La primera maleta del baby

Ens estem preparant per les tan desitjades vacances d'estiu i aquesta serà la primera vegada que el baby agafa un avió amb dret a seient propi i dret a portar el seu propi equipatge de mà. S'ha acabat el viatjar amb nen gratis, ara paguem 3 bitllets d'adult i mare meva com es nota en el preu final!

Aquesta és la maleta que li he preparat per els vols que hem d'agafar al juliol i a l'agost i també per que estigui entretingut en moments com: quan estem fent els cafès després de dinar, quan anem a una terrassa a prendre alguna cosa, quan anem en cotxe, quan vol un moment de joc tranquil.

La maleta se del cert que li encantarà perquè últimament te passió pels trens i Thomas és el seu tren preferit. Li agrada molt dibuixar i pintar, així que he posat varies llibretes de pintar, retoladors i colors. La plastilina fa temps que no li fa gaire cas, però he comprat un parell de pots amb un accessori per fer formes i penso que li pot fer gràcia jugar amb l'estri aquest. Un altre dels seus grans amics últimament és el Gruffalo i aquest joc de peces magnètiques és un èxit sempre que anem a dinar fora. També hi ha 3 joguinetes d'aquelles que els hi dones corda i caminen i uns puzles petits. Per últim també hi ha 3 puzles grans de goma-escuma de lletres, números i parts del cos humà.

  

El baby ens ha vist sempre envoltat de maletes. Ell sap quines són les bosses i maletes de la mama i quines són les del papa i li encanta jugar amb elles i fer veure que marxa a agafar avions. Ja tinc ganes de veure la seva careta de felicitat quan vegi que ell ara també te "la seva" maleta. 

 

De concert

Fa poc vaig anar a un mega concert de 4 hores on activistes, cantants i actors coneguts es van reunir per promocionar un projecte meravellós que vol ajudar a dones arreu el món. Chime for Change es diu la iniciativa i Catapult es diu la web on els somnis de milers de dones es fan realitat.

Anar a aquest concert i conèixer de catapult m'ha omplert l´ànima d'esperança, de veritat, m'ha donat la seguretat que si tan sols puc ajudar a una sola nena o dona al món, només una, farà que aquesta tingui la força necessària per millorar la seva vida, la seva família, la seva comunitat i un dia el seu país. Perquè? Doncs perquè si a una nena o dona l' ajudem a treure el potencial que porta dins, l'oferim una petita llum dins de la seva foscor, llavors es farà poderosa i canviarà el seu món! Així som les dones, absolutament im-pres-cin-di-bles! I també perquè com diu Chime for a Change, cap de nosaltres podem tirar endavant si la meitat es queda enrere.

Voleu saber de que va tot això? ...

 AIXÍ ÉS COM LA MÀGIA SUCCEEIX ( video youtube de 2 minuts)

Aquí us deixo el link dels projectes en els que he volgut col·laborat. Alguns ja s'estan fent realitat i d'altres encara esteu a temps de participar.

http://www.catapult.org/project/maternity-waiting-home-bolivian-lowlands

http://www.catapult.org/project/alternative-economic-options-trafficked-women

http://www.catapult.org/project/support-orphaned-girls-be-their-best-selves

http://www.catapult.org/project/provide-life-altering-education-girls-kenya

I per últim, uns vídeos del super concert! Feliç divendres musical!

http://m.youtube.com/watch?v=wesqsmUVMWE

http://m.youtube.com/watch?v=485RC8rSv8g

http://m.youtube.com/watch?v=yGnKwAqLzbA&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=PkDYKnCo7Cs

http://www.youtube.com/watch?v=hER_2Tq90Ss

I un dia va sortir la papallona...

I un dia va sortir la papallona...

Així és com descriuria el canvi que esta fent el baby ultimament. M’encanta veure el nen en el que s’esta convertint i he de reconèixer que  estic alleujada que aquell bebè tan difícil de portar i tan difícil de fer feliç s’esta convertint en un nen encantador.

El tema rabietes el porto de meravella... En serio, quan te una rabieta només sento peneta per ell de no poder ajudar-lo a solventar la frustració d’alguna altra manera, però cada vegada son menys freqüents (thank god!) i anticipant els moments del dia que ja sé que estarà cansat, això ajuda a que les rabietes no siguin tan dramàtiques.

Es un nen amb moltissima personalitat, molt extravertit i sempre vol donar la seva opinió de tot i a tothom. Porta la iniciativa en els jocs i amb lo petit que és em sorprèn com de vegades engresca a nens mes grans que ell perquè el segueixin en el seu jocs imaginaris o simplement quan te ganes de riure, agafa un amiguet i el fa riure amb ell.

