divendres, 16 de desembre de 2011

Collit sí o no? No sé que fer!

Aquests dies que el baby ha estat malalt només volia a la mama dia i nit, així que em va semblar que el més pràctic era posar el seu matalàs i el de convidats al menjador i dormir els dos junts. Tot i així el baby donava mil voltes i sempre buscant el contacte físic amb mi.
Ara el baby ja està recuperat del tot però el que passa és que no vol dormir sol. Fina ara no havíem tingut cap problema amb aquest tema. Sempre ha plorat a la nit quan li queia el xumet, però llavors anàvem corrent a posar-li i ell continuava dormint. 
Les coses han canviat, les nits ara són un infern de 3 o 4 xumets que cauen, un parell de plors mentre somia i a partir de les 4 el nen directament obre els ulls em mira, allarga els braços i diu que vol dormir amb la mama. Quan el porto al nostre llit, no serveix deixar-lo al costat, no, no, ell em vol tocar, espatxurrar amb les seves manetes i inclús pujar a sobre meu i dormir allà plantat.
De ben petit vaig fomentar que el nen dormís sol perquè jo tinc el problema que em desperto molt fàcilment ( i ara que sóc mare encara més) i els primers mesos que ell dormia al cabàs amb nosaltres van ser molt cansats per mi perquè em passava la nit despertant-me per qualsevol sorollet.
Suposo que ja podeu intuir per on va el meu problema... no se que fer!
Mai he deixat que el baby plori i penso que si vol dormir amb mi és perquè em necessita... però si accepto a fer collit quan anys durarà l'agonia???? Sobreviuria a tan de temps sense dormir? Ser mare implica acceptar que ja no pots dormir mai més?
També penso.. si faig el sacrifici i el deixo plorar una nit, deixarà de reclamar a la mama per dormir? Buuff tan sols de pensar en deixar-lo plorar, ja m'esgarrifo..
Si voleu compartir les vostres experiències amb mi, us estaria molt agraïda.


Nota: Està nevant! Primera nevada de la temporada :-)

21 comentaris:

anna ha dit...

Jo la vaig deixar plorar algun nit però no em va servir de massa (bé, sí, per passar-no malament ..). A mi també em costa molt dormir amb ella...així que la solució va ser per a nosaltres va ser: cada cop que es despertava anar amb ella fins que es tornava a dormir. Ella té un matalàs a terra, així que jo m'estirava al seu costat fins que s'adormia. Van ser unes nits mogudetes, però al final va anar-se tranquil·litzant, perquè sabia que quan ens necessitava hi anàvem, però sempre sense sortir del seu llit. Cada cop es va despertar menys i ara, tenim de tot, però la norma és que es desperta un cop i a vegades dorm tota al nit. Sempre que vol ve on som nosaltres i l'acompanyem al llit fins que s'adorm.

Mirashka ha dit...

Jo no m'he trobat en aquesta tessitura. De vegades s'han despertat de matinada per un mal son i l'hem posada al llit, i els dijous que son pare arriba tard acostumem a anar a dormir les tres juntes al meu llit. Però quan ell ariba les porta de nou al seu.
No ho se´noia, però jo crec que has de fer el que et sigui més còmode i et faci sentir millor: que dormint amb ell estàs bé i et resulta còmode? endavant. Que no? doncs mira, passaràs una mala nit però ja estarà. Pensa que si amb ell no dorms bé despres estaràs tot el dia cansada i irritable (si més no, a mi em passaria) i a la llarga és pitjor.

MamaModerna ha dit...

Anna, m'agrada molt el teu sistema, també dormia al terra sent un bebè?

Mirashka, quina sort que pugueu dormir. Per mi dormir mitjanament bé és qüestió de supervivència perquè després sóc jo la que està tot el dia sola amb un nen que pesa gairebé 11 quilos i no es cansa mai.

anna ha dit...

Doncs sí, de fet no ha tingut mai bressol de baranes...al principi dormia en el matalàs a terra, però envoltada de coixins i amb moltes mantes a sota... Ara ja té un matalàs de grans, molt còmode i podem estirar-nos les dues sense problema. Algunes nits, quan ha estat malalta, dorm amb mi i el matalàs el deixem al pare...jeje...però ho té molt interioritzat que aquell és el seu llit, crec.

Sandra Duran ha dit...

Hola Mamamoderna,
Nosaltres collitem desde el primer dia, per mi es un plaer autentic, mai m'he plantejat fer-ho d'una altra manera, no ho veig un sacrifici, tot i els depertars, per mi es una etapa, intensa i cansada, pero tambe taaaant reconfortant, que se que quan passi la trobare a faltar. M'encanta sentir la sev olor, ensumarls el cabell entresuat, i notarlos apropet.

