dijous, 10 de novembre de 2011

Cada loco con su tema

"Cada loco con su tema", és el lema que tenim a casa últimament.
Les converses que tenim el meu marit i jo, més que converses semblen monòlegs on cadascú diu la seva en veu alta. Jo només parlo de la guarderia i al meu home només parla de la nova empresa.
No em malinterpreteu, el meu home es preocupa per la guarderia del baby i jo em preocupo per la nova feina del meu home, però el cervell humà té un límit de preocupacions que pot assimilar a la vegada i quan la closca ja està plena, doncs ja no hi ha lloc per a res més.
És una situació curiosa, perquè el meu home i jo mai havíem estat en planetes tan diferents. Jo en el planeta de "una mama amb trauma pre-separació-del-baby" i el meu home en el planeta de "papa creant la seva empresa-per-guanyar-mes-calerons".
El pitjor és que estem en un punt mort en el que fins que no passi el temps i comencin aquests canvis, estem com encallats i ens passem el dia parlant del mateix i donant-li mil voltes a les mateixes coses, cadascú les seves coses, això sí.

12 comentaris:

Sol Solet ha dit...

Sí nena, això de saber que ha de passar algo o que has de fer algo però falta dies perquè arribi és una agonia. A més et va fent una muntanya de tot plegat i el dia que arriba tot al final no n'hi ha per tant i veus que tot és molt més planer del que pensaves.
ENDAVANT!!

MamaModerna ha dit...

Sol solet, tens tota la raó. Intentaré no donar-li tantes voltes al tema guarderia...

Sandra ha dit...

Crec que és normal encara que no sigui una situació desitjable. Tenir fills i tirar endavant una familia son questions molt absorvents que no ens permeten "solidaritzar-nos" amb els altres

MamaModerna ha dit...

Sandra, nosaltres com a bon equip, intentem repartir-nos les tasques familiars, però de vegades trobo a faltar les converses tranquil.les d'abans i el que si un estava massa enfeinat, l'altre l'ajudava en lo possible. Ara anem els dos tan atabalats que estem en "mode supervivència" i com tu dius la "solidaritat" no sempre es dona quan un la necessita.

onavis ha dit...

M'he sentit molt identificada amb el que dius, a nosaltres els primers mesos ens passava el mateix. Jo estava tant ficada en la criança que se'm feia molt difícil interesar-me per d'altres coses.
Per sort, tot passa!

MamaModerna ha dit...

Onavis, m'anima molt això que dius que tot passa! Ho tindré en compte guapa

Esther ha dit...

A mi també em passa això durant algunes èpoques. Jo sempre estic amoïnada per tot el que envolta els nens i davant de qualsevol canvi ja em tens centrant tot en el meu "monotema" i aleshores m'és difícil escoltar en Jordi i les seves coses.

Vaja, que no ets l'única que passa per això. Ja veuràs com és una etapa i després passarà... Fins la propera o no je je je!

Ester ha dit...

Veig que és general! És complicat haver d'estar pel que li preocupa a la teva parella quan tu també tens altres preocupacions ( compartides o no)
Passarà, segur ;)

Euphorbia ha dit...

Sí, això dels monotemes ens passa a tots en alguns moments que són més estressants, però és cert, tot acaba solucionant-se i amb més facilitat del que ens pensem quan ens hi capfiquem tan.
Espero que es vagi aclarint l'horitzó en aquests dos temes que us preocupen.
Petons

MamaKoala ha dit...

Jajaja, ja em sona a mi també, això de no tenir converses sino dos monòlegs independents... hi han époques en què ens passa, que cadascú té el seu top ten de preocupacions i quan coincideixen no parlem d'altra cosa, però quan no... doncs això, cada loco con su tema!!!

MamaModerna ha dit...

Esther, tan de bo sigui només una etapa, perquè no m'agrada aquesta sensació...

Ester, mira en el fons em tranquil.litza veure que això que ens passa és general

Euphorbia, ja tinc ganes de que passin aquests dos temes ja. gràcies guapa

Mamakoala, que diferent la vida de parella d'ara de la de "novios"!!!! això no sortia a cap dels llibres que vaig llegir quan estava embarassada. hehehe

Mirashka ha dit...

si, de vegades es troba a faltar la vida de nòvios! però mica en mica va tornant, nosaltres ara parlem més d'altres coses, tot i que aquest "cada loco con su tema" no despareix mai!