Ja no pica als altres nens, si un nen l’empeny o el pica al parc ara es ell que diu “ nen, be nice, don’t do that!”.

Es passa el dia dient “ a veure mama, a veure”. Ho vol veure tot. I també es passa el dia dient “ mama on es això o allò?”. Super divertit!

Vol que repetim totes les frases que diu i quan no entenem el que diu, s’enfada moltissim! Tot un repte per a nosaltres, tenint en compte que el nen esta aprenent 3 idiomes a la vegada.

Li agrada molt ajudar-me a netejar les verdures i la fruita, tant es així que l’altre dia no vaig tenir temps de comprar pastanagues i eren d’aquelles de bossa ja tallades i el nen no va saber reconèixer les pastanagues! Tenia la bossa davant i anava preguntant que on estaven les pastanagues, Mola,ehh?!?! Definitivament no serà un d’aquells nens que veu un tomàquet i no sap el que és.

Li encanta anar a llençar pals al riu i llençar-los per un costat i veure com marxen per l’altre. Li agrada anar a buscar gats, escoltar musica i ballar, veure els dibuixos del MIC i el programa “show me show me de la bbc”, fer puzles, pintar i dibuixar, jugar amb aigua, saltar al llit. Si, si, soc una d’aquestes mares que deixa saltar els nens als llit, de fet m’encata veure com ho fa. Ei, i l’altre dia va fer la seva primera tombarella!

Vol anar a tota arreu caminant, tant es així que la primera cosa que em dia pel mati o quan em veu a la guarderia és “mama, al cotxet no, de la ma!”. Hem arribat a un acord que el dia que plou llavors si que hem d’agafar el cotxet, però no sempre es fàcil convence'l. Ell va dient (cridant) “mama al cotxet noooo!” I jo vaig dient “ baby, pooooobre cotxet” I al final acaba dient “ al cotxet si, pobre cotxet hoooome!”

Ara dona gust fer activitats amb ell i estem bastant ocupats la veritat. Els dijous al mati anem a la piscina, el divendres al mati anem a un taller de musica i a les tardes anem a fer la compra, a jugar amb altres amiguets o a explorar els parcs de la zona depenent del temps que faci.

I aixi es com hem comencat la primavera. Happy Tuesday!

Els primers dibuixos del baby - 2 anys

Aquests son els primers dibuixos del petit. Jo li faig una rodona i ell dibuixa els detalls de les cares i quan li faig dues rodones (un gat),  li agrada dibuixar els detalls de l'animalo ell solet. El que fa totalment sol es l'aranya, mireu, mireu. Juro i perjuro que el nen només te dos anyets acabats de fer!

Dibuixant els detalls del gats. La cua, potes, orelles, ulls, nas i boca contenta

El papa i la mama

El baby

L'aranya

1. 
   

Crònica fotogràfica de l'aniversari

Li va encantar el seu regal d'aniversari!

Experimentant al Museu de la Ciència de Londres

Aquesta és la secció estrella del museu. S'ho va passar pipa jugant amb l'aigua

El pastís

La iaia fa 100 anys

Aquests dies hem anat a Catalunya a celebrar que la besàvia del baby ha fet 100 anys.

Aquest es el regal que li ha fet el baby. Ooooooh!

Anem a veure peixos

A l’entrada de la guarderia hi ha una petita peixera amb dos peixets. Cada dia el baby els hi diu hello i bye bye i ell es veu molt il·lusionat amb els bitxus.

En fi, que jo aqui vaig veure una oportunitat perquè el baby perdes la por als animals, (que fins ara li agraden lo just i sempre hi quan hi hagi una certa distancia) i vaig pensar que podíem anar a l’aquarium de Londres.

Doncs aquesta aventura va ser un exemple mes de que mai saps com els nens reaccionaran. El baby no li va agradar en absolut. Es va passar tot el recorregut dient bye bye als peixos i no volia ni sentir a parlar d’acostarse a les peixeres ni de tocar los.

La secció dels pingüins va anar una mica millor, sempre i quan els veies fora de l’aigua caminant, pero a la que mirava pel vidre i veia tota aquell aigua allà sota, li tornava a entrar la por. Pobret.

Al final vam passar la resta del mati al parc que hi ha darrera del London Eye i allà si que s’ho va passar be.

