dilluns, 15 d’agost de 2011

Restaurant coreà i ciclisme

Aquest cap de setmana ha sigut bastant mogudet. Us explico.

DISSABTE 
El dissabte vam anar al centre a dinar amb un amic i com la seva parella és sud coreana, doncs ens vam animar a anar a un restaurant coreà. Boníssim! Si he de fer una valoració i sense ànim de ofendre a ningú, diré que el menjar és una mescla entre xinès i japonès però amb molt de glamur. La presentació dels plats va ser espectacular i el restaurant que vam escollir tenia una decoració preciosa. Tots vam anar al servei, perquè l'experiència de rentar-se les mans en una de les aixetes valia molt la pena. L'aigua queia com si ragés d'una font horitzontal! 
El baby s'ho va passar molt bé picant de mans a la taula i caminant entre les taules. L'únic inconvenient que vaig trobar va ser que no tenien canviador de bebès així que li vaig haver de posar el bolquer al cotxet mateix.  
El viatge fins al centre en metro amb uns 9 kilos de nen i un cotxet carregat fins a dalt, es va fer esgotador. Londres no està preparat per anar amb nenes petits i sempre s'han de pujar i baixar escales de forma manual i els transbords es fan horrorosos, perquè tothom va depresa sense fixar-se en el cotxet que te davant. 
Un altre tema és la logística en la que he de pensar abans de sortir de casa si volem passar 4 o 5 hores a fora, perquè com ara el baby menja sòlids, he d'anar amb la nevera portàtil, els minituppers i els biberons pertinents, un rotllo.  
Quan vam arribar a casa, el dia encara no s'havia acabat per nosaltres perquè a l'endemà el pare del baby volia anar a un lloc sorpresa i havíem de marxar de casa a les 7 del matí. Tooooooma! Així que al arribar, vaig haver de preparar el dinar i snacks per tota la família pel dia següent.  
La nit del dissabte també va ser mogudeta perquè el baby porta uns dies molt dolents i es desperta cada dos per tres plorant desconsolat, així que vaig haver de dormir-lo a braços una bona estona. 
DIUMENGE 
El diumenge al matí, a les 7.10 estàvem tots tres apunt per anar d'aventura. Jo no tenia ni idea de que collons podíem fer tan d'hora a Londres, però em vaig deixar portar sense fer gaire preguntes.  
Vam anar a Richmond Park a veure una cursa de bicis. Era una cursa de les que s'anomenen "clàssica" i també l'assaig general pels Jocs Olímpics ja que faran el mateix recorregut. Com era d'esperar, va guanyar el Cavendish.
Va ser una experiència xula. Mai havia vist a ciclistes professionals i la veritat és que et sorprèn la velocitat que agafen i lo juntets que van els uns dels altres. L'ambient també va estar molt bé, la gent aplaudia i donava molts ànims i estava ple de famílies com nosaltres amb nens petits que tampoc tenen manies en sortir de casa tan d'hora. 
El baby es va espantar una mica quan tothom aplaudia i xisclava, però de seguida se li va passar el disgust i va fer un dels seus "eeeeeeeee" per voler dir: ei que jo també vull animar a les bicis.Vam passar la resta del matí al parc esperant a que tornéssim pel mateix camí cap allà a les 12 i llavors vam marxar cap a casa. 
Diumenge a la tarda estàvem destrossats i amb ganes d'emigrar a un spa i no tornar mai més. Haurien d'inventar la píndola màgica que fes que tinguéssim energia tot el dia, perquè està clar que el baby no es cansa mai.

4 comentaris:

Erna ha dit...

mmmmm menja corea, m´encantaaaa!!!!
La veritat es que el coreans tenen un molt bon gust en tot, llastima que hi hagi tan de conflicte a Corea ;(

onavis ha dit...

Doncs tot i l'esgotament, pinta molt bé aquest cap de setmana! La gran sort de viure en una ciutat és que es poden fer aquestes coses!

Esther ha dit...

Caram, quin cap de setmana més mogudet :-)

Això que dius de les papilles amunt i avall ja ho pots ben dir que és una autèntica tortura! Jo tinc unes ganes q en Biel comenci a menjar sòlid com el seu germà...

Veig que les nits no van massa bé. Potser dentetes¿? Com van¿?

MamaModerna ha dit...

Erna, és una llàstima que hi hagi tanta tensió entre Corea del Nord i Corea del Sud, també és una llàstima que el poble de Corea del Nord estigui liderat per un dictador i la resta del món no faci res per alliberar a poble.

Onavis, sí ens ho hem passat molt bé. Els pobles també tenen el seu encant :-)

Esther, ja van 3 dentetes, totes han sortit de cop, així que és normal que el baby tingui alguna nit rabiosa.