dimecres, 14 de setembre de 2011

Canvis a la vista

Fins ara no havia comentat res, però estic passant una temporadeta de molts nervis i sobrecàrrega amb el baby. El meu home està buscant una nova feina, ja que ens ve molt de gust un canvi i això de buscar feina ha trasbalsat tota la dinàmica familiar. Als matins el pobre ha de contestar moltes trucades i fer entrevistes i a la nit ha de fer proves i preparar les entrevistes. Jo intento donar-li tot el suport que puc, però inevitablement fa que els meus moments de descans s'hagin reduït considerablement i ho noto i molt.
Ara fa uns dies que sembla que el volum d'entrevistes ha parat de cop i estem a l'espera de la gran trucada que ho pot canviar tot. La nostra vida està a punt de canviar (una altra vegada), sinó ara és qüestió de mesos i jo estic nerviosa pensant com començarà el 2012 per tots nosaltres. Aquestes són les diferents opcions.

Opció A. El meu home troba una altra feina a Londres una mica millor pagada i jo torno a la meva feina i demano reducció de jornada per treballar 3 dies a la setmana.


Opció B. El meu home demana a l'empresa per la que treballa a Londres l'opció de treballar des de casa (cosa difícil) i si li donessin podríem tornar a viure a Catalunya amb un bon sou anglès. Jo deixaria la meva feina i buscaria una altra a Catalunya. (cosa xunga, ho se)

Opció C. El gran canvi.....marxem a viure a Sudàfrica.


Jo cada dia penso una cosa diferent, però em ve més de gust l'opció B i C. Encara que no us ho creieu, estic aburrida de viure a Londres. M'explico: el que té això de començar una nova vida en un nou país és que t'enganxa el fet de conèixer gent nova, noves maneres de viure, nous paisatges, nous menjars i costums .. però quan van passant els anys, aquest cuquet a la panxa de les novetats va desapareixent i vols més. Suposo que el que també ha passat és que m'he desencantat una mica dels anglesos, hi ha moltes coses de la seva manera de viure que no m'agrada i clar si després dels anys viscuts no crees un vincle emocional amb la terra en la que vius, doncs acabes com jo, ensopida perduda i amb ganes de continuar buscant "casa nostra", perquè crec que a Londres no la trobarem pas.


Ja veurem cap a on bufa el vent.

12 comentaris:

anna ha dit...

Sort! Segur que la opció que toca serà la millor. Al final, la casa està on hi ha la gent que estimes, no? Sud Africà serà tota un aventura si arriba.

onavis ha dit...

Uau.. quins canvis més emocionants a la vista, no? (Bé, les opcions B i C).
Sigui el que sigui anirà bé!
Penso que ha de ser molt interessant això de conèixer d'altres cultures vivint-hi una bona temporada. Per tant que si ara toca canviar de país, endavant!

MamaModerna ha dit...

Anna, tens raó que la casa està on hi ha els que estimes, però també hi ha altres matisos que fa que et sentis a gust o no. Sóc una aventurera de vocació :-)

Onavis, jo també penso que sigui el que sigui al final el canvi serà positiu. M'agrada també deixar-me portar per on la vida em va guiant, sempre amb una mica de seny clar, però sempre oberta a coses noves.

Esther ha dit...

Ostres, quanta novetat! Estic amb tu en que si el lloc on vius no t'agrada la cosa es fa molt difícil així que tant de bo que t'arribi l'oportunitat d'un canvi. Ara que ja saps com a Catalunya a cap lloc, eeeeh? Je je je!

Ja ens aniràs explicant com va la cosa.

Petons!

Euphorbia ha dit...

buff, què complicat. Coincideixo en que l'opció final segur que és l'adecuada, però entenc que aquest intèrval de dubte sigui estressant quan estan en joc canvis tan important en la vida de tots tres.
Molta sort i endavant.

Mirashka ha dit...

Apa noia que bé! quantes possibilitats! coincideixo que segur que la que trieu serà la bona! I si torneu et tindrem aquí per la propera trobada!

Sol Solet ha dit...

Uf! una decisió molt important! però estic segura que de sobte tindreu un moment d'inspiració i ho veureu clar o sinó li doneu el mapa mundi al baby i allà on assenyali, arrugui o babegi doncs maletetes i a fer-hi vida!! jejeje...
Fora conyes, segur que trobareu la solució de tot plegat, endavant!

Ester ha dit...

Molta sort. Quan s'acosten canvis acostumem a agobiar-nos, és normal que estiguis així, ànims! Estic segura que la opció que escoliu serà la correcta.

MamaModerna ha dit...

Esther, sí ja aniré explicant. Tens raó que com a Catalunya en lloc.

Euphorbia, gràcies guapa. Només de pensar en una altra mudança ja m'estresso, hehehe

Mirashka, si cap moment he de fer la llista de pros i contras, tindré en compte la trobada de mama blocaires :-P

Sol solet, menys mal que el baby encara no opina que sinó tot seria més difícil, hehehe

Ester, sempre m'han agobiat molt els canvis, però des de que sóc mare que em deixo portar per la situació, és millor no resistir-se. Vull aplicar aquesta filosofia en totes les altres coses, ni que sigui perquè no em surtin més arrugues :-P

conxi ha dit...

Què emocionant!! Ànims i molta sort per aquests dies, Mamaventurera!

Aurelia ha dit...

ups... nosaltres també sabem que es estar pendent de telèfon amb les maletes cuasi a punt per a cualsevol destí. I es difícil, la mudança el tornar a fer-te al lloc nou...a la gent... Però n'hi ha una cosa amb la que estic d'acord amb tu. "el cuquet" si si eixe que es el que fà que tot siga una aventura i les coses no pesen tant. LLastima que a decisió final la té el mateix que decideix la vida laboral del teu marit... espere que feu el que feu, sigau feliçOS i vos ompliga, que realment es l'unic que ens impulsa a ser millors i encontrar el "nostre lloc" en cada moment. per cert... escudrinyaré un ratet més el blog i gràcies per la teva visita!!!

MamaModerna ha dit...

Conxi, gràcies.

Aurelia, veig que tu també has viscut situacions similars. El curiós és que quan m'instal·lo en un lloc nou, sempre dic, aquest és el definitiu, no vull tornar a parlar ni de mudances, ni de donar d'alta i de baixa els serveis, ni de fer neteges a fons, ni de tornar a sentir-me sola sense amics a prop... sempre igual i després passa el temps i sant tornem-hi, hihihi