-their-best-selves


I per últim, uns vídeos del super concert! Feliç divendres musical!






dimarts, 18 de juny de 2013

Viatges de feina

Salutacions des de Túnez!

Aquest és el quart viatge de feina que faig aquest any. Tots han sigut viatges curts de diumenge a dimecres i en tots ells el meu home ha estat cuidant al baby i combinant els horaris de feina per poder portar-lo i recollir-lo de la guarderia mentre jo sigués fora.

Quan vaig tornar a la feina de la meva baixa maternal, vaig parlar amb els meus caps de departament i els hi vaig proposar que volia involucrar-me més ens els projectes, volia viatjar i sobre tot volia que entenguessin que el fet de ser mare, no tans sols no m´havia limitat com a professional sino que m´havia donat l´empenta que necessitava per creure més en mi i per voler crèixer i progresar en la meva carrera profesional.
I així va ser com vaig començar una petita revolució en la que vaig voler incloure tots el meus colegues que com jo ens dediquem a fer tasques logístiques i administratives del projectes i que com jo, també estaven dessitjant participar més activament en els projectes. Així va començar tot i un any més tard, puc dir amb un somriure als llavis que ja porto 4 viatges de feina.

Dono les gràcies al meu baby per posar-me les coses tan fàcils. Per adaptar-se perfectament quan li dic que he de marxar uns dies i que el papa cuidarà d´ell. Per entendre que, vindrà un taxi a recollir a la mama i que la mama marxarà uns dies i per explicar a tothom amb un somriure a la cara que " la mama ha marxat en cotxe negre i que mama is coming soon"
També dono les gràcies al meu marit meravellós que sempre m´ha animat a viatgar i sempre m´ha donat la tranquil.litat que necessitava per no patir i poder marxar amb la total seguretat que tot estava control.lat.
Als meus dos homes de la meva vida, al gran i al petit, gràcies!




dimarts, 4 de juny de 2013

23andMe, fent el test genètic


Ja esta fet, ja hem enviat la saliva al laboratori, ja ens han confirmat que ha arribat i ara ens toca esperar de 6 a 8 setmanes per saber els resultats.

El procés ha sigut molt ràpid i senzill. Vaig comprar el kit per internet i ens va arribar de Los Angeles en 3 o 4 dies.

El kit conté un tub que s’ha d’omplir, la meitat de saliva i l’altre meitat amb un líquid que fa que la mostra es conservi. Després s’ha de posar el tub a dins d’una bossa de plàstic especial, a dins de la caixa i finalment a dins del sobre de DHL per ser retornat al laboratori.

Va ser el nostre “moment-de-qualitat-en-parella” de la setmana, el meu marit i jo asseguts a la taula, cadascú amb el seu tub i a jugant a qui escopia mes ràpid. He descobert que ell es el rei del “escupitajo” o ben dit em català, el rei de l’escopinyada.

A part de la festa de líquids salivals, el primer que vam fer segons les instruccions, va ser registrar el codi de barres a la pagina web, i aquí es quan em vaig posar seriosa, ja que segons com veies la credibilitat de la pagina web, seguiria endavant amb el test o no.

He de dir que he estat veient molts vídeos d'una de les fundadores de l’empresa Anne Wojcicki al youtube i a primera vista em va encantar el seu projecte, els motius que la va portar a crear l’empresa, la filosofia que hi ha darrera, la projecció de futur i sobre tot ser conscient del poder que tindrà analitzar tantes i de tantes mostres genètiques que farà possible trobar solucions a malalties que fins ara son un misteri per a tothom. Crec que aquesta empresa canviara el mon per a millor i jo volia ser part d’aquest canvi!

Dit això i deixant clar el meu entusiasme inicial, el moment de registrar el kit a la web, era un moment importat per veure si tot encaixava amb el bon rotllo inicial.

La web de 23andMe em va semblar molt honesta i clara, sense coses ocultes. Jo he decidit en tot moment el nivell de participacio que vull tenir i això em va ajudar esclarir totes les pors que pogués tenir. Per exemple:

- He decidit si volia que l’empresea emmagatzemes la meva saliva durant 10 anys per futurs estudis o si volia que la destruïssin un cop sabes els resultats.