Per cert, quina pena que feien aquells pingüins, que es passen el dia donant voltes a 30 metres quadrats de sala! Buuuf, això hauria d’estar prohibit! Després d’haver visitat l’aquarium de Barcelona, València i Dubai, m’esperava una mica mes d’una ciutat com a Londres. Doncs no. Els peixos, el pobre cocodril i els pingüins viuen en unes condicions molt precàries. Desitjo no haver de tornar mai mes allà!

Tornar a la rutina

Estic tenint una tornada a la rutina de lo mes entretinguda. Al arribar de vacances em vaig trobar sense rentadora i sense noia de la neteja, amb la nevera buida, la casa bruta, un virus intestinal que va venir de visita uns dies, una benvinguda a l'oficina de lo mes traumàtica (mai he tingut tanta feina com en les 3 passades setmanes!) i un baby que ha entrat de ple en la fase de "toddler" i es passa el dia dient que nooooo a tot i ho fa de la manera mes dramàtica possible, llençant-se al terra plorant com si les tinguessin matant... Serà això un avanç de les rabietes dels 2 anys? Però si només te 18 mesos! En fi, que ja torno a estar estressada perduda.

També hi ha coses mooooolt bones a comentar, no tot serà negatiu, of course. El divendres passat vaig anar al parc olímpic a veue la final de natació sincronitzada. Això si que es un dia lliure en condicions oi? Una experiència fantàstica, sobre tot pel bon ambient que hi havia i la il.lusio de ser una de les privilegiades de poder gaudir tot allò en primera persona.

Una altra cosa bona es que fa poc va ser el meu Sant i m'he fet un autoregal. Si, de tant estant m'agrada mirar-me una mica, així que m'he comprat un iPad. Així que si veieu en les vostra estadístiques algú que últimament us llegeix des de un iPad, aquesta soc. Tinc problemes quan vull comentar entrades, però segur que aviat li agafo el truquillo.

I Per últim, la millor cosa de totes... El baby ja ha fet 1 any i mig! Que emocionant! Quan m'el miro el veig tan gran i guapissssim... Buuuuf.... Com es possible que cada l''estimi mes i mes?

Les primeres vacances amb sensació de VACANCES

Ja hem tornat de les nostres super vacances de 3 setmanes: Costa Brava, Barcelona i Menorca. Oleeeee!
Què bé que ens ho hem passat, especialment la setmana a Menorca, on dic amb la boca ben plena que aquesta setmana a Menorca ha sigut les primeres vacances amb sensació de vacances que he tingut des de que va néixer el baby. Tot ha anat perfecte i l'ambient de relax i de vacances el vam gaudir des del primer moment. Hi ha certs factors que han ajudat molt a fer que les vacances fossin VACANCES. M'explico:

• No havíem de fer cap visita familiar. Estàvem els tres solets, sense horaris ni responsabilitats.
• El baby no es va posar malalt cap dia. Ni una simple tos, ni febreta, ni mocs, ni vermellor estranya, ressss de res. Hem tingut nits felices.
• Les nits eren fresques i havíem de dormir amb manta, quin plaer això de no suar a la nit.
• L'apartament que vam llogar estava a 100 metres de la platja caminant.
• Hi havia piscina comunitària pels 6 o 8 apartaments i sempre vam estar sols. L'aigua estava mot calenteta i a la tarda donava l'ombre a mitja piscina i era perfecte per refrescar-nos ràpidament sense haver de passar-nos 20 minuts posant crema solar a tota la família. Per cert, quin pal que fa això de posar crema solar cada dos per tres.
• L'apartament tenia terrasseta privada i el baby entrava i sortia durant el dia i s'anava entretenint. A les nits, quan el baby dormia, nosaltres sopàvem a la terrassa amb la música del xou de l'hotel de fons, molt romàntic, hihihi.
• Res de cuinar, per ningú! Sortíem a dinar fora cada dia i a les nits sopàvem pa amb tomàquet ( així he tornat jo, rodolant!). El baby s'ha estrenat en això del menú infantil i es va passar 5 dies dinant pasta bolonyesa i gelat! Ei, i ell més feliç que un rinxol. El que feia jo era portar un tupper buit perquè les racions d'infantils tenen ben poc, així també guardava la meitat que sobrava i ell tenia menjar per l'endemà. Curiosament el gelat no sobrava mai, hehehe.
• L'apartament no tenia internet. Sí, sí, 7 dies sense el vici... i al final va ser un gustàs.

Bé, demà ja toca tornar a la rutina i ho faig contenta i amb les piles carregades. A veure com em trobo el transport públic demà, perquè amb el Jocs Olímpics a punt de començar a la ciutat hi ha una autèntica psicosi de que ningú podrà arribar a la feina a l'hora...
Per cert, per si les meves vacances no han donat prouta enveja, aprofito per dir que tinc entrades per anar a la final de natació sincronitzada dels jocs olímpics. A que faig molta ràbia?

