dilluns, 19 de setembre de 2011

Primera festa infantil

El dissabte vam anar a la nostra primera festa infantil. La amigueta del baby que és mig gallega mig mauriciana celebrava el seu primer aniversari i vam anar a la festa amb molta il.lusió pensant que això de les festes infantils era territori desconegut i que havíem de començar a familiaritzar-nos amb elles ja que serà el que gaudirem durant molts anys.

Si una cosa té el fet de viure a Londres és que de seguida et fas una experta en la vida social i en com es relaciona la gent. Suposo que el clima influencia molt en la manera de relacionar-se i la gent té molta tendència a fer festes a casa. Jo m'ho he passat molt bé organitzant festes a casa, inclús una vegada vaig muntar una festa que era temàtica amb un petit joc de rol i cadascú havia de venir disfressat segons el seu personatge i interpretant el seu paper. Era com si tots anessin a una illa paradisíaca ( casa meva en ple hivern!) i en mig de la vetllada, s'apagaven les llums i havia un assassinat, llavors s'havia de resoldre el crim. Vaig imprimir diner de mentida i tot per poder fer xantatges per treure informació, hehehe. En fi, com veieu m'agrada passar-m'ho bé i de tant en tant fer coses diferents.

Tornant al tema de la festa infantil ( que em disperso), hi havia adults, uns quants nens de 6 a 8 anys i el baby que era l'únic bebè. La casa estava molt ben decorada i el terra i les parets eren plens de globus. Aquí és quan em va entrar una mica la paranoia. He llegit que els globus són bastant perillosos pels nens, especialment si són petits i els exploten amb la boca ( cosa bastant probable que passi), llavors els trossets de globus es poden colar cap a dins i anar directe a les vies respiratories, amb el que tindríem un ensurt dels grossos! Doncs a la festa tothom grans i petits jugava amb els globus i jo tota l'estona tenia un ull a sobre el  baby i dient que si us plau no li apropessin globus que em feien por, però havia d'anar amb mil ulls perquè la gent no té la paranoia que tinc jo i hem de reconèixer que els globus són ben divertits i qui no vol compartir la diversió amb un bebè?

També em va sorprendre el pastís d'aniversari. Era un pastís preciós i boníssim , de veritat, d'una de les millors pastisseries de Londres, però em em va sorprendre el fet que no fos un pastís casolà fet a casa. Jo sempre havia pensat que els primers pastissos d'aniversari dels fills s'han de fer casolans, sobre tot quan són petits, i ni tan sols se m'havia acudit la possibilitat que es poguessin comprar, però clar a la festa vaig poder apreciar que una coca rancia mal feta no pot competir amb un pastís anglès ni de conya, així que ja puc anar practicant ... i sinó al final sempre puc fer la meva coca rància ( feta amb molt de carinyo) i comprar uns cupcakes i bombonets pels convidats i així tots feliços.

Com veieu anar a aquesta festa m'ha servit per començar a fer-me una idea del que vull fer jo pel baby quan arribin els seus aniversaris i per conèixer d'aprop un nou món social del que ja no podem escapar.

8 comentaris:

onavis ha dit...

M'has recordat les meves pors de fa un temps!!
Jo també tenia molta por als globus, a més la meva sogra sempre n'hi donava un cada cop que anàvem a veure-la. Al final, he perdut la por perquè n'hi ha per tot arreu, però tens raó que són molt perillosos.

Ester ha dit...

He de reconèixer que jo també compro els pastissos (de fet els venc jo mateixa! jeje), però segur que la teva coca rància feta amb tot el carinyo la plantes a la taula i no en queda ni una engruna ;)

Euphorbia ha dit...

A casa els pastissos sempre els hem fet nosaltres, els d'aniversari i les mones. Cada any per Pasqua vivim com una mena de competició de bon rotllo entre el meu marit, padrí d'una neboda i seu germà, padrí del nostre nen i pare de la neboda en qüestió, no sé si m'explico.
Jo no vaig patir mai pels globus, potse perquè quan em vaig creuar amb ells el nen ja era prou gran per no haver de patir.
Petons

Esther ha dit...

Jo també compro els pastissos ja fets. Fa molt que no dedico massa temps a la cuina i prefereixo que els convidats no facin de conillets d'indies jeje! Això dels globus ni ho havia pensat...

Sandra ha dit...

D'acord amb tú amb el tema dels pastissos. Per ara tots els dels aniversaris dels meus petits els hem fet a casa. L'últim inclus ja em va ajudar el meu fill gran. No va quedar molt "professional" pero ens ho vam passar d'allò més bé!

Mireia ha dit...

res com els pastissos casolans per triomfar! I més quan els nens són tan petits, que a la pastisseria no saps què hi posen! :)
Jo en faig d'aquests amb fondant i sempre queda bé!

Mirashka ha dit...

Euphorbia i MIreia, vosaltres clar que els feu casolans, però si sou molt bones cuineres!!!!

Jo el primer any el vaig fer jo per cel·lebrar-ho amb la família, però els dos darrers els he comprat, que vaig atrevir-me a convidar a un munt de gent a casa i no vaig tenir temps!

Tot un món això de les festes infantils.... aqui s'ha posat de moda fer festes als parcs, però els que tenim canalla nascuda a l'hivern ho tenim xungo!

MamaModerna ha dit...

Onavis, m'agrada saber que no sóc l'única que li amoïnen els globus i tens raó que allà on hi ha nens, hi ha globus... buuuuf quina m....

Ester, faré el que pugui, encara tinc mesos per practicar :-)

Euphorbia, m'encanten aquestes competicions gastronòmiques, donen alegria a la vida ... i quilos de més!

Esther, jo cuino bastant malament així que qui ve ja sap que li tocarà experimentar ...

Sandra, mira que ve que ja t'ajuden a fer pastissos i tot!

Mireia, segur que triomfaré. sempre positiva ...

Mirashka, a Londres no importa si fa fred o plou, el parc de davant de casa sempre està ple de nens jugant. Intentaré fer el meu primer pastís d'aniversari casolà