- He decidit si volia obrir el compte amb el meu nom autentic o un fictici.

- He decidit si volia que l’empresa fes servir les meves dades per estudis mèdics. Jo he decidit que de moment no, que prefereixo tenir primer els resultats per després decidir el grau d’informacio que em ve de gust compartir.

- He decidit si volia mostra-me ( sempre de forma anònima) a altres persones del mon que comparteixin part de la meva genètica (cosins llunyans i parents que potser no se ni que existeixen). Jo he decidit que prefereixo esperar a tenir els resultats i després decidiré al respecte.

Com veieu, tot i el meu entusiasme inici, tinc una visió bastant conservadora i previnguda. Això es degut a que els resultats seran abrumadorament extensos,llistat aquí  , i vull familiaritzar-me primer amb la web i amb el concepte en si abans de prendre cap decisió.

Com evidentment no soc la primera que pensa d’aquesta manera, 23andMe ha penjat els resultats d’una família anònima perquè mentre esperem els resultats, puguem anar xafardejant de que va tot aixo.

I això es el que estic fent aquests dies, llegint molt a aprenent sobre el fascinant mon del genoma humà.


divendres, 24 de maig de 2013

Les joguines del baby, de 12 a 28 mesos


Fa temps vaig penjar una entrada amb una foto de les primeres joguines del baby, aquí. M´agrada la idea de tenir aquest record, perquè segurament les joguines les acabarem donant a mida que ell vagi creixent i mirant aquestes fotos, podré recordar tants i tants bons moments de jocs. 

Aquesta és la foto de les joguines preferides del baby, de fa un any fins ara. M´he deixat unes quantes coses, com els colors i les llibretes, les bombolles de sabó, els jocs d'aigua o la pinya que el papa va trobar fa poc per explicar el conte del pingüí ( un pingüí que es trobava una pinya). Impossible recordar-ho tot! hahaha







dimecres, 22 de maig de 2013

23andMe, test genètic


He comprat per internet un parell de kits per fer-nos el meu marit i jo uns tests genètics. Amb els resultats d’aquest tests sabrem els riscos que tenim de contraure malalties, el gens dels que som portadors i que poden passar als nostre fill, les caracteristiques personals de cadascú i el mapa ancestral dels nostres avantpassats que ens permetrà descobrir d’on venim.
Personalment, estic molt il·lusionada amb aquest test (potser una mica massa) i em sento molt afortunada de pertànyer a una generació que pot tenir accés a aquest tipus d’informació. Penso que la medicina preventiva hauria de ser la manera d’enfocar la nostra salut i tenir accés al meu adn farà que em pugui conèixer molt millor i entengui perquè soc com soc.
Aquest test no es per a tothom i entenc que estem obrint una porta desconeguda que pot canviar la nostra societat i la manera en la que ens relacionem. Com sempre, amb el temps veurem cap on evoluciona tot plegat.
He decidit compartir el procés amb vosaltres, des de el moment que arribi el kit fins als resultats. Evidentment mantindré bona part dels resultats en la meva intimitat, però vull donar la meva opinió del procés, ja que la major part d’informació d’aquest tema esta en angles i penso que pot ser d’utilitat deixar testimoni d’una catalana començant una aventura com aquesta.
Si voleu saber mes coses sobre el projecte, aquí us deixo un link d'una conferència que va donar una de les fundadores de l'empresa 23andMe, Anne Wojcicki.

dimarts, 21 de maig de 2013

I un dia va sortir la papallona...

I un dia va sortir la papallona...

Així és com descriuria el canvi que esta fent el baby ultimament. M’encanta veure el nen en el que s’esta convertint i he de reconèixer que  estic alleujada que aquell bebè tan difícil de portar i tan difícil de fer feliç s’esta convertint en un nen encantador.

El tema rabietes el porto de meravella... En serio, quan te una rabieta només sento peneta per ell de no poder ajudar-lo a solventar la frustració d’alguna altra manera, però cada vegada son menys freqüents (thank god!) i anticipant els moments del dia que ja sé que estarà cansat, això ajuda a que les rabietes no siguin tan dramàtiques.

