dimarts, 24 d’abril de 2012

Pensaments estranys

Fa uns dies que penso coses rares, coses que no tenen ni peus ni cap, coses que el meu seny em diu que no però que el meu instint em diu que sí, fa dies que penso en tenir un altre fill. Patapam!
No entenc perquè el meu cervell m’està fent aquesta mala passada, però penso i penso i arribo a la conclusió que tal i com soc jo una vegada que deixi enrere l’etapa de bebè ja no voldré tornar enrere ni de conya! Quan el baby comenci a entendre més coses, quan jo comenci a tenir una mica més de temps per a mi, llavors no voldré tornar a començar, especialment ara que se de que va el tema.
També podria deixar les coses tal i com estan veritat? Ja que no hi ha res de dolent en tenir nomes un sol fill. Llavors, perquè crec que amb un fill només és com si em faltés alguna cosa, com si la meva família no estigues completa?
Definitivament la natura s’esta rient de mi en la meva cara, perquè jo no entenc res!

9 comentaris:

Esther ha dit...

Jo no trobo que sigui cap pensament estrany. De fet, penso que és molt normal. Ves, què t'he de dir? Jo en tinc dos!

Per a mi un fill únic no significa una família incompleta però sí que penso que si ets fill únic no vius coses que amb un germà sí que les vius. I això t'ho dic com a filla única que tot sovint es pregunta com seria tenir un germà o una germana.

No sé, si el cos t'ho demana. Per què no? És una decisió de la que mai et pots penedir :-)

Petons!

Ester ha dit...

Fora "pors" (o possibles pors, respectes,...) i endevant!! és el millor que et pot donar la vida!!! ;)

onavis ha dit...

Pensaments estranys?

No ho són pas!!

Jo també he estat patidària de no deixar passar massa temps entre els dos fills (tenia clar que en volia tenir dos), tant per no haver de fer dos "parades" al llarg de la vida com per poder disfrutar fent coses tota la família junta amb fills amb edats més o menys similars.

Mireia ha dit...

aixxx...a mi també em vénen aquests pensaments de tan en tan! Jo sempre n'he volgut dos, però clar econòmicament ara és inviable.
Jo voldria esperar a que el peque hagi començat el cole, per tenir hores amb l'altre en exclusiva. Però la ment va per lliure i molts cops em trobo pensant en tenir un altre bebé JA! hehehehe!

conxi ha dit...

Ja ho diu el petit princep "Només hi veiem bé amb el cor!". Petonets!!

Mirashka ha dit...

clar que si, endavant! a mi em passa tot i ser impossible, així que m'imagino que són pensaments normals.

Mamaaaaine ha dit...

No en té res d'estrany. Jo sovint penso en tornar a tenir un nounat nostre en braços. Però veig que la petita encara ens necessita al 100% i em freno.

Rach ha dit...

Hola, jo tampoc trobo que sigui cap pensament estrany...
Tinc un bebe de 14 mesos i visc a Edinburgh desde fa tres anys. Trobo que tenim forca coses en comu. M'ha fet molta gracia trobar-te en la blogosfera i de casualitat!. En la mesura que pugui, t'anire seguint i comentant.
una abracada

silvia ha dit...

El mateix em passava a mi ... quan sols tenia al Jan era com que faltava algú per completar la familia, i ara mira'm ... 3 peques, família nombrosa!!! Ara si trobo que ja està complerta ;-)