diumenge, 18 de març de 2012

Nova feina, nova vida

El meu home va deixar la feina a principis d'any ( amb dos collons) i va començar a treballar pel seu compte. La idea era que sinó li sortia cap client, ell aniria treballant en els seus projectes (projectes que ens han de fer rics algun dia, hihihi) i quan tingués cap contracte doncs aniria a treballar a les oficines del client.
Ara fa dues setmanes que ha començat a treballar per un client i les oficines estan a la quinta punyeta, 2 hores de porta a porta cada trajecte. Estem molt contents perquè és un molt bon contracte i el projecte té molt bona pinta, però també és cert que ara a mi em toca pringar més que mai.
Sóc jo la que ha de portar al baby a la guarderia i recollir-lo cada dia, sóc jo qui li ha de posar el pijama i sobreviure a l'última hora del baby, hora que he batejat com "l'hora xunga", sóc jo la que he de fer les petites compres d'entre setmana i sóc jo la que he de mantenir la casa mínimament ( molt mínimanent) recollida. Tot això sumat a treballar fora de casa de 9 a 17h. 

A més a més, vivim amb una constant incertesa de no saber si al meu home li sortiran més contractes aquest any, de quants diners guanyarem i sobre tot, no podem planejar cap viatge a Catalunya ni cap vacances perquè el meu home ha d'aprofitar tots els contractes que li puguin sortir.
Així és com es planteja el nostre 2012. Jo he de reconèixer que tinc dies dolents on trobo a faltar la nostra tranquil.litat de l'any passat, però també sóc conscient que aquest canvi laboral és una aposta de futur per tots nosaltres i val la pena intentar-ho.

6 comentaris:

conxi ha dit...

No es pot tenir tot!!! I s'ha de triar, què hi farem...Jo que treballo a 5 minuts de casa...em farien mal les dues hores. Són amb transport públic?

onavis ha dit...

Tot el que sigui per anar a millor! Esperem que aquesta temporadeta sigui curta!

Esther ha dit...

Ostres noia, no saps com t'entenc!

El meu marit també té ficat al cap que algun dia tindrà el seu propi projecte que ens farà milionaris. Per sort l'he pogut convèncer que ara no és hora de dur a terme res.

Tot i així sempre està en busca de la feina millor...

De moment està en una que no el deixa arribar a casa abans de les 20:30h així que "l'hora xunga" també me la menjo jo i per partida doble i es passa molt malament.

Això sí, jo he decidit que la noia de la neteja vindrà més hores perquè no arribo a tot tot i tenir reducció.

Ànims maca. Tu pots!

cas ha dit...

vaja, jo crec que hi ha moments en què voldriem més estabilitat que canvis. Jo ho vaig notar en quedar-me embarassada, i ara que el petit és molt petit, tb preferiria estabilitat (sempre i quan sigui agradable). Però està clar que les coses són com són i no sempre com voldriem. Jo vaig viure molts canvis durant l'embaràs. Segur que no deu ser fàcil adaptar-se a aquesta nova feina del teu home, sobretot si a tu et dóna més feina. Però com diu l'onavis, tot sigui per anar a millor! A mi, m'agraden les persones emprenedores, així que olé pel teu marit, i per tu que veig que el recolzes :-)

Mirashka ha dit...

A veure si passa aviat la temporada i pots anar més descansada! Que l'hora xunga és molt xunga (jo encara la pateixo...)

Una abraçada!

MamaKoala ha dit...

Uf, molts ànims!! Esepro que li vagi molt bé al teu home, i a veure si per la propera té sort i troba un projecte que estigui més a prop...