diumenge, 22 d’abril de 2012

El primer bany sense plors

Ahir va passar una d'aquelles coses que creus que no passarà mai: el baby amb gairebé 15 mesos va gaudir del seu primer bany!
Fins ara el pobret meu tenia autèntic pànic a l'aigua i últimament l'hora del bany s'havia reduït a una vegada a la setmana degut a lo traumàtic de la situació, tremolava i tot... Jo havia provat de tot però res va fer que el baby li agradés l'aigua fins que ell mateix va decidir que era l'hora d'encarar al monstre.
Tot va començar fa uns dies, que ell estava rondant pel lavabo al meu costat i va descobrir l'aixeta de la banyera i lo divertit que era obrir-la i tancar-la. Jo veient el potencial de la situació, de seguida li vaig deixar boles de colors allà al costat i joguines varies, perquè ell anés investigant. Així que va estar uns dies jugant a obrir i tancar l'aixeta i a llençar joguines per veure com flotaven o com es movien en funció de si ell obria o tancava l'aigua.
Ahir quan estava omplint la banyera pel suplici setmanal, vaig tenir bons pressentiments i "volià" va passar el miracle, teníem davant nostre un baby que no intentava fugir de l'aigua i que no tremolava. Ell va estar jugant la mar de content i inclús vaig poder mullar-i el cap amb una esponja sense ni una queixa! Evidentment l'hora de sortit van ser tot plors, perquè s'ho estava passant tan bé que no volia sortir.
Que contenta estic de que el baby comenci a gaudir de l'aigua, això em fa pensar que per molt que nosaltres intentem ajudar als nostres petits a superar les pors, al final ho fan només quan ells estan preparats i que aquest moment no es pot forçar.
Ara sí que tinc ganes de que arribi l'estiu i de començar les vacances. Aquest any seran 2 setmanes a la Costa Brava i 1 a Menorca... aigua per un tuboooo!
 

4 comentaris:

anna ha dit...

Segur que tu també hi tens a veure amb que ja no tingui tanta por! La meva tenia pànic a rentar-se al cap, però també mica en mica ho va superant...

Núria Brugués ha dit...

A mi em va passar més o menys el mateix... les meves li tenien pànic a la manguera de la dutxa)...i ara les hauries de veure rentant-se el cap l'una a l'altra a la banyera. I es van dient: "Tira el cap enrera, tanca els ulls, posa't els dits a les orelles que així no entrarà aigua. Està prou calenta o la vols més freda?" jajajaja qui m'ho havia de dir!!!!

Ara serà un moment molt més divertit!!!!

Mireia ha dit...

Que bé que ja gaudeixi del bany! Amb el meu peque el problema és treure'l, si fos per ell no en marxaria mai de l'aigua!
Ara, el que li fa terror és el mar, no ens hi podem ni acostar! :)

Esther ha dit...

A mi m'ha passat el contrari amb els dos. Treure'ls és el suplici!

Me n'alegra que l'hora del bany ara sigui un moment per gaudir. Ho passareu molt bé compartint aquesta estona :-)