divendres, 9 de març de 2012

Han arribat els mimos!

El baby sempre ha sigut un bebè molt independent i molt poc mimós, és un cel de nen, però de petons i abraçades ben poques. A mi això sempre se m'ha fet difícil i no és que hagués perdut l'esperança però si que portava un temps mentalitzada a acceptar que potser m'havia tocat tenir un fill d'aquesta manera. El caràcter d'un fill no es pot escollir, ens toca el que ens toca i crec que és un dels grans reptes de tots els pares, acceptar l'angelet que ens toqui i saber entendre'l i fer-lo feliç.
Doncs bé, estic molt contenta de dir que ja portem unes setmanes que el baby ha après a demostrar-me el seu afecte. Tot va començar amb les rebudes que em feia quan em veia a la tarda després d'estar tot el dia a la guarde, especialment els dies que anava el seu pare a recollir-lo. Llavors quan jo arribava a casa i em veia se l'il·luminava la cara de felicitat, corria cap a mi i m'agafava la cara amb les dues mans i es llençava a sobre meu amb la boca oberta i fent un gran "aaaaaa" (així és com el baby fa abraçades i petons). No tinc paraules per descriure lo feliç que em feien aquestes rebudes.
La cosa ha evolucionat molt més i ara el baby em fa "mimitos" tots els dies en un moment o un altre. Avui ha sigut espectacular, perquè hem anat a casa d'una amiga a jugar amb altres bebès i en un moment de la tarda el baby ha deixat de jugar amb els seus amiguets i ha vingut cap a mi per fer-me una suuuuper abraçada! La meva amiga que ha vist el baby moltes vegades i coneix el seu caràcter, m'ha mirat i ha entès perfectament la meva cara emocionada assaborint aquest regal tan meravellós.

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Oooohhh! que macooo! Fa molta gràcia quan fan mimitos i petons! :) El Guerau just està començant a fer-ne ara també, i fa moltíssima il·lusió!

MamaKoala ha dit...

Oh, sí que devies estar emocionada, m'ho imagino!! El meu sempre ha sigut súper carinyós però ara ja se m'està fent gran i els petons m'arriben amb comptagotes, i les abraçades encara menys... quan em fa un espontàniament se'm cau la baba, és a dir que t'entenc molt bé!!

onavis ha dit...

Aquests moments són impagables!! Que bé que et devies sentir!

Esther ha dit...

Ai la mama i les babetes :-) Aquests moments són per gaudir-los ben gaudits.

Jo també penso que cada nen té el seu caràcter. A casa hi ha dos petits i són ben diferents.

L'Andreu no és gens petoner. No li han agradat mai massa les moixaines i tot i que ara em dedica moltes estones de carinyo (estem en l'època en que només vol mama) no és massa amorós. En Biel en canvi és com un "oso amoroso"! Li encanten les abraçades, els petons... Són ben diferents els meus noiets!

MagArt Studio ha dit...

Quina tendresa!!!! com m'alegro, ja m'ho puc imaginar, per menjar-se'l.

Quina realitat que cada fill és un món i ben bé diferents. La meva gran mostra el seu carinyo a la seva manera, i en canvi la petita sembla "mimosin".

Enhorabona per aquests canvis i m'alegro que alegrin els vostres cors.

conxi ha dit...

ooooh! Qué dolç!! A tots se'ns cau la baba quan fan aquestes coses...! És ben bé una alegria que t'escalfa el cor!! Aprofitem-les amb els 5 sentits!!Petonets!

Mirashka ha dit...

ooooooooooooohhhhhhh quin gustet que donen aquests mimos!!!!!! per mi són el millor del món! disfruta'ls!

cas ha dit...

ohhhh!!!! ha de ser genial!!!! A mi l'altre dia una botiguera em deia com n'és de carinyós el seu nen, i que si el meu ho era, perquè els nens són més carinyosos (ah si??? vaig pensar jo). Vaig marxar d'allí una mica frustrada pq el meu petit tampoc crec que sigui molt carinyós. Li agrada estar amb mi, em prefereix, i mostra molta alegria, inclús allarga els bracets, però mimós, no és. I jo tb penso si és que és així, poc mimós. Però ma mare que aquell dia venia amb mi em va dir que no fés cas a la botiguera, que encara és molt petit. Jo estarè molt contentna el dia que em faci mimitos :-))

MamaModerna ha dit...

Mireia, que bé que el Guerau també estigui començant a ser "mimosin". Quina ilu!

Mamakoala, és que és de les millors coses de ser mare! Pura felicitat!

Onavis, són moments màgics.

Esther, si que tens dos noiets ben diferents sí, però siguin com siguin, quan et demostren el seu amor cap a tu (a la seva manera), això és el millor de mon!

MagArt, moltes gràcies. Els mimitos dels nostres petits son la millor injecció d'energia positiva!

Conxi, que bonic això de que t'escalfen el cor, però és que és ben cert :-)

Mirashka, un gustàs! sí, sí els gaudeixo sempre sempre, és com si es parés el temps.

Cas, el baby era igual que el teu. Però és cert el que diu la teva mare, és perquè encara és molt petitó. Temps al temps i prepara't per lo bo que vindrà :-)