Nous ambients

La setmana passada vam anar jugar a casa de dues mama-amigues que també tenen bebès.
M'ha sorprès molt gratament lo bé que s'ho va passar el baby i lo a gust que va estar en les dues cases.
Tan bon punt vam arribar el vaig deixar al terra perquè jugués amb els altres bebès i ell sense pensar-ho gaire es va arrossegar per tot arreu i va anar directe a descobrir les noves joguines i el nous mobles del seu voltant. No es va girar ni una vegada per veure si jo encara estava allà! Ell anava per lliure fent d'explorador i jo de tant en tant l'havia de treure de sota les cadires o d'algun racó perillós.
El baby ja coneixia aquests dos amiguets perquè hem passejat moltes vegades junts, però era la primera vegada que es trobava amb ells per jugar. Doncs bé, el que va passar és que la major part del temps els bebès es van ignorar. Sí, sí no es feien ni cas! i les poques vegades que es van fixar l'un amb l'altre va ser per estirar de la mateixa joguina, cadascú per un costat. Bé, a mi em va fer molta gràcia quan el baby va voler jugar amb els bebès a lo mateix que juga amb mi, que és el joc de posar-li la joguina que tingui a la mà a la boca de l'altre bebè, però clar la diferència va ser que quan m'ho fa a mi jo li torno la joguina perquè continuï amb el joc i quan li va fer als bebès, el bebè agafava la joguina i ja no li tornava i ell es quedava amb cara de "ei que el joc no funciona així, me l'has de tornar"... molt graciós.
M'ha agradat molt això d'anar a altres cases a jugar, perquè de vegades tinc la sensació que el nostre menjador ja se'l coneix massa bé i s'ensopeix de donar voltes sempre pel mateix lloc, així que segurament repetirem.

Amic invisible

Us ve de gust participar en un amic invisible per als nostres nens?
El baby encara no s'entera gaire, però qui tingui nens una mica més grandets, segur que els hi fa il.lusió rebre un detall d'un amic invisible que no coneixen. 
Si us animeu, heu d'enviar un correu a LaPantigana abans del dia 20 de novembre.

la.pantigana.pallaresa@gmail.com
http://arreboditcomunapantigana.blogspot.com/2011/10/amic-invisible-us-ve-de-gust.html

9 mesos

Hola mares guapes,
Sóc el baby i ja tinc 9 mesos. Com ja he après a desplaçar-me a l'estil comando, he despitat a la mama i li he pres l'ordinador, així que aquest cumplemes l'escriuré jo solet, perquè ja sóc un baby independent que va on vol i perquè ja tinc moooooolta personalitat i vull explicar tot el que m'agrada fer perquè veieu lo gran que sóc.

Mides: Sóc un bebè bastant gran. Peso 10.300 grams i medeixo uns 73.5 o 74 cm.

Coses que m'agrada i noves habilitats

• Per fi la meva mama ha entès que això de mossegar-la és la meva manera de demostrar-li que l'estimo molt i quan més fort mossego, més l'estimo. Ella s'esforça molt perquè faci petons en lloc de mossegades, però jo passo, perquè una bona mossegada és una bona mossegada.
• Quan estic molt molt i molt content m'agrada torçar el cap un costat i mirar als meus pares amb ulls pirris i si estic molt excitat m'agrada picar de mans i donar patades, tot això amb els xisclets de dofí, of course.
• La meva mama m'està entrenant per quan comenci la guarderia, així que ara dormo totes les migdiades al meu llit i em posen música i tot. De tant en tant demano braços, no us penseu que renunciaré a la meva mare tan fàcilment, però he de reconèixer que dormir al llit solet tampoc està tan malament.
• M'agrada jugar a obrir les portes, a tombar les torres de cubs, picar dos joguines a l'hora i perseguir als meus pares per tot el pis. També m'agrada tocar-ho tot i ficar les mans pels llocs més originals. 

Vocabulari
M'agrada molt parlar i sobre tot xisclar i bufar. Continuo amb el bababa, mamama, papapa i el so nou d'aquest mes és el cacacagagaga i el jijijjjjj. Quan em criden pel meu nom em giro i si em diuen "vine, vine" jo vinc. Bé, vinc sempre que vull clar, perquè m'agrada ser un baby independent i decidir les coses per mi mateix.

Dents
M'han sortit 3 noves dents en un mes, això fa un total de 7. Oooooowww yeaaaaaa.