Es un nen amb moltissima personalitat, molt extravertit i sempre vol donar la seva opinió de tot i a tothom. Porta la iniciativa en els jocs i amb lo petit que és em sorprèn com de vegades engresca a nens mes grans que ell perquè el segueixin en el seu jocs imaginaris o simplement quan te ganes de riure, agafa un amiguet i el fa riure amb ell.
Ja no pica als altres nens, si un nen l’empeny o el pica al parc ara es ell que diu “ nen, be nice, don’t do that!”.

Es passa el dia dient “ a veure mama, a veure”. Ho vol veure tot. I també es passa el dia dient “ mama on es això o allò?”. Super divertit!

Vol que repetim totes les frases que diu i quan no entenem el que diu, s’enfada moltissim! Tot un repte per a nosaltres, tenint en compte que el nen esta aprenent 3 idiomes a la vegada.

Li agrada molt ajudar-me a netejar les verdures i la fruita, tant es així que l’altre dia no vaig tenir temps de comprar pastanagues i eren d’aquelles de bossa ja tallades i el nen no va saber reconèixer les pastanagues! Tenia la bossa davant i anava preguntant que on estaven les pastanagues, Mola,ehh?!?! Definitivament no serà un d’aquells nens que veu un tomàquet i no sap el que és.

Li encanta anar a llençar pals al riu i llençar-los per un costat i veure com marxen per l’altre. Li agrada anar a buscar gats, escoltar musica i ballar, veure els dibuixos del MIC i el programa “show me show me de la bbc”, fer puzles, pintar i dibuixar, jugar amb aigua, saltar al llit. Si, si, soc una d’aquestes mares que deixa saltar els nens als llit, de fet m’encata veure com ho fa. Ei, i l’altre dia va fer la seva primera tombarella!

Vol anar a tota arreu caminant, tant es així que la primera cosa que em dia pel mati o quan em veu a la guarderia és “mama, al cotxet no, de la ma!”. Hem arribat a un acord que el dia que plou llavors si que hem d’agafar el cotxet, però no sempre es fàcil convence'l. Ell va dient (cridant) “mama al cotxet noooo!” I jo vaig dient “ baby, pooooobre cotxet” I al final acaba dient “ al cotxet si, pobre cotxet hoooome!”

Ara dona gust fer activitats amb ell i estem bastant ocupats la veritat. Els dijous al mati anem a la piscina, el divendres al mati anem a un taller de musica i a les tardes anem a fer la compra, a jugar amb altres amiguets o a explorar els parcs de la zona depenent del temps que faci.
I aixi es com hem comencat la primavera. Happy Tuesday!

divendres, 22 de març de 2013

Converses amb el baby - 25 mesos

Mama: baby em fas un petó?
Baby: no mama, els petons s`han acabat
Mama: ....

Baby: mama t´estimo, papa t´estimo, basura t´estimo

El baby menjant un plat de pasta a la seva cadira i jo al passadís quan sento que comença a dir:
Baby: mama, "come" - que vol dir vine -
Mama: ara vinc baby
Baby: mama, "can´t" - que vol dir no puc-
Mama: el que no pots baby?
Després de varis intents i ja el baby mig cridant desesperat, torno a la cuina i me´l trobo amb les mans plenes de pasta dient:
Baby: mama, caaaaaaarn.
Mama: aaaah baby volies dir carn. Si carinyo a la pasta hi ha carn.
Pobret, és molt dur ser trilingue.

dilluns, 11 de febrer de 2013

Els primers dibuixos del baby - 2 anys

Aquests son els primers dibuixos del petit. Jo li faig una rodona i ell dibuixa els detalls de les cares i quan li faig dues rodones (un gat),  li agrada dibuixar els detalls de l'animalo ell solet. El que fa totalment sol es l'aranya, mireu, mireu. Juro i perjuro que el nen només te dos anyets acabats de fer!
Dibuixant els detalls del gats. La cua, potes, orelles, ulls, nas i boca contenta



