dijous, 26 de maig del 2011

Una lactància diferent (1)

Vull explicar com està sent la meva experiència amb la lactància materna perquè per molt que he llegit sobre el tema i buscat per internet no he trobat ni un sol cas com el meu i això ha fet que estigués molt de temps angoixada amb el que els llibres deien que em passaria quan les coses no surten rodades.

També vull afegir que jo només vull explicar la meva vivència tal i com està sent, no pretenc contradir cap professional ni cap llibre, però també crec que és just que si hi han casos com el meu, almenys sortim a la llum per donar testimoni que AMB LA LACTÀNCIA TOT ES POSSIBLE. 

El meu baby va néixer amb un pes normal tirant a baixet, 3 quilets justos i les tres primeres setmanes de vida vam estar lluitant molt perquè agafés pes.No hi havia manera. El van veure unes 4 llevadores diferents i 2 o 3 infermeres especialistes de grups de lactància (a Anglaterra no et veu ni un pediatre ni un ginecòleg a no ser que et derivi el metge de capcelera) i tothom deia que el nen estava perfectament enganxat i que succionava molt bé. Així que clarament no era problema de la postura, sinó que JO NO TENIA PROUTA LLET. Ja sé que aquest és un tema molt polèmic i que els llibres diuen que les mames sempre tenim tooooota la llet que els petits necessiten i sinó la tenim és qüestió de dies que la producció de llet es reguli. Doncs bé, sóc el clar exemple de que tenir poca llet pot passar tot i que els llibres ho neguin. 

Vaig provar d'incrementar la producció de llet amb remeis naturals varis molt populars a Anglaterra: pastilles de llavors de "linaza", pastilles d'una planta que es diu fenigrec, llet d'atmetlles ... em passava hores amb el baby enganxat a la teta i quan ell dormia me les exprimia com una boja amb el tirallets ... i resssss va fer que jo tingués més llet o la suficient per fer que el meu nen agafés pes.

A les tres setmanes de vida la cosa va arribar a una situació preocupant quan el baby va començar a fer caquetes molt verdes. En aquest punt de la història la llevadora va dir que havíem d'introduir biberons perquè al no tenir gaire aliment a l'estómac el baby estava cagant la seva pròpia bilis. Buuuf, ara que ho escric encara m'emociono de la peneta que em va fer tot plegat.

Com ja us podeu imaginar, els primers biberons van ser dramàtics. Em sentia fatal per no poder alimentar al meu fill i haver de necessitar tetines de plàstic, però quan vaig veure que ell se'ls prenia encantat de la vida la sensació de culpa va anar marxant mica en mica.

Van anar passant els mesos i ell ha anat bevent cada cop més biberons i menys teta, així que jo m'esperava que passés el que els llibres diuen que passa en aquests casos: que no volgués la teta per mandra, ja que amb els biberons mengen sense molt d'esforç i que mica en mica em marxés la llet, perquè ja no mamava tant sovint. Doncs quina ha estat la meva sorpresa que el baby menja fantàsticament el bibe i la teta. NO HA REBUTJAT LA TETA PEL FET DE BEURE BIBERONS. Hi ha vegades que anem canviant constantement, ara bibe, fill que plora, ara teta, tens més gana oi?, més bibe, ui ara te son, teta màgica i a dormir ... ( o a plorar, però això és tema per un altre post).

Tampoc  NO M'HA MINVAT LA PRODUCCIÓ DE LLET PEL FET DE DONAR BIBERONS. Suposo que com ja tinc poqueta llet doncs no hi ha gaire que minvar.

MAI HE FET SERVIR TAPAMUGRONS, perquè no hi ha res que degotegi i MAI VAIG NOTAR CAP PUJADA DE LLET BÈSTIA.. 

El baby te gairebé 4 mesos i ara estem en un punt que menja molta teta pel dematí, poqueta a  la nit i durant el dia la faig servir per calmar situacions d'estres, ajudar-lo a dormir i calmar disgustos varis. 

Aquesta és la meva vivència amb la lactància materna. Dessitjo poder-la allargar el màxim possible, ja que després de tots els maldecaps i situacions atípiques que estic vivint, ara és quan més l'estem gaudint. Jo, perquè ja he acceptat la meva situació tal i com és i el baby perquè com ja no passa gana està de molt millor humor per riure, jugar i aprendre.

9 comentaris:

Mirashka ha dit...

Jo vaig tenir un problema "similar", Les meves filles van néixer amb 2 kilos cada una i els primers 15 dies van estar a incubadora. Cada 3 hores baixàvem a donar-los de menjar. Evidentment no podien esperar que em pugés la llet, havien d'augmentar de pes urgentment i mes quan van perdre 200 i 300 de seguida! Aixi que vem començar biberons i jo m'anava estimulant amb un sacaleches (es diu llevallets???) i el poc que anava treient els hi afegiem al bibe. Quan ja els podia donar el pit alternava pit i biberó i quan ens tocava pit els hi suplementava també amb biberó.