El meu fill gran te 6 anys i dorm en un llitet al costat del nostre llit, ja fa uns 3 anys, el mitjà en te 4 i te un llitet a l'altre costat del nostre llit i enganxat al nostre, a la banda del pare, sempre comença la nit al seu llit, pero gairebe sempre passa cap al llit gran i es queda entre mig dels dos llits. La petitona que avui fa 11 mesos dorm al meu costat, i tenim una barana perque no caigui, o a vegades entre els dos, depen del pit que hagi pres.

Hem tingut ua epoca en que els os germans dormien sols en una altra habitacio, pero al neixer la petitona l mitjà va començara tenir despertars nocturns i el varem passar a la nostra habitacio, i llavors el gran va voler venir-hi també ;) pero nosaltres dormim be aixi.

El mes important es trobar una sol.lució que agradi a tots :)

silvia ha dit...

Doncs t'explicaré el meu cas ...

El Pau va fer collit amb nosaltres fins els dos anys i mig!!! Jo necessito el meu espai per dormir, així que nosaltres vam optar per posar una cuna en sidecar al costat del nostre llit. El Jan tampoc volia dormir sol, així que vam acoplar un altre llit a l'altre costat del nostre. Així dormiem, el Pau, la mama, el papa i el Jan. I tots tant feliços!!!
A l'estiu els vam arreglar una habitació per ells, i els vam passar als dos a la vegada. Resultat, dormen tota la nit com dos angelets en les seves lliteres, el Jan a dalt, el Pau a baix.
I el papa i la mama a la seva habitació, amb la cuna que continua en sidecar doncs ara arriba la germaneta i ha de tenir el seu petit niu preparat !!! ;-)

Jo personalment no crec en això de deixar-los plorar. Si ploren és perquè et necessiten. Pensa que el peque ara passa estones sense tu, al cole, i per això a les nits et necessita mes que abans.

Un petó i ànims, tot passa!!!

Sandra Duran ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sandra Duran ha dit...

Se m'havia coat dues vegades per aixo l'he esborrat. Aprofito per comentar que el que diu la Silvia es veritat, a l'anar a la guarde, necesita recuperar el temps de mama a la nit. I a mes els canvis els afecten molt i sempre es noten mes de nit.

onavis ha dit...

Aquest tema sempre porta molts mal de caps!!

Nosaltres vam fer collit amb ella tot el primer any, perque prenia molt pit per la nit i era la manera de que tots poguessim dormir.

A partir de l'any (més o menys) vam acostumar-la a dormir la primera part de la nit a la seva habitació, tot i que quan es despertava (a vegades ben aviat) ja la portavem al nostre llit, perquè es despertava moltes vegades encara al llarg de la nit i haguéssim fet mil viatges! Però almenys va anar aprenent quin seria el seu llit i la seva habitació.

Ara es desperta només un cop, o cap, així que a vegades es desperta amb nosaltres i de vegades al seu llit.

Bé, amb això vull dir-te que fer collit no és cap mal ni comporta pas que fins als deu anys no te'l treuràs de l'habitació! Tot depén de com tu el vagis acostumant. Has de fer el que creguis més còmode pels dos i, poc a poc, us anireu adaptant. Ho has de veure tu, i segur que no t'equivocaràs! I si no, sempre ho pots corregir!
Petons!


Perdó pel rotllo

Euphorbia ha dit...

T'entenc amb que et costi dormir amb el nen a l'habitació. A mi em passava igual, no parava de sentir tota mena de sorollets i vaig preferir que dormís a la seva habitació. En general, vam fer de forma similar que l'Anna, anant-t'hi quan el sentiem i deixant-lo quan es tornava a adormir.
No crec que hi hagi una solució perfecta, la solució bona només arriba quan ells mateixos dormen tota la nit d'una tirada.
Petons i sort

MagArt Studio ha dit...

Jo vaig fer collit durant els primers 10 mesos, temps que li donava el pit. Mica en mica vam fer que s'adormissin al seu llit, però la nostra gran de 5 anys, des dels 2 que ve sempre al nostre llit. He de dir que com no para ni un moment, es feia difícil descansar, i durant el dia s'acusava. Bé, encara ve, però ara es posa als peus i mira de no bellugar-se (pobreta). Era del paré que els nens han de mirar de dormir en el seu espai, però ara que ha passat el temps i una te 5 i l'altra 3, penso que si ens busquen i venen és perquè realment ho necessiten, i com podem dir que no a una nessitat?

