dimecres, 18 d’abril de 2012

Farteta de l’etapa de bebè

Avui tinc un d’aquells dies que estic una mica farteta de l’etapa de bebè... Sona malament, oi? No és que vulgui fer créixer al meu fill mes ràpid del que toca, tampoc és que no estigui gaudint de cada instant amb ell, és només que tinc dies que se’m fa especialment difícil el no poder dialogar amb ell, que no entengui que se li ha de canviar al bolquer o vestir-lo cada matí sense que agafi una "rabieta "cada vegada, que no entengui que li estic fent l’esmorÇar i que per molt que plori, el faig tot lo ràpid que puc, que no entegui que no cal despertar-se plorant cada dia, que el portaré a jugar de seguida i no cal comenÇar el dia rondinant, que no entengui que ningú li vol treure les joguines, que son totes seves i que l’estaran esperant un cop li canviem el bolquer, que no entengui que podem venir al gronxador sempre que vulgui i no cal agafar la gran rabieta cada vegada que marxem, que no cal plorar cada vegada que el banyem, perque l’aigua és divertida i no fa mal, que no cal plorar perquè li ha caigut el got de l’aigua o se li ha quedat encallat el caminador, o tantes i tantes situacions durant el dia que fa que tot sigui simplement esgotador i que em fa sentir tan mala persona... perquè tot i que amb ell sempre tinc infinita paciència, després em sento culpable i malament amb mi mateixa perquè en secret dessitjo que tot aixo passi, que entengui, que es comuniqui i que creixi.

5 comentaris:

Mamaaaaine ha dit...

La meva nena farà 21 mesos diumenge 22. De quan en quan s'enfada i "berreja" com el teu Baby. Al moment del canvi de bolquer ens funciona donar-li un altre bolquer o un tub de crema. Per a la resta d'activitats el mètode distracció amb alguna cosa més interessant sol funcionar. De tota manera entenc el teu estat. Sovint els nostres menuts ens fan perdre els nervis. Però quatre petons i una abraçada fets espontàniament i sense que ho demanis tot ho arreglen.

Esther ha dit...

No sé si comentar-te el que realment penso perquè potser et deprimeixes més.

Lo bueno está por venir... :-P

Jo penso que totes les etapes (absolutament totes) tenen coses positives i negatives i estem en tot el nostre dret a queixar-nos perquè ser mare no és fàcil i per això no ens hem de sentir males persones.

El dret a la pataleta és l'únic que ens queda :-P

MamaModerna ha dit...

Mamaaaaine, tens raó que una abraçada o petó inesperat ho cura tot :-)
M'he oblidat de comentar, que fa 3 dies que plou sense parar a Londres i la previsió és que això durarà uns 8 o 10 dies...amb aquest panorama és difícil veure el got mig ple, oi? hehe

Esther, millor no diguis res guapi, prefereixo viure en la ignorància, hehe.
Gràcies pels teus ànims, necessitava "patalejar" una mica :-)

cas ha dit...

el teu baby és més o menys de l'edat de la filla d'una amiga meva, i sovint expliques coses que me la recordes, pq la seva petita últimament tb té força rabietes quan no té el que vol, i ella tb se'n cansa. De fet moments així els tenim totes (segurament). Jo recordo quan el peque tenia un parell de mesos i plorava desconsoladament mentre nosaltres intentavem dinar, que jo desitjava que fós més gran pensant que només el fet de veure'ns al pare i a mi ja l'entretingués i estés conent mentre dinavem (...però el moment no acaba d'arribar. Ara ens mira, i vol que l'agafem ...quan està rabiut està rabiut... han d'expressar, què hi farem):-S

MamaModerna ha dit...

Cas, a mi també em passava això de no poder ni dinar. Ara que el baby ja menja moltes coses tinc truquilllos, com posar-li minitrossets de menjar que costi d'agafar com formatge o plàtan i així ell està entretingut mentre nosaltres dinem :-P