Era complicat i entre que jo m'estressava molt pensant si menjàvem prou o no (amb el corresponent sentiment de culpa) i que van agafar fongs (muguet) a la boca i se'l passaven a través del meu pit, abans dels 3 mesos vaig deixar el pit. Jo em sentia fatal, però alhora alleugida i el pediatra em va dir que en aquell temps els havia passat ja defenses, potser no moltes, però si suficients i que tot estava anant be.

Jo crec que en la lactància cada mare acaba fent el que creu millor, tant per ella com pel seu fill, i que no hi ha receptes màgiques. Si aixi a tu et funciona endavant!!!

Una abraçada!!!

P.D. per cert, vaya rotllo t'he fotut!!!

onavis ha dit...

Doncs crec que és molt important que hagis explicat la teva història! Perquè està clar que el tema de la lactància porta molta controvèrsia i està clar que no per totes les dones és fàcil, sobretot al principi!
A mi em va costar molt, em feia molt mal als mugrons, tot i que per sort va passar ràpid.

P.D.: Així que vius a Anglaterra!!! Que interesant serà anar veient com viuen per aquí aquests temes!

MamaModerna ha dit...

Mirashka, de rotllo res de res. Agraeixo que també vulguis compartir la teva experiència amb mi. Buuuf, segur que vas patir bastant amb les nenes a la incubadora i després haver d'alimentar a dues criatures. Em trec el barret que fessis 3 mesos de lactància, de veritat. Well done sweetie!

Onavis, m'anima molt la teva opinió gràcies. No he parlat del mal als mugrons, però t'entenc perfectament. Com tu dius, menys mal que passa ràpid. A Anglaterra tot és diferent, ja aniré explicant cosetes :-)

Sílvia ha dit...

Això de la caca verda a mi també em va passar. Suposo que si la llevadora et va dir que era bilis, ella sabrà, però, almenys el meu fill (i molts d'altres pel que he sabut) feia la caca verda perquè prenia molta de la llet del principi que és la més aigualida i no prenia de la del final que és la que porta més greix i més aliment. En aquests casos la caca surt verda. Això de la bilis no ho havia sentit i ho trobo una mica raro, la veritat.

MamaModerna ha dit...

Hola Sílvia,
Al principi també em van dir que el motiu de la caca verda era perquè el baby només prenia llet del principi, però amb els dies i veient el meu cas concret la situació es va agreujar una mica quan a les caques es veia clarament que no hi havia gaire aliment processat, només sucs biliars..
Per mi els primers dies van ser molt durs i jo crec que si la mare no està bé la producció de llet no té la mateixa qualitat/quantitat.
En fi, procuro no donar-li més voltes al tema, perquè durant aquells dies tan difícils tot eren problemes, però de solucions ben poques.
Ara per fi hem trobat un equilibri que ens fa felicos a tots :-)

Esther ha dit...

Doncs jo sóc el contrari que la majoria de vosaltres. Des que em vaig quedar embarassada del meu primer fill que tenia molt clar que no volia donar pit i tot i que vaig haver de sentir mil i una vegades comentaris força desagradables jo estic la mar de contenta.

Els meus fills són dos nens sans que no han donat massa més problemes de salut que cap altre nen que hagi pres pit tot i que en un principi semblava que se m'havien de morir en dos dies perquè el biberó és lo peor de lo peor!

Jo crec que cada mare ha d'optar per fer el que cregui convenient (sempre amb una mica de seny clar) i si ella ho porta bé de ben segur que els nens també.

MamaModerna ha dit...

Esther, jo també haig d'aguantar alguna cara de desaprovació quan dic que faig alimentació mixta.
Per mi el pitjor de tot, escollis l'opció que escollis és la falta de respecte per part de la gent que es pensa que ho pot jutjar o criticar tot.

Nuri g ha dit...

Hola,

Soc una de les companyes del Socpetit... una de les mares de gener

He estat llegint la teva experiència amb la lactància i hi ha coses que em recorden a la meva.
Les caques verdes són degudes a la llet d'inici del pit, té més proporció a lactosa i per això les caques són verdes i no de color mostassa. Una de les raons perquè passi això no és que no tinguis prou llet, sinò de que el teu bebe no succiona bé. Li van mirar el tel de la llengua? Si té el tel de la llengua curt, aparentment et semblarà que s'agafa bé al pit, però la llengua no arriba a agafar l'aureola i pot o no fer mal... fer que el teu bebe no augmenti de pes, s'enuegui facilment, li tremoli la mandibula quan mama, faci les caques verdes.

Mira't això:
http://albalactanciamaterna.org/lactancia/frenillo-lingual-corto-anquiloglosia

M'agrada el bloc...

MamaModerna ha dit...

Nuri G, moltes gràcies per les teves suggerències, ara m'hi poso a mirar el link.
Que be que t'agradi el blog. ooooeeeee