Alimentació
M'encanta menjar, és de les millors coses del dia i m'ho menjo absolutament tot. Aquest mes he tastat coses noves molt xules com la vedella, les llenties, la pasta, els nabius, el pebrot, l'api, el pa de motlle, el iogurt natural i el formatge cottage ( versió anglesa xunga del mató de tota la vida).
Aaaaaa i també continuo prenent el pit, perquè tot i que m'agrada mossegar a la mama, he après que hi ha llocs que és millor no fer-ho si vull continuar amb la meva lleteta. Així que ja van 9 mesos de lactància i jo encantat de la vida.

Fent les paus amb Londres

Quina millor manera de fer les paus amb la ciutat? Doncs quedar amb uns amics al centre i anar de tapes.
Aquest va ser el pla d'ahir diumenge i he de dir que ha funcionat perfectament. SI encara tenia alguna mena de recel a Londres pel fet de voler marxar i no poder, amb el dia d'ahir ja m'ha passat completament.
Va fer un dia de sol espectacular, vam quedar amb uns amics i vam anar a un nou restaurant de tapes espanyol a deixar-nos els calerons ( mai millor dit perquè cada tapa costava entre 7 i 10 euros) i per acabar la tarda, els tres vam passejar a la bora del riu Tàmesis i vam veure com es ponia el sol en mig del pont Millennium amb la catedral de Saint Paul a un costat i la Tate Gallery a l'altre. Sí senyor, això és un bon diumenge.
Ara només queda trobar escola bressol, cosa gairebé impossible degut a que vivim en el barri on ha hagut més "baby boom" de tota Europa, però això millor ho explico un altre dia. 

Crònica de les vacances

Ja hem tornat de passar uns dies a la Costa Blava amb el baby i la meva amiga alemana. Hem visitat Niça, Montecarlo i la zona de Saint Laurent du Var que és on teníem l'hotel. Estic molt contenta perquè el viatge ha anat molt bé, el baby s'ha portat com un campió i anava content del cotxet al cotxe i del cotxe al cotxet. A les nits costava una mica que s'adormís però suposo que és normal ja que tot el dia amunt i avall rebent estímuls per tota arreu, el pobre s'havia de desfogar d'alguna manera.
La meva amiga s'ha adaptat molt bé als horaris del baby i crec que li he servit una mica de motivació per tenir fills perquè em veu feliç i amb ganes de fer coses i de viatjar tot i la responsabilitat que suposa cuidar d'un bebè 24 hores al dia.
Aquest viatge ha sigut molt fructuós pel baby ja que aquests dies ha après a gatejar! Oooooeeeee! Bé no gateja a quatre potes, el que fa és arrastrar-se pel terra com un cuquet, però la tècnica li funciona a les mil meravelles perquè ja es mou per allà on vol i no para quiet. Ara és quan comencen els meus problemes! hihihi
Aquests dies també li han servit per tornar a ser el nen "parlanxín" de sempre. Em semblava molt estrany que després de l'explosió de sons que va fer fa uns setmanes, s'hagués quedat estancat en el "eeeeeee" i aquests dies de vacances ha tornat amb la metralleta de mamababapamamapapababa.
Respecte del viatge us diré que Niça és una ciutat molt bonica i que m'he quedat amb ganes de més. Montecarlo és una caca caqueta i no tornaré a no ser que em torni "ricatxona" d'un dia per l'altre, llavors aquell és el lloc per lluir-se i lluir els cotxes de luxe que hem vist per tota arreu. El que no m'ha agradat de Montecarlo és la sensació de claustrofòbia que tenia tota l'estona. Els edificis estan construïts de forma molt anàrquica,sembla que tots busquen tenir vistes al mar, el terreny és molt muntanyós i les carreteres atapeïdes de trànsit sense una zona tranquil·la per passejar que no fos plana, tots pujades i baixades infernals. Saint Laurent du Var m'ha agradat.. Era la zona on teníem l'hotel a primera línia de platja i tot i que les platges d'allà no són res de l'altre món, el que fa especial el lloc, és que pots estar passejant pel passeig, prenent el sol o banyant-te i veure els avions aterrar i enlairar-se a 3 quilometres i la sensació és com si aterressin a l'aigua. Molt xulo i ideal per anar amb marits que odien la platja, perquè mentre nosaltres gaudim d'un banyet ells poden entretenir-se mirant avions.
Això és tot per avui, potser m'animo a escriure una entrada sobre "com anar sola a un aeroport amb un bebè i no morir en l'intent", però això serà d'aquí uns dies que primer em ve de gust posar-me al dia de moltes altres entrades.