El papa i la mama

El baby

L'aranya


dissabte, 9 de febrer de 2013

Llibres llegits 2012

A principis del 2012 vaig tornar a llegir llibres. Què meravellós! Va ser com retrobar-se amb una antiga amiga que feia temps que no veia, però que després de fer un cafè veus que la amistat és igual d'intensa i que continues gaudint tant o més de la seva companyia.
Tornar a llegir m'ha permès gaudir d'endinsar-me en uns móns de fantasia i formar part de la vida d´uns personatges per uns dies. Especialment en aquesta etapa de la meva vida, tornar a llegir m'ha ajudat moltes vegades a trobar l'empenta per afrontar un mal dia, sabent que la recompensa era que quan el baby s'adormis podria continuar amb el meu estimat llibre. Llegir ha sigut una manera de viure sensacions que no tenen res a veure amb la maternitat i d'alguna manera llegir em va ajudar a tornar a connectar amb la meva part no-mare que feia un temps que estava adormida.
He llegit i molt. He devorat llibres sense cap criteri concret. Molts d'ells reconec que són literatura de dubtosa qualitat, però m'ho he passat tan i tan bé llegint-los! També he descobert el meu gust per les novel.les una mica sanguinolentes i aventureres i d´això no en tenia i idea!
Vull aprofitar aquesta entrada per donar les gràcies a cada una de les mares fantàstiques del club de les mares lectores.
http://mameslectores.blogspot.co.uk/
Gràcies per donar-me l'empenteta que necessitava. No he pogut seguir moltes de les lectures del grup, però ja veureu que per lliure li he donat molt al vici.
Aquí va la meva llista.

Orgull i Prejudici, Jane Austen
1Q84, Haruki Murakami
Desayuno en Tiffanys, Truman Capotte
Los Juegos del Hambre, Suzanne Collins
En Llamas, Suzanne Collins
Sinsajo, Suzanne Collins
Ardiente Verano, Noelia Amarillo
Un Traidor como los Nuestros, John Le Carre
El Castillo de Cristal, Jeannette Walls
Trilogía de la Fundación, Isaac Asimov
Que la Muerte te Acompañe, Risto Mejide
Los CAminantes, Carlos Sisi
Necrópolis, Carlos Sisi
Hades Nebula, Carlos Sisi
Cincuenta Sombras de Grey, E.L, James
Cincuenta SOmbras más Oscuras, E.L, James
Cincuenta Sombras Liberadas, E.L, James
Haciendo Majaradas, Mario Vaquerizo
Edén Interrumpido, Carlos Sisi
Gone Girl, Gillian Flynn
La sonrisa de las Mujeres, Nicolás Barreau
Los Caracoles no Saben que son Caracoles, Nuria Roca
La Hora del Mar, Carlos Sisi
Maldito Karma, David Safier
Superviviente, Chuck Palainuk
Diario, Chuck Palainuk

Ara estic llegint Victus de L´Albert Sànchez Piñol

diumenge, 3 de febrer de 2013

Crònica fotogràfica de l'aniversari

Li va encantar el seu regal d'aniversari!

