dijous, 20 d’octubre de 2011

Tenim guarderia

Després d'uns dies bastant angustiosos i unes nits de poc dormir, us he de dir que ja tenim guarderia pel baby.
Fa uns dies vaig trucar a la directora de la guarde que ens queda més a prop de casa i li vaig dir que veient com estava la situació (posició 19 en la llista d'espera) que si sortia una plaça quan fos que jo me la quedava encantada. La veritat és que aquí em vaig marcar un farol, però clar no pensava que sortiria una plaça tan ràpidament i que a més ens l'oferirien a nosaltres. Ahir vaig rebre una carta que deia que havien agafat al baby per començar el 14 de Novembre. Gluuups! La plorera que vaig agafar! Va ser una sensació molt estranya perquè havent rebut la millor de les notícies jo estava plorant com si això fos una desgràcia. Misteris de ser mare suposo...
Avui hem anat a veure el lloc amb més deteniment i el baby ha estat a la seva aula una estona. M'ha sorprès molt com els nens estaven allà tranquils asseguts esperant a que els hi portessin el dinar i abans de marxar hem tornat a fer una ullada i ja estaven gairebé tots dormidets als seus llits. Increïble! Era com si estiguessin hipnotitzats!
Hem parlat amb la directora i finalment ha acceptat que el baby comenci el període d'adaptació el dia 24 de Novembre i oficialment el 5 de Desembre. Us semblarà una tonteria però per mi haver guanyat aquests quinze dies d'estar amb ell és com una victòria guanyada.
Se que tot anirà bé, que el baby s'adaptarà ràpid i aprendrà moltes coses i que jo gaudiré de tornar a ser una dona treballadora, però haver de passar per aquest procés de separació del baby m'està entristint molt. En fi, com moltes de vosaltres, ara em toca a mi passar per aquest moment tan dur.

12 comentaris:

MamaKoala ha dit...

Molts ànims, jo encara recordo com es passa de malament quan el nen ha de començar... ja estic patint per quan hagi de deixar el petit, i encara el tinc a la panxa!!
M'alegro que hagis guanyat aquestes dues setmanetes, i espero que l'adaptació vagi molt, molt bé.
Petons!

Ester ha dit...

Ànims noia! És un mal tràngul que hem de passar les mares, però tot es porta millor quan veus que el teu petit va content a la guarderia. Gaudeix molt dels dies que et queden!!

Mireia ha dit...

Ànims! Jo no sé pas com reaccionaré quan l'hagi de portar (de moment encara en tenim per uns mesos) però segur que és molt dur. De totes maneres al cap d'uns dies tots solen estar tranquils i contents, o sigui que segur que el teu , un cop s'hagi adaptat, s'ho passa la mar de bé!

MamaModerna ha dit...

MamaKoala, gràcies. Penso que la por al part i por a la separació són dues proves molt dures per les mares.

Ester, gràcies. M'anima molt les vostres experiències i espero que s'adapti bé i que me'l cuidin molt. aii que ja em torno a emocionar...

Mireia, gràcies. Ja aniré explicant com ho portem nosaltres.

Euphorbia ha dit...

Felicitats per la plaça, pel que deies era complicat, oi?
L'adaptació sempre és per tots plegats i els primers dies es dur per a tots. Molts ànims que tot s'acaba superant.
Petons

MamaModerna ha dit...

Euphorbia, gràcies. Sí, aconseguir lloc era missió impossible. Segur que tot anirà bé.

anna ha dit...

Jo fa poc que ho he passat. Quan s'adapta, ja està, tots contents...també és bonic veure'ls amb altres nens i que les mestres et diguin, carai que espavilat que està! Té coses xules portar-lo.

Sol Solet ha dit...

Bé una cosa està assolida: avemus guarderia!
Ara toca adaptar al baby i la mamy del baby jijiji.
Per a mi va ser menys dur del que pensava. Tornar a treballar, a ser jo durant una estona em va anar bé, ja veuràs que tot plegat serà més light del que et penses! ÀNIMS GUAPA!!!!

Mirashka ha dit...

Ànims guapa! si, és una barreja de sensacions, per una banda et fa gràcia veure com es relacionen amb d'altres nens, com es fan grans, però per un altre t'entristeix això mateix, que es faci gran i s'allunyi una mica de tu. Ains!!!! Però veuràs com guanyes d'altres coses, fins i tot amb ell, que tindrà experiències noves que mes endavant compartirà amb tu

onavis ha dit...

Estic d'acord amb el que t'han dit les companyes. És una barreja de sensacions, però tranquil.la que tot anirà bé.
Jo recordo que ho veia molt negre abans de començar, però després va ser millor del que m'esperava.
Ànims!

Esther ha dit...

Ànims wapa! A totes ens costa però després aprens a aprofitar més els moments amb ell i a gaudir una mica de tornar a ser persona i no "la mama de..."

Segur que tot surt rodat :-)

MamaModerna ha dit...

Anna, hi ha coses que em fa il.lusió fer: com comprar-li la seva primera motxil.la, etiquetar-li la robeta, llegir els informes de com ha anat el dia i sobre tot, anar a mig matí a espiar per veure com es relaciona amb altres nens.

Sol solet, gràcies. Tan de bó tinguem sort ens adaptem bé els fos. El baby sempre ha sigut un nen molt sociable i quan l'agafa gent a braços ell es deixa fer. A veure si tot va tan rodat...

Mirashka, gràcies. Segur que el balanç serà positiu.

Onavis,gràcies. Suposo que és la por al desconegut i al sentiment de que abandones al teu fill. Totes passem per això, vull pensar que és un sentiment bastant humà.

Esther, gràcies. Segur que al principi tindré remordiments per gaudir de ser persona una altra vegada. Si és que jo mateixa m'ho poso difícil!