Anem de vacances

Fa molts anys vaig conèixer una noia d'Alemanya que va venir a Barcelona una temporada per aprendre espanyol. Ens vam fer molt bones amigues i amb el temps ella se'n va tornar al seu país per continuar els seus estudis i la seva vida. Avui en dia és una de les meves millors amigues i des de el dia que va marxar sempre hem fet el possible per veure'ns. Jo he anat a Alemanya unes quantes vegades i ella ha vingut a Catalunya i a Londres també. Fa tres anys vam decidir que Catalunya, Alemanya i Londres ja ens començava a ensopir i que hauríem d'aprofitar les nostres trobades per fer coses una mica més alliberadores, així que ens vam inventar el que ja hem batejat com el "nostre viatge de noies". Com el nom indica és una escapadeta de noies anual de 4 o 5 dies on ens oblidem de les parelles i les responsabilitats i ens dediquem a posar-nos al dia, prendre el sol, menjar bé i fer una miqueta de turisme. Aquest any també farem la nostre escapadeta i aquesta vegada serà "el nostre viatge de noies i el baby". 
Aquest viatge em fa molta il.lusió perquè per mi significa no perdre la meva autonomia i independència encara que sigui mare. Ja se que el viatge no serà ni de bon tros el mateix que altres anys, però segur que ens ho passem molt bé. Ha arribat una nova etapa a la meva vida i m'encanta que la meva amiga la vulgui compartir amb mi i m'animi a continuar amb les nostres trobades pel món.
Així que Costa Blava, prepareu-vos que arriba el baby acompanyat de dues rosses ben glamuroses!

La boda de la discòrdia

Porto tot el viatge d'avió de tornada pensant com escriure el cúmul de sentiments que tinc respecte de "la boda" i no se com expressar-ho perquè se m'entengui sense quedar com una mama paranoica, exagerada, inconscient o inclús mala persona. Com ja podeu imaginar la boda no va anar del tot bé.
Aniré directe al gra i us diré que el motiu de tanta mala maror ve degut a que vaig decidir marxar a mitja boda, patapaaaaam!
Era una boda de dia que va començar a la 1 del migdia, el baby es va portar com un campió durant 5 hores, va aguantar perfectament 1 hora de missa, una traca i uns tamboriners a la sortida de l'església, un pica pica de varies hores, un temps una mica estrany que tan feia calor com feia fred, gent i més gent ... però al final quan va arribar l'hora d'entaular-se per menjar i van començar les cançons d'entrada de nuvis, cançons de plats i la gent cridant, tot això ja va ser massa per ell i va agafar un disgust dels grossos. El pobre baby a aquella hora només volia una mica de tranquil·litat i acabar el dia sense mal de cap.
Jo em vaig posar molt nerviosa (m'aguantava el plor) quan vaig veure que ell estava malament i que no tenia cap intenció de millorar sinó sortíem d'allà per potes. Tota la família va intentar ajudar per tal de que ens quedéssim, em deien que podíem dinar tranquils que ells ja es quedaven amb el baby a fora, però jo en aquell moment de cansament absolut només pensava en les 2 hores i mitja de cotxe que ens quedava fins arribar a casa i ni tan sols escoltava a la gent que tenia al meu voltant. La meva fixació era acomiadar-me dels nuvis i sortir d'allà el més ràpidament possible perquè el baby tornés a estar bé una altra vegada.
En aquell moment em va semblar que actuava de manera lògica i que tothom entendria que marxéssim degut que tenim un nen molt petit, però el meu home no ho veia clar i els meus sogres tampoc.
Al dia següent vam enviar un email de disculpes als nuvis i ells ens han contestat que no passava res que entenien la situació i agraïen que haguéssim vingut.
El que passa que tot i que els nuvis no estan enfadats, això de marxar a mitja boda no queda gens bé, de fet queda fatal de cara a cordialitats familiars. Noto que el meu marit i els meus sogres estan dolguts amb mi i tot i que m'he disculpat varies vegades, crec que són d'aquelles coses que sempre es quedaran allà com una taca negre, m'enteneu?
A dia d'avui segurament hauria fet les coses d'una altra manera. Segurament hauria refusat la invitació de la boda o hauria avisat als nuvis que vindríem però que només ens quedaríem fins els pica-pica ... no se, estic una mica trista perquè tinc la sensació que he fallat al meu home i als meus sogres. Ells són unes d'aquelles persones bones que sempre volen fer-ho tot bé i quedar molt bé amb la gent i crec que consideren que els hi vaig fer un lleig que ja està fet i que no es pot arreglar de cap manera.
En fi, necessitava desfogar-me una mica, perquè cada vegada que penso en el tema em poso trista i tinc una mescla de sensacions molt estranya, per una banda em sap molt de greu tot el tema ja que jo no volia ofendre a ningú però també em sento incompresa pel meu entorn, ja que jo només volia el millor pel meu fill i vaig actuar segons el que em va dictar el meu cor en aquell moment. No se, suposo que de vegades les coses són difícils i millor no donar-li més voltes i que passi el temps i la mala maror ja passarà.