La qüestió és quan de temps durarà i si és compatible amb vosaltres, amb els vostre descans. Les coses, fins i tot les que no ens agraden tant, totes, acaben, però quan?

Això ho heu de decidir vosaltres. Has d'escoltar el teu cor de mare, que és el que val.

Una abraçada molt forta!

Bon Nadal i molt bones festes a tothom!

MamaModerna ha dit...

Noies MOLTÍSSIMES GRÀCIES per compartir les vostres experiències amb mi.
La veritat és que estic feta un embolic i penso moltes coses diferents.
El que tinc clar és que el baby em necessita, ho noto molt. Em pensava que era perquè estava malalt, però no només és això, noto que vol més braços que mai i més mama que mai. Fins ara ha dormit sol al seu llit i tan jo com el meu home el podíem anar a calmar quan ho necessitava però ara quan l'agafa el meu home no serveix, ell continua plorant fins que vinc jo. Sempre ha sigut un bebè molt independent i era jo la mama pesada que li estava a sobre sempre, però ara és ell el que clarament vol estar amb mi.
Si sóc sincera, el meu cor em diu que he de dormir amb ell i donar-li tot el suport que pugui per passar aquesta etapa.. això no treu que intenti que el pare i el fill dormin junts i jo al llit de convidats, per si cola :-P .....almenys una part de la nit i així jo poder descansar.
La propera setmana venim a Catalunya, això vol dir estar en un pis que no coneix, amb gent nova, molts canvis, després quan tornem jo ja començo a treballar i haurà d'estar moltes hores a la guarde... com veieu pobret haurà d'afrontar molts canvis, així que quan més moments de felicitat i tranquil·litat li pugui donar, doncs millor que millor.
Ja aniré explicant com va evolucionant tot i si l'any que ve trobo la solució definitiva, però aquest any haurem d'anar fent com puguem.
Insisteixo, que moltes gràcies guapes, us porto a totes al cor!

Ester ha dit...

Penso que has de fer el que el cor et mani. I t'explico una mica el que fem i hem fet a casa nostra.
Els meus desde els dos mesos que van començar a dormir al seu llit de branes, a la seva habitació.
Amb la Maria, que va passar un primer molt mal hivern, de patir bronquittis sobre bronquitis, la vaig acostumar a acabar dormint a sobre meu, jo asseguda i ella semi-tumbada damunt meu. Va passar que després em va dir que al llitet de branes hi anés jo a dormir!
Vaig posar en pràctica el mètode Estivill, d'una manera no tant dràstica, sense allargar més d'un minut,... En fi,... reconec que em va funcionar, però no ho tornaria a repetir perquè és horrorós... ara, en dos dies DOS la nena tornava a dormir sense cap problema al seu llitet.

Ara tots dos dormen a les seves habitacions, sense cap problema, però a qualsevol hora de la nit pot aparèixer o l'un o l'altra i quedar-se a dormir la resta de la nit enmig nostre.
Reconec que no m'agrada, no descanso bé, em pategen sencera, però si venen és perquè tenen ganes d'estar amb nosaltres. De fet, no venen cada dia, i si coincideixen que venen tots dos, el segon que arriba se'n torna al seu llit (és curiós... Ningú ha posat aquesta norma, deu ser que no estan còmodes tant apretadets! Jeje)

Vull dir amb tota aquesta parrafada que jo he fet servir el mètode Estivill, i et dicuna cosa: dels errors s'aprèn!!

Una abracada!!

Esther ha dit...

A mi personalment no m'agrada el colecho. Les vegades que l'Andreu o en Biel han dormit amb nosaltres no he pegat ull en tota la nit! Quan eren petits per si els aixafava, quan eren una mica més grans perquè m'aixafaven ells a mi... Vaja, un desastre.

A mi digue'm egoista però necessito dormir per ser personeta i després poder rendir a la feina, a casa, amb els nens i, en definitiva, amb les mil i una cosa que porto durant el dia.

Un altre dels motius és que m'agrada tenir certa intimitat amb el meu marit. Des que som pares que hem perdut gairebé totes les estones per nosaltres i no sé, quan em fico al llit, em giro, l'abraço i estem solets és el nostre moment :-)

Per tot això els nens sempre han dormit a la seva habitació i quan s'han despertat he intentat acompanyar-los fins que es tornessin a quedar dormits però sempre intentant que es quedessin al seu llit.

