divendres, 30 de setembre de 2011

Una lactància diferent (2)

Quan el baby tenia 4 mesos vaig escriure una entrada parlant de la meva experiència atípica amb la lactància i de com havia anat superant etapa rera etapa per tal de donar el pit al meu fill. Doncs bé, ja han passat 4 mesos més i em ve de gust explicar com va continuar tot a partir d'aquell punt.
 
El baby als 4 mesos estava totalment acostumat tan als biberons de fórmula com al pit, tot de manera bastant anàrquica, sense horaris ni mesures fixes. Jo anava boja perduda perquè com no sabia quina quantitat de llet mamava no sabia de quan havia de fer els biberons perquè no passés gana.
Als 4 mesos vaig patir una infecció del pit dret, és a dir mastitis al canto i el metge va aconsellar que prengués antibiòtics perquè la cosa tenia molt mala pinta. Jo vaig seguir amb la lactància a pesar del dolor.
Quan es va curar la mastitis va passar el miracle que portava 4 mesos esperant. Un dia a la nit estava al lavabo i vaig pressionar una miqueta el mugró i vaig veure que no sortien les gotetes insignificants de sempre, no, no, van començar a sortir "xorros" de llet. Estava tan emocionada que vaig cridar al meu home perquè veiés que la seva dona per fi s'havia convertit en les fonts de Montjuïc. El baby va notar el canvi de seguida i vam reduir de 4 o 5 biberons de fórmula al dia a només 2.
Van passar els mesos i vam introduir l'alimentació complementaria i mica en mica vaig anar reservant el pit només pel matí i per la nit. Estàvem vivint una lluna de mel en tota regla, era la lactància ideal, durant el dia el nen menjava de tot i al matí i a la nit eren els nostres moments de gaudir d'aquest moment tan bonic.
Doncs fa pocs dies la nostra lluna de mel s'ha trencat i el nen i la teta estan a punt de demanar el divorci. El problema és que el baby mossega, bé no mossega més aviat quan es vol treure el pit de la boca tira fort amb les 4 dents ben apretades. Auuuuuuuuu! Sí, sí, fa mal! Fa uns dies em va fer sang i tot. Ell no entén que fa mal i per molt que li dic que NO no ho entén. De fet això d'apretar fort cap enfora per deixar anar les coses no només ho fa amb el pit, ho fa amb tot, xumets, biberons, ninos... He provat amb uns mugrons de silicona, però no li agraden gens perquè no surt la llet.
Porto uns dies que em trec la llet i li dono en biberó perquè he agafat por a donar el pit.
Em faria molta pena deixar de donar el pit per aquest tema, però la cosa no pinta gens bé. Ja se que amb 8 mesos la feina grossa ja està feta i si ho deixo no passa res, però sent sincera em sembla que m'he enganxat al tema i que ho faig més per mi que per ell. Hola sóc la MamaModerna i sóc adicta a donar el pit..

13 comentaris:

Sol Solet ha dit...

Quin procés més bonica tot plegat, et felicito per aquesta constància i voluntat que has tingut lluitant per una cosa que volíes!
A mi quan la Marina em va dir que no volia més pit em va saber molt greu però amb els dies jo també em vaig anar sentint més alliberada,així que tranquila!!

MamaModerna ha dit...

Gràcies Sol solet.
He pensat aguantar uns dies treien-me la llet i esperar a veure si li passa una mica això de mossegar. Potser això de mossegar és la seva manera de dir-me que ja no vol més pit? En fi, ja ho anirem veient...

Irina ha dit...

Si que fa mal si, quan mosseguen...! Espero que nomes sigui una d'aquelles moltes fases per les que passen i que torni a fer les paus amb el pit. Molta sort!

MamaModerna ha dit...

Gràcies Irina. Tan de bo sigui només una etapa.

onavis ha dit...