Anem de boda!

Extra, extra....
Demà volem a Catalunya per assistir a una boda familiar. Estarem desconnectats uns dies però a la tornada segur que tindré moltes experiències interessants per compartir amb totes vosaltres.
Fins aviat mares guapes!

Primera festa infantil

El dissabte vam anar a la nostra primera festa infantil. La amigueta del baby que és mig gallega mig mauriciana celebrava el seu primer aniversari i vam anar a la festa amb molta il.lusió pensant que això de les festes infantils era territori desconegut i que havíem de començar a familiaritzar-nos amb elles ja que serà el que gaudirem durant molts anys.

Si una cosa té el fet de viure a Londres és que de seguida et fas una experta en la vida social i en com es relaciona la gent. Suposo que el clima influencia molt en la manera de relacionar-se i la gent té molta tendència a fer festes a casa. Jo m'ho he passat molt bé organitzant festes a casa, inclús una vegada vaig muntar una festa que era temàtica amb un petit joc de rol i cadascú havia de venir disfressat segons el seu personatge i interpretant el seu paper. Era com si tots anessin a una illa paradisíaca ( casa meva en ple hivern!) i en mig de la vetllada, s'apagaven les llums i havia un assassinat, llavors s'havia de resoldre el crim. Vaig imprimir diner de mentida i tot per poder fer xantatges per treure informació, hehehe. En fi, com veieu m'agrada passar-m'ho bé i de tant en tant fer coses diferents.

Tornant al tema de la festa infantil ( que em disperso), hi havia adults, uns quants nens de 6 a 8 anys i el baby que era l'únic bebè. La casa estava molt ben decorada i el terra i les parets eren plens de globus. Aquí és quan em va entrar una mica la paranoia. He llegit que els globus són bastant perillosos pels nens, especialment si són petits i els exploten amb la boca ( cosa bastant probable que passi), llavors els trossets de globus es poden colar cap a dins i anar directe a les vies respiratories, amb el que tindríem un ensurt dels grossos! Doncs a la festa tothom grans i petits jugava amb els globus i jo tota l'estona tenia un ull a sobre el  baby i dient que si us plau no li apropessin globus que em feien por, però havia d'anar amb mil ulls perquè la gent no té la paranoia que tinc jo i hem de reconèixer que els globus són ben divertits i qui no vol compartir la diversió amb un bebè?

També em va sorprendre el pastís d'aniversari. Era un pastís preciós i boníssim , de veritat, d'una de les millors pastisseries de Londres, però em em va sorprendre el fet que no fos un pastís casolà fet a casa. Jo sempre havia pensat que els primers pastissos d'aniversari dels fills s'han de fer casolans, sobre tot quan són petits, i ni tan sols se m'havia acudit la possibilitat que es poguessin comprar, però clar a la festa vaig poder apreciar que una coca rancia mal feta no pot competir amb un pastís anglès ni de conya, així que ja puc anar practicant ... i sinó al final sempre puc fer la meva coca rància ( feta amb molt de carinyo) i comprar uns cupcakes i bombonets pels convidats i així tots feliços.

Com veieu anar a aquesta festa m'ha servit per començar a fer-me una idea del que vull fer jo pel baby quan arribin els seus aniversaris i per conèixer d'aprop un nou món social del que ja no podem escapar.

Segon viatge a Catalunya

Ja hem arribat de passar uns dies per terres catalanes. Aquesta vegada ens hem pres el viatge amb més tranquil·litat i hem improvisat molt més el tema de les visites i curiosament això d'anar planejant sobre la marxa ha anat molt bé i hem vist a més gent de la que ens pensàvem. Estic descobrint que es pot anar a Catalunya sense necessitat de sortir de casa amb una fulla excel detallada amb totes les visites de la setmana i això és molt alliberador.
 