Experimentant al Museu de la Ciència de Londres



Aquesta és la secció estrella del museu. S'ho va passar pipa jugant amb l'aigua


El pastís


dimecres, 30 de gener de 2013

2 anys

El baby ha fet DOS ANYS!!!!! Oooooeeeeeee!!!!
Aquest segon aniversari, igual que l´any passat el pobre baby està malalt. Ja fa dies que té la mare de totes les diarrees juntes, una mica de febre, una mica de tos, menjar poc i malament, mal humor.., en fi que això de fer els anys al mig de l´hivern és un rotllo, perquè el pobre baby té tots els números d´agafar el virus de cada temporada, com ja està passant. Això també s´hi suma, que crec que és molt injust fer anys quan sempre plou, fa fred, es fa fosc a les 4 de la tarda i no pots gaudir dels parcs ni de res a l´exterior sense portar capes i capes de roba. De fet ara que ho penso, crec que des de principis de novembre de l´any passat que no recordo al baby feliç corrent pel carrer... Ara l´imatge habitual del nostre dia a dia, és anar ben tapat que fa fred i puja i baixa del cotxet que fa fred.
En fi, que tot aquest rotllo és per dir que he decidit celebrar el cumple del baby dues vegades, una ara i una altra cap a principis de març, on farem una escapadeta en el seu honor, ooohh yessss! Anirem a un parc d´atraccions per menors de 5 anys que hi ha al sud d´Anglaterra que és temàtic dels dibuixos de la Peppa Pig. Mireu quina bona pinta
El dia del cumple del baby, estàvem ell i jo sols a casa  - i l´amiga diarrea, of course - i com el meu home treballava tot el dia i arribava a casa molt tard, doncs vam decidir que obrirem els regals el cap de setmana.
Si el baby està recuperat, la idea és el dissabte passar la tarda al Museu de la Ciència de Londres, on hi ha una secció específica per a nens petits. Potser el baby és massa petit per entendre els experiments, però he llegit que els més petits s´ho passen pipa corrents i pitjant botos, així que allà que anirem.
El diumenge, hem convidat a un parell d´amigues del baby a casa perquè vinguin a menjar el pastís... Aquest any vull fer un pastís de xocolata amb forma de peix, a veure com em queda...
En fi, ja tinc ganes de que el baby es recuperi i començar a gaudir de totes les celebracions!
Un any més que passa, el baby que ja ha deixat de ser un baby i a mi que em cau la baba cada vegada que el miro i veig en el nen tan meravellós que s´està convertint. Com diu el meu home, baby ets un crack!

dijous, 17 de gener de 2013

Converses amb el baby - 23 mesos


Converses amb el baby. Si, si, el baby ja xerra i deu ni do com ho fa!

Mama: com es diu papallona baby?
Baby: "fafaflai"
Papa: "fafaflai"?
Baby: no papa no! fa-fa-flaaaai
Mama: papa es diu buterfly
Baby: molt be mama!
Papa: fafaflai
Baby: no papa no
Papa: fafaflai
Baby: it is ok papa ( com dient, pobre papa es tontet, millor que ho deixi córrer)


Estava jo servint el bol de pure al baby per sopar avui quan...
Baby: mama vigila que crema
Mama: no crema baby, està be
Baby: uiii que crema
Mama: no baby esta be
Baby: si, si esta be
Baby: cullera del baby i cullera de la mama
Mama: si, cullera del baby i cullera de la mama
Baby: estem tots
Mama: si, estem tots. Menja baby.
Baby: ui, aquesta cullera es molt graaaaaan
Baby: i aquesta es molt pitita
Mama: ooooh que bo el pure
Baby: ooooh que bo
Baby: truita?
Mama: si baby, primer el pure i després la truita
Baby: flam?
Mama: no baby no, el flam s'ha acabat. Avui hi ha mandarina.
Baby: acabat. Flam acabat
Baby: el cotxe del baby es a Catalunya
Mama: si, el cotxe del baby es a Catalunya

I així està tot el dia. M'encanta aquesta nova etapa.


dilluns, 14 de gener de 2013

Reportatge diari Ara

Ja se que vaig una mica tard, però MOLT BON ANY A TOTHOM!
Fa uns dies que no escric res i se m’han acumulat unes quantes entrades que aniré publicant mica en mica aquest dies. Però el primer de tot es comentar que a principis de Desembre vaig sortir en un reportatge al diari Ara que parlava sobre mares blogaires. Fins que no he anat a Catalunya per Nadal no he pogut veure la versió impresa i ara que ja es a les meves mans em ve de gust compartir-ho amb vosaltres. M’ha fet molta ilu sortir en aquest reportatge i sobre tot pensar que potser la meva historia pot ésser interessant i pot inclús ajudar a altres mares perdudes com jo pel món.





Una mama a la vida moderna
33 anys. 1 fill



Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya, no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però sent a Londres “em sento encara més sola”, m'explica per telèfon.

Se sent “sola”, perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. La cura d'un nadó acabat de néixer és tan intensa, que, per a la mare, és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, la “soledat es multiplica fins a l'infinit”.

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, “sí que és cert que nota que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres”, diu.

Com que ara la seva criatura, té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De totes maneres, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares, que van ser dos dels tempes més importants de la criança, la son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions, les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

--
Trinitat Gilbert