Una altra cosa és quan l'Andreu ve de matinada (que és només una estoneta) o quan han estat malaltons que aleshores han tingut mama al llit sempre que han volgut.

No sé, crec que és una opció molt personal però penso que ells ens necessiten sí però ens necessiten tooooot el dia i això vol dir que també hem de descansar.

Mireia ha dit...

Ja saps que jo coallito amb el peque des del primer dia i ho continuaré fent fins que ho necessiti. Crec que amb l'inici de la guarderia i tots els canvis que això han suposat per ell fan que et necessiti més, i per això està tan enganxat. Si el cor és el que et demana endavant. Si ho proves i veus que no et convenç, doncs busques un altra alternativa. Com t'han dit, fes el que et digui el cos!

cas ha dit...

El meu petit té tres mesos i mig i de moment dorm al seu bressol al costat nostre i no hem provat res més, així que no et puc ajudar gaire. Pel que expliques tu dorms millor si el baby és a la seva habitació, i ell ha dormit bé fins ara a la seva habitació, així que ho deurà tornar a fer. Potser si ara feu vacances ell es pot anar acostumant a estar amb altres persones que tb l'estimen molt i tu pots comptar amb certa ajuda per descansar de dia si no ho pots fer de nit. I a veure si mica trobeu una manera que us agradi a tots.

Erna ha dit...

Guapa!!!
Jo crec que si el fiques al llit amb tu no vol dir que sigui per sempre.
Amb la meva experiencia, la majoria de nens que han fet collit han demanat el seu propi llit per ells mateixos...
Jo amb la petita Budda vaig ficar el seu llitet al costat del nostre llit i li vem treure una barana de seguretat i era com si tinguessim tres llits junts ;=)

Sol Solet ha dit...

Carai ja veig que hi ha tot tipus de comentaris i opinions!
Referent al que fem nosaltres, haig de dir en primer lloc que la Marina és com sa mare, que per dormir no té cap mena de problema jejejeje!!
Jo penso que el collit és una bona solució si la criatura ho necessita però, almenys per a mi, el descans nocturn és primordial aixi que si es fa collit crec que una opció bona és fer-lo amb llit sidecar millor que al mig de tots dos.

conxi ha dit...

Veig que hi ha tantes històries com mares!! Aquí va un resum de la meva:
Vem tenir el llit de baranes a la nostra habitació fins els 8 mesos i li donava el pit durant la nit. Se'm va acabar fent carregós despertar-me 3 i 4 cops per nit (i no tinc el son fàcil). El vem canviar d'habitació i vem aprofitar per fer mètode Estivill. Pots llegir-ho aquí:http://oposicionsapares.blogspot.com/search/label/m%C3%A8tode
De meravella! I va funcionar! Vem tenir una temporadeta dormint la nit sencera!
Situació actual: el nen decideix.
De vegades dorm tota la nit, de vegades el deixem al seu llitet i fins les 4. De vegades fins les 6. De vegades el deixem i 20 minuts. De vegades ens diu directament: "Papa, mama i nen". I lo bó del cas és que sigui com sigui, dormim.
El fet de què potser no tindré més fills m'ha fet pensar i rectificar...

MamaModerna ha dit...

Noies, m'està anant de conya llegir totes les vostres vivències amb el tema dormir. Sobre tot m'està servint per relaxar-me i deixar de torturar-me amb el tema. Quan el baby estigui preparat per dormir més hores seguides ho farà, fins llavors no hi ha res que puguem fer per fer que el procés vagi més ràpid. Per fer les nits més suportables per tothom, hem posat un matalàs al menjador i el matalàs del baby, tots dos matalassos al terra del menjador i ens anem tornant el meu marit i jo durant la setmana per dormir al costat del baby. Ell es continua despertant molt, però ara com allarguem la ma i de seguida nota que ens té a prop, doncs sembla que almenys ja no vol només mama i tampoc necessita dormir a sobre meu. Tinc la sensació que mica en mica es va relaxant i també tinc l'esperança que els despertars vagin reduint ( ara per ara són uns 6 o 8).

Cristina Serra Valverde ha dit...

hola MamaModerna, han passat ja quatre anys i mig que vas escriure el post i potser ni consultes el blog, però et volia escriure per saber... què vas fer? com t'ha anat? Tinc una filla de 4 mesos i estem pensant de passar-la a la seva habitació. Per ara dorm en un moisés al costat del nostre llit i quan cal (malsons, febreta,...), dorm amb nosaltres. Vam fer collit durant la quarentena. El pare de la criatura diu que així serà més independent... però no sé què pensar...