El balanç del Baby d'aquest viatge ha sigut:
- Ha fet 7 mesos a terres catalanes.
- 1 denteta nova, ja van 4.
- Ha après a dir mamamamamamamamamama sense parar, ni respirar, ni canviar el to, ni la mirada.. Anem pel carrer i el tio dispara la metralleta de mamamamamama i va despertant somriures i mirades allà on anem.
- Ha patit el que és suar mentre es dorm. Per sort només va ser una nit.
- Ha estrenat el "parque" i les joguines de bebè gran que ens va deixar la tieta, alias "la meva salvadora".
- Ha caminat per la sorra fineta i s'ha mullat els peus al mar. Això de l'aigua tan freda no li va agradar gaire, però seure a la tovallola i mirar i escoltar les onades sí que li va agradar molt.

El balanç de la MamaModerna d'aquest viatge ha sigut:
- 16 picades de mosquit de les grosses, de les que piquen i s'inflamen.
- Un refredat que va aparèixer tímidament fa un parell de dies però que ara per la veu de manolo que se m'està posant jo diria que la cosa anirà a pitjor.
- Un cul lleugerament més gros per culpa de totes les porqueries que he menjat aquests dies.
- El meu primer llibre llegit des de que vaig tenir al baby. He llegit Breaking Dawn, perquè estic tenint un brot psicòtic/adolescent i havia de saber com acabava la història d'amor entre la mortal Bella Swan i el vampir Edwar Cullen.
- Cap raig solar ha tingut la amabilitat de deixar-se caure, així que continuo igual de blanca nuclear.
- He descobert la Babycook. És la meva nova gran amiga inseparable.

Segur que em deixo un munt de coses, però és que estic destrossadeta.

Vull aprofitar aquest post per agrair a l'Erna el seu regal i dir-li que ja m'ha arribat el llibre. L'Erna va fer un sorteig d'un exemplar del llibre que ha escrit el seu home, Mandalas del Tíbet i jo vaig ser l'afortunada a guanyar l'exemplar amb dedicatòria i tot. És un llibre preciós i ara que el tinc a les mans us he de dir que l'enquadernació és fantàstica. El llibre té espirals i així es poden passar les pàgines molt fàcilment, les pàgines són gruixudes i així es poden pintar els mandales sense que traspassi darrera, la mida del llibre també és molt encertada i no pesa res! Moltes gràcies Erna!

Anar al cine amb bebès

Anar al cine amb bebès. Veritat que a primera vista pot semblar una idea totalment boja? Doncs ara mateix estava mirant la cartellera del cine del meu barri, quan he vist aquest símbol sota una de les sales.

M'ha picat el cuquet i he volgut saber que volia dir i posava: Weekday morning screening of the latest blockbusters exclusively for parents with new babies, with lower volume and higher lighting to help you and your baby to stay relax.

Que ve a dir: Sessió de dematí entre setmana dels últims èxits exclusivament per pares amb bebès, sesió amb volum més baix i il·luminació més alta per ajudar-te a tu i al teu nadó a estar relaxats. 

Al principi m'ha semblat una activitat interessant, ja que qualsevol activitat que tingui la paraula en coberta "descans" desperta el meu interès ràpidament i he pensat que perquè no provar ja que el baby miraria 5 minutets la peli, després perdria l'interès i es quedaria fregit ràpidament.

Després d'aquesta primera reflexió basada en l'autoengany, ho he pensat més a fons i he rellegit la nota del cine i m'he adonat d'una cosa important, diu "sessió exclusiva per pares amb bebès". Però qui redimoni que tingui el cap en seu lloc vol anar a una sessió de cine on només hi hagi pares amb bebès? Us imagineu l'escena? Jo sí. Quan no plora un plora l'altre, riures, xiscles, caps de bebès que tapen la pantalla per moments, mares bressolant al passadís perquè el nen no calla. I tot això pagant entrada. 10 lliures de res ( uns 12 euros). En aquest punt, ja em sento una mica tonta d'haver pensat en la possibilitat d'anar.

Una altra cosa curiosa és la peli que han escollit, al menys aquesta setmana. Cowboys & Aliens. Penseu que és la mena de peli que li interessa veure a una mama que paga 10 lliures i ha de tenir 9 quilos de carn a la falda durant 2 hores? I no penseu que és una peli infantil a la que pots anar amb el bebè i el fill més gran, no, no. Aquesta peli no és apte per menors de 12 anys.

En definitiva, que tot plegat em sembla delirant i com un malson del que et vols despertar ben ràpid, així que millor em guardo els calerons i me'ls gasto en un vermutet a la platja davant del mar.

NOTA: Aprofito per recomenar una peli de noies tipus Bridget Jones, molt molt divertida. Bridesmaid s/ La boda de mi mejor amiga