Jo penso que totes les lactàncies són diferents, úniques. Inclús diuen que l'experiència de la mateixa mare amb diferents fills és diferent.
Està molt bé el teu procès, i la voluntat que hi has posat! I potser encara no és el final, mai se sap!

Jo vaig tenir la sort que nomès em va mossegar una vegada! Si haguessin sigut més, no sé si hagués aguantat!
Petons

Sandra Duran ha dit...

Com a assessora de lactància et puc dir (no sé si et tranquilitzarà o no) que les mossegades de pit són una fase bastant normal en lactàncies de més de 6 mesos, normalment es donen amb l'arribada de les primeres dents...es una fase passatgera, que demana paciència per a superar-la. Fas bé d'explicar al baby que no t'agrada que et mossegui i que et fa mal, de pas ofereix-li un mossegador i diga-li que aqui si que pot mossegar, però a la teta, pit o com li digueu, no.

Espero que li passi aviat, perque se que no és gens agradable donar el pit així.

Euphorbia ha dit...

Doncs quin plan noia, potser com et diuen se li passa però entenc que això de la paciència pugui ser difícil. Sort i que puguis continuar amb la lactància i si no, 8 mesos també està molt bé.
Petons

MamaKoala ha dit...

Si et serveix de consol, a mi també em va passar... tal com t'han dit, quan li van començar a sortir les dents, amb casi 10 mesos. Un cop també em va fer sang, quin mal!!! A força de dir-li que no, que em feia mal, i retirar-lo del pit quan ho feia, al final ho va entendre, però quins dies... uf!!

MamaModerna ha dit...

Onavis, Jo també penso que cada lactància és única, però em fa ràbia que per molt que he llegit i he intentat informar-me per estar preparada per qualsevol cosa, a mi m'han passat coses que no he trobat a cap llibre. Mira per la meva tossuderia que ja portem 8 mesos i tan de bo ho pugui allargar encara més. Per mi la lactància està sent una experiència molt bonica però també m'està donant molt malts de caps i ara mossegades, hihihi

Sandra, gràcies per la teva ajuda. El meu problema és que el baby realment no m'entén quan li dic que fa mal. Si em poso molt seria plora perquè l'espanto i si xisclo de dolor riu perquè es pensa que és un joc. Només té 8 mesos i això fa que sigui difícil que entengui aquestes coses... Tindré paciència a veure si en uns dies li passa això de mossegar-ho tot.

Euphorbia, gràcies guapa. Passi el que passi estic molt contenta d'aquests 8 mesos.

MamaKoala, potser si el baby fos una mica més gran entendria millor això de que fa mal a la mama, amb 8 és difícil perquè pobret no entén cap de les meves reaccions de dolor. Tondré una mica de `paciència a veure si passa ràpid aquesta etapa.

Mireia ha dit...

Ostres, quin mal!!! Pel que tinc entès, com ja t'han comentat, sol passar en uns dies. Les noies del poble que també ho han passat m'han dit que unes 2 setmanes...brrr...
En fi, per sort el peque encara no té ni una dent, perquè amb lo bestiota que és a vegades....

MamaModerna ha dit...

Mireia, 2 setmanes, yes I can!
Mira quan més tard li surtin les dentetes al teu peque això que t'estalvies, perquè si és grandet ja podrà entendre si fa mal a la mama.

Anònim ha dit...

Hola!

El meu fill també em mossegava quan li sortien les dents cap als vuit mesos. Jo em posava seriosa i li deia que em feia mal i ho va entendre. Ara ja te més de dos anys i mig i encara pren pit: pel matí, per la nit, quan està cansat i vol consol... La feina que tindrem per deixar-lo! Per la meva banda, estic encantada perquè són moments molt especials.

La MamaVaca

MamaModerna ha dit...

Hola Mamavaca, moltes felicitats per aquests dos anys i mig! Nosaltres també hem superat aquesta etapa de les mossegades. Estic molt contenta perquè sembla que hem superat un altre entrebanc